Читать книгу La princesa sou Vós - Blanca Llum Vidal - Страница 7

Barcelona, 24 d’octubre

Fa tres dies gairebé us vaig prometre que us parlaria d’animals, cosa que vol dir que ara mateix ja us hauria d’estar parlant de la diferència entre la Bellesa insuportable del Linx ibèric i la meva experiència amb les bèsties. Ho faré un altre dia —i aquest cop us ho prometo del tot: de paraula, m’hi obligo, per la Bellesa del Linx. De moment només us avanço que el problema és que la mirada del Linx em paralitza i que, així com hi ha gent que ha tingut el desig de ser un Indi, el que tinc jo és el desig de viure paralitzada en aquella línia que s’arqueja des dels ulls esquinçats fins a les temples del Linx. Us anticipo, també, que aquest meu desig cada vegada topa més violentament amb allò que em passa amb les feres i és que l’únic que em fan amb una evidència palmària és picar-me. Si avui retardo l’intent de justificació d’aquesta evidència —que, pel fet de ser tan transparent i rotunda, poca glossa li cal—, si avui ho retardo és només perquè aquest cop sí que ha passat res d’ençà de l’última carta que us vaig enviar. I ha passat que us he vist. I ho dic així i així persisteixo: ha passat que us he vist. Per res del món no podria afirmar que allò que ha passat és que ens hàgim vist mútuament. Jo, que des de la meva Talaia precària i amb la meva Elegància farsanta —permeteu-me, us imploro, de conjugar en femení—, jo, que no tinc cap Dret a donar per fet que Vós m’hàgiu vist, jo dono fe que allò que ha passat en el lapse de Temps que hi ha entre una carta i una altra és només que us he vist. Així exactament, com si fóssiu un Quadro, com si jo us contemplés i com si jo no m’estigués relacionant amb Vós en tant que Persona, sinó en tant que Obra d’Art. Espero que Vós no trobeu que això que ara he dit fins i tot és bonic. Per això us imploro també que considereu que aquesta possibilitat no és només que no tingui cap Eficàcia ni una, sinó que, a més, és terrible: en la mesura que allò que jo estaria fent amb Vós no seria percebre-us, no seria sentir-vos, no seria tocar-vos, sinó experimentar-vos estèticament, seria una mica un Abús i bastant Crueltat. Ho seria a no ser que Vós estiguéssiu fent alguna cosa semblant i que us relacionéssiu amb mi, posem per cas, en tant que Tragèdia, que Òpera bufa o que Corranda d’exili. Llavors encara. Llavors hi hauria una espècie de Reciprocitat abusiva que tal vegada acabaria en un Nyap que no seria tan greu i que podria fer riure. Però el cas és que fa poc us he vist i jo no sé què vau veure. Potser la Llengua i ja està. Aquell Bolic resplendent. Aquell Nus de llengua que ens feien les llengües enmig d’un carrer tan preciós i tan trist que a vegades semblava un Protocol i a vegades un Diamant. Però potser dic això perquè jo, des de llavors, tinc la boca diferent. El proper dia, ja us ho he dit, us parlaré d’animals. El que crec francament que no cal és que us expliqui quin és l’estil d’aquest Quadro.

Avui també vostra.