Читать книгу Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó - AA.VV - Страница 29

Ítem, al castell d’Alcalà, per soldada, companatge e per vianda de .XX. hòmens, e per portar la vianda al dit castell, tres millia solidos.

Ítem, al alcàcer de Múrcia, per soldada, companatge e per vianda de .XII. hòmens, mille quingenti solidos.

Ítem, ordonam que sien en lo regne de Múrcia contínuament .CC. hòmens a cavayl, en los quals aja primerament .XXX. cavaylls armatz, e que prenguen cascun ayn .D. solidos de reyals de València, que munten l’ayn quindecim millia solidos. Ítem, .C.LX. cavayls alforratz, e que prenguen cascun l’ayn .CC.L. solidos; e munten .XL. millia solidos. Ítem, lo procurador, ab .X. hòmens a cavayll, és a saber .IIII. cavayls armatz e .VI. cavaylls alforrats, e que prenga per cascun armat mille solidos, e per cascun alforrat quingentos solidos; e munten l’ayn .VII. millia solidos.

E axí és summa que monten los dits .XXX. cavaylls armats et .C.LX. cavaylls alforrats, ab los .X. hòmens a cavayll del procurador, .LXII. millia solidos reyals de València, de la qual suma sien levats en comensament de lur paga, és a saber, als .XXX. cavayls armats e .C.LX. cavayls alforrats, per esmena dels cavayls qui·s perden entr·éls, en qualque manera que·s perden, per cavayl armat .XL. solidos., e per cavayl alforrat .XX. solidos. E munten .IIII. millia .CCCC. solidos.

Ítem, que de totes les cavalcades que·s faran per la dita companya o per altres ab aquells ensemps, ho ab alguns d’aquells, sia levat lo delme, lo qual sia posat e mes en lo comú de les esmenes dels ditz cavayls. E el romanent sia partit entre aquells qui auran cavalcat, segons que és acostumat.

Ítem, que tot lo delme del setme pertanyent al senyor rey de les cavalcades del regne,¹⁷⁸ axí dels damunt dits con d’altres, sia assignat a paga de la esmena dells cavaylls.

Ítem, que tot lo setme, levat lo dit delme de les esmenes dels ditz cavayls, sia assignat a paga de la soldada de la dita companya.

Ítem, que neguna esmena de cavayl no pusca pujar de .M. solidos a ensús, mas de mil o de mil a enjús sien esmenats, a conexensa d’aquells qui·ls estimaran.

Ítem, los hòmens a cavayl sien partitz per tot lo regne en aquesta manera, és a saber: primerament, en Alacant, .X. cavayls alforratz.

Ítem, en Elche, .V. cavayls armatz e .XV. cavaylls alforratz.

Ítem, en Oriola, .XII. cavayls armats e .XXX. cavaylls alforratz.

Ítem, en Múrcia, .[X]. ca[va]yls armats e .XL. cavayls alforratz.

Ítem, en Molina Secca, .VI. cavayls alforratz.

Ítem, en Lorcha, .XL. cavayls alforratz.

Ítem, en Guardamar, IIII. cavayls¹⁷⁹ alforratz.

Ítem, en Cartagènia, .V. cavayls alforratz.

Ítem, al arrays de Crivellén, .II. cavayls armatz et .VIII. cavayls alforratz.

Ítem, a·n Michel García, alcayt de Favanella, .I. cavayl armat e .II. cavayls alforratz.

Data Valentie, kalendas may anno Domini .M.ºCCC.º tertio.

B(ernardus) de Aversone, mandato B(ernardi) Bo(neti).

93.

1303, juny 2. Lleida.

Missatgeria de Jaume II al rei Felip [IV] de França, portada per fra Pere Sestret, comanador de Barbens, sobre les expectatives del pretendent castellà Alfonso de la Cerda (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 334, fol. 103r-v.

Excellenti et magnifico principi Ph(ilippo), Dei gratia Francorum regi illustri, karissimo consanguineo nostro, Iacobus, per eandem rex Aragonum, salutem et votive prosperitatis augmentum. Virum religiosum fratrem Petrum Sestret, comendatorem Barbencii ordinis militie Templi, presentium exhibitorem, super quibusdam negotiis nostre mentis conscium et informatum, ad presentiam serenitatis vestre destinamus. Quesumus igitur et rogamus ut suis relatibus fidem placeat indubitabilem adhibere. Data Ilerde, .IIII.º nonas iunii anno Domini .M.ºCCC.º tertio.

Bernardus de Aversone, mandato regio.

Fuit scriptum de statu domine Iohanne, regine Francorum.

Item, de eodem, Karolo, comiti Allancionis, et cetera.

Item, Ph(ilipp)o, primogenito illustris regis Francorum.

Item, fuit facta dicto fratri P(etr)o Sestret littera de conductu.

.................................................................. ¹⁸⁰

Memòria sia a frare P(ere) Sestret que, com serà ab lo rey de França, salut-lo molt de part del senyor rey d’Aragó. Enaprés li diga, donada-li la letra de la creença, que·l dit senyor rey d’Aragó, segons que ordonat era e emprès entre·ls missatges de cascú dels dits reys —lo dit rey d’Aragó ara estan en la ciutat de Leyda—, entenia en ordonar e ordonava en trametre sos missatges a Monpesler; e, estan en açò, vench a ell a la dita ciutat de Leyda lo molt alt don Alfonso, rey de Castella, cusí de cascú, dién-li e mostrant-li que·ls molt nobles l’infant don Enrrich, fill del molt noble don Ferrando, rey de Castella, de bona memòria, e don Johan, fill del infant don Manuel, e don Diago López de Haro e altres ricshomes de Castella, han regonegut lo dret que·l dit rey don Alfonso ha en los regnes de Castella e que·l volen regonèxer per rey natural e per senyor lur, e pregà molt carament al dit rey d’Aragó que, tots altres affers lexats, entesés en açò, per ço com era cosa per què ell podia guanyar tot son enteniment de son dret, e que encara, com açò fos fet, que breument se deu espeegar, lo dit rey don Alfonso, per rahó del qual especialment los affers qui·s tracten entre·ls dits reys de França e d’Aragó eren moguts, entenia personalment anar-ne en França e entendre en acabament dels fets. E per aquesta rahó fa a saber lo rey d’Aragó al rey de França que ell, veent lo gran mellorament del dit rey don Alfonso e gran endressament de sos affers, sabén que plaurà al dit rey de França, per profit e per honrament e per exalsament del dit rey don Alfonso son cusí, tench per bé de cessar trametre sos missatges quant a ara, tro que sia anat ensems ab lo dit rey don Alfonso a vista ab los dits ricshomes de Castella que·l volen reebre per rey e per senyor, segons que dit és. On lo dit senyor rey d’Aragó prega al dit senyor rey de França que a ell plàcia que la vista e conveniència dels dits missatges sia allongada per alcuns dies, dins los quals la vista dels dits reys d’Aragó e de Castella ab los sobredits ricshomes sia feta; e ladoncs el rey de Castella irà personalment a ell, o·y iran sol·lempnes missatges dels dits reys d’Aragó e de Castella. Ítem, lo dit frare P(ere) do al rey de França la letra del rey de Castella, e digali quaix semblants paraules aptades al fet.

94.

1303, juny 3. Lleida.

Jaume II a Hug de Mataplana, comte de Pallars, instant-lo a fer-se càrrec de la defensa del castell de Llort, que es troba dins del seu territori, amb l’ajuda de la corona, contra l’amenaça d’un atac d’Arnau d’Espanya (Pere Martí).

ACA, C, reg. 307, fol. 91r-v.

Nobili et dilecto Hugoni de Mataplana, comiti Pallariensi, et cetera. Bé creem que sapiats lo dampnatge e la fam e el don que les nostres gents han soffert en rahó de metre viandes al castell de Leort e als altres castells del comdat de Pallars, e soferen cascun dia. E com açò les dites gens no pusquen soferre, tanta és lur minva e pobrea, e vós siats comte de Pallars e aquell qui sots tengut donar recapte a aytals coses, axí com aquell qui és principal del fet, per ço nós avem provist que nós donem vianda e reteniment del dit castell de Leort e paguem lo loguer dels homes, e que vós vos dejats emparar d’aquell e fer aqueles coses que s’i pertanguen a defeniment, cor bé podets pensar que no ha tan gran poder n’Arnau d’Espanya¹⁸¹ que vós bé e segurament no·y pugats metre vianda totes vegades que obs hi sia, e majorment avén nostra ajuda e nostre secors. En altra manera, com nós¹⁸² vulam que nostres gents no sien destruÿdes, sapiats que nós aurem a liurar e a comanar lo dit castell al noble en Ramonet d’Orchau, qui·l empararà¹⁸³ volenter; e, per ço que no poguéssets dir que vós hi àgrets dat recapte ans que no·l comanàssen al dit en Ramonet d’Orchau, fem-vos-ho saber per aquesta letra. Data Ilerde, .III.º nonas iunii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º tertio).

P(etrus) Martini, mandato regio.

95.

1303, setembre 21. Alcanyís.

Missatgeria de Jaume II al seu oncle Jaume [II] de Mallorca sobre el matrimoni de l’infant Sanç amb una filla del rei de Nàpols, a càrrec de Joan Borgunyó, sacrista de la Seu mallorquina (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 334, fols. 149r-150r.¹⁸⁴

Excellenti et magnifico principi Iacobo, Dei gratia regi Maioricarum, comiti Rossilionis, Ceritanie et Confluentis ac domino Montispesulani, karissimo patruo nostro, Iacobus, et cetera, dierum longitudinem ac sospitatem continuam cum salute. Iam his diebus serenitati vestre significamus id quod illustris rex Karolus, karissimus socer noster, de obtenta dispensatione matrimonii contrahendi inter inclitum infantem Sancium, primogenitum vestrum,¹⁸⁵ carum consanguineum nostrum, et puellam spectabilem Mariam, natam regis prefati, nobis intimare curavit, et quod in brevi vobis nostrum super eo specialem nuntium miteremus. Nunc autem scire vos volumus quod nos, ut expedit, intendentes circa ea que vestrum domusque vestre prosperum statum respiciunt ac etiam incrementum, quam rem propriam reputamus, venerabilem et prudentem virum Iohannem Borgundi, sacristam Maioricarum, de negotio predicto et omnibus ac singulis eidem adherentibus mentis nostre conscium ac plenarie informatum, ad vestram presentiam destinamus. Suis autem relatibus indubiam fidem et credulam circa hec omnia adhibere velitis. Data in Alcanicio, .XI.º kalendas octobris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º tertio).

