Читать книгу Cervell: manual de l'usuari - Marco Magrini - Страница 21

2.3.3. Oligodendròcits

Оглавление

Tots els apassionats de la hi-fi, com antigament s’anomenava la música reproduïda en “alta fidelitat”, saben que els cables que connecten el plat amb l’amplificador i l’amplificador amb els altaveus han d’estar ben aïllats: per transmetre fidelment les freqüències i per no rebre interferències. Sembla que ho sàpiguen bé, també, els oligodendròcits (del grec, ‘cèl·lules amb poques branques’), la feina dels quals és justament aquesta: aïllar els axons de manera que el sistema de transmissió dels impulsos elèctrics funcioni correctament.

No és pas poca cosa. Cada oligodendròcit es pot connectar tranquil·lament amb una cinquantena de neurones diferents i revesteix els axons amb una beina feta de molts estrats de mielina —una barreja de greixos i proteïnes que va canviar el curs de l’evolució—, embolicats l’un damunt de l’altre. Si avui dia vostè pot apreciar una velocitat de transmissió dels impulsos elèctrics neuronals de fins a 200 metres per segon és perquè la beina mielínica produïda pels oligodendròcits permet als axons tenir unes prestacions autènticament d’alta fidelitat.

Cervell: manual de l'usuari

Подняться наверх