Читать книгу El País Valencià sota les bombes (1936-1939) - Rafael Aracil i Martí - Страница 7

1. L’aviació i la intervenció estrangera el 1936

En un tema com aquest, és obligatòria la referència al paper de les aviacions que van intervenir durant la Guerra Civil espanyola. Precisament una de les armes que més va evolucionar a finals dels anys trenta va ser l’aviació. Si comparem la qualitat i la quan-titat dels avions existents a Espanya al juliol de 1936 amb la disponibilitat d’aparells al final de la guerra, el pas va ser de gegant. Aquest augment no hagués estat possible sense l’enviament de centenars d’avions per part, principalment, d’Alemanya, Itàlia i l’URSS, que van utilitzar el cel d’Espanya com a camp de proves i d’entrenament de les seues forces aèries.

Al final de juliol de 1936, concretament el dia 30, van arribar procedents d’Itàlia els primers avions de bombardeig italians S-81 per reforçar l’aviació franquista, els quals eren dels més eficients i veloços entre tots els bombarders pesats de les aviacions europees, encara que estaven a punt de ser superats per altres molt més moderns. Aquest primer en-viament seria la base de la participació de l’Aviació Legionària italiana (Aviazione Legio-naria) en la Guerra Civil espanyola. D’un to-tal de 764 avions enviats en el transcurs de tota la guerra per part dels italians, uns 200 van ser de bombardeig: vuitanta-quatre S-81, cent S’i-79 tretze BR-20. A aquests bombar-ders cal afegir deu hidroavions CZ-501, qua-tre CZ-506 i quatre M-41.¹

Les peticions d’ajuda de Franco a l’Ale-manya hitleriana van tenir una resposta posi-tiva i des de l’última setmana de juliol, aque-lla va començar a arribar. Com en el cas d’Itàlia, eixes primeres ajudes es van centrar en l’aviació. Ràpidament van començar a arribar els primers Ju-52 als aeròdroms naci-onals. En total es van rebre vints avions d’aquest model, la meitat dels quals van ser desembarcats del vaixell Usaramo a Cadis el 6 d’agost. Aquests aparells de transport, ha-bilitats per a bombardeig, van constituir du-rant els primers mesos de la guerra el nucli central de l’aviació de bombardeig franquis-ta. Al llarg de la contesa es van rebre diver-ses desenes d’aquests aparells, i al final d’aquesta, havien fet cinc mil quatre-cents serveis de guerra i havien llançat sis mil cinc-centes tones de bombes.

Un salt qualitatiu important es produirà al principi de novembre de 1936 amb la cre-ació per part d’Alemanya de la legió Còn-dor.² Encara que en aquesta gran unitat amb comandament, personal i material propis, van figurar petits contingents de l’Exèrcit de Terra i de la Marina de Guerra, la major part del personal procedia de l’aviació.

Tot i que hi ha discrepàncies sobre el nombre d’avions enviats per l’Alemanya hit-leriana, recentment la publicació de nova documentació permet acostar-nos bastant a la realitat. Segons la llista de l’Oberkoman-do der Wehrmacht. Sonderstab W, publica-da per Lucas Molina i José M. Manrique, el nombre d’avions de bombardeig o amb ca-pacitat de bombardeig era el següent: tren-ta-quatre Do-17, vint-i-vuit He-70, noranta-set He-111, seixanta-set Ju-52, cinc Ju-86, dotze Ju-87, vint-i-set He-59 i set He-60. L’He-70, conegut com Rayo, era un avió de reconeixement i bombardeig lleuger que va ser utilitzat, entre innumerables missions, per als bombardeigs de les centrals hidroe-lèctriques dels Pirineus al febrer de 1937. Al març del mateix any tots els avions dispo-nibles d’aquest model van passar a l’aviació nacional.³ Quant als hidroavions, com l’He-59, amb una càrrega de bombes de 1.000 kg, van tenir gran importància en atacs noc-turns als ports del Mediterrani, així com en missions d’intercepció de les comunicaci-ons terrestres i marítimes al llarg de tota la costa mediterrània, sobretot de les comuni-cacions ferroviàries.