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

Capitula vero tradita dicto sacriste sunt hec.

Al rey de Malorches plau lo matrimoni de son fill en Sancho ab la filla del senyor rey Karles, e la quantitat de la dot, ço és a saber, que és la dita dot .X. millia marchs d’argent, e les pagues d’aquella, axí com lo senyor rey d’Aragó o à ordonat, ço és a saber, la meytat de la dita dot se pagarà com lo matrimoni se consumarà, e l’altra meytat dins .I. ayn aprés com lo matrimoni serà consumat, en aquesta manera: que·l senyor rey Karles farà obligar al rey de Malorches per la dita paga a .I.^a de les compayies dels lombarts qui són a Nemze.¹⁸⁶

Ítem, que·l rey de Malorches farà general obligació per rahó de la dita dot sobre tot quant ha.

Ítem, assegurarà a la dona per son dodari .II.^m libras de renda de barceloneses sobre lo loc de Copliure; enperò, si·l senyor rey d’Aragò veu que·y aja obs adob, ell ne estarà a son conseyll.

Ítem, demana lo rey de Malorches que les obligacions e les covinences nupcials sien egualmén feytes, ço és a saber, que si cas se esdevenia que la dona morís abans que·l fill del rey de Malorches, que ell no fos tengut de retre la dot de sos dies, e semblantment, si cas se esdevenia que·l dit fill del rey de Malorches morís abans, que la dona tengués lo loc de Copliure de sos dies, salvu que·l rey de Malorches pogués fer guerra e pau del dit loc de Copliure. Tots los altres drets, axí com de mer imperi e de totes altres coses, tengués la dona de sos dies.

Ítem, tot ordonament e condicions que a acabament del dit feit se pertanguen, comana lo rey de Malorches a discreció del senyor rey d’Aragó.

Ítem, per complir totes les coses damunt dites, deu trametre missatge lo rey de Malorches al senyor rey e a madona la regina d’Aragó, qui aurà poder de fermar les coses damunt dites, e aquell missatge deu anar a Nàpols, ab procuratori del rey de Malorches a complir l’ordonament que el rey d’Aragó farà sobre lo dit matrimoni, e encara ab procuratori del dit en Sancho, per fer e complir lo dit matrimoni e les condicions damunt dites.

Semblant és al senyor rey d’Aragó que sia adobat en lo segon capítol e enadit que·l rey de Malorches deja obligar per los .X. millia marchs de la dot la proprietat de Copliure e los locs d’Argilers e de Tuÿr, axí que la dona, si infans no·y avia, los tengués tans de temps, a manera de xovar, tro sus que·ls dits .X. millia marchs li fossen pagats. E aquesta obligació sia especialment sobre aquests locs, e puys generalment sobre tots los béns del dit¹⁸⁷ rey de Malorches.

Ítem, sobre·l terç capítol, par al senyor rey d’Aragó que la quantitat de les .II. millia libras barchinonenses sia cosa bastant, mas, però, si s’esdevenia que·l loc de Copliure, ara o per temps, no bastàs cascun any a .II. millia libras damunt dites, que·l dit rey de Malorches o son hereu o hereus li feessen compliment en altres certs locs a les dites .II. millia libras de Barchinona cascun any, per son dodari.

Ítem, lo quart capítol par al senyor rey d’Aragó que·s deja fer en aquesta manera: que si s’esdevendrà que l’infant don Sancho e la donzela ajen infans qui sobreviven a ells, que la dita dona, en temps de sa mort, pusca fer sa volentat e son testament de .IIII. millia marchs d’argent dels .X. millia marchs, e els romanens .VI. millia marchs aja a distribuir e lexar entre los lurs infans. Ítem, si cas se esdevenia que la dita dona morís menys d’infans abans que·l dit infant don Sancho, que el dit don Sancho o sos hereus sien tengutz de retre los dits .X. millia marchs, dins .III. anys aprés la sua mort, als hereus de la dita dona, qui en aquest cas, so és, no estans entre éls infans, pogués ordonar e fer-ne ses volentats. Ítem, si cas se esdevenia que·l dit infant don Sancho moria abans que la dita dona, no romanens entre éls infans, que els hereus del dit don Sancho, aprés la sua mort, li sien tengutz de restituir los dits .X. millia marchs entegrament; e, tro que tots los li aguessen pagats, ella, o sos hereus aprés ella, tenguen tant e tan longament a manera de xovar los ditz locs de Copliure e de Tuÿr e d’Argilers, tro sus¹⁸⁸ que fossen pagats los dits .X. millia marchs a la dita dona o a sos hereus.

96.

1303, setembre 27. Ascó.

Jaume II a Jaume Saguàrdia, procurador de Roger de Lloria, sobre la provisió d’uns genets mercenaris vinguts de Granada (sense escrivà).

ACA, Vària de C, 341 C, fol. 6v.

Dilecto suo I(acobo) Çaguàrdia, procuratori¹⁸⁹ nobilis Rogerii de Loria, ammirati nostri, salutem, et cetera. Ja per altres l[etre]s nostres, segellades ab lo nostre segell major, les quals creem que ajats reebudes o devetz reebre, vo[s] avem scrit e tramès a dir que proveíssets [a] vint e .IIII. genetz qui ara de les parts de Granada són vengutz a nostre servii. E, com nós los dits genetz vuylam de tot en t[o]t re[te]nir en nostre serv[i]i, perquè·ls avem gran ops, encara vos pregam e·us requerim, ta[n] c[ur]osament com podem, que de ço del almirall o del vostre proveescats tantost als damunt dits genets, do[n]an a cascú per persona cascun dia .XII. diners de reals de València, e .VI. almuts de civada per bèstia a cascun dels dits¹⁹⁰ genetz. E en açò no fallescats per res, si servii ne plazer nos avets en cor de fer, ni desiyats que·ls nostres feits àjan bon endreçament; e nós, d’açò que vós d[o]narets als damunt dits genetz, vos h[i] satisfarem fort bé d’aquí a mes [e] mig, que nós devem esser en l[es] partides de València, si a Déu plau, sens ninguna falla. E en açò no met[a]ts ninguna escusació, perquè·ls ditz jenets no se aguessen a torn[ar per] falt[a de] provisió, que gran dampnatge e deservii nostre seria si per minva de pro[visió se’n] tornaven. E manam-vos que·ns fassatz saber per vostra letra lo dia que·l cor[reu] nostre qui esta nostra carta vos porta vos presentarà la [dita] carta. [Per]què no teníem nostre segell major, feem-la segellar ab nostre segell se[cret. Data] in Ascone, .V.º kalendas octobris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º tertio).

97.

[1303], octubre 21. Tortosa.

Jaume II a Pere de Montagut, procurador del regne de Múrcia. Mana retirar els ramats aragonesos que pasturen al camp de Cartagena, pel perill que corren de ser robats (sense escrivà).

ACA, Vària de C, 341 C, fol. 8v.

En Jacme, et cetera. Al amat nostre en P(ere) de Muntagut, procurador del regne de Múrcia, et cetera. Havem entès que moltes cabanes de bestiar d’Aragó són e[n]trades en lo dit regne de Múrcia e són e·l plan de Cartagènia. On, com açò poria esser pèr[dua] del dit bestiar si per aventura enemics nostres de Castella entraven a fer m[a]l en lo dit regne, per ço manam e deÿm-vos que mantinent, vistes les presen[ts], façats lo dit bestiar partir e trer del dit plan e amenar e metre en [les] parts del regne de València, o almenys luynar d’aquèn, e venir en aquell loc del dit regne [...]uren prop lo regne de València, on pus segurament puxa estar. Dada en Tortosa, sots lo nostre segell secret, .XII.º kalendas novembris.

98.

[1303], octubre 21. Tortosa.

Jaume II a Bertran de Canelles, procurador del regne de València, amb l’ordre de mantenir la treva atorgada pel monarca a la vila castellana de Requena (sense escrivà).

ACA, Vària de C, 341 C, fols. 8v-9r.

En Jacme, et cetera. Al amat seu en Bertran de Canelles, procurador del regne de València,¹⁹¹ et cetera. Fem-vos saber que l’amat conseyller nostre en Gonçalvo Garsia ha parlat ab nós del feyt de la tr[e]v[a] que nós, pessa ha, donam als hòmens de Rechena, e avem entès plenament ço que ell nos dix, e fem-vos saber que a nós plau e volem que·s tenga la dita treva en ço que [t]al (?) no fassen mal ne dampnatge a nós ne a les nostres gents, ne nós o les nostres gents a ells, e que quant a ara no entren en lo dit regne tro que nós s[i]am en aquexes parts, en les quals, ab la volentat de Déu, sirem dins breus di[es, e] lavors proveyrem sobre açò; e encara al feyt dels mercaders de Castell[a] qui volen aquí venir e entrar, de que vós nos cer[ti]f[i]càs que ser[i]a faedor. Volem encara e·us manam que, encontinent, d[iga]ts (?) [... ... ...pa]rt nostra als cavallers g[e]nets qui són aquí a sou nostre [com] nós ara n[o·ls] vull[a]m retenir, dién a ells en aquella mellor manera que puxats [... ... ...] quant a ara nol·s avem mester, e que se’n [to]rnen m[... ... ...]am mester nós los dema[n]arem, e [lav]ors los proveyrem en lur sou, guardan vós que en lur partida o exida no puxen, si per aventura fer-ho volien, donar don ne mal alcun a les nostres gents ne a lurs béns. Data en Tortosa, sots lo nostre segell secret, .XII.º kalendas novembris.

99.

[1303], octubre 26. Tortosa.

Jaume II al noble Pere de Queralt, ordenant-li acudir al seu costat, amb la revocació posterior del manament (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 307, fol. 75r.

Iacobus, et cetera. Nobili et dilecto P(etr)o de Queralto, et cetera. Reebem vostra carta, e entesem ço que·ns tramesés a dir. On vos fem saber que nós per ço no·us parlam a Leyda, com vos partís de nós, que venguésets, cor no sabíem que a vós aguéssem escrit que deguéssets venir, mas verament avíem ordenat que fos escrit a certs¹⁹² de nostra casa; e axí, cor y trobàrem vós, fo-vos tramesa letra. E, per ço com los affers són tals que ho requeren, manam e deÿm-vos que siats ab nós al dia que donat vos avem. E açò no mudets. Data Dertuse, .VII.º kalendas novembris.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

Postea fuit mandatum desisti a veniendo,¹⁹³ ut supra in aliis.

