Читать книгу Comunicació NoViolenta - Marshall B. Rosenberg, Marshall B. Rosenberg - Страница 29

Neguem la responsabilitat per les nostres accions quan n’atribuïm la causa a factors externs a nosaltres mateixos:

•Forces imprecises i impersonals: “Vaig netejar la meva habitació perquè ho havia de fer”.

•Estat de salut, diagnòstic o història personal o psicològica: “Bec perquè soc alcohòlic”.

•Accions dels altres: “Vaig pegar al meu fill perquè va sortir corrent al carrer”.

•Dictats de l’autoritat: “Vaig mentir al client perquè el cap em va dir que ho fes”.

•Pressió de grup: “Vaig començar a fumar perquè tots els meus amics ho feien”.

•Polítiques, normes i reglaments institucionals: “T’haig d’expulsar per aquesta infracció perquè és la política de l’escola”.

•Rols associats al gènere, la posició social o l’edat: “Odio anar a treballar, però ho faig perquè soc marit i pare”.

•Impulsos irrefrenables: “Em va superar el desig de cruspir-me la xocolatina”.

Una vegada, durant un diàleg entre pares i professors sobre els perills del llenguatge que implica l’absència de tria, una dona va objectar, enfadada: “Però hi ha coses que s’han de fer, agradin o no! I jo no hi veig res de dolent, a dir als meus fills que hi ha coses que ells també han de fer”. Quan li vaig demanar un exemple d’alguna cosa que ella “hagués de fer”, va respondre: “Molt fàcil! Quan me’n vagi d’aquí aquest vespre, haig d’anar a casa i cuinar. Odio cuinar! Ho odio amb totes les meves forces, però ho he fet cada dia durant vint anys, fins i tot quan he estat molt malalta, perquè és una d’aquestes coses que, senzillament, cal fer”. Jo li vaig dir que m’entristia sentir que havia dedicat tant de temps de la seva vida a fer una cosa que odiava, perquè se sentia obligada a fer-la, i que tenia l’esperança que tingués més possibilitats de trobar la felicitat aprenent el llenguatge de la CNV.