Читать книгу Els que manen - Pep Martí - Страница 4

Оглавление

Taula

El mirall trencat dels mandarins catalans

Ferran Casas

Els cognoms que sempre hi són

Els Cambó, o el declivi d’un llegat

Adeu a la «perla»? – L’Institut Cambó, dissolt – Una filla i catorze nets – Passió per la política – Un home de negocis – Cambó i el Procés – Mecenes i col·leccionista amb amistats perilloses

Els Vidal-Quadras, esclavisme, banca i política

De Sitges a Amèrica – Negrers – L’hereu més conegut – La història d’una ascensió – La caiguda – Quan Vidal-Quadras va cantar Els segadors L’aposta pels fons d’inversió – Els altres Vidal-Quadras

Els Valls-Taberner, banca, Opus i Corona

Un nacionalista romàntic – Del tèxtil a la banca – L’ascens al poder bancari – Una copresidència al Banco Popular – L’enfonsament – Monàrquic i amb bona sintonia amb el PSOE – Un empresari amb inquietuds… – … i una confident de la reina

Els Güell, la burgesia girada cap a Madrid

Els orígens indians de la fortuna

Els Millet, de la Renaixença a l’ensorrament del Palau

Orígens occitans – Una institució símbol de la represa cultural – La relació amb Domènech i Montaner – La primera topada amb la justícia – L’ajuda de Cambó – Millet i Maristany, el pare – De fugit dels republicans a processat pels franquistes – Entre els negocis i el mecenatge – Plàtans, cacau i saxos a Guinea – Una primera estada a la presó – De cara al negoci i pocs escrúpols – El lligam amb els Garicano

Els Samaranch, entre la foscor i la glòria

La via olímpica – Un currículum forjat al món de les finances – Especulant a Ciutat Meridiana – Una escola del poder – Discreció davant el Procés – Volant cap a Pequín

La seducció dels negocis

Isidre Fainé, el poder de transformar La Caixa en el banc més gran

Una infantesa difícil de postguerra – Un caràcter marcat per la mare – «Vostè serà director general» – Banco Atlántico, Riva y García, Banca Jover, Bankunión… – Decisions transcendentals – El primer contacte amb l’Opus Dei – Davant el procés independentista: negocieu, negocieu – Tardor del 2017: decisions que s’han hagut d’explicar – L’arquitectura de la Fundació La Caixa, Criteria i CaixaBank – Per davant del Santander i el BBVA al mercat – El català de la llista de filantrops

Josep Oliu, el banquer de Sabadell que volia un Podem de dretes

Una successió dinàstica – La lluita per la primacia – Capital llatinoamericà al rescat – FEDEA, una referència clau – La factoria taronja – Contra el Procés

Salvador Alemany, l’empresari sense empresa

Peatges: pagar o no pagar? – La Saba d’Alemany: el pàrquing com a centre de serveis – Diu que no hi entén de política – President del Patronat del Liceu – El «nano» del Raval no oblida

Borja García-Nieto, la burgesia «eqüestre»

El món del Círculo – Ignacio, al Cercle del Liceu – El lligam amb la Universitat Abat Oliba…

Maria Reig, la dona més rica i trencadora d’Andorra

Una personalitat inquieta – Una «cosmopolita amb discurs rupturista» – La clau: «Saber què mou l’interlocutor» – Operacions immobiliàries a Barcelona – L’hereu segueix els negocis… i la política – Una aventura empresarial entre dues llums – El món de fades del producte de luxe – Inversions hoteleres en dificultats – Dos mals negocis a Madrid i Barcelona – Ben relacionada amb l’elit catalana – Arriba Gilles Dregi per posar-hi ordre – Un fons oportunista nord-americà entra en escena – Crisi a Crèdit Andorrà – Maria Reig, la líder social que no va poder ser

Carles Tusquets, banquer per vocació i fill predilecte del patriciat barceloní

Els orígens financers: la Banca Tusquets – Deixeble d’Isidre Fainé – L’home que sempre arriba aviat – Entre el sí a Artur Mas i el no a la independència – El negoci va ser vendre – Trea Capital, el cor de l’actual negoci – El Tusquets evangelitzador de la inversió i l’estalvi – Enriqueix-me a poc a poc, que tinc pressa – Un altre damnificat de Spanair – President no executiu de Banco Mediolanum

