Читать книгу El País Valencià sota les bombes (1936-1939) - Rafael Aracil i Martí - Страница 8
Оглавление2. Els primers bombardeigs aeris i navals
Des que van arribar a Madrid les primeres notícies de la sublevació militar al nord d’Àfrica, el govern republicà va prendre una sèrie de decisions encaminades a impedir que la sublevació s’estengués, entre les quals destaca la de bombardejar per mitjà de l’avi-ació i la marina les ciutats del protectorat que s’havien sollevat. Per a aquests bombar-deigs, el govern de la República només comptava amb els avions Douglas DC-2 i els Fokker F-II. Ambdós models eren comercials i ràpidament van ser transformats en avions de bombardeig. Des de l’aeroport sevillà de Tablada, abans que fos dominat pels solle-vats, es realitzaren una sèrie d’incursions sobre Ceuta, Melilla, Larache i Tetuan els dies 17 i 18 de juliol, com a conseqüència dels quals al campament de la legió de Meli-lla van morir dos legionaris i foren ferits uns altres set; sobre Tetuan es van llançar vuit bombes que van tocar la part posterior de l’edifici de l’Alta Comissaria, produint nom-broses víctimes entre la població autòctona, els impactes es van produir a la mesquita i el barri àrab. Això va estar a punt de produir un enfrontament entre els insurreccionats que controlaven la situació i la població mar-roquina de Tetuan, que va reaccionar amb protestes irades i manifestacions massives i amenaçadores. La presència del gran visir Sidi Amed El Gamnia va salvar la situació tranquil·litzant els ànims. Al final, l’única cosa que es va aconseguir amb el bombar-deig fou irritar els marroquins i aglutinar-los al voltant dels sollevats.
Els bombardeigs de l’aviació van ser seguits de molts altres navals, realitzats pels vaixells de l’esquadra, que es mantenien sota el control del govern de la República després que les dotacions s’havien enfrontat als comandaments dels vaixells i havien im-pedit que aquests passaren al control dels insurreccionats. El govern de la República va ordenar, des del mateix dia 19, bombardejar les places del protectorat insurreccionades. El destructor Sánchez Barcáiztegui va com-plimentar aquesta ordre l’endemà: “Cumpli-mentando órdenes de V.E.”, i emetia per rà-dio el dia 20 “he bombardeado plaza Ceuta a corta distancia, hasta que el intenso fuego de sus baterías ha indicado retirada. Varias casas de Ceuta, suponemos edificios milita-res, están ardiendo bajo nuestro fuego”.8
El dia 25 de juliol el cuirassat Jaime I i els creuers Libertad i Cervantes van bombarde-jar novament Ceuta amb resultat de 10 morts,9 i l’endemà, dia 26, l’objectiu va ser Melilla. Els vaixells van ser fustigats pels avions Breguet, que van quedar a les mans dels insurreccionats durant els atacs. Encara que aquests bombardeigs van causar algu-nes destrosses i víctimes en ambdues ciu-tats, no van aconseguir els seus objectius de desmoralitzar i impedir que la sublevació es consolidés al protectorat. El dia 2 d’agost es van registrar nous bombardeigs, poc inten-sos i efectius, sobre Ceuta, Algesires i Tarifa per part de la flota republicana.
En la península, l’aviació lleial al govern republicà va ser utilitzada ràpidament per atacar als sollevats. Concretament, a les 3 de la matinada del 19 de juliol, des de l’aerò-drom de Los Alcázares (Múrcia), va ser bom-bardejada la base aeronaval de San Javier.
Poques hores després els avions del Prat van contribuir a desarticular les columnes insur-reccionades a Barcelona. Si bé en el primer vol, efectuat per l’alferes Robles i el coman-dant Reyes, no van aconseguir localitzar la caserna de l’avinguda d’Icària i van haver de tornar al Prat sense haver efectuat el bombar-deig, més endavant van tenir èxit i distintes casernes i columnes van ser bombardejades. Aquests atacs van desmoralitzar els insurrec-cionats i van contribuir en gran manera a la seua derrota.
L’endemà, a Madrid, des de l’aeròdrom de Getafe es va bombardejar la caserna d’ar-tilleria pròxima i, junt amb els avions de Cua tro Vientos, van atacar els insurreccionats a la caserna de Montaña i de Campamento, cosa que acabà amb la seua moral: “Cuando aparecieron los primeros aviones, que creía-mos nuestros, nos reunimos todos en el patio del cuartel de la Montaña, entusiasmados y dispuestos a salir a la calle, hacia el Ministe-rio de la Gobernación. Al saber que eran ro-jos, cundió la desilusión y ya nadie supo qué hacer hasta que nos asaltaron”.10
La ràpida actuació de l’aviació a Múrcia, Barcelona i Madrid va aconseguir aturar-hi la sublevació. A partir d’aquest moment el govern de la República va continuar utilit-zant, dins de les seues possibilitats, l’aviació que li romania fidel per a controlar altres focus de la rebel·lió.
També els sollevats feren servir l’avia-ció per reprimir alguns focus resistents com, per exemple, al Ferrol, el dia 21 de juliol, quan una parella d’hidros Savoia S-62, procedents de la base naval de Marín, bombardejaren l’Arsenal Militar. En-cara que les bombes no van causar grans danys, l’efecte moral sobre les tripulacions fou molt important.
8. D. Sueiro: La flota es roja, Barcelona, 1983, p. 126.
9. Francisco Sánchez Montoya: Ceuta y el Norte de África. República, guerra y represión, 1931-1944, Granada, 2004, pp. 323-324. Les víctimes eren a l’entrada de la fortalesa El Hacho. El 20 de gener de 1937, en un altre bombardeig realitzat per dos avi ons, també van morir 53 persones.
10. J. Gomá: La guerra en el aire, Barcelona, 1958, p. 36.