100.

1304 (Enc. 1303), gener 5. València.

Missatgeria tramesa per Jaume II al rei de Mallorca, rei i reina de Nàpols, duc de Calàbria i altres, sobre el matrimoni de la infanta Maria [d’Anjou] amb l’infant mallorquí Sanç, portada per fra Bernat Pelegrí,Vidal de Vilanova i Guillem de Lacera (Bernat d’Averçó).¹⁹⁴

ACA, C, reg. 334, fols. 150v-151v.

Illustri principi Iacobo, Dei gratia regi Maioricarum, comitique Rossilionis et Ceritanie ac domino¹⁹⁵ Montispesulani, Iacobus, per eandem rex, et cetera, salutem et prosperos ad vota successus. Serenitati vestre tenori presentium intimamus nos ordinasse capitula super facto tractati matrimonii inter inclitum infantem Sancium, primogenitum vestrum, karissimum consanguineum nostrum, et puellam spectabilem Mariam, natam regis Karoli magnifici, karissimi soceri nostri, sicuti ea vidimus partibus comunia et fore nichilominus facienda. Cum itaque [ca]pitula ipsa in scriptis tradi fecerimus venerabili et religioso viro fratri Bernardo Peregrini, priori provinciali ordinis predicatorum in provincia Aragonie, et¹⁹⁶ dilectis et familiaribus nostris Vitali de Villanova¹⁹⁷ et G(uillelmo) de Laceria, civi Barchinonensi, latoribus presentium, quos tam pro hiis quam pro quibusdam negotiis nostris tam ad vos quam ad partes Romane curie¹⁹⁸ et Neapolis destinamus ad presens, hostendenda vobis, et ipsos etiam informaverimus super istis et aliis de vobis seriosius exponendis, rogamus propterea ut eorum relatibus indubitanter credatis, et ad exequtionem seu perfectionem pretacti matrimonii sicut ordinamus procedatis. Data Valentie, nonas ianuarii anno Domini .M.ºCCC.º tertio.

Bernardus de Aversone, mandato regio.

Similis, verbis competenter mutatis, illustri et magnifico principi domino Karolo secundo, Dei gratia Ierusalem et Sicilie regi, socero nostro karissimo velut patri, Iacobus, per eandem rex, et cetera, salutem et felicibus succesibus habundare. Data ut supra. Idem.

Similis, verbis competenter mutatis, illustri et magnifice domine Marie, Dei gratia Ierusalem et Sicilie ac Ungarie regine, socrui sue sibi karissime sicut matri.

.................................................................. ¹⁹⁹

Capitula vero tradita dictis nuntiis sunt hec:

Aquests són los capítols los quals lo senyor rey d’Aragó ha ordenats sobre·l tractament del matrimoni qui tractat és entre l’infant don Sanxo, fill major del rey de Mallorcha, e la infanta dona Maria, filla del rey Karles.

Primerament, que la quantitat de la dot sia de .X. millia marchs d’argent fi, de la qual dot se pach la meytat que venga ab la infanta, can lo matremoni se celebrarà a Perpinyà, e que la romanent meytat se deja asegurar per pagar a Perpinyà aprés un ayn, per tal companyia o companyies que sia segur covinenment.

Ítem, que per la dita dot lo rey de Mallorcha oblic especialment lo loc de Copliure e d’Argilers, e generalment tots sos béns.

Ítem, si la dita infanta sobrevivia al infant don Sancho, ab infants o sens infants, que aprés .II. anys, pus feyta ne serà requesta, deja cobrar los dits .X. millia marchs, e entretant, entrò li sia satisfeyt, començan encontinent aprés l’òbit del dit infant don Sancho, tinga lo loch de Copliure poderosament, prenén a manera de exovar, e no en compte de la dita dot, cascun ayn de les rendes, ab les justícies, .II. millia libras; e, ço que les rendes ab les justícies valran més de .II. millia libras, que aquell més sia del rey de Mallorches e dels seus, e si ara o per temps les dites rendes ab les justícies no valien complidament .II. millia libras, lo rey de Mallorcha o els seus aguessen a fer compliment a aquelles dels altres béns lurs. Emperò, lo rey de Mayllorches e els seus pusquen fer pau e guerra del dit loc de Copliure, e ajen aquí appel·lacions. E pus los dits .X. millia marchs seran retuts a la dita dona o als seus o a qui ella volrà, que la assignació de les dites .II. millia libras, e totes les obligacions generals e especials que seran feytes per la dita dot e per tota altra cosa per rahó d’aquest feyt, sien de tot en tot soltes.

Ítem, si la dona moria, sobrevivent l’infant don Sancho, romanents infants d’ells, que la dita infanta, de la dita sua dot, en temps de sa mort pusca a sa volentat ordenar de .III. millia marchs d’argent, l’altra part de la dita dot romanent als infants.

Ítem, si la dita dona moria sens infants, sobrevivent l’infant en Sancho, que·ls seus fossen tenguts de retre la dita dot aprés .III. anys, comptadors pus que la dona seria morta, als seus o a aquells a qui ella ordenarà e manarà.

E segons los capítols damunt dits té per bé lo senyor rey d’Aragó que les cartes sien feytes.

101.

1304 (Enc. 1303), febrer [17?]. Sogorb.

Jaume II a Bernat de Llibià, batle general del regne de València. Informat del mal estat de les teulades del castell d’Uixó, li mana procedir a reparar-les amb urgència (Guillem Agustí).²⁰⁰

ACA, Vària de C, 341 D, fol. 1r.

Dilecto suo Bernardo de Libiano, baiulo generali regni Valentie, et cetera. Avem en[tès] per [en] Jordan de Botorrita, alcayt del castel de Uxon, que·ls terrats e les teulades del dit castel són trencats e affollats en alguns locs e s’affollen cascun dia, per què l’aygua no pot venir als aljubs segons que venir-hi deu. Per què·us deÿm e·us manam que, dels diner[s de les] rendes de la vayl d’Uxon o de qualque part aver-los puscats, [f]assats en tal manera que los dits terrats e teulades sien ben adoba[ts], axí que d[egu]dament pusca venir la dita aygua als dits aljubs segons que a fer fa. E açò n[o tr]iguets, per ço c[or p]oria esser perill. Data apud Sogorb, sub sigillo nostro s[ecreto, .XII]II.º [kalendas]²⁰¹ martii anno [pred]icto (anno Domini .M.ºCCC.º tertio).

Dominus rex [...].

102.

1304 (Enc. 1303), març 1. Calataiud.

Ordinació de la confraria dels dos-cents homes a cavall del regne de Múrcia, i capítols de la dita confraria de Sant Jordi (sense escrivà). Segueix carta en llatí de Jaume II a Pere de Montagut, procurador del regne de Múrcia, a Ferrer Descortell, batle del mateix regne, i a Rodrigo de Biscarra, ordenant-los que posen en vigor els capítols de la confraria de Sant Jordi de cavalleria, que substitueixen i amplien uns capítols anteriors del 25 d’octubre de 1303 (Bernat d’Averçó). Segueix el text en castellà d’aquests primers capítols i una carta en llatí de Jaume II a P. de Montagut, F. Descortell, R. de Biscarra i les universitats d’aquell regne, de la mateixa data, ordenant-los que els duguen a efecte (Bernat d’Averçó).²⁰²

ACA, C, reg. 235, fols. 22r-26r.

Ed. M. T. FERRER I MALLOL, Organització i defensa d’un territori fronterer. La governació d’Oriola al segle XIV, Barcelona, 1990, docs. 34, 35, 37, 38 i 39, pp. 361-369.

Confratria regni Murcie.

Aquesta és la ordinació o la forma de la confadria dels hòmens a cavayll del regne de Múrcia.

Primerament, que sien .CC. hòmens a cavayll, dels quals hi aja .XL. cavaylls armats et .C.LX. alforrats, dels quals .XL. cavaylls armats hi aja de casa del senyor rey .XX. e de la terra altres .XX., los quals .XX. cavaylls armats de casa del senyor rey prenguen cascun mil solidos de reals de València cada ayn, e ells altres .XX. cavaylls armats de la terra prenguen cascun d’ells cada ayn .D. solidos de reals de València. E els .C.LX. cavaylls alforrats prenguen cascun d’ells cada ayn .CCC. solidos de reals de València.

Suma que monta açò, entre tot, .LXXVIII. millia solidos de reals de València.

Aquests són los .XX. cavaylls armats de casa del senyor rey, qui cada un deu pendre cada ayn mil solidos de reals de Valencia, et .I. cavayll armat de .D. solidos reals en l’ayn.

Primerament, en P(ere) de Montagut, procurador del regne, .IIII. cavaylls armats et .VI. alforrats.

R(amon) d’Urg, .II. cavaylls armats et .II. alforrats.

Pero Xeménez de Lorcha, .II. cavaylls armats et .II. alforrats. Rodrigo Viscarre, .II. cavaylls armats et .II. alforrats.

Berenguer de Puigmoltó, .II. cavaylls armats et .II.

alforrats. Moltonet, son fill, .I. cavayll armat.

Pero López, alcayt de la Calaforra d’Eltx, .I. cavayll armat et .I. alforrat.

Johan Garceç de Janues, .I. cavayll armat et .I. alforrat.

Michel López de Viscarre,²⁰³ alcayt de Cayllosa, .I. cavayll armat.

Pero López de Biscarre, .I. cavayll armat.

L’arràyç de Crivellén, .I. cavayll armat, mill solidos reals, e a .I. altre cavayll armat seu, .D. solidos reals, e a .VI. cavaylls alforratz.

N’Eymeric de Bellvehí, alcayt de Lorcha, .II. cavaylls armats et .II. alforrats.

Suma que són elets, .XX. cavaylls armats de casa del senyor rey, qui cascun pren .M. solidos de reals en l’ayn, et .I. cavayll armat de .D. solidos de reals en l’ayn.

Depuys plac al senyor rey e tench per bé que en loc d’en Eymeric de Bellvehí, qui ha lexat lo castell de Lorcha, sia escrit en Romicó de Marimon a .I. cavayll armat e a altre alforrat.