Els Serra Farré i Catalana Occidente, el seny assegurat

Una multinacional amb arrels al 1864 – L’agència Serra Sallent de Manresa – Salvar Occidente de la fallida – L’assalt pel control de la històrica La Catalana – Una empresa «multifamiliar» amb cognoms il·lustres – El pitjor moment: un segrest de 66 dies a mans d’ETA-pm – Plantar el director del Banco Central per anar al tennis – Jesús Serra i Santamans, seixanta anys de patriarcat a la companyia – El relleu cap al president actual – Traslladen la seu a Madrid el 2017 «amb molt dolor del nostre cor» – Créixer a base de comprar i comprar – Resistència a la crisi de 2008 – Baqueira Beret, una inversió fora de les assegurances – Les inversions immobiliàries del GCO – La sisena fortuna catalana – La Fundació Jesús Serra

Emilio Cuatrecasas, l’advocat més ric d’Espanya, ferit per Hisenda

Cent anys d’història – La tercera generació – Up or out: ascendir o anar-se’n – Bel·ligerant amb l’independentisme català – Un sopar amb Manuel Valls… – … i un avió cap a Euskadi – Impulsor de Barcelona Global – «Víctima» de la fallida de Bruno Figueras – Culpable de vuit delictes – Conseqüències sobre el despatx – Un fitxatge estel·lar – Com aconseguir el títol d’advocat més ric d’Espanya – Expansió internacional i aliances a Portugal i Sevilla – De retirada del bufet – Cuatrecasas es concentra en l’immobiliari a partir de 2016 – La torre Cuatrecasas, al costat de la torre Glòries

Luis Conde, el caçatalents que va apostar per Ciutadans

L’home que és a tot arreu – Caçatalents envoltat de «populars» – Amistats controvertides – La Fira se li resisteix – Molt a prop d’Albert Rivera – Al costat de Manuel Valls

Les germanes Godia, una gran fortuna catalana amb arrels a l’antic règim

L’alferes provisional més jove d’Espanya – La Brigada del Amanecer – A l’escalf del règim i de Porcioles – Entre l’assassinat de Bultó i l’assalt de De la Rosa – Una col·lecció d’art feta amb criteri – Ostentació i signe de pertinença – La meitat per a tu, la meitat per a mi – Acusats de frau a Hisenda – Una festa d’aniversari esdevé un conflicte polític – Octubre de 2017: de Catalunya a Getafe – D’Iberpistas a Abertis, i ara a Naturgy

El triomf dels mitjans i la cultura

Els Godó i La Vanguardia, una nissaga i un negoci irrepetibles

De diari de partit a suculent negoci – Ramón Godó, misantrop i anticatalanista – Gaziel, de la corresponsalia a la direcció – La revolució de La Vanguardia Un «soviet» a la redacció i esqueles sense creu – Galinsoga, el preu a pagar – Una família ferida per la tragèdia – La cinquena generació – La filosofia Godó: creure en la realitat – El diari que no ha volgut ser l’ABC La majoria absoluta d’Aznar s’endú un director

Jaume Roures, Tatxo Benet i Mediapro, el Hollywood català

El llibre de capçalera de Roures – Mediapro comença a caminar – El procés independentista – Tatxo, l’ala independentista de Mediapro – La fallida de la Unió Esportiva Lleida de Tatxo Benet – Una col·lecció d’obres d’art censurades – L’etern retorn de la llibreria Ona – El coronavirus va trucar a la porta – La ideologia de Mediapro, entre Convergència i la revolució – La recepta Roures per a TV3: menys estructura i més continguts – D’empresa d’amics a multinacional – Un fons xinès compra la majoria de Mediapro – Els Estats Units i França, els conflictes més recents – The Mediapro Studio, nova dimensió – Una història accidentada

Els Lara, els prínceps destronats de Planeta

Una llarga batalla – De la Legió a Planeta – Lara, mossèn Tronxo i una mort a la carretera – El darrer burgès ambiciós? – Contra el Procés, però crític amb Aznar – El lligam amb Mas – Un gran imperi – La temptació bancària – Un poder en declivi?

