Читать книгу Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó - AA.VV - Страница 27

ARAGÓ CABAÑAS, Antonio M.ª, «La Corte del infante don Alfonso (1412-1416)», a IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Palma de Mallorca 1955), II, Barcelona, 1970, pp. 273-293.

— «La escribanía de Juan I», a VIII Congreso de Historia de la C. de Aragón, II, vol. 2, València, 1970, pp. 269-293.

ARIENZO, Luisa d’, «Gli scrivani della cancelleria aragonesa all’epoca di Pietro il Ceremonioso», Studi di Paleografia e Diplomatica, Padova, 1974.

ARTIZZU, F., «Registri e carte reali di Fernando I d’Aragona», Archivio Storico Sardo (1957), pp. 261-318.

BOFARULL Y SANS, Francisco de, «Colección de cartas inéditas del Archivo General de la Corona de Aragón. Reinado de D. Juan I», Revista Histórica, III (Barcelona, 1876), pp. 17-22.

CALMETTE, Joseph, «Les documents épistolaires d’archives et l’histoire de la langue», a Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), Barcelona, 1908, pp. 545-549 (ed. facs.: Barcelona, Ed. Vicens Vives, 1985).

CANELLAS, Ángel, «Las cancillerías catalano-aragonesas: estado actual de la cuestión», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LVIII (1982), pp. 351-394.

CANELLAS LÓPEZ, Ángel i José TRENCHS ÒDENA, «Cancillería y cultura. La cultura de los escribanos y notarios de la Corona de Aragón (1344-1479)», a Folia Stuttgartensia, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1988, 182 pp.

CARRERAS Y CANDI, F., «Itinerari del rey Anfós II, lo Lliberal», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, X (1931), pp. 61-83.

CASULA, Francesco C., La Cancelleria di Alfonso III il Benigno, re d’Aragona (1327-1336), Padova, CEDAM, 1967.

CONDE Y DELGADO DE MOLINA, Rafael, Les primeres ordinacions de l’Arxiu Reial de Barcelona, 1384, Madrid, Ministerio de Cultura, 1993.

— Reyes y archivos en la Corona de Aragón: siete siglos de reglamentación y praxis archivística (siglos XII-XIX), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2008.

COROLEU, Joseph, Documents historichs catalans del sigle XIV. Colecció de cartas familiars corresponents als regnats de Pere del Punyalet y Johan I, Barcelona, Imp. La Renaixensa, 1889.

ESTAL, Juan Manuel del, Itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2009.

FINKE, Heinrich, Acta Aragonensia. Quellen zur deutschen, italienischen, französischen, spanischen, zur Kirchen und Kulturgeschichte aus der diplomatischen Korrespondenz Jaymes II. (1291-1327), 3 vols., Berlin-Leipzig, Walther Rothschild, 1908-1922. Nachträge und Ergänzungen zu den Acta Aragonensia (I-III). I. Teil, Münster i. W., 1933.

GIMÉNEZ SOLER, Andrés, Itinerario del Rey Don Alfonso de Aragón y de Nápoles, Saragossa, Imp. Mariano Escar, 1909.

GIMENO BLAY, Francisco M., Escribir, reinar. La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387), Madrid, Abada Edit., 2006.

GIMENO BLAY, Francisco M., Daniel GOZALBO i Josep TRENCHS (eds.), Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, València, Universitat de València i Acadèmia Valenciana de la Llengua, Fonts Històriques Valencianes, 36, 2009.

GIRONA I LLAGOSTERA, Daniel, «Epistolari del rei Martí», Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa, VI (1909-1913).

— «Itinerari del rei En Martí», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, IV (1911-1912) 81-184; V (1913-1914), pp. 515-654.

— «Itinerari de l’infant En Joan, fill del rei En Pere III. 1350-1387», a III Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (València 1923), València 1928, II, pp. 169-591.

— «Itinerari del rei En Joan I (1387-1396)», Estudis Universitaris Catalans, XIII-XV (1928-1930). Tiratge a part, Barcelona, 1931, 280 pp.

— «Itinerari de l’infant Pere (després rei Pere III). 1319-1336», Estudis Universitaris Catalans, XVIII (1933), pp. 336-356; XIX (1934), pp. 81-262.

GONZÁLEZ HURTEBISE, Eduardo (ed.), Libros de tesorería de la Casa Real de Aragón. I. Reinado de Jaime II: libros de cuentas de Pedro Boyl, tesorero del monarca, desde marzo de 1302 a marzo de 1304, Barcelona, Tip. L. Benaiges, 1911.