Ítem, en Garcia Gómez de Laza, a .I. cavayll armat, mill solidos.

Ítem, en Michel García, per .I. cavayll armat, mill solidos.

Ítem, en Martín de Lahori, per .I. cavayll armat, mill solidos.

E són eletz .XXIIII. cavaylls alforrats.²⁰⁴

E axí romanen a eleger dels hòmens bons del regne, .XIX. cavaylls armats et .C.XXXVI. alforrats, los quals lo senyor rey ordona que sien elets en esta manera: que·l procurador del regne e el batle e en Rodrigo de Biscarre elegen e ajen .II. bons hòmens de cada un loc del regne, ço és, de universitats, que·ls envien de Múrcia, de Oriola, de Eltx, de Alacant, de Lorcha, de Guardamar, de Molina Secca e de Cartagènia, e que·s ajusten ensemps en la ciutat de Múrcia, e aquí los dits batle e Rodrigo e los dits bons hòmens de cada un loch fassen sagrament en man del procurador que bé e leyalment,²⁰⁵ a honrament e a profit del senyor rey e de la terra, facen la elecció dels dits .XIX. cavaylls armats et de .C.XXXVI. cavaylls alforratz.

Aquests són los capítols que la cavalleria de la confadria de Sent Jordi, stablida e·l regne de Múrcia per lo senyor rey, demanen a aquell senyor rey que·ls do e·ls conferm.

Primerament, que sia mercè del senyor rey que, pus ell, a serviy de Déu e de si e de la sua terra, ha ordonada aquesta confradria, que ell sia confrare, senyor e major d’ella. Plau al senyor rey.

Ítem, que tots los de la confratria servesquen personalment la confratria bé e leyalment cada un en son loch, e que estien arreats contínuament cada un segons que pren, és a saber, lo cavaller armat lo cors e el cavayll armat, e l’alforrat ab lorigó, cuyraces o perpunt o darga e bacinet, e spaha e lança o açagaya. E si alcun cessava que personalment no servís la confratria l’an, si per justa escusa no era, que aja perdut lo temps que aurà servit e que reta la soldada que aurà reebuda o ço que·n aurà reebut, e que isca de la confraria, e que·l procurador, ab .III. bons hòmens confrares del loch on serà, ne meten altre en loch d’aquell. E si alcuns afers avia a fer lo confrare per què agués a anar fora del regne personalment, que leix un hom a cavayll sufficient, a coneguda del procurador, qui serva en loch d’ell, e que li sia reebut. E declaram que aquell no servirà la confraria qui vendrà son cavayll e dins .X. dies no·n aurà comprat altre, e si exirà del regne sens licència del procurador. Plau al senyor rey.

Ítem, que comens la confraria el primer dia de gener del an de nostre Senyor .M. .CCC. e tres, e que tota la soldada del primer an sia pagada als confrares, éls asseguran lo serviy segons que és ordonat; e del primer an a davant que·ls sia pagada de quatre en quatre meses. Plau al senyor rey.

Ítem, que de la soldada que·l senyor rey mana dar als dits confrares sia levat a cascun cavayll armat e alforrat lo delme de la dita soldada per cada an, e que ho pleguen en .I. loch per a les esmenes dels cavaylls que·s perdran dels dits confrares, los quals diners que seran levats per a esmenes dels dits cavaylls sien meses en poder del procurador del dit regne e de Garcia Gómez de Laça, cavaller, e de Bernat de Relat, ciutadà de Múrcia, los quals y són eslegits per aquest an per lo procurador e per lo batle e per en Rodrigo Viscarre e per los confrares, los quals procurador e dos bons hòmens damunt dits facen fer una caxa, e que estia en casa dels prehicadors de Múrcia, e que aja .III. claus e tenga la una el procurador e les altres dues los dits dos bons hòmens. Et aquí que sien feytes les pagues per ells e les mesions e tot l’àls que mester serà a la dita confraria, e que pusquen reebre testimonis dels cavaylls que morran e del preu d’aquells, e dar testimoni als confrares del serviy que auran fet, ab lo segell de la confratria. Plau al senyor rey, açò adobat que té per bé que açò se faça ab los segells del procurador e del batle del regne.

Encara, que de totes les cavalgades que seran feytes per los dits confrares e·l regne de Múrcia, que tot lo setme sia mes en poder del dit procurador e dels dits en Garcia Gómez e en Bernat de Rellat, e d’aquell setme que·n sia levat lo quart e que sia mes ab los diners de les esmenes dels dits cavaylls, e el romanent que ho tinguen lo dit procurador e els dits en Garcia Gómez e en Bernat de Rellat per fer-ne paga als dits confrares, en compte de la lur soldada. Plau al senyor rey.

Ítem, que les esmenes dels dits cavaylls que·s perdran dels dits confrares sien esmenats tro en quantia de .M. solidos, e, si valien més, que no·ls en sien més donats. E, si valien menys, que·u juren aquells qui·ls perden ab .III. confrares què valien, e que·ls sia pagat encontinent del tresor de la dita confraria que tenran los dits clavaris; e, si tresor no hi avia, que·ls paguen tots los confrares segons que seran estimats, segons que pren cada un, per sou e per liura. Plau al senyor rey.

Ítem, que si cavaylls se perden en cavalcada o en encalç, que·s paguen de la cavalgada que tornaran e de ço que guayaran en aquella exida, e, si açò no·y complia, que·s paguen del tresor de la confraria; e, si tresor no hi avia, que ho paguen los confrares per sou e per liura, segons que desús és ordonat. Plau al senyor rey.

Ítem, que·l senyor rey do segell a la confraria, lo qual tinguen el procurador e els dos bons hòmens qui tenen la caxa, e que·l procurador e els dits dos bons hòmens donen testimoni ab carta segellada ab lo dit segell a cada confrare del serviy que aurà feyt, e que ab aquella carta sia mercè del senyor rey de fer paga a aquell confrare del serviy de què no fos pagat. Vol lo senyor rey e té per bé que no·y aja segell, que no és cosa que·y cayla, mas fassen-ho lo procurador e el batle ab lurs segells.

Ítem, que si el senyor rey o el procurador del regne de Múrcia o altra persona per lo senyor rey aurà mester la confraria, fora del regne de Múrcia o dins, que la confraria y sia tenguda d’anar, e·l senyor rey, o·l procurador, o altre per lo senyor rey, proveen als confrares de ço que mester auran del dia enant que exiran de lurs cases. Atorga lo senyor rey e ordona que tots los confrares sien tenguts de exir a defeniment del regne e de les coses del regne, e que, en aytal cas, que no·ls sia res donat, mas d’altra guisa, si exiran de lurs cases salvant en cavalcades, que·ls sia provehit covinentment; salvant, però, que·l senyor rey no entén a fer franch nuyl confrare, de host a fer, qui fos tengut d’ost a fer ans de la confraria.

Encara ordona lo senyor rey que tots los dits confrares de cascun loc guarden per cap al alcayt del lur castell, e tots los alcayts e tots los confrares del dit regne que guarden per cap lo procurador del dit regne axí com per la persona del senyor rey. Plau al senyor rey.

Encara ordona lo senyor rey que aquesta confraria sia e dur aytant com a ell plàcia e tenga per bé, e no més. Plau al senyor rey.

Ítem, que si alcun confrare finarà, que·l procurador, ab tres bons hòmens confrares del loch on serà, y meten altre en loch d’aquell del loch hon aquell serà. Plau al senyor rey.

Ítem, que si el confrare finarà e aurà reebuda la soldada de tot l’ayn, que sos hereus ni el fiador que aurà dat no sia tengut de servir lo romanent del an ni a tornar la soldada. Plau al senyor rey.

Ítem, que si alcun confrare,²⁰⁶ passat l’an de què aurà preses los diners, se volrà exir de la confraria, que ho puxa fer, e que·l procurador, ab .III. confrares, n’i pusquen metre altre d’aquell loch on aquell qui se’n exirà serà. Plau al senyor rey.

Ítem, que·ls senyors dels cavaylls armats e alforrats que·l senyor rey ha ordonats de sa casa en la confraria, o ordonarà en loch d’aquells, sien tenguts, cada un en lo loch hon habitaran, de fer mostra ab sos confrares e de observar la confraria en totes coses ab los confrares ensemps, e anar ab ells en los feits que·s seguiran de la confraria, sots la pena que·ls confrares posaran entre si, per la qual²⁰⁷ pena aquell o aquells qui seran ordonats en cada loch, ab conseyl del procurador e dels dits confrares, los pusquen penyorar e metre en comú de la confradria en aquelles coses que ordonaran; et que de tot açò donen covinents fermances. Plau al senyor rey.

Ítem, que sia entès que tots cavaylls sien esmenats als confrares en qualsevol manera los muyren, si doncs manifestament no moria per culpa del confrare. Plau al senyor rey.

Ítem, que tots los confrares del regne fassen alart, cada un en son loc, dues veus l’an, la una en la festa de Pascha de Quaresma de nostre Senyor e la altra per la festa de sent Michel, en poder de lur alcayt e de dos confrares del lur loc, e que tots ensemps que la degen fer una vegada l’an, allí hon manarà el procurador e cant ell tendrà per bé. Plau al senyor rey,

Ítem, que si alcú de la confraria derrocarà cavaller e·l amenarà pres o·l matarà, que aja una joya de les mellors que·l cavaller aurà, del cavayll enfora; e si·l matarà o·l derrocarà en les barreres, que aja el cavayll. Plau al senyor rey.

Ítem, que si el senyor rey manava desfer la dita confraria, que sia sa mercè que·l tresor qui serà justat en la caxa per a esmenes dels dits cavaylls, segons que dit és desús, sien dats e departits als confrares que ladoncs fossen los diners del delme que cada un hi lexà en comens de la confraria. Plau al senyor rey.

Ítem, que sia mercè del senyor rey que·ls conseylls dels locs d’on los confrares són vehins no pusquen als confrares apremiar de seguir lur penó ni dar hòmens a host ni a altra servitut consemblant, pus ells vajen e estien a serviy vostre e de la confraria. Lo senyor rey bonament no podria los confrares enfranquir, qui són tenguts de anar en hosts, de no fer la host, que açò seria prejudici de lurs conseylls, dels quals són tenguts seguir lur [penó],²⁰⁸ però lo senyor rey lur atorga de gràcia que, si la host se reemia, que·ls confrares no sien tenguts de pagar en la reençó, los dits confrares estantz en les hosts e en la confraria a serviy del senyor rey.

Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, et cetera. Dilectis suis P(etr)o de Monteaccuto, procuratori, et F(errari)o de Cortilio, baiulo regni Murcie, et Roderico de Biscarre, salutem et dilectionem. Significamus vobis nos vidisse capitula confratrie in regno Murcie ordinate, que vos, prefati P(etr)us de Monteaccuto et Rodericus de Biscarra nuper dimisistis in cancellaria nostra, et recognovimus plene tam ipsa capitula quam alia que primitus super eodem fuerant ordinata. Et licet in ultimis istis capitulis sint aliqua de quibus in prioribus minime tangebatur, volentes tamen nos gerere favorabiliter et dare operam ut dicta confratria consequatur effectum, ordinatis seu correctis aliquibus in ultimis capitulis supradictis, ea vobis transmittimus, ut superius largius continentur, sub sigilli nostri munimine interclusa. Iuxta vero ipsorum capitulorum tenorem, vos et alios quorum interest servare negotium confratrie predicte, habere volumus et capitula ipsa inviolata servari. Data Calataiubio, kalendas martii anno Domini .M.ºCCC.º tertio.

Bernardus de Aversone, mandato regio, et fuerunt predicta ei lecta.

Premissa autem omnia fuerunt missa predictis per Eiximinum Martini de Bolea, cormanum Roderici de Biscarra, que idem Rodericus ad hec misit ad curiam, una cum littera ad dictum F(errarium) de Cortilio, baiulum, super facto vicarii episcopi Cartagenensis.

Antea tamen fuerunt facta capitula que sequntur.

Estos son los capítols que’l senyor rey ha a fazer de gracia e de mercé a la confradría.

Primerament, que la soldada de los ditos confradres que sea pagada por todo el ayno, ellos assegurando por buenos fiadores que siervan todo el ayno, e del primero ayno adelant la soldada sea pagada de quatro en quatro meses del ayno por tres tercias. E comiençen a Todos Santos.

Ítem, que d’aquella soldada que’l senyor rey manda dar a los ditos confradres, que sea mercé del senyor rey que aya por bien que de la soldada de los cavallos armados e de los alforrados, por cada un ayno e luego de present, que les lieve homne el diezmo, e que sea puesto en poder de aquellos que’l senyor rey tenrrá por bien, e estos dineros que sean guardados pora las emiendas de los cavallos que morrán de los ditos confradres. Plaze al senyor rey, e ordena luego que a esto a tener sean tres personas, e la una sea el procurador del regno e las otras dos personas sean eslitas por el procurador e por el bayle e por Rodrigo Biscarre, e por los dos homnes buenos de cada un logar qui’s deven plegar por elección de los cavallos armados e alforrados; e que sea puesta e feyta una archa en la casa de los predicadores de Murcia e aya tres claves, la una tenga el procurador e las otras dos cada uno de los ditos dos qui seran esleydos, e aquí sean fechas las pagas e todo lo ál que menester será pora la confradría.

Ítem, que sea mercé del senyor rey que, de las cavalgadas que serán feytas en el regno de Murçia por los ditos confradres, que todo el sietmo sea puesto en poder de aquellos confradres que.l senyor rey tenrrá por bien, e d’aquell sietmo que sea levado el quarto del dito sietmo e puesto con los dineros de las emiendas de los cavallos, e el romanient que lo tengan aquellos que’l senyor rey ordenará pora pagar las soldadas de los ditos confradres. Plaze al senyor rey.

Ítem, sea la extimación de los cavallos de los ditos confradres que’s perdrán que, entró a quantía de mil solidos, que sean emendados todos los cavallos, e, si valían más, que no les den más. E si menos, que juren aquellos de quien serán los cavallos con tres confradres qué valía, e esto que sea luego pagado del tresorero de la dita confradría; e, si tresorero no y avía, páguenlo todos los confradres, segunt que será estimado. Plaze al senyor rey.

Ítem, que todos los cavallos que’s pierdan en cavalgada o en alcanç, que d’aquella ganançia sean emendados los ditos cavayllos. Plaze al senyor rey.

Ítem, senyor, que dedes un pendón, qual vos tenrredes por bien, a quien acaten los ditos confradres en las huestes e en las cavalgadas e en los apellidos. Ordenar y [a]²⁰⁹ el senyor rey.

Ítem, senyor, quando vos tenrredes por bien o vuestro procurador de assitiar castiello o villa, que quando los confradres aurán servido .X. días, que passados los .X. díes que vos, senyor, o vuestro²¹⁰ procurador, fagades dar provisión a los ditos cavallos armados e alforrados, e la provisión será aquella que vos ordonaredes. Tiene por bien el senyor rey que, si ell o su procurador asetiará castiello o villa, que si el castiello o la villa será fuera del regno de Murçia, que passados .X. díes depués que los confradres serán fuera del regno de Murcia por esta razón, que’l senyor rey o su procurador fará dar a ellos provisión covinient. Et si será el castiello o la villa dentro en el regno de Murçia, que passado un mes depués que ellos serán venidos al logar sitiado, el senyor rey o su procurador les dará la dita provisión convinent.

E todos los confradres de cada un logar aguarden por cabo al alcayde de lur logar, e todos los alcaydes e ellos aguarden por cabo al procurador del regno e fagan por ell assí como por la persona del rey.

El senyor rey quiere e tiene por bien que dure esta confradría tanto quanto a ell plazerá, e no más.

Hec littera fuerat cum dictis prioribus capitulis primitus destinata:

Iacobus, et cetera. Dilectis et fidelibus suis P(etr)o de Monteaccuto, procuratori, F(errari)o de Cortilio, baiulo generali regni Murcie, et Roderico de Biscarra, dilecto scutifero nostro, necnon probis hominibus et universitatibus civitatis et aliorum locorum eiusdem regni ad quos presentes pervenerint, et cetera. Cum nos, ab bonum statum, utilitatem et deffensionem dicti regni Murcie, ordinaverimus quedam capitula pro facto confradrie super tenendis equitibus in regno predicto, que dicto Roderico tradi mandavimus, sigillata nostro assueto sigillo, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus dictam nostram ordinationem exsequamini et in eadem, visis presentibus, procedatis, prout in dictis capitulis videbitis contineri, nullam moram circa hec aliquatenus comissuri. Data Dertuse, .VIII.º kalendas novembris anno²¹¹ Domini .M.ºCCC.º tertio.

Bernardus de Aversone, mandato regio.

103.

1304, desembre 18. Valencia.

Jaume II a Bernat Seguí, alcaid de les companyies catalanes al Marroc, manant-li tornar els seus béns en aquest país a Arnau de Balaguer, ciutadà de Lleida, i no perjudicar-lo en res (Pere Desmonell).

ACA, C, reg. 235, fols. 166v-167r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al amat seu Bernat Seguí, alcayt de la gent de nostra terra en les parts del rey Aben Jacop,²¹² salut e dilecció. Con nós hajam per escusat, de tot en tot, lo feel nostre A(rnau) de Balaguer, ciutadà de Leyda, d’aquelles coses que nos donaren a entendre d’ell, e ara lo dit A(rnau) se’n vaiga a aquelles partides per aver e recobrar totes les sues coses, les quals son procurador o sa companya se’n portaren a les parts de Barberia, e per recobrar diners que per la sua quitació li són deguts, e encara .XXX. dobbles, les quals près o reebé²¹³ P(ere) d’Isona per ell de Francesch Deçpí, per ço, a supplicació del dit A(rnau) de Balaguer, vos deÿm e·us manam que totes les dites coses, sens alcú alongament, façats retre al damunt dit A(rnau) de Balaguer, e que li ajudets e lo endressets en sos negocis axí com mils podrets e serà feedor; e, si de les dites partides se’n volia tornar, déssets-li ajuda en tal manera que d’aquèn a aquestes parts, ab totes les sues coses, pusca tornar salvament e segura. E encara, que li retats totes aqueles coses que vós ni vostre companya agués ne prengués d’ell, absolvén e restituén a ell la sua companya e tots los seus béns, e faén²¹⁴ complir a ell totes aquelles coses que li prometés e a sa companya, e so que la dita companya promès al dit A(rnau) o a son procurador, ne no fessats ne lexets feer alcun mal al dit A(rnau) ne a sa companya. En altra manera, sapiats que molt nos desplauria. Dada en València, .XV.º kalendas ianuarii²¹⁵ en l’any de nostre Senyor mil .CCC. e quatre.

P(etrus) de Monello misit ex pe(titione).

104.

1305, maig 13. Barcelona.

Jaume II a fra Ramon Saguàrdia, comanador [templer] del Masdéu. Li prega que propose al rei [Jaume II] de Mallorca tornar-li el préstec que li deu el d’Aragó traslladant-li una renda sobre Provença assignada a ell per Carles [II] de Nàpols (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 235, fols. 216v-217r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al honrrat e amat conseller nostre frare Ramon Çaguàrdia, comanador del Mas Déu,²¹⁶ salut e dilecció. Bé creem que sabets en qual manera lo molt noble rey de Mayorches, molt car avoncle nostre, nos prestà la quantitat de diners que nós li devem, e prestà-la’ns en cas que·ns fo molt grant plaer d’aquell préstech. E nós, esguardan aquesta rahó, querríem e volríem donar tot endreçament perquè·l pagàssem, e especialment volrríem que alcú assentament fos fet entre nós e el dit rey de Mayorches abans que nós l’anem veer, com sabets que·y devem anar en breu, e avem pensada sobre açò aquesta manera: certa cosa és que lo molt noble rey Karles és tengut a nós en molts grans quantitats de diners per lo viatge de Sicília, partida ab carta sua, de què·ns roman a pagar molt major quantitat que no és aquella que nós devem al rey de Mayorches, e d’aquesta havem-ne assignació en Proença, la qual tenim e prenem tots dies, e partida per compte clar, per lo qual nós trametem ara nostre missatge al dit rey Karles per aver-ne paga o assignació en Proença, o en altra part que breument nos sia satisfeit, e axí, esguardat lo deute que nós e el dit rey de Mayorches avem ab lo rey Karles, par a nós bo e faedor que nós fassam assignació e obligació al alt rey de Malorches²¹⁷ del dit deute sobre la dita assignació nostra de Proença, e·ncara, a major segurtat, sobre tot l’àls que ell nos deu, e nós farem-li totes aquelles segurtats que convinens sien sobre aquesta assignació a haver, e·ncara, li mostrarem clarament, ab carta del dit rey Karles, lo deute que·ns deu, per què avem assignació en Proença e l’àls per compte; e axí sembla a nós que ell degués pendre aquesta assignació, que en breu temps serà pagat de tot lo deute. E per ço cor nós sabem la gran volentat que vós avets de servir a nós e a ell, femvos aquestes coses saber, e pregam-vos e·us deÿm que vós mantinent, vista la letra, en aquelles maneres que mils vos parrà, parlets e tractets ab lo dit rey de Mayorches e donets tota obra que·l fet venga a acabament. Però, si ell per aventura açò no volia pendre, nós no guardarem dan que·ns en deja esdevenir, e manlevarem e obligarem, [e] farem de manera que li pugam lo dit deute pagar, que gran volentat n’avem, segons que dit és, mas la manera damunt dita sembla a nós que li deja plaer e que la deja pendre, que d’altra guisa sens gran don nostre pagar no·l podríem. E, ço que sobre aquest fet tractarets ne affinarets, fets-nos-o mantinent saber per vostra letra per aquest correu nostre, que molt nos plauria que, com nos veurem ab ell, que·l fet agués pres tal assentament que ensems no·n aguéssem a parlar, faén de manera que la vostra diligència pugam loar en les dites coses. Data en Barchinona, .III.º idus madii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º quinto).