Lluís Bassat, entre la tragèdia jueva i el triomf a la publicitat

Un avi maçó – Un pare que fuig – L’antijudaisme del franquisme – Nascut un 6 d’octubre – Un oncle a Auschwitz – Les intuïcions en el negoci – De Bassat SA a Filomatic – De Gila a Pujol, passant pels Jocs Olímpics – Les dues campanyes del Barça – Yolanda, la filla que més s’hi assembla – Els Col·legis del Món Unit, una connexió interessant – L’experiència d’El aprendiz La religió i la vida – Catalanista, però contrari al Procés

Els Rodés, la nissaga pionera de la publicitat a Catalunya

Temps de guerra – Víctimes de la bomba del Coliseum – La passió per la publicitat – Ben avingut amb els March – Peça clau en els Jocs del 92 – L’aposta per l’Institut de l’Empresa Familiar – La vergonya del Palau – Tres germans, tres colors – Molt actius per una tercera via – Un pensament austriacista – Premsa, banca, publicitat – Immersió periodística al diari Ara L’Ara, sense la publicitat del referèndum de l’1-O – El cas Acciona – Teories cap al futur

Antoni Vila Casas, el farmacèutic filantrop i independentista

Un avi conservador i un de catalanista – Un negoci que va anar en augment – Franco i el Diazepan – «El producte o els diners» – Una referència en el mecenatge – Un independentista sense complexos – De la farmàcia, a l’art i la biotech – Accionista del diari Ara

Els Sunyol, Barça, sucre i mecenatge

Una fortuna dolça – Empresa, esport i ciutadania – Un destí tràgic a la serra de Guadarrama – Un orfe de nou anys – La mala relació amb l’avi – Una promesa a la mare: no fer política – Recuperar la posició perduda

Carmen Cervera, de filla d’un mecànic a baronessa Thyssen

De Tarzan a l’aristocràcia – Un títol amb molta història – El paper dels Thyssen durant el Tercer Reich – Un baró de vida sentimental agitada – Un fons d’art construït amb voluntat de ferro – Una col·lecció «a cop de talonari» – Ombres sobre la col·lecció – «No tinc diners, no tinc diners, no tinc diners…» – Luis del Olmo li volia deixar diners per menjar! – Una enganxada amb la filla del baró

Els que aixequen la persiana

Els Grífols, l’Ibex-35 sobiranista mimat per Washington

El producte – El net del fundador – Miami, cap de pont de l’ambició internacional – La connexió nord-americana – L’eclosió sobiranista de Víctor Grífols – La tardor del patriarca – Un imperi diversificat – A les trinxeres, a prop del PSUC

Els Carulla, entre el mecenatge i la Gallina Blanca dels ous d’or

Un dels fundadors d’Òmnium – Un mecenes que volia fer país – Maria Font, la persona imprescindible – El vincle amb Fèlix Millet – Una decisió controvertida: salvar Convergència – La branca catalanista del Cercle d’Economia – Per damunt de tot, empresa familiar – L’expansió i les seves claus – La persecució fiscal – Les vendes de negocis deficitaris – El diari Ara, entrada i sortida – El holding, avui – La tercera generació – Els més rics d’El Mundo i Forbes

Els Sánchez Llibre, poder en conserva

«Humils, honrats i sense presumir» – El primer contacte amb la democràcia cristiana – La coneixença amb Duran i Lleida – L’escuder que «sobreviu» al rei – La passió perica i el pols amb Lara – Partida d’escacs a Foment – Per una «sortida negociada» – Cap als 100 milions de facturació anual

Els Ferrer Salat, del Cercle d’Economia al mecenatge verd

Detingut per «europeista» – Del Cercle d’Economia al partit polític Centre Català – Un empresariat modern, però a la dreta – Home clau en els Jocs del 92 – Un enginyer amb tres carreres – Sergi Ferrer-Salat, mecenatge verd – Abocat a la fundació musical – «Una Catalunya dividida» – El Gelocatil, el producte – La caiguda del Banco de Europa – Tornar al que és bàsic – Sostenibilitat i compromís verd – Un discurs social intens

Els Gallardo, entre la discreció burgesa i l’unionisme de carrer

Un imperi amb quatre braços – Problemes amb Hisenda – El valor del patrimoni, molt vinculat a la borsa – Oposició frontal al Procés – Un amor a primera vista a Menorca – El segon amor d’ella, el quart d’ell

Els Tous, el somni de les joies a l’abast de tothom

Les arrels a la rellotgeria – Trenta anys d’ascens constant – Famosos i famoses amb Tous – Rosa Oriol, la portaveu empresària – Són matrimoni… però semblen germans! – Com es governa l’empresa – El capital estranger entra a Tous – Què han fet els Tous amb els diners? – Una crisi greu de comunicació pel Procés

