Читать книгу El poliedre del lideratge - Francesc Torralba, Ángel Castiñeira - Страница 26

Si se’ns permet una simplificació, podríem dir que hi ha persones que pensen pensant: la seva manera de pensar es du a terme manegant idees que se sostenen sobre si mateixes (encara que no es desvinculen de l’acció ni de la realitat). Hi ha persones que pensen actuant: la seva manera de pensar es vincula sempre a l’acció i a la presa de decisions, i a comprendre-les i orientar-les millor (encara que de vegades no es neguen a prendre distància de l’acció). I, lamentablement, hi ha persones que actuen sense pensar i que reprodueixen mecànicament patrons, hàbits i idees configurats per altres. Cada una d’aquestes persones, per exemple, empra estratègies d’aprenentatge diferents i processos diferenciats per treballar amb valors. Però ara ens interessa posar el focus en les segones, perquè això ens permet recuperar la relació entre pensament, acció i lideratge en clau diferent, i positiva.

Com acabem de dir, pensar actuant és també una manera de pensar. Però que requereix –per diferenciar-la de l’activisme acèfal– l’ús del llenguatge. Perquè el llenguatge és un dels millors vehicles per a la comunicació i, encara que sembli mentida, per a l’acció transformadora. A propòsit del lideratge s’ha parlat molt (i ens incloem en aquesta línia) de projecte, valors i compromís. Però s’ha parlat menys d’una cosa imprescindible: el lideratge consisteix també a construir una comunitat de llenguatge. No per fer tertúlies o declaracions, sinó per orientar l’acció, convertir-la en una relació vinculant i facilitar la indagació de maneres de procedir noves i inèdites. Un llenguatge compartit i particularment comprès per una comunitat de llenguatge permet entendre un propòsit, construir sentit, interpretar la diversitat dels esdeveniments, l’elogi del que és exemplar, el diàleg cap a l’interior i cap a l’exterior, i la crítica i la confrontació. Els grans lideratges es recorden no tan sols pel que van aconseguir i els canvis que van impulsar, sinó també pel missatge que van transmetre i la inspiració que van generar. És més: encara que sembli provocatiu, en el lideratge el llenguatge construeix, crea la realitat. No és només que sense paraules, els fets i les accions no tenen sentit, sinó que el llenguatge (de l’acció pensant) situa la realitat en una altra dimensió, aquella que nosaltres elegim.