Читать книгу Jesús Martínez Guerricabeitia: coleccionista y mecenas - AA.VV - Страница 9

ROMÀ DE LA CALLE

Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector,

Excel·lentíssims i Il·lustríssims Senyores i Senyors,

Companys del Claustre,

Senyores i Senyors:

L’encàrrec –certament honorífic per a mi– de fer la laudatio del Sr. Jesús Martínez Guerricabeitia en aquest acte acadèmic m’obliga, sens dubte, virtualment almenys, a desplaçar-me –en els meus records, sentiments i argumentacions– entre els àmbits del públic i del privat i a instal·lacions, així, precisament en la singular frontissa en què es donen la mà l’amistat que rememora i estima i la ponderació pública i compartida que reconeix, valora i, de vegades també –com és el cas–, agraeix.

I, així, diguem –ja al principi– que el fil conductor que ací, avui, ens convoca passa obligatòriament pel cabdell sempre complex de les relacions entre Art i Mecenatge, per especificar-se encara més, si és possible, en les necessàries connexions entre Universitat i Societat.

És des d’aquesta perspectiva concreta –al meu parer– com convé considerar les iniciatives portades a terme pel Sr. Jesús Martínez Guerricabeitia en collaboració directa amb la nostra universitat.

El seu ja llunyà, creixent i sostingut apassionament pel món de l’art, i en particular per la pintura, ens presenta –des de la fi de la dècada de 1960 i principis de la de 1970– el matrimoni Jesús Martínez i Carmen García com a seguidors assidus de les manifestacions artístiques contemporànies i formant a poc a poc una selectiva col·lecció d’obres pictòriques, l’eix definidor de la qual podem centrar temàticament al voltant de les seues marcades preferències per un ampli realisme social. Opció, aquesta, potser no allunyada, justament, de les seues actituds vitals, dels seus compromisos de participació en la realitat de l’entorn social i, fins i tot, de la seua coneguda trajectòria familiar i personal.

D’aquest singular encontre entre conscienciació social i interès artístic derivaran, com no podria ser d’una altra manera, coneixent el tarannà del Sr. Jesús Martínez Guerricabeitia, les seues plurals incursions en el context de la promoció cultural i el mecenatge, una resposta natural per part seua a aqueix vessant d’integració ciutadana amb el qual sempre s’ha sentit plenament vinculat i solidari.

Serà, doncs, en aquest punt quan –com dèiem– el binomi Art i Mecenatge cobre un sentit ple en la trajectòria del Sr. Jesús Martínez Guerricabeitia, precisament en entrecreuar-se amb el seu justificat interès i la seua creixent proximitat amb la Universitat de València - Estudi General.

Quan el 28 de juny del 1989 es va estendre l’escriptura notarial que ratificava i feia pública la constitució del Patronat Especial Martínez Guerricabeitia en el marc de la Fundació General de la Universitat de València, quedaren enrere més de dos anys de gestions inicials per a dotar amb l’adequat marc legal tota una sèrie de projectes particularment centrats en l’àmbit de la cultura artística.

Així, en els estatuts fundacionals del Patronat es feia constar la conveniència d’harmonitzar la tasca de mecenatge –centrada en l’ajut i el foment de la creació artística–, amb la finalitat fonamental d’atendre la progressiva configuració d’un fons patrimonial d’art contemporani per part de la Universitat de València, i la de potenciar la investigació i les publicacions sobre el fet artístic i els fenòmens estètics, des de les perspectives teòrica, crítica i històrica.

La primera iniciativa que es va posar en marxa una vegada creat el Patronat de la Fundació va ser la convocatòria de la Biennal de Pintura Martínez Guerricabeitia, la mostra de la qual es va inaugurar a la Sala d’Exposicions de la Universitat al maig del 1990, igual que es va fer –posteriorment– amb la II Biennal, que es va obrir al públic al gener del 1992.

La progressiva ampliació d’aquest projecte expositiu portà a establir diversos vincles de col·laboració entre la Fundació General de la Universitat de València –a través del Patronat Martínez Guerricabeitia– i la Diputació de València. I així –com és sabut– la tercera convocatòria de la Biennal es va obrir al febrer del 1994 al Palau dels Scala, mentre que la quarta edició –l’última fins ara– tingué lloc al maig del 1996 a la Sala Parpalló del Centre Cultural de la Beneficència.