En el costat republicà, durant els mesos d’agost, setembre i octubre de 1936, s’utilit zaren diversos tipus d’avions de bombardeig francesos que no van complir les expectati-ves que els mateixos francesos hi havien po-sat. La capacitat de bombardeig de les forces aèries de la República va canviar pel mes d’octubre, quan van arribar a Espanya els primers trenta-un avions de bombardeig Tu-polev SB-2, coneguts amb el nom de Katius-ka. En total van arribar a Espanya un cente-nar de katiuskes, concretament noranta-tres, dels quals només uns vint van sobreviure al finalitzar la guerra. Alguns autors encara n’eleven la xifra a cent setze i fins a cent vint-i-vuit.⁴

Atesa la importància que va tenir per a les operacions de bombardeig l’Aviació Legionà-ria amb base a l’illa de Mallorca, ens detin-drem a precisar quina en va ser la composició al llarg de la guerra. La seua aparició a l’illa es va produir els primers dies de la contesa, en concret el 19 d’agost de 1936, i des d’aquell moment el seu potencial no va parar d’aug mentar. Els primers avions de bombardeig que hi van arribar foren els Savoia S’i-81, al principi de 1937, i es creava el XXV grup de bombardeig pesat, anomenat Pipistrelli delle Baleari.

Plaça d’Emili Castelar, València, 1937 (BN)

A partir del mes de febrer de 1937, van aparèixer els moderns Savoia S-79 i a partir del mes de juny van formar un grup de bombardeig ràpid, els Falchi delle Baleri,⁵ que fou progressivament reforçat. El primer bombardeig d’aquests nous aparells al País Valencià fou el del 7 de març de 1937, so-bre la ciutat de València.⁶

Però quan l’Aviació Legionària va aug-mentar enormement els seus efectius va ser durant l’any 1938. Exactament a principis d’any, formaven les esquadrilles amb base a Mallorca els aparells següents: vint-i-set Sa-voia S-79, pertanyents al 8è Stormo, i onze Savoia S-81, pertanyents al XXV Gruppo.⁷

Així, la suma d’avions destinats al bombar-deig del litoral en mans dels republicans era de trenta-vuit, encara que cal tenir en compte que no sempre estaven operatius en la seua totalitat.

Amb totes aquestes dades, és evident que tant en quantitat com en qualitat, el conjunt de l’aviació franquista va tenir en avions de bombardeig una superioritat in-discutible respecte a l’aviació republicana. A la qual cosa hem d’afegir que el comanda-ment franquista va tenir una idea clara de com utilitzar aquesta superioritat per a neu-tralitzar els ports i les comunicacions de la zona republicana i al mateix temps realitzar bombardeigs amb clara intenció intimidado-ra sobre les ciutats de la mateixa zona. Ma-drid, Durango, Gernika, Barcelona, Lleida, Granollers, València i Alacant constitueixen, entre moltes altres, un clar exemple d’aquesta utilització dels bombardeigs per part del comandament franquista. La majo-ria dels atacs aeris que van afectar nuclis urbans i que, per consegüent, van causar un nombre més gran de víctimes civils, van ser realitzats per l’aviació italiana.

1. Ferdinando Pedriali: “Guerra di Spagna e avia zione italiana”, a Aeronautica militare italiana, Roma, Ufficio Storico, 1992, 2a ed., p. 390.

2. Karl Ries, Hans Ring: The Legion Condor. A His-tory of the Luftwaffe in the Spanish Civil War. 1936-1939, Pennsylvania (USA), 1992; Raúl Arias: Legión Cóndor, Madrid, 2000; Lucas Molina i José M. Man rique: Legión Cóndor. La historia olvidada, Valladolid, Quirón, 2000; Patrick Laureau, José Fernández: La Legión Cóndor, Boulogne-sur-Mer, 1999.

3. L. Molina i J.M. Manrique: Legión Cóndor..., op. cit.

4. Rafael de Madariaga Fernández: “La aviación de bombardeo republicana”, a La aviación en la gue rra española, Monografías del Ceseden, 39, Madrid, 2000, p. 67.

5. Alcofar Nassaes: La aviación legionaria en la guerra española, Barcelona, 1975, pp. 223-224.

6. Vegeu Rafael Montaner (coord.): “Documentos: 70 aniversario del fin de los bombardeos”, Levante (València, 28/03/09), p. 2.

7. F. Pedriali: “Guerra di Spagna...”, op. cit.