Читать книгу Valors tous en temps durs - Francesc Torralba, Ángel Castiñeira - Страница 7

Un procediment habitual per a l’elaboració d’una tipologia, una vegada s’han determinat els àmbits i els ítems amb els quals es construirà, consisteix a factoritzar cadascun dels àmbits, tres en el nostre cas, i amb els factors resultants de cada anàlisi factorial procedir a elaborar el clúster.^[1]

L’anàlisi factorial de les prioritats vitals dels catalans agrupa les seves respostes (explicant el 63,2% de la seva dispersió o variància) en tres factors:

1. Els qui prioritzen a les seves vides (sempre respecte a la mitjana poblacional, no ens n’oblidem) el temps lliure i els amics.

2. Els qui destaquen per la importància que concedeixen a la feina i a la família.

3. Els qui sobresurten pel fet d’atorgar un pes més gran a la seva vida a la política i a la religió.

Ho mostrem en el quadre adjunt.

La segona anàlisi factorial agrupa les respostes que han donat els catalans a la pregunta sobre la seva confiança en les institucions. L’ordinador, en set factors, agrupa les respostes dels catalans, comprenent el 63,5% de les diverses respostes. El presentem, en detall, en el quadre adjunt.

Finalment, la tercera factorial agrupa les respostes dels catalans a la pregunta 68 del qüestionari, referida a la justificació d’un llistat de comportaments concrets. Abraçant el 56,2% de la dispersió de les diferents respostes, l’ordinador les agrupa en els quatre grans factors que es poden consultar en el quadre adjunt.

Amb el conjunt de les tres anàlisis factorials presentades hem construït un quadre (que esperem que sigui prou clar i explícit) per resumir els catorze factors amb què finalment construirem el clúster.

^[1] Hi ha altres maneres de procedir, com ara crear una factorial única i construir el clúster amb els factors resultants. També podem construir-lo directament amb els resultats, en aquest cas, dels 55 ítems, de les 55 informacions retingudes. Hem treballat amb totes les possibilitats i hem optat per la solució que mostrem aquí, ja que ens permet una presentació de la realitat social catalana de 2009 abastable, comprensible i sense gaires tipus, i alhora molt completa. Cal notar que, per exemple, per a la pregunta 68 (nivell de justificació de 21 comportaments concrets), treballem amb dades de 1.200 persones que tenien 10 possibilitats de resposta per a cadascun dels 21 comportaments proposats, fet que ens dóna la suma de 252.000 informacions possibles per a aquesta sola pregunta. D’aquí la importància de l’anàlisi factorial que agrupa les respostes per afinitat (menor desviació estàndard).