Читать книгу Comunicació NoViolenta - Marshall B. Rosenberg, Marshall B. Rosenberg - Страница 28

Una altra classe de comunicació que aliena de la vida és la negació de la responsabilitat. La comunicació que aliena de la vida disminueix la consciència que som responsables dels nostres propis pensaments, sentiments i accions. L’ús de l’expressió “haver de”, com ara a “hi ha coses que haig de fer, m’agradin o no”, que tant sovinteja, il·lustra la manera com la responsabilitat personal de les nostres accions pot quedar enterbolida per aquest tipus de discurs. L’expressió “fer sentir”, com quan diem “em fas sentir culpable”, és un altre exemple de la manera com el llenguatge facilita la negació de la responsabilitat personal pels nostres propis sentiments i pensaments.

Hannah Arendt, en el seu llibre Eichmann a Jerusalem, que documenta el judici per crims de guerra a l’oficial nazi Adolf Eichmann, cita les paraules d’Eichmann quan explicava que ell i els seus col·legues oficials tenien un terme propi per referir-se al llenguatge de negació de responsabilitat que feien servir. En deien Amtssprache, que es podria traduir més o menys com a “llenguatge d’oficina” o “argot burocràtic”. Per exemple, si els preguntaven per què havien dut a terme una determinada acció, la resposta era: “Ho havia de fer”. Quan els preguntaven per què ho havien de fer, les respostes eren: “Eren ordres dels superiors”, “era la política de l’empresa”, “era la llei”.