Читать книгу El crim - Miquel Sbert i Garau - Страница 11

Per descomptat que no vull escriure la història del que passà. Ja l’han contada d’altres amb rigor i puntillisme documental. Han fet bon ús de les fonts escrites i, en algun cas, de les orals. S’han donat els noms i les dates i els detalls del context i dels esdeveniments. S’ha recreat el passat i, fins i tot, en algun cas, se n’ha fet literatura.

Jo no faig la contarella del crim. De fet, m’importa molt poc si tal cosa o tal altra es va esdevenir. Si aquell o aquell altre va dir o va fer. Jo només m’he proposat transitar pel meu interior seguint l’eco de sons inconnexos, anar endavant i endarrere, fer tentines ençà i enllà, posseïda absolutament pel fil d’una narració interior que ni sap ni vol estalonar-se en aquella o aquella altra realitat. Conscient, com sóc, de la inconsistència de jutjar des de la nostra ignorància qualssevol accions que comporten brutalitats doloroses, i de la gosadia o de la presumpció que suposa dictaminar sobre culpes o innocències d’un subjecte o d’un altre relacionat amb l’objecte de la nostra atenció.

Són qüestions llenegadisses, les pretensions de fixar intencions, comportaments, responsabilitats; de formular certeses, volàtils com són les seguretats, o d’elevar els indicis a categoria quan no passen d’anècdota. En són, de torbadors, els convenciments absoluts, les seguretats indiscutibles, les asseveracions contundents. Per això, la via escollida és la fugida cap als racons del cervell que no precisen d’estaló o de crossa.

La paraula del glosador feta cançó. El record de la velleta que «veu» la minuciositat de quan era jove i ignora si avui ha desdejunat d’ensaïmada o de coca bamba. La nota impresa sense altra precaució que no sigui el fet mateix de sortir publicada. La xafarderia tota, en tots els formats i en totes les direccions. Només la calidesa del to, molt més enllà dels continguts, me mou ara. Busco la meva història dins una història que no m’interessa, però m’apassiona i em lleva el son.