Читать книгу Valors tous en temps durs - Francesc Torralba, Ángel Castiñeira - Страница 11

De tots els cinc clústers de la tipologia que oferim en aquest treball, el segon és el menor en nombre d’individus: no arriba a l’11% de catalans. D’entre els catorze factors als quals vam reduir les informacions que ens van subministrar els 51 ítems referits a llurs valors, dues notes fonamentals han servit per configurar aquest grup. En primer lloc, i de manera particularment llampant, els seus membres sobresurten notablement pel fet d’infravalorar en les seves vides la dimensió de la feina (només per al 15% dels seus components és molt important, mentre que ho és per al 57% del conjunt poblacional) i la de la família (per al 24% és molt important, mentre que ho és per al 88% del total). En segon lloc, i també de manera destacada, els seus membres són els que justifiquen en major grau el fet de mentir per propi interès, d’acceptar suborns, d’enganyar en el pagament d’impostos, de reclamar beneficis indeguts a l’Estat, de viatjar sense pagar en un transport públic, d’agafar el cotxe d’un desconegut, etc. En resum, els configuren com a col·lectiu a part dos grans sistemes de valors: d’una banda, el distanciament del món laboral i de l’àmbit familiar i, de l’altra, la falta de miraments a l’hora d’obtenir avantatges socioeconòmics, cosa que els impulsa a justificar qualsevol comportament indegut amb una finalitat lucrativa o de profit personal.

Juntament amb aquestes dues característiques principals de la seva configuració i construcció com a clúster, anotem també, tot i que amb menys pes, uns nivells de confiança en els agents de control (la policia, els mossos d’esquadra, la guàrdia urbana i l’Església) inferiors als de la mitjana poblacional. De les seves respostes, també es constata que, per a la seva vida, els àmbits de la política i –sobretot– de la religió són menys importants que per a la mitjana poblacional. També són els individus que menys valoren a la seva vida els amics i coneguts i, menys que la mitjana, l’oci i el temps lliure, amb la qual cosa arribem a la conclusió que tenen una actitud general de retraïment i de falta d’implicació, combinada amb un oportunisme que busca treure un profit personal de totes les circumstàncies. L’oportunisme i la indiferència per la col·lectivitat, pel civisme, per les normes i per la moral, per tal de fer atenció bàsicament a un mateix i al propi interès, ens porten a anomenar els membres d’aquest clúster “individualistes egocèntrics”, atès el seu grau d’absorció en la seva pròpia persona, autoproclamada el centre del món. Un centre del món que sovint no té consideració per a la resta de persones. És, per tant, un egocentrisme anòmic i asocial.

De l’anàlisi del seu perfil sociodemogràfic, el primer que cal subratllar és que, amb diferència, som davant del col·lectiu amb major presència d’homes (dos de cada tres, mentre que en l’univers poblacional hi ha tants homes com dones). La seva mitjana d’edat és una mica inferior a la del total, particularment perquè hi ha menys persones en edats compreses entre els 45 i els 65 anys i més entre els 25 i 44 anys, essent pràcticament idèntica la proporció dels qui tenen 24 anys o menys i dels qui en tenen més de 65.

També hi trobem la major proporció de solters, que és fins i tot superior a la del clúster 5, el més jove de tots. La comparació de la distribució d’estat civil d’aquest clúster 2 amb la dels altres col·lectius ens mostra, fins i tot, una presència considerablement major de persones que mai no han estat casades (en la modalitat que sigui), cosa que no pot explicar-se en funció de les distribucions d’edat.

Una altra nota sociodemogràfica que cal subratllar en aquest col·lectiu és la forta presència de persones amb estudis superiors, ultrapassada per la del cinquè clúster, però molt per sobre de la dels tres restants. Tanmateix, no hi ha més autònoms (de fet, és el grup en què n’hi ha menys) ni menys desocupats (segueix la tònica general), sinó que és on hi ha la major presència de persones amb ocupació per compte d’altri. També hi ha alguns estudiants més: el 8%, enfront del 4% en el conjunt poblacional. Afegim que els seus ingressos anuals són els més baixos de tots, després dels dels membres del clúster 1 (el qual, amb diferència, destaca a la baixa entre tots els altres).

En resum, amb les poques dades que hem donat ja podem dir que el perfil majoritari correspon al d’una persona generalment de sexe masculí, amb estudis superiors, que treballa per compte d’altri, que no s’ha casat mai i que, per tant, viu sola. Una persona que no destaca precisament per valorar la feina, l’àmbit familiar ni la relació amb amics i coneguts; que està molt allu- nyada de la dimensió religiosa i, tot i que no tant, de la política, i que, davant de qualsevol situació, prova de treure’n un avantatge econòmic, encara que sigui indegudament.