Isak Andic, l’imperi mundial de moda Mango

El xoc amb Bruno Figueras – Banc Sabadell, mal negoci – Discreció a tota prova – El gust pel col·leccionisme – Una successió que no està sent fàcil – Els cavalls andalusos de Nahman Andic – Evitar el conflicte català – Mango: un disseny, una peça, un planeta – El cor de l’empresa és al Vallès – 2015-2018: Mango entra en pèrdues – El 2019, la remuntada i els nous projectes

Alberto Palatchi, de Pronovias a la premsa del cor

Ascens senzill, desenllaç complicat – L’inici de l’enlairament – Els anys daurats

Els Colomer, cosmètica, perruqueria i pàtria

Cendrós, el fill d’un perruquer de Valls – Ànima i motor d’Òmnium Cultural – L’enfrontament amb Fraga Iribarne – La polèmica sobre Josep Pla – Les complicades relacions amb Pujol – David Madí, el primer net noi – Colomer, un catalanista menys «volcànic» – Dins l’empresa: la fase d’internacionalització del negoci

Els Puig, capitans d’indústria amb fragància reial

El relleu passa a la segona generació – La necessitat d’amagar el nom d’Espanya – Antoni Puig, artista i soci fundador d’Òmnium

Els Molins, Opus, ciment i catalanisme

Tres branques familiars – «Em caso amb la Juana» – L’ascensió de l’Obra – De la Unió del Centre a CiU, una voluntat política – Advocat de tots els conflictes – Joan Molins, «més jesuític que opusdeista»

Josep Lluís Núñez, el constructor sense manies que va regnar al Camp Nou

La construcció derrota el tèxtil – Víctor Sagi, unes fotografies i molt de joc brut – Quan Cruyff va fer campanya per Núñez – El reconeixement buscat d’un noi de Barakaldo – Protegit per la Barcelona de Porcioles – El xoc amb el moviment veïnal – Conservador i proper – Un règim de vint anys – De l’ocàs a Quatre Camins – El clàssic home de negocis fet a ell mateix – Prudència i diversificació salven Núñez de la crisi – La primera família en patrimoni immobiliari de Catalunya

Begudes, joc i hotels

Sol Daurella, el secret de la Coca-Cola

El «repartidor» d’El Pardo – Uns bacallaners amb ambició – La fortuna de la dona més rica de l’estat espanyol – La discreció del poder – Cobega, el cor del negoci – Les armes de Sol Daurella: fusionar i dominar les embotelladores d’Espanya, d’Europa occidental i d’Oceania – Els moments horribilis dels Daurella – Carles Vilarrubí: de xofer de Pujol a conseller de Rothschild – El rostre del sector negocis – Una dimissió política per l’1-O – La CUP contra els Daurella – Quan l’unionisme va escometre Coca-Cola

Demetrio Carceller, petroli, cervesa Damm i cultura

Ministre en els anys més negres – Un esglaó clau en la història de la corrupció – Carceller Coll, la multa més gran de la història d’Hisenda – Discret i amant de l’òpera – Fer una Estrella és més que beure cervesa – Carceller, un president realment executiu que surt a la llum – Com es reparteix la propietat de Damm – El pla d’expansió de Damm – Rodilla, vuitanta anys fent entrepans – Reacció a la pandèmia de la covid-19 – Els Carceller, en el 28è lloc del rànquing del més rics

Manuel Lao, les escurabutxaques d’un home fet a si mateix

La separació dels dos germans Lao, el 1998 – La relació amb els governs de Pujol i Mas – El sector del joc no s’assembla al de les pel·lícules – Una vida entre Terrassa i Matadepera – La fundació, «per tornar el que la societat m’ha donat» – La venda de Cirsa a un fons nord-americà, el 2018

Els Suqué Mateu, quan el casino sempre guanya

L’èxit d’un ferrallaire amb origen a Llinars del Vallès – L’alcalde de les depuracions – Soci fundador del Cercle – Creus i medalles per a Carmen Mateu – El cognom Suqué, arrossegat pel cas Casinos – A la concessió de les loteries de la Generalitat – La gènesi del negoci actual: el joc – Les llicències dels casinos, en mans de Jordi Pujol – De Sant Pere de Ribes al port de Barcelona, la millor partida del casino – Casinos, joc online, caves, vivers marins, plàstics, edificis, finques, hotels, golf… – Dos germans i una germana, tres parts idèntiques – Hispano-Suiza, la resurrecció – Una economia molt sanejada

