Читать книгу La princesa sou Vós - Blanca Llum Vidal - Страница 6

Barcelona, 21 d’octubre

Estimar-vos a part d’aquesta Època en què Vós us canseu i en què jo em desoriento —contra tota Esperança, això vostre té cura —contra tot Averany, això meu potser és massa Fe a no tenir-ne—; estimar-vos tan lluny dels Carrers que ens expulsen i tan clarament ignorant de l’Ordre dels fets que la Propaganda destaca; estimar-vos així, amb aquesta Comèdia de la lletra Majúscula que figura Concepte i que no és altra cosa que la Inspiració derrapant —expliqueu-me, si no, què vol dir aquest Excés de paraula estufada i de grafisme tibat —i expliqueu-me també si no corro el perill d’acabar amb una frase ajuntada amb guions i d’acabar fent el joc a una Estètica Metafísica servida tota ella amb ziga-zagues sonores —us prometo, això sí, que no diré, que no diré, que no diré Ontologia; estimar-vos així, amb aquesta Llengua subordinada que s’enfila pel cel on no se’ns ha perdut res i que embafa ja abans de dir el què, estimar-vos així potser es mereix un Informe. Per això us torno a escriure. Un Informe precís i fins i tot objectiu. Un Informe que Vós comprendreu perfectament que no estic en condicions de redactar ni de fer. Un Informe que, com la majoria d’informes, no s’escriuen del tot ni s’atreveixen a fer-se —més aviat s’elaboren o encara pitjor: es realitzen. També comprendreu com m’hauria agradat saber fer anar el Bisturí per comentar una sèrie de dades i consumar —o perpetrar— per escrit el nostre Estat de la qüestió i el nostre lloc al Sistema. Que m’hauria agradat poder fer-ho no té res a veure amb l’Informe ni amb la solemnitat ridícula d’haver de signar-lo, sinó amb la conseqüència immediata del full: venir fins a Vós per lliurar-vos un Document. Lliurar-vos alguna cosa per força ha de ser diferent que donar-vos-la. Potser més freda, potser més discreta o compacta. Potser és al revés del que sembla i resulta que esvera i trasbalsa l’Espectacle central, la Massa de carn que batega. Sigui quina sigui la diferència o el matís de no res, relacionar el vostre cos amb una cosa que es lliura m’agrada amb una Intensitat que es desboca i ho diu —com també diu que Vós us heu acabat convertint una mica en això: en deixar anar el Cavall i que corri, en desprendre’s del Fre bruscament —desobeir-lo. Veurem si pot ser. Aquest matí de tardor reprimida m’he adreçat al Comitè de Treball per preguntar si Direcció ja té a punt el Salconduit per travessar el Toc de queda. El Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d’animals.

Sempre vostra.