B(ernardus) de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta.

105.

1305, juliol 12. Barcelona.

Jaume II al sultà d’Egipte, demanant-li l’alliberament d’Aimer de Lambelsa, cavaller del Temple, a precs dels seus amics (Pere Llobet).

ACA, C, reg. 236, fol. 1r.

Al molt noble, honrrat e poderós, savi e discret Melich Amonçor, soldà de Babilònia e de tota la terra de Levant, fill çaenrrere del molt noble e molt poderós Melich Amonçor, soldà de Babilònia e de tota la terra de Levant, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de València, de Sardenya e de Còrcega, e conte de Barcelona, e de la santa Esgleya de Roma senyaler, almirayl e capitan general, saluts moltes e amor. Com nós, per precs e per amor d’alcuns amics de Aymer de Lambelsa, cavaller de la orde de la cavalleria del Temple, lo qual està pres en poder de la vostra senyoria,²¹⁸ siam tenguts a vós trametre carta nostra per deliurament d’aquell Aymer, per ço pregam-vos carament que vós, per amor e per honor de nós, vullats lo dit Aymer fer deliurar e absolvre de la dita presó. E en açò farets a nós plaer, e nós en semblants coses e mayors volenterosament exoirem los vostres precs. Dada en Barcelona, .XII. dies a la entrada del mes de juyol en l’any de nostre Senyor de mil .CCC. cinch.

P(etrus) Lupeti, mandato regio facto per P(etrum) de Mo(nello).

106.

1305, juliol 27. Barcelona.

Ordre de Jaume II a Eiximén Peres de Salanova, justícia d’Aragó, d’informar-lo sobre la pertinença de Ribagorça a aquest regne, per tal de respondre a la reclamació formulada per les corts de Catalunya (Guillem Agustí).

ACA, C, reg. 236, fol. 11v.

Iacobus, et cetera. Dilecto suo Eiximino P(etr)i de Salanova, iustitie Aragonum, et cetera. Scire vos volumus quod, inter alia capitula ordinata in generali curia per nos indicta cathalanis in civitate Barchinone, fuit confectum per prelatos, barones, milites, cives et alios ad dictam curiam congregatos et nobis oblatum capitulum infrascriptum, sub forma que sequitur.

Ítem, que con Catalunya s’estena e és e fo antigament de Salses tro a Monsó, axí com Cincha parteix, e ara novellament los aragoneses diguen e s’esforsen d’aver e de tenir Ribacorça esser del regne d’Aragó e de lur fur, usan aquí officials aragoneses e fur d’Aragó, a gran don e minva e deseret dels cathalans e de tota Cathalunya, restrenyent e minvant lo comtat de Barcelona e la sua jurisdicció, ordona la cort que les coses damunt dites fetes per los aragoneses sien revocades e casses, e que Catalunya s’estena e tenga de Salses tro a Monssó, axí com Cincha parteix, e que·l dit loc de Ribacorça sia tornat deçà Cincha e al comtat de Barcelona, e que aquí, axí com en los altres locs de Catalunya, usen officials cathalans e no aragoneses, e que s’i tenguen e s’i observen e usen aquí segons los Usatges de Barchinona e els ordonaments de les corts generals de Catalunya.

Ad quod capitulum responsionem nostram fecimus sub hac forma:

Respon lo senyor rey que·ls aragoneses mostraren a ell en cort general de Saragoça que Ribacorça era d’Aragó,²¹⁹ e mostraren-ho per aquestes rahons: la primera, per ço com reys antichs d’Aragó, ans que fossen comtes de Barcelona, s’apellaven reys de Sobrarp e de Ribacorça, e que la dita terra s’és donada e·s donà per cavalleries, e corrien aquí del riu de Muntanyana a enllà furs d’Aragó e moneda d’Aragó, e que les appellacions van en les ciutats d’Aragó o a la justícia d’Aragó, e axí sia estat tots temps servat; e encara privilegis que·y ha, per los reys antichs e per furs antichs, que·ls clavaris del rey han certes libertats e los locs on són aquells clavaris, e los quals clavaris són en Ribacorça. E axí lo senyor rey no pot tolrre a les terres lur dret; emperò, si els cathalans mostren rahons en reprovar açò, que·l senyor rey hi farà ço que deja.

Quare, cum velimus vos super predictis plenarie instrui ac etiam informari ut, si necessarium existeret, nos possimus per vos plene fieri certiores, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus de predictis vos plenarie informare et certificare curetis. Data Barchinone, .VI.º kalendas augusti anno domini .Mº.CCC.º quinto.

G(uillelmus) Augustini, mandato regio facto per P(etrum) de Monello.

107.

1305, agost 17. Barcelona.

Ordre de Jaume II als custodis del castell reial de Puig Erbeçós (Berguedà) de lliurar-ne la tinència a Ramon Andreu, ciutadà de Manresa (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 236, fol. 24r.

Iacobus, et cetera. Als feels seus en Berenguer Cardó e en Ponç d’Ach, tinens per nós la força de Puig Erbeçós, et cetera. Con nós ajam comanada la dita força de Puig Erbeçós al feel nostre en R(amon) Andreu, ciutadà de Manresa, que la guart e la tenga per nós, per ço deÿm e manam-vos que, vistes les presents, la dita força liurets al dit en R(amon) Andreu per nós; e, con la l’i ajats liurada, nós nos tenim per pagats de vós d’aquella, e per les presents vos n’apelam quitis. Dada en Barcelona, .XVI.º kalendas septembris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º quinto).

Idem (Bernardus de Aversone, mandato regio facto per Bernardum de Fonollario).

108.

1305, novembre 22. Barcelona.

Ordre de Jaume II al veguer d’Osona, Bages, Berga i Berguedà,Vic i el Ripollès de fer publicar una crida notificant el segrest de les rendes del comte de Pallars, inculpat de crim de falsa moneda (sense escrivà).

ACA, C, reg. 236, fols. 74v-75r.

Iacobus, et cetera. Dilecto suo vicario Ausone, Bagiarum, Bergue et Berguitani,Vici ac Rivipullensis, salutem, et cetera. Cum nobilis Hugo de Mataplana, comes Pallariensis, citatus legitime ut coram nostri presentia compareret, responsurus super crimine false monete de quo inculpatus existit, noluerit comparere, sicque, eius exigente contumacia, ad annotandum bona eiusdem processerimus iustitia mediante, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus, ut omnibus innotescat, dicta annotatio faciatis per caploca vicarie vestre publice fieri per preconem preconitzationem sequentem.

Ojatz-ho tothom. Fa-us hom a saber de part del senyor rey que, com lo noble Huc de Mathaplana, comte de Paylars, fos citat peremptòriament per letres del dit senyor rey que comparagués davant ell per crim de falsa moneda, de què és encolpat, e ell no sia volgut comperer,²²⁰ per ço lo senyor rey, en contumàcia sua, ha annotats tots sos béns, enaxí que, si no compar personalment dins .I. an e no porgarà sa contumàcia, que d’aquí avant no serà oït sobre·ls béns, ans seran tots guayats al senyor rey. E mana lo senyor rey que·n aquest damig null hom no respona de rendes, ne de fruyts, ne de nuyls deutes ne d’altres coses que deja ne tenga²²¹ del dit compte, ans tothom qui res tenga seu ho venga manifestar en poder del lochtinent de procurador de Cathalunya dins .I. mes, sots pena de .CC. morabatins.

Data Barchinone, .X.º kalendas decembris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º quinto).

Que littera fuit missa dicto vicario per Martinum de Castilione, cursorem curie.

109.

[1306], maig 12. Sarrión.

Jaume II a Bernat de Sarrià, indignat per les dilacions del comte d’Empúries en el compliment dels seus compromisos amb el monarca (Pere Martí).

ACA, C, reg. 254, fol. 130v.²²²

Iacobus, et cetera. Bernardo de Serriano, et cetera. Fem-vos saber que avem reebudes ara cartes d’en Bernat Desfenollar que·l comte d’Ampúries²²³ met alongamens, per tal que puga, en l’endemig, cullir sos espleyts e fer sos afers, de les quals cartes vos trametem translat, e que·l dit comte no·s vol tenir a açò que·ns fo promès, segons que vós sabets. E nós, en vostra sospita, avem pres gran escarn, que nos digués que·l comte complirie les dites coses, segons que Barrera lo portà en escrit, e que vós n’avíets poder; e açò a nós no·n ha què fer, que tant amam que no ho faça com si ho fa. E de ço que·us diguem partent del Toro, volem e·us manam que no façats neguna menció, mes que sovén nos façats saber los certs ardits del feyt. Data in Serrione, sub sigillo nostro secreto, .IIII.º idus madii.

Fuit lecta domino regi.

110.

1306, novembre 29. Valencia.

Jaume II a la noble Saurina de Besiers, en resposta a una lletra d’aquesta sobre el viatge previst del rei a Villena a visitar la infanta [Constança], filla seua, que ha hagut d’ajornar. Quant a la seua recomanació del vescomte de Castellnou per al càrrec de procurador del regne de València, li manifesta la decisió de mantenir l’actual titular (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 140, fol. 2v.

