Читать книгу Introducció a la religió i la mitologia gregues - Jordi Redondo Sánchez - Страница 6

INTRODUCCIÓ

L’autor d’aquest volum ha de manifestar en primer lloc el seu deute amb aquells l’obra i l’amistat dels quals l’han introduït en un espai intel·lectual i emotiu d’allò més encisador: la religió de la Grècia antiga. Però també ha de reconèixer les limitacions amb què hem escomès el projecte que ara veu la llum.

L’amable lector haurà de començar per considerar que per la dimensió mateixa de la cultura grega antiga, que s’estén al llarg d’uns dos mil anys, des de mitjan segon mil·lenni aC fins al segle V dC, es fa inviable un tractament homogeni de totes les manifestacions religioses documentades a través dels diversos períodes. Per diverses raons metodològiques –entre les quals hi ha la d’atorgar una certa atenció a la qüestió de l’herència grega en les creences religioses actuals– hem mirat d’assolir un grau suficient d’equilibri entre els períodes arcaic, clàssic i postclàssic. Aquest és un dels eixos vertebradors del text que esteu llegint. D’altra banda, el nostre projecte no està pensat com un recull de continguts, sinó com a guia per a l’estudiant universitari de religió i mitologia gregues. Per consegüent, per a la informació de caràcter més genèric, o per a la consulta d’un punt concret, el lector haurà d’acudir a uns altres materials disponibles en català, el nombre i la qualitat dels quals creix any rere any.[1]Si haguéssim pretès d’oferir un elenc de personatges, mites, rituals, cerimònies i pràctiques de caràcter religiós, hauríem fet una obra menys profitosa que aquesta, per minsa que en sigui la utilitat.

La línia mestra que hem seguit al llarg de la redacció ha estat la de supeditar els continguts de caràcter mitològic –potser els més atractius per a la major part dels lectors– a aquells que s’insereixen, en canvi, en l’esfera de la religió i el culte. Quan hem dedicat una atenció preferent als aspectes mitològics ho hem fet en la nostra condició de filòlegs, és a dir, atorgant la veu principal als textos i, més en concret, als literaris, i d’una manera necessàriament sumària, però articulada en la doble perspectiva dels gèneres i de les èpoques. Hauria estat molt més senzill resseguir diacrònicament o geogràficament l’extens i amè espai de la Grècia mítica bo i servant les exigències de claredat i rigorositat que un manual ha d’acreditar. Hem pres, però, una opció més agosarada i complexa. El lector jutjarà si l’elecció ha estat la correcta.

El present llibre està concebut, doncs, com a instrument didàctic que serveixi al lector de guiatge necessari per arribar a un cert grau de coneixement tant dels problemes plantejats per la religió grega antiga, com dels plantejaments metodològics passats i presents amb què es pretén de resoldre’ls. La qüestió és feixuga i només l’alleugereix la familiaritat amb un cabal de lectures, en primer lloc les literàries. Però comptem amb un aliat que aplana totes les dificultats: l’interès amb què el món modern es mira un discurs religiós que no és fet de dogmes ni preceptes, que no parteix d’una posició exageradament antropocèntrica, racista o xenòfoba, que no pretén la imposició d’un credo a uns altres pobles i cultures. Un discurs que es troba en obres de tan encisadora i bella poesia com les de l’epopeia homèrica, les tragèdies, els epinicis de Píndar. Tal vegada el millor d’aquest manual sigui la invitació constant a llegir el que no és simple literatura, sinó part de la més profunda, sincera i noble reflexió de l’ésser humà sobre la seua condició.

L’altra mancança d’aquesta Introducció a la religió i la mitologia gregueses deu, com abans a la dimensió temporal, a l’espacial. Tot i la no gaire extensa àrea geogràfica de la Grècia estricta, a totes dues ribes de l’Egeu, el cert és que la cultura hel·lènica –la grecitat, si ens és permès de fer servir el títol d’un bell poemari de Ritsos– s’estén a l’època clàssica per un bon terç de la península itàlica, per la major part de Sicília i encara per molts indrets costaners de la Mediterrània i la mar Negra; i a les èpoques hel·lenística i imperial aquesta grecitat amara una munió de pobles a orient i a occident. Nosaltres, però, hem hagut de prescindir de forma gairebé constant dels rics materials subministrats per la investigació arqueològica, així com de moltes dades, ara d’origen literari, sobre els cultes religiosos de totes aquestes terres. Qüestions com ara la influència de la religió grega sobre els ritus –i sobre l’art– documentats a la península ibèrica,

o la mixtura de les creences gregues amb les egípcies, han hagut de quedar lamentablement desateses. Per raons similars a les que hem apuntat adés, tampoc no ens hem ocupat ni dels llocs de culte ni de les representacions artístiques d’interès per a l’estudi de la religió, dos aspectes molt ben atesos per algunes de les monografies més recents.

D’acord també amb el nostre programa hem defugit d’ocupar-nos d’un altre capítol ben atractiu com ara el de l’herència religiosa indoeuropea. Es fan algunes precisions als primers quatre capítols només per l’estricta necessitat d’abordar qüestions de rerefons que creiem imprescindibles per a la comprensióde la religió grega antiga. Esperem dels destinataris d’aquest llibre que sàpiguenacceptar de bon grau les raons que ens han assistit a l’hora de circumscriure l’abast de la matèria a tractar.

No volem acabar aquesta breu introducció sense fer constar el nostre agraïment als companys de qui al llarg dels anys hem après tantes bones lliçonssobre la Grècia antiga: José Carlos Bermejo Barrera i Marco V. García Quintela(Universitat de Santiago de Compostel·la), Ana Iriarte (Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea), Joan Baptista Llinares (Universitat de València) i Antonio Melero (Universitat deValència), que ha tingut la gentilesa de fer precediraquest llibre amb la veu autoritzada del seu pròleg.

[1] La bibliografia existent en català consta d’una única monografia útil per a l’alumnat universitari –larestasónmaterialsperal’ensenyamentsecundariobligatori–.Estractad’unmanualdemitologiagrega –J. Sariol, S. Cucurella i C. Moncau, La mitologia clàssica: literatura, art, música, Barcelona1994– de caràcter descriptiu, molt atent a la projecció dels mitemes en les diverses manifestacions del’art i que en cap cas no presta atenció a la religió. El mateix s’ha de dir dels diccionaris de mitologiadisponibles, entre els quals s’ha de destacar el de M. Grant i J. Hazel, Diccionari de mitologia clàssica, Barcelona 1997. Aptes tan sols per a la consulta del gran públic són els breviaris de J. Pinsent,Mitologia grega, Barcelona 1989, i J. Parramon, Diccionari de la mitologia grega i romana, Barcelona1997. Sobre el concepte i les funcions de la mitologia s’han de destacar les dues monografies de L.Duch, Mite i cultura. Aproximació a la logomítica I, PAM, 1995, i Mite i interpretació. Aproximació a la logomítica II, PAM, 1996, així com la de J. Prat, La mitologia i la seva interpretació, Barcelona1984. Cap d’elles, però, no aborda de manera substancial la interpretació dels mites grecs. Tampoc noho fa una altra interessant i útil aportació de L. Duch, la seua Antropologia de la religió, PAM, 1997.