Читать книгу El País Valencià sota les bombes (1936-1939) - Rafael Aracil i Martí - Страница 9
Оглавление3. L’expedició a Mallorca i els primers bombardeigs del litoral mediterrani
Precisament una de les operacions militars desenvolupades en els primers dies del mes d’agost va tenir una gran importància per al futur immediat de les ciutats de la rereguarda republicana, particularment les del litoral mediterrani. La fracassada expedició contra l’illa de Mallorca,11 que va permetre a l’avia ció italiana disposar d’una base aeronaval formidable per a poder bombardejar les ciutats i les línies d’abastiment republicanes, al llarg de la Guerra Civil va tenir un pes molt considerable en la victòria dels franquistes.
L’expedició es va desenvolupar entre el 16 d’agost i el 3 de setembre. S’han donat mol tes opinions, i controvertides, sobre la neces-sitat o l’encert d’aquesta expedició. Però a banda de l’opinió estrictament militar, la veri-tat és que líders polítics com el socialista In-dalecio Prieto i el mateix president de la República, Manuel Azaña, es van oposar a l’operació i la van criticar. El ben cert és que, a banda del valor sentimental que per a molts catalans tenia Mallorca, era evident que des d’un punt de vista militar l’illa era “un enor me portaavions impossible d’enfonsar, fon dejat amenaçadorament enfront de les costes catalanes. La seua situació era tan important, que els objectius tant de la costa com de l’interior de Catalunya quedaven dins el radi d’acció dels avions militars de l’època”. Apro-fundint en aquest tema més recentment, Francisco J. González Huix opina que amb l’abandó d’aquesta expedició “se había con-sumado uno de los más graves errores co-metidos a lo largo de toda la contienda”.12
Cal constatar que, des dels primers mo-ments de la sublevació de Mallorca, l’illa va ser sotmesa a una constant pressió propagan-dística per mitjà d’amenaces emeses per rà-dio des de Barcelona i de fullets llançats per hidroavions sobre l’illa per aconseguir la seua rendició. De les amenaces propagandístiques es va passar directament als bombardeigs, que van causar alguns danys i certa desmo-ralització, però van resultar poc efectius.
Segons Josep Massot, fins al dia 16 d’agost s’havien produït quaranta-sis bombardeigs sobre l’illa, als quals cal afegir els que van te-nir lloc entre aquesta data i el dia 31. Concre-tament, el dia 31 l’Aviació Legionària italiana va bombardejar per error el poble d’Artà i va ocasionar la mort d’onze persones.13
Precisament per ajudar a rebutjar la inva-sió van arribar a Mallorca els primers avions italians que van fixar la seua base a l’illa. La seua actuació, especialment la dels Fiat CR-32, va ser decisiva per escombrar del cel als lents hidros republicans que recolzaven les forces que hi havien desembarcat. Aquests avions ja no es mourien de Mallorca i, amb l’arribada de nous reforços, s’aniria formant el nucli de l’Aviació Legionària Italiana amb base a les Balears.
Els primers objectius dels bombarders italians S-81 van ser les veïnes illes de For-mentera i Eivissa. La ciutat d’Eivissa va ser bombardejada el diumenge dia 13 de setem-bre a les tres de la vesprada per tres avions. Les bombes van caure sobre diversos edifi-cis de la ciutat, en un dels quals, la Fonda Cires –on hi havia diverses persones di-nant–, van morir la majoria dels presents. Alguns testimonis de l’època eleven el nom-bre de víctimes a quaranta, trenta de les quals van morir en l’esmentada fonda, en-cara que investigacions més recents re-dueixen el nombre de víctimes a divuit.14
A partir de la tardor del 1936, l’arribada d’avions de bombardeig italians i alemanys va permetre als revoltats iniciar una sèrie d’atacs aeris a les ciutats de la rereguarda republicana, amb especial incidència sobre les del País Valencià.
La ciutat d’Alacant va patir el primer bom-bardeig el 5 de novembre de 1936.15 A les 5:00 de la matinada d’aquell dia, un bom-barder va descendir fins a uns 150 metres d’altura des d’on llançà deu bombes sobre el port i el nucli urbà, que van causar dos morts i diversos danys en alguns edificis. Segons algunes fonts –i una nota radiada del Govern Civil–, una bomba va caure en el mercant Ciaño que portava un carregament de carbó. Un dels tripulants va morir i el vaixell va patir considerables avaries.16 Aquest primer atac va causar un gran pànic entre la població civil i molts alacantins anaven a la nit cap a les cases de l’horta i altres llocs de la contor-nada, en un èxode nocturn conegut al llarg de la guerra com la “columna de la por”.
