Читать книгу Introducció a la religió i la mitologia gregues - Jordi Redondo Sánchez - Страница 4
ОглавлениеÍNDEX
1.1 Característiques genèriques de la religió grega
1.2 L’organització del panteó grec. Sobre una hipotètica oposició de gènere
1.3 Les fonts per a l’estudi de la religió grega
1.4 La tradició moderna dels estudis sobre la religió grega
1.5 L’organització del panteó indoeuropeu. La teoria de les tres funcions
1.6 Perspectives contemporànies de la investigació
CAPÍTOL 2. LA RELIGIÓ A LES ÈPOQUES PALEOLÍTICA,NEOLÍTICA I MICÈNICA
2.1 La religió a les èpoques paleolítica i neolítica
2.4 Els llocs de culte: coves, cims, arbredes, cases i temples
2.5 Els festivals de la religió micènica
2.6 La qüestió dels sacrificis humans
CAPÍTOL 3. ELS GRANS CREADORS: HOMER I HESÍODE
3.1 La religió a l’estadi homèric: problemes previs
3.2 El valor historiogràfic de l’epos homèric
3.3 La concurrència de models religiosos diferents
3.4 El llegat indoeuropeu en l’èpica
3.5 Homes i déus en Homer
3.6 La figura de l’heroi
3.7 La contribució dels poemes homèrics al coneixement de la religió grega: l’autonomia moral de l’individu i la funció dels reis
3.8 Vida i mort en Homer
3.9 El panteó hesiòdic
3.10 La influència oriental en l’obra d’Hesíode
CAPÍTOL 4. L’ÈPOCA ARCAICA
4.1 Panoràmica de la religió grega a l’època arcaica
4.2 El problema de l’anomenada «invasió dòria». La pertinència de l’anàlisi trifuncionalista en la religió grega
4.3 La base indoeuropea de la religió grega arcaica
4.4 L’aparició del culte heroic
4.5 Els canvis socials
4.6 La funció dels santuaris
CAPÍTOL 5. LA RELIGIÓ DE LA POLIS CLÀSSICA
5.1 Definició de la religió de la polis clàssica
5.2 L’organització del culte al si de la ciutat
5.3 Els rituals socials
5.4 Les grans celebracions religioses: els casos de panatenees i dionísies
5.5 El calendari festiu àtic
5.6 Les poleis de l’Àsia Menor. El cas d’Efes
CAPÍTOL 6. LA RELIGIÓ A LES ÈPOQUES HEL·LENÍSTICA I IMPERIAL
6.1 Característiques de la religió a l’època hel·lenística
6.2 Característiques de la religió a l’època imperial
6.3 Religió i màgia
6.4 La introducció de nous déus
6.5 Els cultes mistèrics
6.7 La interpretatio Graeca
6.8 El culte reial
6.9 L’evergetisme com a signe d’un canvi ideològic
CAPÍTOL 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALSDE LA MITOLOGIA GREGA. LA TRADICIÓ DEL SEU ESTUDI ALS SEGLES XIX I XX
7.1 Per a una definició del mite
7.2 Les característiques del mite en la cultura grega
7.3 Contradiccions del discurs mitològic en Homer i en Hesíode
7.4 La crítica del mite per part dels presocràtics
7.5 La crítica del mite a l’època clàssica
7.6 L’anàlisi del mite a l’època hel·lenística
7.7 La recepció i l’anàlisi del mite grec a l’època moderna
CAPÍTOL 8. MITOLOGIA I COSMOGONIA EN HOMER, HESÍODE I ELS PRESOCRÀTICS. MÀGIA I XAMANISME A LES ÈPOQUES ARCAICA I CLÀSSICA
8.1 Les figures mitològiques a l’èpica homèrica
8.2 Elements cosmogònics en l’èpica homèrica
8.3 La cosmogonia del corpus hesiòdic
8.4 Els models cosmogònics dels presocràtics
8.5 La cosmogonia en les sectes gregues: els òrfics
8.6 Màgia i xamanisme a l’època arcaica
8.7 Cultes màgics a l’època clàssica
CAPÍTOL 9. MITOLOGIA I LITERATURA A L’ÈPOCA CLÀSSICA: LITERATURA I DRAMA, HISTORIOGRAFIA, FILOSOFIA I ORATÒRIA
9.2 La mitologia en els gèneres dramàtics
9.3 La mitologia en la historiografia
9.4 La mitologia en la filosofia
9.5 La mitologia en l’oratòria
9.6 Mitologia i ideologia en la polis clàssica
CAPÍTOL 10. LA TRADICIÓ MITOGRÀFICAA L’ÈPOCA POSTCLÀSSICA
10.1 Els orígens del gènere mitogràfic
10.2 La mitologia en la poesia alexandrina
10.3 Un cas paradigmàtic: els Himnes de Cal·límac
10.4 Mite i figures divines en les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes
10.5 Les mitografies de l’època imperial
10.6 La mitografia racionalista. El Pseudo-Apol·lodor. El Pseudo-Heràclit. Jàmblic
10.7 Mitologia i historiografia. La Periègesi de Pausànias
10.8 Déus i mites en l’obra de Llucià de Samòsata
10.9 Filosofia i mitografia
ACTIVITATS INCLOSES EN EL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA
BIBLIOGRAFIA