GUBERN [DOMÈNECH], Ramon (ed.), Epistolari de Pere III, I (únic publicat), Col. ENC, Barcelona, Barcino, 1955.

GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (ed.), Pergamins, processos i cartes reials. Documentació dispersa valenciana del segle XIII, València, Universitat de València i Acadèmia Valenciana de la Llengua, Fonts Històriques Valencianes, 46, 2010.

LÓPEZ DE MENESES, Amada, «Documentos culturales de Pedro el Ceremonioso», Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, V (1952), pp. 669-771.

— «Florilegio documental del reinado de Pedro IV de Aragón», Cuadernos de Historia de España, 13 (1950), pp. 181-190; 14 (1950), pp. 183-197; 15 (1951), pp. 170-179; 16 (1951), pp. 160-171; 17 (1952), pp. 167-176; 18 (1952), pp. 161-172; 19 (1952), pp. 165-172; 20 (1953), pp. 155-164; 23-24 (1955), pp. 348-354; 25-26 (1957), pp. 343-347; 35-36 (1962), pp. 354-367.

LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos (ed.), Epistolari de Ferran I d’Antequera amb els infants d’Aragó i la reina Elionor (1413-1416), València, Universitat de València, Fonts Històriques Valencianes, 14, 2004.

MARTÍ DE BARCELONA, o. M. Cap., «La cultura catalana durant el regnat de Jaume II», ed. de Valentí Serra, índexs de Josep Torné, Estudios Franciscanos, 91 (1990), pp. 213-295; 92 (1991), pp. 127-245 i 383-492.

MARTÍNEZ FERRANDO, Jesús Ernesto, «Los correos de la Curia regia en la Corona de Aragón a principios del siglo XIV», Analecta Sacra Tarraconensia, XVII, fasc. 2 (1944), pp. 97-113.

MATEU IBARS, Josefina y M.ª Dolores, Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón, 2 vols., Barcelona, Universidad de Barcelona, 1980-1992.

MATEU Y LLOPIS, Felipe, «Alfonso V de Aragón y el Archivo General de Valencia», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 2a època, V (1944) 23-59; i a Homenaje a Alfonso el Magnánimo, introducció de S. Carreres Zacarés, València, Centro de Cultura Valenciana, 1946, pp. 23-59.

MIRET Y SANS, Joaquín, «Itinerario del rey Alfonso III de Cataluña, IV en Aragón, el conquistador de Cerdeña», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, V (1909-1910), pp. 3-15, 57-71, 114-123.

OLIVAR, Marçal, «Notes entorn a la influència dels Ars Dictandi sobre la prosa catalana de la Cancelleria a finals del segle XIV. El ms. Y-129-7 de la Biblioteca Colombina», a Homenatge a Antoni Rubió i Lluch, III, Barcelona 1936, pp. 631-653.

PÉQUIGNOT, Stéphane, «Enregistrer, ordonner et contrôler: les documents diplomatiques dans les registra secreta de Jacques II d’Aragon», Anuario de Estudios Medievales, 32 (2002), pp. 431-479.

— «Les instructions aux ambassadeurs des rois d’Aragon (XIII^e-XV^e siècles). Jalons pour l’histoire de la fabrique d’una parole royale efficace», Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 31 (2008), pp. 17-43.

— Au nom du roi. Pratique diplomatique et pouvoir dans le règne de Jacques II d’Aragon (1291-1327), Madrid, Casa de Velázquez, 2009.

RIQUER, Martín de, «Medievalismo y humanismo en la Corona de Aragón a fines del siglo XIV», a VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, II, vol. I, València, 1969, pp. 221-235.

RIUS SERRA, Josep, «Més documents sobre la cultura catalana medieval», Estudis Universitaris Catalans, XIII (1928), pp. 135-170.

RUBIÓ Y LLUCH, Antoni, Documents per l’Historia de la Cultura Catalana Mig-eval, 2 vols. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1908-1921 (ed. facs.: Barcelona, IEC, 2000, pròls. d’A. Balcells i A. G. Hauf).

— Diplomatari de l’Orient català (1301-1409), Barcelona, IEC, 1947 (ed. facs., Barcelona, IEC, 2001, pròl. de M.ª T. Ferrer i Mallol).

