Читать книгу La princesa sou Vós - Blanca Llum Vidal - Страница 8

Barcelona, 25 d’octubre

Avui m’he imaginat que se us atribuïa una Peça que havien dit que era antiga —tant és de quants segles, però segur que eren molts— i resulta que no, que l’havíeu fet Ara. En el fons m’hauria agradat imaginar-me que se us atribuïa una peça de fang, una Escultura, el tors d’una Dona, els pits i la panxa, la columna i el cul, els malucs i la pelvis que es fan del no-res, d’una bola de terra amb l’aigua mesclada i amb l’aigua precisa, d’una porció qualsevol que engendra Volum. M’hauria agradat imaginar-vos vinculat a la Necessitat d’esculpir, a la Necessitat remota de treballar la Matèria i a la Necessitat abismal de fer Objectes, de fer Relleus, de fer Espais i Basarda amb les mans. M’hauria agradat que fos això el que passés, que algú descobrís que el tors de la Dona no era tan vell com es deia i que tot l’embalum teòric que s’havia creat al voltant del suposat estil de la peça queia en un Pou, en un Forat, en una Galleda. M’hauria agradat que algú revelés que éreu Vós, que havíeu fet una Dona. Però el que m’he imaginat no és això, sinó que se us atribuïa un Monòleg que havia circulat com a anònim i que parlava de Taules. D’allò que s’hi cuina i d’allò que s’hi escriu. D’allò que s’hi pasta i d’allò que s’hi pacta. Se us atribuïa de cop i a Vós us feia vergonya i no he arribat a pensar si era cert o mentida, que l’havíeu fet Vós, ni quin enrenou havia provocat la caiguda del Mite. Però, en el fons, tant se val, que ara ja porto mig full traginant una Culpa perquè fa quatre dies us vaig dir que us parlaria d’animals i perquè just ahir us vaig prometre, per la Bellesa del Linx, que us parlaria de bèsties. I ara amb la Culpa al damunt i gairebé a collibè, ara per poc no m’oblido que un cop vaig pensar que m’agradaria que em nasqués una ventrada de Linxs al damunt de la Tomba i que m’agradaria saber què us agradaria a Vós que hi passés, a la vostra. Expliqueu-me com es pot arribar a ser tan Bell! Com s’aconsegueix ser tan especialista en la Caça de conills! Com es pot batre com baten la cua en moments d’Excitació i de Perill! Com es pot tenir aquest pelatge tigrat i aquestes orelles en punxa per descompondre la silueta del cap i afavorir el Camuflatge! Expliqueu-me per què ens miren així, amb aquesta Tendresa terrible i a punt d’Extinció! Expliqueu-m’ho mentre jo us explico que les bèsties em piquen, que fins i tot quan suro mamífers petits —com ara gats que he trobat enmig del carrer o enmig de les herbes— m’acaben picant les paparres i els polls i les aranyes que porten; que fins i tot quan estaco l’angúnia i la por que em fan els ocells i els deixo volar i aturar-se al meu cap, em piquen abelles, mosquits, escorpins i escolopendres; que fins i tot quan nedo amb la morena i la manta i m’imagino que Vós sou amb mi, nedant a prop, nedant tot nu, em piquen grumers o anemones trencades que m’emboliquen sencera. No us escapeu! Deixeu que us acorrali una estona! Permeteu que us empaiti! Expliqueu-me’n la Fórmula! Expliqueu-me com es pot arribar a ser tan Bell!

Tota vostra.