Consolidada així la singular trajectòria de la Biennal de Pintura –cada vegada amb més ressò, solvència i prestigi–, a través d’aquesta activitat de promoció i mecenatge s’ha incorporat al Fons Patrimonial d’Art Contemporani de la Universitat de València –després de l’oportuna selecció i compra– un considerable conjunt d’obres adquirides pel Patronat Martínez Guerricabeitia.

A tot això s’ha anat afegint, sempre a través dels eficaços enllaços i gestions del Sr. Jesús Martínez –autèntic motor de les línies d’actuació del Patronat–, una ja respectable sèrie de generoses donacions d’obres destinades també a incrementar els fons patrimonials, propiciades –d’una manera desinteressada– per destacats artistes que han col·laborat així, directament, amb el projecte de la Fundació General de la Universitat.

Seria totalment improcedent per part nostra ocultar els esforços i els desitjos del Sr. Jesús Martínez Guerricabeitia –a mesura que s’aproxima acceleradament la commemoració del cinquè centenari de l’aprovació, per part dels jurats de la ciutat (el 1499), de les Constitucions de l’Estudi General de la Universitat de València– per tal que les activitats del Patronat Especial que porta el seu nom se sumen a les ambicioses iniciatives de l’Equip Rectoral perquè, finalment, puga fer-se satisfactòria realitat el somiat projecte que la Universitat de València dispose del seu propi espai museístic on es mostren, adequadament i de manera permanent, els fons patrimonials d’aquesta entitat històrica, i sens dubte –formant-ne part rellevant–, també els relatius a la Col·lecció d’Art Contemporani.

Així mateix és obligat portar a col·lació, en aquest moment, les preocupacions del Sr. Jesús Martínez Guerricabeitia per fomentar el vessant d’estudis i investigació, recollit en els estatuts del Patronat. D’ací, per exemple, el conveni subscrit amb el Servei de Publicacions de la Universitat de València, que ha fet possible l’edició d’una sèrie de textos, integrats en l’acurada col·lecció «Estètica & Crítica», centrats en aportacions històriques, bàsiques en els dominis de la reflexió estètica i de la teoria de les arts, seleccionades totes de les fonts bibliogràfiques especialitzades, procedents dels segles XVIII i XIX, però també del XX.

En aquesta línia, el Sr. Jesús Martínez Guerricabeitia –amb el seu entusiasme i el seu eficient poder de convicció– ha aconseguit la col·laboració plural i el patrocini de diverses persones i entitats particulars, especialment d’algunes de les principals galeries d’art i industrials del país, preocupades, sens dubte, i mogudes –totes– per la tasca de donar ajut i de promocionar l’art i la cultura artística. Ací, com a director de la col·lecció «Estètica & Crítica», vull expressar-los un merescut reconeixement.

Certament he tingut –per part meua– l’oportunitat, sobretot aquests darrers deu anys, de participar d’una manera més o menys directa en les distintes iniciatives promogudes pel Patronat Especial Martínez Guerricabeitia. Aquest fet m’ha convertit en testimoni de les seues il·lusions, de la seua capacitat de treball i de la seua sempre generosa i exemplar vinculació amb la Universitat de València, especialment en aquesta esmentada i coneguda frontissa de l’Art i el Mecenatge, de l’Art i el compromís polític.

Per descomptat que, contemplant aquest entorn, constate la presència de persones que han facilitat gestions, han donat ajut a projectes i han aportat la seua significativa i concloent col·laboració, de dins de la Universitat i/o en el marc de la nostra societat, amb el Patronat.

Parlar del Sr. Jesús Martínez Guerricabeitia és parlar del Patronat. Però parlar del Patronat Especial Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València requereix fer referència, en primer lloc, al context familiar del Sr. Jesús Martínez, que generosament el va fer possible, i també a l’entorn professional i social que, amb la seua diversificada participació, el sustenta. I no res millor que aquestes oportunes circumstàncies de la laudatio per a reconèixer-ho públicament, perquè sentir-ho de manera privada potser ho hem fet ja moltes vegades.

Com a membre d’aquesta universitat, que quede, doncs, patent, amb admiració i amistat, el nostre sincer i compartit agraïment per allò realitzat i el nostre ànim i col·laboració per a les iniciatives i els reptes futurs que el Patronat Martínez Guerricabeitia –ens consta– té projectats per a un futur prometedor i il·lusionador.

Moltes gràcies.