Читать книгу La vida que aprenc - Carles Capdevila Plandiura - Страница 3
ÍNDEX
ОглавлениеEls millors Reis de la meva vida
Els meus Levi’s de pati de col·legi
El noiet de poble que creia en les persones
Cursos moderns per aprendre a viure com l’avi
La tendresa, al rescat de la desolació
La vida és tragicòmica, en el millor dels casos
Petons d’una mare, el més gran del món
La sort que et mirin amb bons ulls
Les prioritats sempre hi són, però no les veiem
Per què demanem perdó per plorar?
Limitacions que ens fan créixer
Tan savi com la Joana, que té quatre dies
Qui coi sóc si no em sé fer cas ni a mi
Emprenedors contra emprenyadors
Quan confiar és millor que vigilar
El millor dels efectes contagi
Treballar més, cuidar els acabats i dormir millor
L’esforç per ser una persona lliure
Llarga vida a la petita papereria de sota de casa
Menys bla-bla-bla i més bones pràctiques
Qui no corre maratons pinta mandales
Disfresses d’oficis que saps què fan
Ja llegiràs aquest article després
Potser m’he equivocat, però tu més
I si els cursis tinguessin raó?
No tothom té la seva part de raó
Millor ser sincer que espontani
Contra el tremendisme, sentit del ridícul
Ha de ser molt trist, tristíssim
Tot això que no fem i que ens agrada tant
Elogi del mediador que se la juga
Ni sempre s’ha fet així ni s’hi farà gaire temps més
Mirar que el que fem tingui sentit
Carta d’amor al meu odiat mòbil
Accidents, dolor, periodisme i dubtes
Ens cal més mala llet i més esperança
El poder té un problema de càsting
Si no vols que se sàpiga, no ho facis
Dones que fan la feina, homes que dissimulem
Es viola en temps de guerra i en temps de pau
Arreglar és un verb preciós, si es conjuga bé
El dol reclama silenci i no soroll
El culpable ens consola com la mentida pietosa
Disculpeu-me si aquest article us divideix
Teories conspiratives o improvisades
M’agraden els contes que acaben bé
El matís és ric, la mentida ens arruïna
Per què coi ens costa tant prevenir
Reformar cuina i bany amb tu a dins
Xarxes, més postureig que compromís real
Per què en diem política si són ocurrències
Si mires pel retrovisor, que es noti
Per què venen loteria a la porta de l’hospital
Vigilem el que diem que ens ho creurem
La misèria del miserable que abusa d’esclaves
Si un mal dia t’ensorra, què fa una mala vida?
Si ens esbravem tant, quedarem ben esbravats?
Del «Cuida’t» al «Cuidem-nos»
Sopars d’amics, la xarxa social de l’estiu
El gust d’un projecte que fa que et brillin els ulls
Reunionitis, comissionitis i missatgitis
Ens cal gent que es fiqui en problemes
Tenir cura és molt més que curar
Metges i mestres que comuniquin millor
Hi som per cuidar-nos amb molt de tacte
Que els ulls no ens brillin de ràbia
La bona infermera i l’art de ser pacient
Reduir soroll per dormir bé als hospitals és urgent
«Mira’m als ulls: he dit als ulls»
Els convençuts van més enllà que els vençuts
Els ous de gallines felices i nosaltres
El món no funcionaria sense els voluntaris
Què pot passar quan barreges els amics?
No discuteixis mai amb un imbècil
Entusiasme sospitós
Ells són petits, educar-los és un repte gran
Renyem menys l’àvia i donem-li les gràcies
Són quaranta-vuit milions (i són criatures!)
La gràcia d’ensenyar és el que aprens
Aprendre de persones amb discapacitat
Els grups de WhatsApp de pares, glups!
Pares que es peguen a l’estadi
Ser voluntari és aprendre a trobar feina
Corals infantils: disciplina, ordre i alegria
Escoltar els nens perquè els necessitem
Humanitats: els estudis més pràctics
Si creus que estudiar no serveix, estudia més