Jordi Clos, el mecenes hoteler que va inventar la marca Barcelona

Una infantesa castigada per la postguerra – L’escola de Mobles Maldà – L’entrada en el sector hoteler – Treballadors de segona generació – Una passió: dur l’art als hotels – Un maragallià dels anys gloriosos – Líder indiscutible dels hotelers de Barcelona – Una contradicció insuperable: la seu, a Madrid – Una amistat reial decebuda – Hotels en temps de crisi sanitària – Què és avui la cadena Derby Hotels Collection

Joan Gaspart, de lloctinent de Núñez a «expert en el fracàs»

«L’Oriente és la història de la família» – El coqueteig polític del pare de Josep Gaspart – La mà dreta de Josep Lluís Núñez al Barça – Una veu que no es talla – Catalanista i «amic de Puigdemont» – L’últim càrrec – Un referèndum per votar que no – La cadena dels Gaspart: vuitanta anys d’ascens i cinc de davallada – Els orígens històrics

El contrapoder de Barcelona

Vall Companys, el poder agroalimentari familiar de Lleida

L’origen de Vall Companys és al sector fariner – Josep Vall Palou, propietari únic després d’herències i compres – La generació actual: els tres germans Vall Esquerda – L’evolució del creixement – Cap a la cadena completa de producció – Montagut, un conflicte de propietat agrària a la fi del segle xx – Més escorxadors, més producció, més territoris – Proveïdors de grans superfícies – Les xifres del grup, avui – Una facturació en ascens i que es dispara el 2019 – Els fronts de crisi: dels falsos autònoms al medi ambient – La covid-19 i el Grup Vall Companys – El futur i els nous projectes – Porc ecològic per al consumidor final

Jaume Alsina i bonÀrea, del camp a la botiga sense intermediaris

De la caixa d’estalvis al centre de producció de la Closa – Un model paracolonial al segle xxi – El canvi del 1999: cap a una societat anònima amb una cooperativa a dins – Més facturació, més beneficis, més dividends, més inversions – Una nova planta a l’Aragó amb 4.000 llocs de treball – Les botigues de bonÀrea – La doctrina Alsina – Una empresa estudiada a les escoles de negocis

Josep Terradellas, les pizzes d’un empresari que se sent només un pagès

També hi ha núvols negres. Les ombres del capitalisme – Els Terradellas, abans que empresaris, són una família – La política i les amistats perilloses – Al punt de mira dels boicots espanyolistes – Tarradellas a la televisió, històries amb ànima – «El que m’agrada és ser a la fàbrica» – El príncep exiliat de l’aristocàrnia – Trajectòria ascendent, sempre – La farinera per les pizzes – El 2020, el gran salt a la internacionalització – L’empresa, vista per ella mateixa – Una empresa i una marca, en uns canvis de model globals

Joan Font i Bon Preu, comerç i independència

La fórmula de l’èxit: el comerç de tota la vida, al segle xxi – Un referent empresarial i polític – Joan Font, un perfil personal – El primer independentista entre els grans empresaris – «Els empresaris no hem de liderar el Procés, però li hem de donar suport» – Créixer i créixer, en facturació i establiments – El conflicte: Joan Font, propietari únic – Anna Font passa a ser la número dos de la firma

Els Feliu, l’electricitat que ve d’Olot

El segrest de Maria Àngels Feliu – Energia verda – Feliu, a la Fundació Princesa de Girona – Un relleu dramàtic – Un grup empresarial amb diverses branques – Banc dels Pirineus, una fallida de manual

Carles Sumarroca, el patriarca amb ànima de pagès

La petjada del doctor Bonifaci – Una mirada innovadora – De Cavall Fort a Convergència – El lligam amb els Rosell – L’intent de «conquerir» Foment del Treball – L’ombra del 3 % – Unes inversions diversificades – El sector agrari – Comsa Corporación, un gegant del sector – Presència a la sanitat i a la pell

José Luis Bonet, les caves Freixenet del poder

Freixenet, un diminutiu – La mort de la tieta Lola canvia les coses – Lluita de clans entre les vinyes – Dos anys per a una conquesta – Amb el 155 – La topada amb la nova Cambra de Comerç – Una guerra i tres morts

Mar Raventós, l’última capitana catalana de Codorníu

Una relat que comença el segle xvi – Manuel Raventós Domènech, un «regionalista agrícola» – Diputat solidari

Índex onomàstic

Els que manen

Подняться наверх