RUBIO VELA, Agustín, Epistolari de la València medieval, 2 vols., València-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, I, 1985 (2a ed., 2003), i II, 1998.

— L’escrivania municipal de València als segles XIV i XV: burocràcia, política i cultura, València, Consell Valencià de Cultura, Sèrie Minor, 24, 1995.

SAGARRA, Ferran de, Sigillografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya, 5 vols., Barcelona, Suc. d’Enrich i Cia., 1916-1932.

SANCHIS GUARNER, Manuel, Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor, 2a ed. (1a ed.: 1980), Barcelona, Salvat Ed., 1992.

SEVILLANO COLOM, Francisco, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, XX (1950), pp. 137-241.

— «Cancillerías de Fernando I de Antequera y de Alfonso V el Magnánimo», Anuario de Historia del Derecho Español, XXXV (1965), pp. 169-216.

— «De la Cancillería de la Corona de Aragón», Martínez Ferrando, Archivero. Miscelánea de estudios dedicados a su memoria, Barcelona, ANABAD, 1968, pp. 451-480.

— «De la cancillería de los reyes de Mallorca», Anuario de Historia del Derecho Español, XLII (1972), pp. 217-290.

TRENCHS ÒDENA, Josep, «Pere Despens, vicecanciller de Pedro el Ceremonioso (1339-1340)», Anals de l’Institut d’Estudis Gironins (=Homenatge a Lluís Batlle i Prats) 25, 1 (1979-1980), pp. 249-258.

— Casa, Corte y Cancillería de Pedro el Grande (1276-1285), Roma, Bulzoni, 1991.

— Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval, a cura d’Ignasi J. Baiges et alii, Barcelona, IEC, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LXXXVIII, 2011.

TRENCHS ÒDENA, José i Antonio M.ª ARAGÓ CABAÑAS, amb la col. de Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «Las Cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II», Folia Parisiensia, 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1983.

VIEILLARD, Jeanne, «Nouveaux documents sur la culture catalane au Moyen Age», Estudis Universitaris Catalans, XV (1930), pp. 21-40.

VINCKE, Johannes, Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et Ecclesiae relationes illustrantia. Prolegomenis ac notis instructa edidit Iohannes Vincke, Barcelona, Biblioteca Balmes, 1936.

^* Realitzat en el marc del Projecte d’Investigació PB98-1484, La lengua de la Cancillería Real de la Corona de Aragón (1291-1516), aprovat el 30 XII-1999 pel Ministeri d’Educació i Ciència. A la conclusió del patrocini ministerial, el projecte va continuar, el 2003, amb el recolzament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

¶ ¹ Esmenta la utilització de per a en sentit de datiu o amb un infinitiu final, que prové del català occidental, estesa des dels anys 1410-1420, en lloc de per, majoritari fins als inicis del segle XV (Joan COROMINES, «Nou converses sobre ‘per’ i ‘per a’», a Lleures i converses d’un filòleg, 3a ed., Barcelona, Club Editor, 1983, pp. 140-141).

¶ ² Vid. Antoni FERRANDO, «Percepció i institucionalització de la norma lingüística entre els valencians: panorama històric (1238-1976)», a La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2006, pp. 189-251, esp. pp. 192-195.

¶ ³ El fur citat, de data 13 de setembre de 1419, fou aprovat a les corts de València d’aquell any, prèvia demanda presentada el 1417 per les corts del regne al monarca. Cf. Furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València, València, Lambert Palmart impressor, 1482 [ed. facs., Universitat de València 1977, p. 479], Corts de 1419, fur V: Nós, Alfonso, per la gràcia de Déu rey d’Aragó... ordenam e provehim perpetualment e manam... que de les provisions, letres, actes e cartes... tocants fets del dit regne o dels habitadors de aquell sien fets registres e libres sparços en los quals les dites coses sien scrites e registrades, los quals... sien intitulats registres de regne de València... e que... los dits registres... sien mesos e conservats perpetualment en lo dit archiu del nostre Reyal de València... En realitat, a l’època de Pere el Cerimoniós ja hi havia un arxiu de la corona al palau valencià del Real (vid. Felipe MATEU Y LLOPIS, «Alfonso V de Aragón y el Archivo General de Valencia», a Homenaje a Alfonso el Magnánimo, València, Centro de Cultura Valenciana, 1946, pp. 23-59, esp. pp. 36-46; Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, Reyes y archivos en la Corona de Aragón: siete siglos de reglamentación y praxis archivística (siglos XII-XIX), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2008, pp. 78-81 i docs. 269-273).

