Читать книгу Cervell: manual de l'usuari - Marco Magrini - Страница 12

2.1. NEURONES

Оглавление

Segons algunes estimacions, un ésser humà mascle de pes mitjà està compost per gairebé trenta-set bilions de cèl·lules. És a dir, tant si és una dama esvelta com un jovencell robust, per construir un exemplar humà com vostè s’han de menester un nombre exorbitant de maons biològics. I, de totes maneres, entre aquell garbuix de cèl·lules dels ossos i de la sang, del fetge i de la pell, n’hi ha un grup que se surt de la norma: el de les neurones.

Els maons del cervell tenen unes propietats sensacionals. Per començar, són elèctricament excitables i, en una intricada xarxa feta de centenars de bilions de connexions, es transmeten impulsos elèctrics i químics a centenars de quilòmetres per hora i en un arc temporal de pocs mil·lisegons.

Es calcula que en el seu encèfal n’hi ha vuitanta-sis mil milions,3 que l’acompanyen des del naixement fins a la mort: contràriament a totes les altres cèl·lules, la immensa majoria de les neurones sobreviu en tot el transcurs de la seva existència. [▸203] És la transmissió d’informacions electroquímiques a través d’una xarxa intricada de cèl·lules cerebrals allò que li permet, en aquest precís instant, llegir i comprendre. Aquesta xarxa és la que li consent la creació de records, idees, sentiments. I encara moltes més coses.

El cos central de les neurones, anomenat soma, té dimensions infinitesimals (el més petit té una amplada de 4 microns, 4 milionèsimes de metre) i tanmateix en alguns casos la cèl·lula es pot estendre per molts centímetres, és a dir, desenes de milers de vegades més lluny. Aquests prolongaments a llarga distància s’anomenen axons: cada neurona posseeix solament un axó, que, una mica com si fos un cable de transmissió, transporta la informació fora de la cèl·lula, cap a altres neurones. A la banda exactament oposada hi ha unes altres prolongacions, a una distància més breu, les dendrites: una neurona té múltiples dendrites d’una forma extremadament ramificada que, com si fossin cables receptors, intercepten les informacions i les transporten a dins de la cèl·lula.

Les neurones poden assumir moltes formes diverses —se’n compten més de dos-cents tipus—, però les divergències més significatives rauen en les funcions que desenvolupen a l’interior de la xarxa cerebral. Les neurones sensitives (anomenades també aferents, que “porten cap a dins”) porten els senyals que entren pels òrgans com els ulls i pels teixits com la pell cap al sistema nerviós central. Les neurones motores (o eferents, que “porten cap a fora”), en canvi, transporten senyals de tipus motor del sistema nerviós central als òrgans perifèrics, fins als dits dels peus, a través de l’espina dorsal. I les interneurones —és a dir, totes les altres— produeixen la meravella de la intel·ligència a través d’una xarxa de connexions monumentalment intricada.


Al cervell de l’Homo sapiens el nombre d’aquestes sinapsis és enorme. La sinapsi està composta pel terminal que transmet, el terminal que rep i l’espai infinitesimal entre tots dos, anomenat espai intersinàptic.

El llenguatge de les neurones és generat per un seguit de molècules diverses, els neurotransmissors, [▸27] que es posen en marxa quan ho ordena la cèl·lula. L’ordre arriba a través dels potencials d’acció, variacions de pocs mil·lisegons en la tensió elèctrica que travessa la cèl·lula, els quals desencadenen l’alliberament dels neurotransmissors (com la dopamina, la serotonina o la noradrenalina) cap a la cèl·lula receptora. Quan una neurona emet un potencial d’acció, “dispara” i envia un missatge a les neurones receptores que les incita al seu torn a disparar o bé les inhibeix al silenci.

A aquest sistema informatiu, ja prou complex, s’hi afegeixen les oscil·lacions neuronals, més conegudes com ones cerebrals. Es tracta d’un ritme regular a diverses freqüències (mesurades en hertzs, cicles per segon), que interessa diverses àrees del cervell segons els graus de vigília —des del son profund fins a l’excitació—, descobert als anys vint del segle passat gràcies a les primeres màquines per a l’encefalografia.

Ones Hertzs Associades amb... Exemple
Delta 1-4 Son profund (no-REM) Estat d’inconsciència, cos immobilitzat
Theta 4-7 Son REM, meditació Dormir i somiar que fem un bonic viatge
Alfa 7-12 Tranquil·litat, relaxament Pensar que, per què no?, és el moment d’emprendre un bonic viatge
Beta 12-30 Concentració, esforç intel·lectual Programar dues setmanes d’avions, hotels i lloguers de cotxes
Gamma 30-100 Elevada atenció, ansietat Descobrir que el compte corrent està en números vermells

La xarxa neuronal disposa d’un sistema paral·lel de comunicació, la sinapsi elèctrica. Respecte de la química, és molt més ràpida, és digital (el senyal només és sí/no), està mancada d’axons a llarga distància i implica només neurones adjacents, tot sovint amb connexions soma-soma. Interessa només els nuclis, o grups de neurones organitzats en vies neuronals especialitzades, com si fossin unes altres tantes orquestres que toquen una partitura diferent. Seguint aquestes vies, les neurones estan connectades per les sinapsis químiques, però també per les elèctriques que coordinen l’activitat de l’orquestra, formada per milions de neurones músics. L’impuls elèctric, continu i sincronitzat, entre aquestes cèl·lules constitueix justament l’ona cerebral.

Ara queda clar que les ones cerebrals, inicialment estudiades per la seva estreta relació amb els mecanismes del son, [▸88] revesteixen un paper clau en la neurotransmissió i en les funcions cognitives i comportamentals. Com a mínim, perquè sincronitzen i donen el temps a cadascuna de les orquestres neuronals. Però potser encara fan més coses. El ritme de les ones cerebrals també podria estar lligat al misteri de la consciència, [▸125] però no n’hi ha proves conclusives.

Cervell: manual de l'usuari

Подняться наверх