Читать книгу El crepuscle del món - Werner Herzog - Страница 11

El camp d’aviació és petit; fa anys que no en reparen l’asfalt desgastat i ple d’esquerdes. Al fons, uns quants edificis baixos, teulades de xapa ondulada rovellada, en diversos graus d’abandó. Més enllà del camp d’aviació, el mar obert i, al nord, embolcallada en la boirina, la petita illa de Cabra. Un portaavions japonès està fondejat a prop de la platja. Els soldats japonesos van a bord de mitjans de desembarcament petits i feixucs. Un batalló format per soldats, extenuats, es posa a formar. Encara porten els uniformes bruts del fang de la jungla, n’hi ha que van amb botes de goma, que segur que procedeixen de la població local. Mentre marxen cap a les llanxes de desembarcament, passen davant de dos avions de combat que, molt perjudicats, han estat enretirats de la pista d’aterratge.

El major Taniguchi i l’Onoda, trenta anys més jove, a l’ombra d’un hangar buit. L’Onoda, en posició de ferms, rep ordres del seu superior, que es dirigeix a ell en un to oficial.

–Tinent Onoda, en aquest moment li comunico les ordres del quarter general.

L’Onoda accentua encara més el gest d’obediència militar.

–Major, el tinent Onoda està preparat per rebre ordres.

–Aquí, vostè és l’únic que està ensinistrat en la guerra secreta, en les tàctiques de la guerrilla.

–Sí, major.

–Aquestes són les ordres per a vostè –prossegueix el major Taniguchi–. Tan bon punt les nostres tropes se n’hagin anat de Lubang, tindrà el deure de mantenir ocupada l’illa fins a la tornada de l’exèrcit imperial. Haurà de defensar aquesta zona amb la guerrilla, a qualsevol preu. Prendrà totes les decisions amb plena autonomia. Ningú li donarà ordres. Només podrà comptar amb vostè mateix. D’ara endavant no hi haurà regles, se les donarà vostè mateix.

L’Onoda roman impassible.

–Sí, major.

–Tret –continua el major Taniguchi– d’una única regla: no li està permès llevar-se la vida. Si és capturat, donarà a l’enemic informacions que el despistin.

El major fa un gest a l’Onoda perquè el segueixi a l’interior de l’hangar mig buidat. Aquí dins tot és provisional. Cap avió japonès en manteniment, només un munt desordenat de subministraments i equipaments militars. Els dos militars s’acosten a una paret on encara hi ha clavats uns quants mapes, un dels quals és el de l’illa de Lubang. El major l’assenyala.

–A partir d’aquest moment, tot i que la retirada encara no s’hagi completat del tot, té dues missions estratègiques immediates. Primer: li seran lliurats tots els explosius encara presents a l’illa i els utilitzarà per destruir el camp d’aviació. Segon: els explosius restants li serviran per destruir el moll de desembarcament de Tilik. Tots dos objectius són els primers punts d’accés de l’enemic.

L’Onoda estudia el mapa. L’illa s’estén al llarg de poc més de vint-i-cinc quilòmetres. La part central és muntanyosa i coberta per la jungla, no hi ha carreteres ni assentaments. Davant de Tilik, no gaire lluny de la ciutat de Lubang, a la costa septentrional, es troba –aproximadament a vuitanta quilòmetres– la badia de Manila. Enllà de les muntanyes, l’estret extrem sud-occidental de l’illa és pla, no s’hi veuen carreteres. Hi ha tan sols el petit assentament de Looc.

–Major –pregunta l’Onoda–, quants homes tindré a disposició?

–Reunirem una esquadra per a vostè –respon el major–. Amb tot, cap dels homes no té formació en l’estratègia de la guerra secreta. Ningú no tindrà coneixement de les ordres que ha rebut, i d’aquesta classe de guerra no n’obtindrà cap honor.

–No lluito per rebre medalles.

Tots dos es queden callats.

–Major Taniguchi? –pregunta l’Onoda.

–Demani el que vulgui. Ara és el moment.

–Seré responsable només de Lubang o d’una àrea més extensa? Les illes menors de la zona, com Cabra, Ambil, Golo?

–Per què m’ho pregunta?

–Major Taniguchi, aquesta illa no és especialment vasta, i dos terços són coberts per la jungla. El terreny és massa petit per a una guerrilla.

–Doncs justament per això –respon el major–, Lubang té una importància estratègica encara més gran. Quan l’exèrcit imperial torni victoriós, des d’aquest trampolí conquerirem la badia de Manila, on l’enemic concentrarà les seves forces.

L’expressió del rostre de l’Onoda queda impassible, impenetrable.

El major Taniguchi prefereix aclarir tots els dubtes.

–Operaran des de la jungla. La seva serà una guerra de pur desgast. Escaramusses des de diferents amagatalls. Vostè serà un fantasma, inabastable, l’etern malson de l’enemic. La seva serà una guerra sense glòria.