Читать книгу Cervell: manual de l'usuari - Marco Magrini - Страница 16

2.1.4. Sinapsis

Оглавление

Després de les dendrites, el soma i l’axó, s’arriba finalment a la terminació de la neurona: la sinapsi. És el punt de conjunció entre els terminals axònics d’una neurona (presinàptica) i les branques, les fulles o el cos d’una altra neurona (postsinàptica). Però el cas singular és que no es tracta d’un autèntic contacte entre totes dues. De fet, el tercer component de la sinapsi és la distància infinitesimal (entre 20 i 40 milmilionèsimes de metre) que hi ha entremig, la fenedura sinàptica o espai sinàptic. És allà on s’encén la meravella encantada del bosc neuronal: el punt exacte on les cèl·lules de la intel·ligència dialoguen i fan servir el diccionari de la química.

El terminal de l’axó conserva els neurotransmissors en petites esferes anomenades vesícules. Seguint l’ordre del potencial d’acció, les vesícules deixen anar els neurotransmissors, que travessen l’espai sinàptic i entren en contacte amb els receptors de la segona neurona, i contribueixen d’aquesta manera a disparar un senyal, tant si és excitador com inhibidor. És només una baula de la meravellosa cadena de senyals que travessa el seu encèfal milions de vegades per segon, per tal de permetre-li recordar el passat, projectar el futur i moure les cames en el present.

Si fer una estimació del nombre mitjà de neurones existents en un cervell humà ha estat possible d’alguna manera, [▸18] calcular el nombre de les sinapsis sembla una empresa inabastable. No tan sols perquè són molt més petites que una neurona, o perquè s’enreden de manera inextricable en aquell bosc, sinó també perquè el seu nombre disminueix al llarg de la vida.

Una neurona pot estar connectada a desenes de milers d’altres neurones, fins i tot de zones remotes del cervell. La neurona piramidal, la cèl·lula més freqüent del còrtex cerebral, la part més distintiva del cervell sapiens, té entre cinc mil i cinquanta mil connexions receptores, o postsinàptiques. La cèl·lula de Purkinje, un altre tipus de neurona, en pot tenir fins a cent mil. Segons algunes estimacions, en un cervell adult jove el total ronda els cent cinquanta bilions de sinapsis.


De totes maneres, la qüestió central no és tant aquesta com la força explosiva de la xarxa, la seva matemàtica exponencial.

Agafem una hipotètica neurona estàndard, que dialoga sinàpticament “només” amb un miler d’altres neurones. Cadascuna d’aquestes està connectada potencialment amb unes altres mil, de manera que en el segon pas —al cap de pocs millisegons—la informació arriba a un milió de cèl·lules (1.000 x 1.000). Al tercer pas, si absurdament estiguessin totes connectades amb unes altres mil, el total arribaria als mil milions (1.000 x 1.000 x 1.000). Aquest càlcul no té sentit perquè, entre els diversos tipus de cèl·lules, entre els diversos nuclis i vies neuronals, tot és força més complex. Però dona una idea de com n’és, de potent, tot el mecanisme. Es diu que en János Szentágothai, el llegendari anatomista hongarès, havia calculat que entre qualsevol neurona hi havia només “sis graus de separació”, ben bé com es descriu en la pel·lícula del mateix títol sobre els vincles estrets que hi ha entre els humans. Però sis graus són el cas límit. Normalment la separació entre neurones és encara inferior i dialoguen d’una banda a l’altra del cervell amb una velocitat desaforada. Una cèl·lula pot disparar cada pocs segons, però també pot fer-ho dues-centes vegades per segon.

Les sinapsis també són objecte de plasticitat cerebral. Considerades en un temps fixes i estables, avui sabem que les connexions sinàptiques poden ser més o menys fortes, és a dir, més o menys capaces d’influenciar el comportament de les neurones receptores. Tot depèn de quan es fa servir una sinapsi: com més vegades s’encén, més potent i estable serà la connexió entre dues cèl·lules cerebrals. [▸11] Aquest fenomen, anomenat potenciació a llarg termini o LTP (long-term potentiation), té importants conseqüències pràctiques en els sistemes de l’aprenentatge [▸157] i de la memòria. [▸67] I, en el vessant oposat, també en els processos d’habituació i dependència. [▸186]

Cervell: manual de l'usuari

Подняться наверх