En Jacme, et cetera. A la noble e amada na Saurina de Besers,²²⁴ et cetera. Fem-vos saber que avem reebuda vostra letra e avem entès tot ço qui·s contenia en aquella. On vos responem a açò qui·s contenia en la dita letra, que vós avíets entès que nós devíem anar a Billena a veer la infanta, nostra filla, e que per aquesta rahó Sancho Exeménez de Lanclares s’aturava en Billena, que nós, per alguns affers que avem, no·y podem anar dessà la festa de Nadal, mas nostre enteniment és que, ans que iscam del regne de València, de anar veer la dita filla nostra, e axí podets dir al dit Sancho Eximénez que quant a ara no·l cal aturar a Bilena, que ben sabrà la nostra venguda. Al àls que·ns hi feés saber del fet del noble en Jaçpert de Castelnou,²²⁵ vos responem que, quant a ara, no és nostre enteniment de mudar procurador en lo regne de València, per ço cor aquell qui·y és nos hi serveix e ho mena bé e leyalment, mas tota vegada nós, en retenir lo dit noble e en provehir en sos affers, hi farem tot quant puscam volenterosament. Data Valentie, .III.º kalendas decembris anno predicto (anno Domini millesimo .CCC.º sexto).

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per P(etrum) Marci.

111.

1307, juny 5. Osca.

Jaume II a Bernat Seguí, alcaid dels catalans que són al servei del rei Aben Jacob del Marroc, tranquil·litzant-lo sobre una difamació vessada contra ell (Pere Llobet).

ACA, C, reg. 140, fol. 38r.²²⁶

En Jacme, et cetera. Al amat seu²²⁷ en Bernat Seguí, alcayt de la gent nostra qui és en serviy del rey Aben Jacob, et cetera. Reebem vostra letra, en què·ns feés saber que hom vos avia dat a entendre que en Puigaltó e d’altres vos avien mal rahonat deçà ab nós, e que·us en vendríets deçà per escondir vostra fe, si negun avia dit neguna re que a vostra fe tocàs. On vos fem saber que en Puigaltó²²⁸ donà a nós per escrit alcunes coses de què se tenia per agreujat de vós, e sobre aquelles dix alcunes paraules contra vós, mas nós, esguardans que no eren coses ne paraules per què·us en calgués deçà venir per escondir, avem-li dit que se’n cayll e que se’n partesca, e que d’aquí avant no·n seria escoltat. Dada ut supra (Dada en Oscha, diluns .V. dies a l’entrada del mes de juyn en l’ayn de nostre Senyor .M.CCC.VII.).

Idem (Petrus Luppeti, mandato regio facto per Petrum Marci).

112.

1307, juny 12. Osca.

Jaume II a l’almirall Bernat de Sarrià, manant-li que, en el seu viatge per mar, evite causar danys a cristians ni sarraïns de pau sense raó suficient (Pere Desmonell).

ACA, C, reg. 140 fol. 39r.

Bernardo de Serriano, amiranto et co[nsil]ia[ri]o nostro dilecto, salutem et dilectionem. Reebem vostra letra que ara novellament nos havets tramesa per Steva Alamany, escrivà vostre, e avem entès tot ço que en aquella nos avets tramès a dir. A les quals coses vos responem que, segons que per la primera letra nostra vos ho tramesem a dir, que nós no volem ne devem consentir que nós ne nostres officials [ne] nostres gens fassam [m]al a negunes gents christians, sien de rey o sien²²⁹ de comú, si abans no·ls acunydàvem, ne ho feren anch neguns dels nostres, per ço car se’n porien seguir molts de dampnatges e molts de dons e moltes de penyores, ne encara que fassam mal a sarrahins que sien en pau ho en treva ab nós. E axí, segons que manat vos avem ja, vos deïm e·us manam que, si les galees s’armen, que vós ne prenats tals segurtats que totes les coses damunt dites sien guardades, que si no perill vos en vendria, segons que en la primera letra vos ho tramesem a dir. Quant a açò que·ns tramesés a dir si volíem aver part en les dites galees, vos responem que res del nostre no·y entenem metra a ara.²³⁰ Encara, quant a la missatgeria del emperador de Romania, vos responem que encara no avem aüt plenerament nostre acort en qual manera enantarem en lo fet, e axí no cal aturar ne leguiar lo viatge ne les galees per aquesta rahon. Data Osce, .II. idus iunii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º septimo).

P(etrus) de Mo(nello) misit expediendam.

[Fu]it tradita S[te]pha[no] Alamanni, scriptori dicti Bernardi de Serriano.

113.

1307, novembre 27. València.

Ordre de Jaume II a Ramon de Mont-ros, ardiaca de Guarda, de no efectuar, pel moment, la missatgeria que li ha comanada als reis de Castella i de Portugal sobre l’afer dels templers (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 140, fol. 80r.

En Jacme, et cetera. Al amat e familiar nostre en R(amon) de Monroç, artiache de la Guàrdia,²³¹ et cetera. Con nós ajam ordonat e provehit e tingam per bé que vós no anets tro altre ardit ajats de nós en la missatgeria que·us avem comanada als reys de Castella e de Portogal per lo fet dels templers, per ço volem e a vós dehim e manam molt espressament que vós en la dita missatgeria no anets, ne en aquella res no enantets en alguna [co]s[a], ans romanits e esp[erat]s altre ardit o manament nostre. E assò per res no mudets. Data Valentie, .V.º kalendas decembris anno Domini .M.ºCCC.º septimo.

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per Gondissalbum Garçie.

114.

1307, novembre 29. València.

Jaume II a la infanta Constança, muller del noble Juan Manuel, comunicant-li la seua arribada a València, amb la reina Blanca i els infants Jaume i Alfons (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 140, fol. 80v.

De nós, en Jacme, et cetera. A la molt noble e amada²³² infanta dona Constança, molt cara fila nostra,²³³ et cetera. Per ço cor s[a]bem que·us plaurà, fem-vos saber que nós e la molt alta dona Blancha, regina d’Aragó, cara muler nostra e mare vostra, ab los cars fils nostres los infans don Jacme e don Alfonso, frares vostres, sóm, sans e alegres, venguts ara novelament²³⁴ en València, mercè de nostre Senyor, la qual cosa desiyam saber de vós. E pregam-vos e deÿm-vos que·us esforcets ben, e si negunes coses volets que·us sien agrad[a]bles, trametets-nos-ho a dir. Dada en València, dimercres .II. dies a la exida de novembre, anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.º septimo).

Bernardus de Aversone, mandato regio.

115.

1307, desembre 11. València.

Jaume II al rei del Marroc, pregant-li que done llicència a Bernat Seguí, alcaid de la tropa catalana en aquest país, per a tornar a la seua cort (sense escrivà).

ACA, C, reg. 140, fol. 83r.

[Al molt ... h]onrat²³⁵ Hamet Abotebet, rey de Marrochs, de nós, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, [de València, de Sardeny]a, de Còrsega e comte de Barchinona, e de la sancta Esgleya de Roma senyaler, almirant e capità general, salut com a rey que molt amam [e] per lo qual vulríem molta de bona ventura e d’onor. Con nós hajam mester per alguns affers l’amat nostre en Bernat Seguí, alcayt de la gent nostra qui és en vostra servey, pregam-vos que donets licència al dit Bernat que se’n venga dessà a nós, e que·us plàcia e vullats que·l dit Bernat pusca lexar aquí en son loch en Pere Exemèniz d’Espilonga, cavaller, sogre seu, entrò qu·ell sia tornat a vós. E açò grair-vos em molt. Dada en València, diluns .XI. dies a l’entrada del mes de deembre en l’any de nostre Senyor .M.ºCCC.ºVII.º

116.

1308 (Enc. 1307), gener 13. València.

Jaume II al rei de Tunis [Abu Asida], sobre els drets que aquell pretén cobrar dels mercaders mallorquins en aquest país, reclamacions mútues de danys i pirateries i queixes pels perjudicis inferits a la jurisdicció del cònsol i l’alfòndec dels catalans (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 140, fol. 91r-v.²³⁶