El segon bombardeig sobre la ciutat d’Alacant es va produir dissabte dia 28 del mateix mes de novembre, vuit dies després de l’execució de José Antonio Primo de Ri-vera. Les agressions aèries foren diverses per part de l’Aviació Legionària i dels hidroavi-ons alemanys: l’atac començava a les 19:30 hores i acabava a les 3:00 hores del dia següent, és per això que es coneix com el bombardeig de les “vuit hores”. En total, els avions van llançar 160 bombes que van impactar en la factoria CAMPSA, les estacions de ferrocarril i el port, i van afectar també la població civil. Hi van haver dos morts adults i un nen, i sis ferits. Aquests dos atacs van ser els primers bombardeigs aeris de la guer-ra sobre un port marítim del País Valencià, Alacant, que, d’altra banda, no patiria cap altre bombardeig fins a l’11 d’agost de 1937, quasi un any després. Els motius d’aquest parèntesi, segons J.M. Santacreu, sembla que en són tres: Alacant s’havia convertit en una eixida de fugitius franquistes en aquests primers mesos; a més de no tenir un tràfic intens, els transports que hi arribaven recala-ven molt prompte i a la vora de la costa, en-tre el cap de les Hortes i Tabarca, amb una ciutat enfosquida a la nit; finalment, és probable que Franco no tingués tots els re-cursos aeris que necessitava per a bombarde-jar també Alacant, i hagués de concentrar els atacs en objectius més selectius fins que Mallorca es va consolidar com a base aèria de franquistes i col·laboradors.17
Les primeres incursions dels creuers de la marina nacionalista en el Mediterrani es van iniciar a finals d’octubre. El 30 d’aquest mes el creuer Canarias va efectuar un bom-bardeig sobre el port de Roses, a prop de la frontera francesa, que danyà algunes ins tal·lacions i enfonsà el petit guardacostes Marinero Cante. Totes aquestes operacions de bombardeig marítim i naval es van inten-sificar a partir d’octubre de 1936 pel desig de Franco de frenar l’ajuda militar que el bàndol governamental rebia per mar. Du-rant aquest mes es van posar en marxa dos tipus d’operacions contra el tràfic marítim adversari. El primer consistia en el bombar-deig naval o aeri dels ports enemics per a destruir als vaixells durant la descàrrega; el segon, en l’establiment d’un bloqueig marí-tim a totes les costes enemigues, tant al Mediterrani com a l’Atlàntic.18
En la província d’Alacant, la ciutat de Vi llena va ser bombardejada el dia 18 de desem-bre de 1936, cap al migdia. Les bombes van ocasionar diverses destruccions i la mort a dos persones, mentre que unes altres setze van resultar ferides. Tres dies després dos avi-ons van intentar novament atacar la ciutat, però l’aparició dels caces republicans ho va impedir. Sembla que l’objectiu d’aquests bombardeigs era tallar la línia fèrria d’Alacant a Madrid, per on circulaven gran part dels subministraments militars que, procedents de Rússia, anaven destinats a la defensa de la capital. Al gener de 1937, concretament el dia 13, a primera hora de la vesprada, de nou els avions franquistes van llançar dues bombes de 50 kg sobre l’estació de ferrocarril on s’havia congregat la població, esperant l’arribada del tren que transportava un batalló de milicians, encara que per sort no van arri-bar a explotar.19
Aquests primers bombardeigs marítims i aeris van ser causa de diverses represàlies a les dues zones contendents. Fou una reacció produïda sobretot pel pànic i la indignació, que va ser moguda i sostinguda per grups d’extremistes que demanaven venjança con-tra els considerats aliats o partidaris dels re bels o, si més no, sospitosos de ser-ho. Aques-ta sèrie de circumstàncies es donarien en la zona controlada per les forces afins al front popular. Però, en la zona dominada pels re bels també es van donar casos i circumstàn-cies semblants. Des del primer moment, els militars revoltats es van veure sotmesos als atacs de l’aviació i la marina republicanes, davant dels quals van respondre ràpidament amb l’amenaça de prendre represàlies.
A Alacant els bombardeigs del dia 28 de novembre van motivar l’assalt de la presó provincial, d’on van traure un grup de qua ranta-nou presos que foren afusellats a les parets del cementeri.20
11. J. Massot i Muntaner: La guerra civil a Mallor-ca, Barcelona, 1976. Del mateix autor, El desembarca-ment de Bayo a Mallorca, Barcelona, 1987, i Guerra civil i repressió a Mallorca, Barcelona, 1997. Vegeu tam bé A. Bayo: Mi desembarco en Mallorca, Mèxic, 1944; José Luis Infiesta Pérez: Bombardeos del litoral medite rráneo durante la guerra civil, vol. I, Valladolid, 1998.
12. Francisco J. González Huix: El asedio aéreo de Tarragona 1937-1939, Tarragona, 1990, p. 13.
13. J. Massot Muntaner: Els bombardejos de Mallorca durant la guerra civil (1936-1938), Barcelo na, 1998, pp. 65-66.
14. M.J. Vidal Torres, J.M.L. Romero: La causa general de les Pitiüses, Eivissa, 2001, pp. 54-55.
15. V. Ramos: La guerra civil 1936-1939 en la pro vincia de Alicante, Alicante, 1972, vol. I, pp. 139-144.
16. ABC, 6-11-1936, p. 11.
17. J.M. Santacreu Soler: “Los bombardeos de Alicante”, a E. Mainar Cabanes (ed.): Bajo las bom-bas. La guerra civil en la Comunidad Valenciana, vol. 14, València, Prensa Valenciana, 2007, pp. 84-87.
18. R. Sabatier de Lachadenède: La marina fran-cesa y la guerra civil de España (1936-1939), Madrid, 2000, pp. 66-67.
19. F. Costa Vidal: Villena durante la guerra civil 1936-1939, Alacant, Ayuntamiento de Villena, 1998, pp. 44 i 79.
20. V. Ramos: La guerra civil 1936-1939..., op. cit., vol. I, p. 144.