¶ ⁴ Els propòsits i característiques del projecte han estat explicades en Antoni FERRANDO, «La constitució d’un corpus de documents de cancelleria reial per a la Corona d’Aragó, eina imprescindible per a l’estudi de la ‘norma’ cancelleresca», apud Juan A. BARRIO (ed.), Los cimientos del Estado en la Edad Media, Universitat d’Alacant i Ajuntament de la Nucia, Alcoi 2004, pp. 325-343.

¶ ⁵ Vid., especialment, Martí de RIQUER, Història de la Literatura Catalana, II, Barcelona, Ariel, 1964, que citem per la 2a ed., Barcelona, Ariel, 1980, II, pp. 335-356, i també, del mateix, «Evolución estilística de la prosa catalana medieval», Miscellanea Barcinonensia, XLIX (1978), pp. 7-19.

¶ ⁶ RIQUER, Hist. de la Lit. Catalana, II, p.336.

¶ ⁷ El mateix rei es preocupava per la bona formació llatina dels curials. És conegut que Pere el Cerimoniós, el 1357, havia fet comprar al protonotari Mateu Adrià el diccionari Catholicon, ad opus erudicionis scriptorum nostrorum et aliorum de nostra scribania ad hoc ut in ipso libro per eosdem vocabulorum copia habeatur, pel preu de 40 lliures (Antoni RUBIÓ Y LLUCH, Documents per l’Historia de la Cultura Catalana Mig-eval, 2 vols., Barcelona, IEC, 1908-1921, I, doc. CDXXXII; n’hi ha ed. facs., Barcelona, IEC, 2000).

¶ ⁸ Op. cit., p. 350.

¶ ⁹ Cf. Ángel CANELLAS i José TRENCHS, Cancillería y cultura. La cultura de los notarios y escribanos de la Corona de Aragón (1344-1479), a Folia Stuttgartensia, Saragossa, 1988, p. 16.

¶ ¹⁰ RIQUER, op. cit., p. 336.

¶ ¹¹ RIQUER, «Evolución estilística de la prosa catalana medieval», cit., pp. 14-15.

¶ ¹² «Notes entorn a la influència dels Ars Dictandi sobre la prosa catalana de la Cancelleria a la fi del segle XIV: el ms. Y-129-7 de la Biblioteca Colombina», a Homenatge a Antoni Rubió i Lluch, III, Barcelona 1936, pp. 632-653.

¶ ¹³ Josep IZQUIERDO, «El concepte «prosa de la cancelleria»: importància i contingut a través de la historiografia lingüística», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XX (1990) [=Miscel·lània Joan Bastardas], 3, pp. 57-76. La citació, a la p. 65. Seguim l’exposició d’aquest autor en la nostra breu presentació del tema.

¶ ¹⁴ Pompeu FABRA, «La coordinació i la subordinació en els documents de la Cancelleria catalana durant el segle XIVè», Memòries. Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, I, 1 (1926), pp. 3-30.

¶ ¹⁵ Vid. Joan COROMINES, «Les ‘Vides de sants’ rosselloneses del manuscrit 44 de París», a Lleures i converses d’un filòleg, cit., p. 277.

¶ ¹⁶ «Influència de la sintaxi llatina en la Cancelleria catalana del segle XV», a Actas del VII Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas, II, Barcelona 1957, pp. 357-367.

¶ ¹⁷ 4a ed., València, L’Estel, 1972, pp. 143-145.

¶ ¹⁸ Manuel SANCHIS GUARNER, Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor, 2a ed. (1a ed., 1980), Barcelona, Salvat Ed., 1992, pp. 162-165.

¶ ¹⁹ Ramon ARAMON I SERRA, «Problèmes d’histoire de la langue catalane», a La linguistique catalane, París, Klincksieck, 1973, pp. 27-80.

¶ ²⁰ Josep M. NADAL i Modest PRATS, Història de la llengua catalana. I.Dels inicis al segle XV, 5a ed., Barcelona, Ed. 62, 1996, pp. 459-461.

¶ ²¹ Antoni FERRANDO FRANCÉS i Miquel NICOLÁS AMORÓS, Història de la llengua catalana, Barcelona, Ed. UOC i Pòrtic, 2005, pp. 110-112.

¶ ²² «Entre el mite i la realitat. La llengua de la Cancelleria reconsiderada», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, LVI (2008) [=Miscel·lània Joaquim Molas], 1, pp. 220-249.

