Читать книгу Crònica de la croada contra Catalunya - Bernat Desclot - Страница 8

Quan el rei havia estat tant de temps a la ciutat de Saragossa que ja s’acostava la festa de Rams, i veia que no es podia avenir en cap cas amb els aragonesos, cridà un dia tots els gentilhomes d’Aragó i els ciutadans de Saragossa al seu palau, i els digué així:

—Barons, he estat molt de temps en aquesta terra per tal de poder-me avenir amb vosaltres sobre les demandes que em feu. Però això no pot ser, a parer meu, i no pas per culpa meva, sinó vostra, que cada dia em feu demandes noves. Així, em fa l’efecte que, encara que hi estigués cent anys, tindria sempre coses a resoldre. Però ara jo no em puc aturar per res, perquè sé del cert que el rei de França, amb totes les seves forces, i amb l’ajuda del papa, es prepara per venir en breu contra mi i la meva terra, és a dir, Catalunya. I jo ja he trigat massa a aparellar-me per poder esperar i defensar-me de dues guerres tan grans. No em puc endarrerir més, que el rei de França ja és amb totes les seves hosts a Tolosa per venir sobre Catalunya. I, si jo perdés la terra de Catalunya, ja no en cobraria altra de tan bona. Per això jo he de partir d’aquí, i no puc pensar què podria donar-vos, sense perjudici meu, perquè us sentíssiu contents de mi. Amb tant, us encomano a Déu, i, si voleu defensar-vos, i la meva terra, que vostra és, contra els meus enemics, que vostres són, feu-ho gallardament, i si no, jo no hi puc fer més. Però tinc fe que vosaltres fareu el vostre deure envers mi, ara i sempre.

I, havent dit això, el rei s’alçà i anà a menjar. I en pocs dies se’n vingué de jornada en jornada cap a Lleida, on arribà el diumenge de Rams, mentre es deien les misses. Aquí va ser rebut amb molt gran honor pels homes de la ciutat, i llavors va entrar al seu palau. Hi sojornà dos o tres dies, i en acabat partí cap a Barcelona.