Читать книгу Mudances - Gemma Sardà Llavina - Страница 12

Els nois de les mudances han esmorzat a La Pansa i fan la segona parada a ca la Diva.

Moooc... moooc...

En Marcel surt al jardí.

—Marcel Ribó?

—Jo mateix, però no he demanat res.

—Portem unes caixes de Barcelona. Aquí hi diu Rosa Balaguer.

En Marcel els obre el garatge i aparta trastos. Els fa lloc perquè hi deixin les caixes i surt a encendre un cigarro. Es recolza a la barana del jardí, mirant enfora. Només va omplir de roba una bossa d’esport, va arreplegar un parell de llibres dels de la pila de pendents de llegir i dues canyes de pescar. Aquí li cau una mica lluny el mar. Un dia m’arribo a Sitges i provo sort a l’espigó.

Passa en Pitu. Primer es veu la gorra que ell. Ve de l’hort i s’atura a fer-la petar.

—Què són aquestes caixes?

Corre la llegenda rural que quan treballava a la vinya, ara està jubilat i es cuida de l’hort, feia les gestions amb els dels tractors i que li van regalar una carretada de gorres amb el cérvol. Sempre la porta acabada de sortir de la capsa. Encara no s’ha descolorit que ja n’estrena una altra. Un armari ple, diu que en té.

—Mira, la Rosa me les ha enviades.

—Si que està decidida, nano. —En Pitu li clava un bon cop a l’espatlla i li agafa un cigarro del paquet que du a la butxaca de la camisa.— Davant d’aquest panorama, no hi ha marxa enrere. —Li agafa l’encenedor.— Ja t’ho podia haver dit. Que les coses es parlen.

—Ha tirat pel dret —la disculpa en Marcel.

—Ara no et quedis moix, tu.

—És que sembla que tot lo meu li faci nosa.

Un dels nois se’ls acosta.

—Això ja està, eh?

—Molt bé, gràcies.

El camió maniobra per tornar per on ha vingut i agafar la carretera. Esquitxa una mica de grava.

—Marcel, una propineta, home, que els nanos no en tenen cap culpa que la Rosa hagi fet dissabte. Ho deu voler tot ben net per si passa un tren.

En Marcel tira avall la porta del garatge.

—Res de propines, Pitu, no em toquis els ous.