¶ ²³ Ibid., pp. 233-236.

¶ ²⁴ Epistolari de la València medieval, 2 vols., València-Barcelona, Institut I. de Filologia Valenciana i Pub. de l’Abadia de Montserrat, I (1985; 2a ed., 2003) i II (1998). L’escrivania municipal de València en els segles XIV i XV: burocràcia, política i cultura, València, Consell Valencià de Cultura, 1995. La citació prové d’aquesta darrera obra, p. 57, capítol que l’autor titula significativament «El valor de la forma».

¶ ²⁵ «Documents escrits en català durant el regnat de Jaume I», a X Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Jaime I y su época, tom 3-4-5, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1977, pp. 517-526. Cf. Inés FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, «La lengua de los documentos del rey: del latín a las lenguas vernáculas en las cancillerías regias de la Península Ibérica», en P. Martínez Sopena i A. Rodríguez (eds.), La construcción medieval de la memoria regia, València, Universitat de València, 2011, 323-361, esp. pp. 341-343.

¶ ²⁶ Josep TRENCHS, Casa, Corte y Cancillería de Pedro el Grande (1276-1285), Roma 1991, p. 113.

¶ ²⁷ Vid. F. GONZÁLEZ OLLÉ, «Opciones y preferencias lingüísticas del rey Pedro IV de Aragón», Revista de Filología Española, LXXXVII (2007), pp. 293-322.

¶ ²⁸ «La constitució d’un corpus de documents de cancelleria reial...», cit., pp. 341-342.

¶ ²⁹ J. Ernesto MARTÍNEZ FERRANDO, Jaime II de Aragón. Su vida familiar, 2 vols., Barcelona, CSIC, 1948.

¶ ³⁰ Vid. Rafael TASIS, La vida del rei En Pere III, 2a ed., Barcelona, Aedos, 1961, pp. 233-341.

¶ ³¹ També hi creia fra Francesc Eiximenis, que adverteix els jurats de València que hi ha, a la mateixa ciutat i a altres indrets, de grans e de notables amagatalls del temps de l’expulsió dels musulmans (Regiment de la cosa pública, ed. del P. Daniel de Molins de Rei, Barcelona, ENC, 1927, p. 27).

¶ ³² Normas de transcripción y edición de textos y documentos, Madrid, Escuela de Estudios Medievales, CSIC, 1944.

¶ ³³ «Travaux préliminaires de la Commission Internationale de Diplomatique et de la Commission Internationale de Sigillographie pour une normalisation internationale des éditions de documents et un Vocabulaire international de la Diplomatique et de la Sigillographie», Folia Caesaraugustana. 1, Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1984, amb presentació de Robert-H. Bautier.

¶ ³⁴ Estudis Universitaris Catalans, 12 (1927), pp. 309-312.

¶ ³⁵ Estudis Romànics, I (1947-1948), pp. 236-239 i 246-247.

¶ ³⁶ Françoise VIEILLARD, Olivier GUYOTJEANNIN (coords.), Conseils pour l’édition des textes médiévaux. Fascicule I. Conseils généraux, París, École nationale des chartes, 2001.

¶ ³⁷ J. Riera i Sans, en un estudi recent («La correcta numeració dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona», Afers, 69 [2011], pp. 485-521) fonamenta amb bones raons com a més ajustat a la història l’ús del numeral corresponent després de la creació de la Corona catalano-aragonesa, amb el matrimoni polític de Ramon Berenguer IV de Barcelona i la infanta Peronella d’Aragó. Hi som d’acord, atés que el resultat de la unió fou una construcció política nova i diferent del primitiu regne d’Aragó regit per la dinastia navarresa: bona prova d’això és que el regne de Navarra s’estimà més llavors trencar la unitat amb els aragonesos i continuar en solitari sota el govern de Garcia Ramírez.

¶ ³⁸ Ja defensà aquest criteri Mayans: cf. carta al jurista Josep Nebot, del 8-desembre-1742: «...la t deve pronunciarse como tal, aunque se le sigan dos vocales... Los modernos han establecido esta regla... escriviendo justitia y pronunciando justicia...» (Gregorio MAYANS Y SISCAR, Epistolario, XXIII. Mayans y Nebot/2 (1742-1744). Teórica humanista y práctica en el foro, ed. de Mariano Peset et alii, València, Publicaciones del Ayuntamiento de Oliva, 2008, núm. 50, p. 94).