Els membres d’aquest col·lectiu són els que diuen que se senten menys feliços de tots els de la nostra tipologia. També són els que estan menys contents de la seva vida actual i els que afirmen tenir menys llibertat i control sobre la seva vida. Sembla que, a parer seu, la vida “els porta”.

Encara que estan satisfets amb la feina que tenen (8,16 sobre un màxim de 10, d’acord amb el nivell de satisfacció de la mitjana), gairebé no consideren (5,12 sobre la mateixa escala) que són lliures per prendre-hi decisions, cosa que els situa, en aquest aspecte, a la cua dels cinc clústers. La conclusió sembla ser que els que tenen feina (o sigui, excloent-ne els desocupats i els jubilats) l’accepten, però que no hi tenen gaire capacitat de decisió. Podríem pensar que això es deu al fet que treballen per compte d’altri, però també trobem aquesta situació entre els components del clúster 5, els quals, tanmateix, destaquen a l’alça per estar satisfets tant amb la seva feina com amb la llibertat que tenen per prendre-hi decisions. Sembla, doncs, que no és la modalitat de feina allò que determina la valoració que en fan, sinó la relació que mantenen amb la feina en general i amb la seva en particular.

En efecte, els components d’aquest segon clúster són els qui estan menys d’acord amb la idea que es necessita una feina per desenvolupar les capacitats personals, els qui troben menys humiliant rebre diners sense haver treballat per guanyar-los, els qui consideren en menor grau que la feina és un deure envers la societat, etc.

En línies generals, són, juntament amb els components del clúster 5, els menys religiosos, tant en la dimensió institucionalitzada del fet religiós (pràctiques, confiança en l’Església, etc.) com en el vessant personal (oració o meditació, per exemple). Destaquen per damunt de tots a l’hora de prendre posició com a ateus convençuts i com a no creients en Déu, en dos indicadors diferents.

Encara que, en consonància amb la majoria poblacional, creuen que ocupar-se de l’educació dels fills és un deure dels pares, entre ells hi ha la major proporció dels qui no estan d’acord amb aquesta afirmació.

Sobre les qualitats que cal que desenvolupin els fills, subratllen en major grau que els altres la independència i la imaginació i, en menor grau, les bones maneres, la responsabilitat i, sobretot, el sentit de l’eco- nomia i de l’estalvi.

Són els qui diuen que estan menys interessats en la dimensió política. En particular, els que en menor proporció segueixen diàriament la política a la premsa, a la ràdio i a la televisió, cosa que no deixa de ser destacable en un col·lectiu que se situa clarament més a l’esquerra que la mitjana poblacional. Les seves preferències polítiques s’inclinen molt lleugerament cap al PSC i ICV i, molt més nítidament, però a la baixa, cap a CiU, tant en les eleccions autonòmiques com en les generals.

En aquest col·lectiu hi ha la major proporció de persones que s’anomenen “ciutadans del món sencer”, en detriment dels que es consideren perta- nyents a la localitat on viuen, a Catalunya o a Espanya. També són els que en major proporció s’anomenen “ni catalans ni espanyols”. No se singularitzen pel fet de defensar les institucions, la llengua i la cultura catalanes (ben al contrari, en aquest punt destaquen a la baixa), ni per donar suport a la idea que allò que decideixen democràticament els catalans respecte al futur de Catalunya ha de ser acceptat per l’Estat, afirmació amb la qual hi estan molt majoritàriament d’acord, però en menor proporció que tots els altres col·lectius. En realitat, aprofundint en els seus índexs de catalanitat/espa- nyolisme, tot i que s’inclinen, com tots els clústers, per la catalanitat, mostren respecte dels altres un relatiu distanciament del tema.

Aquest distanciament de la catalanitat en realitat és una constant del col·lectiu, tal com ho demostra el fet que siguin els qui menys afirmen sentir-se afectats per qüestions que fan referència als membres de la seva pròpia família, a la gent gran de Catalunya, als desocupats, als malalts i als maltractats. Mostren la mateixa opinió respecte dels immigrants i, de fet, són els que denoten el major distanciament per les seves necessitats, malgrat que, en una pregunta anterior del qüestionari, hagin manifestat una actitud molt més oberta i acollidora que la mitjana catalana (que ja n’és).