En Jacme, et cetera. Al molt noble e al molt honrrat do Abdel·là Mahomat amir almuminin, fill de amir almuminin, fill del almuminin, salut moltes (sic) e amor. A la vostra noblea fem saber que avem vist lo feel nostre [en P(ere) Bu]çot,²³⁷ cònsol dels cathalans en Tunez, lo qual nós vos avíem tramès per missatge ab letres e ab [... ... ...], e liurà·ns letres vostres e resposta als dits nostres capítols. E la resposta vostra del primer capítol [... ... ...] enteníets que nós no·ns²³⁸ devíem pendre dret dels mercaders de Maylorches, con fossen d’altra senyoria, mas [...] que, con hi anà en Foces,²³⁹ que ho atorgàs; e a açò, rey, vos responem que ver és e cert que·ls mercaders de Maylorches són de la nostra senyoria e sotsmeses nostres, e per aquesta rahó vós, segons que·l dit P(ere) nos ha dit, nos avets assignat en la duana les .III. parts del dret de tots nostres sotsmeses, axí de Maylorches com d’altres parts, de la qual cosa nos tenim per pagats e·us ho grahim. Quant a la vostra resposta del altre nostre capítol, en la qual resposta vós dehits que no entenets de pagar les messions que·ls procuradors nostres fan per demanar e per aver lo dret, per ço cor ells usen aquí de mercaderia, vos responem que nós entenem que les dites messions dejats vós fer pagar, per ço cor per colpa de la duana lo nostre dret nos és levat e alongat, e, si la duana nos agués liurat nostre dret, nós no·y àgrem a fer messions ne tenir procurador, per què és nostre enteniment e deu esser vostre que les dites messions sien pagades per la duana; si no, no·ns seria fet compliment a la esmena de la nau, segons les covinences de la pau. Encara entesem per vostres respostes, fetes als tres capítols nostres, que vós dehits que per nostres gents qui avien armat en nostra senyoria eren molts dans donats a les vostres gents, de la qual cosa nós nos maravellam molt, com sia cert a vós per nós esser feta ordinació, vedament e manament que, en nuyl loch de la nostra senyoria, nuyl hom no puxa armar si no assegura bastantment que no fassa mal ni dan a vós ne a vostres gents, ni a nuyl altre hom qui aja pau ab vós; e, com nós ajam fet enquerir e sercar diligentment per totes nostres terres si alcú avia assí armat, d’aquells que vós nos avets fet saber, e trobam que no negú, exceptat en Ribalta de València,²⁴⁰ de qui agués esmena. E axí, per aquesta rahó nós no·us en sóm tenguts, ne vós per assò no·us devets escusar que no·ns fassats fer esmena del dan e del mal que·l almirayl vostre ha fet a les nostres gents, segons los capítols que·l dit en P(ere) Bussot, missatge nostre, a vós donà. Per esters, vos certificam que en Rogeró²⁴¹ no armà en nostra terra, ans armà en Sicília les dues galees ab què vench e·l regne de València, e ab aquelles se’n tornà e [n]o ab[...], e axí, de mal que·l dit Rogeró aja fet, nós no·us en sóm²⁴² tenguts de res. Encara, quant a la resposta feta a la nostra demanda de la nau que trencà a Trípol d’en Bernat Marquet, ciutadà nostre de Barcelona, qui venia d’Alexandria, en la qual nos feés saber que, si per colpa dels mercaders qui eren en la dita nau, la dita nau s’era perduda, que vós ne faríets fer ço que rahó fos, vos responem que nós sóm certs, per carta sarraÿnescha, que·ls mercaders sarrahins qui en la nau eren feeren per força tornar la dita nau de Trípol, e per aquella torna, e per colpa dels dits mercaders, la dita nau trencà, e les mercaderies qui de la nau vengren en terra foren robades per les vostres gents a les nostres, per què nós demanam la nau e les mercaderies, e axí vós fets-ho per guisa que nós o cobrem, com d’açò siats tengut. Encara, entesem per vostres letres e per par[a]ula del dit P(ere) Bussot la resposta que feés al fet de Serdenya, ço és a saber, que vós avíets donat a entendre al dit P(ere) Bussot lo vostre enteniment, lo qual és, segons que·l dit P(ere) nos dix, que, con nós iríem en les par[ts] de Serdenya, que nós vos trameséssem avançat lo dit P(ere), e vós daríets-nos tal ajuda de moneda e d’altres coses que nós seríem de vós pagats; e nós, conexens vostra bona volentat, grahim-vos-ho molt. Esters, vos pregam que·l cònsol nostre damunt dit e son lochtinent, e totes nostres gents, axí mercaders com altres de la nostra senyoria, qui sien en la vostra terra, sien salvs e segurs ab totes lurs mercaderies e coses, segons la forma de la pau, com, segons la dita pau, nós entenam de salvar e de tenir segures vostres gents vinents en nostra terra e tot lo lur. Encara vos pregam que, en lo fòndech nostre dels cathalans, ne els mercaders ne altres gents nostres, ne en les lurs mercaderies, no sien fetes novelletats ne tort negú, mas que sia observat axí com [...]²⁴³ se feya, per ço cor nós n’avem ahuts clams [... ... ...]ment del fòndech com de creximent de [... ... ...] mercaderies, con del forn del dit fòndech, qui n[o] h[a] son dret, com lo moxerif li·n aja levat la ma[... ... ...], per què·us pregam que li sia tornada, e que al dit cònsol nostre sia observada la jurisdicció en lo [dit] (?) dret, axí com antigament era acustumat, e que tota vegada trob aquí favor e ajuda ab vós e ab vostres officials, e que·us plàcia que no·n ojam clams d’aquí avant. Esters, vos fem saber que avem entès que de les parts de Sicília vench a les parts de Tuniç una barcha ab mercaders, entre·ls quals ha .V. mercaders de nostra senyoria, e que aquells .V. catalans, ab lurs mercaderies e robes, són preses e aturats en vostra presó, per ço cor per armades de Sicília és estat dan donat a les vostres gents; e, com sia rahó que aquells qui vénen en fe dels reys e dels senyors e per profit lur e de lurs gents, majorment mercadejan, no degen esser preses ni aturats, ans degen esser guardats e deffeses, pregam-vos que les dites .V. persones de cathalans e tots altres de la nostra senyoria, ab totes lurs mercaderies, sien absoltes e deliures, com sien e vagen en fe nostra e vostra. Si algunes coses volets de nostres regnes, fets-nos-ho saber. Dada en la ciutat de València, .XIII. dies anats del mes de janer en l’ayn de nostre Senyor de mil .CCC. e set.

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per P(etrum) Marci, thesaurarium.

117.

1308, abril 19. València.

Ordre de Jaume II al tresorer reial, Pere March, de pagar 2.000 sous jaquesos a la noble Dolça de Cervera, com a bestreta de l’acord de permuta de la seua terra en favor del rei, a canvi d’una renda (Pere de Soler).

ACA, C, reg. 237, fols. 52v-53r.²⁴⁴

Iacobus, et cetera. Fideli thesaurario suo Petro Marci, salutem et gratiam. Fem-vos saber que la noble dona na Dolça de Cervera ara novelament, en València, nos ha tramesa una letra de creença per en Bernat Moyet, notari de Leyda, sobre fet del cambi que és tractat entre nós e ella, lo qual Bernat nos dix de part de la dita dona que, per ço cor lo temps dins lo qual se devia fer lo dit cambi era asats prop, ço és, lo dia de Cinquagesma, que la dita dona volia saber de nós en si era nostra volentat ho no de fer lo dit cambi; e nós resposem-li que oc, e avíem lo fet aquell en volentat de complir segons que era emprès entre nós e ella. E atressí tramès-nos la dita dona la estimació de la renda de la sua terra, feta per en P(ere) A(rnau) de Cervera e per en Bernat d’Ortoneda, la qual munta a .VIII. millia .D.III. solidos e .III. meales jaqueses cascuyn any, e nós demanam-li dues coses: la primera, que·ns declaràs què vulia la dita dona que nós li donàsem de renda en terra e en hòmens, e l’altra²⁴⁵ què vulia que li donàsem en diners, per ço que·ls dits en P(ere) A(rnau) de Cervera e en Bernat d’Ortoneda hi poguesen mylls ordenar e conèxer. Atressí, demanam-li que, com ella nos agués promès de dar per fiança de salvetat lo noble en R(amon) d’Angleola, sa ab enrere, e ell fos mort, que·ns donàs altra fiança que a asò fos covinent. Finalment, aprés moltes paraules, ordenam axí e enpresem ab lo dit Bernat Moyet, en loch de la dita dona, que, per ço cor lo terme de Cinquagesma era curt, que·l fet s’alongàs, ab carta, d’assí a la festa de Nadal primera vinent, per ço que en aquest demig lo dit cambi se pogués tractar e acabar finalment, e que nós aadés assignàssem jutge sobre fet de la demanda que Jacme, fill de la dita dona, fa d’aquella terra; e atressí que, per ço cor ella ha gran necessitat, que li feéssem aadés acórrer de .II. millia solidos iaccenses, los quals aguésem segurs, ab los altres emsemps que·ns deu, sobre·ls lochs que·n tenim, e atressí que, con vós serets a Leyda, que li acorreguéssets de ço que poguéssets, en manera que ella pogués passar son temps e defendre lo plet entrò a la dita festa de Nadal qui ve. E, per ço cor vós no érets assí, que li deliuràssets los dits .II. millia solidos iaccenses, avem tramès a pregar a·n Bernat Rodera que él que·ns prest los dits .II. millia solidos e que·ls deliure a ella, o a qui ela volrà en son loch, ella, emperò, alongan lo fet tro a aquell dia e faén d’aquels a nós carta, segons que damont és dit, en poder del d[i]t Bernat Moyet, qui és instruït de tot lo fet, e vós, atressí, de ço que li liurarets en Leyda, reebrets-ne altra carta en la forma d’aquella. Per què nós volem e·us deÿm e·us manam que vós, con serets a Leyda, que·us vejats ab la dita dona en loch nostre, e que façats e ordenets totes les coses damunt dites segons que damont se contenen, e dels diners que per nós devets haver a Saranyena retets e pagats al dit en Bernat Rodera los dits .II. millia solidos iaccenses a sa volentat, per ço cor nós li havem fet saber que vós los li deliurarets encontinent. Data Valentie, sub sigillo nostro secreto, .XIII.º kalendas madii anno Domini millesimo .CCC.º octavo.

P(etrus) de S(olerio), mandato regio.

118.

1308, juny 5. València.

Jaume II a Bernat de Llibià [batle general del regne de València], ordenant sota grans penes que els homes de Xàbia, Ondara i altres llocs i alqueries es recullen a l’albacar del castell de Dénia, per a llur defensa d’un atac sarraí (Pere Martí).²⁴⁶

ACA, C, reg. 307, fol. 170r.

Bernardo de Libiano, et cetera. Reebem vostra letra que ara·ns tramesés sobre fet del albacar de Dénia, que deÿts que hi ha poqua companya. On sapiats que nós trametem nostra carta als hòmens de Xàbea, de Ondara e dels altres lochs e alqueries que estan engir que nós los manam, sots pena del cors e del aver, e encara del desabitament dels lochs que auran request[s], aytantost vagen a Dénia e·s meten en l’albacar, a defeniment d’aquel. E axí manam-vos que, can a vós serà vist que s’i dejen recollir, que·ls requirats e·ls hi façats recollir al dit albacar, e entretant hi poden metre e enviar les sues coses al dit loc de Dénia. Aytanbé, volem que·ls hòmens e les mulers e·ls infans de Dénia jaquescats de dies estar en la vila, axí emperò que éls al vespre se recúlegan en l’albaquar de nit, e que de dies tingen ses talayes, que don no puxen pendre. Data Valentie, nonas iunii anno predicto (anno Domini .M.CCC. octavo).

P(etrus) Martini, mandato regio.

119.

1308, juny 8. València.

Jaume II al porter Bernat de Ginebret, donant-li instruccions sobre la provisió en viandes de les companyies que defensen la vila de Villena (Pere Martí).

ACA, C, reg. 307, fol. 172r.

Fideli porterio nostro Bernardo de Ginibreto, salutem et gratiam. Reebem vostra letra que ara·ns tramesés, en la qual nos feés a saber com cuytàvets la obra de Billena, e plaunos molt e·ntenem que·ns fets grant serviy, e manam-vos que la dita obra façats espeegar. Quant a açò que·ns tramesés a dir del feyt de la vianda que avíets a donar a·n Lop López de Vaylo e a·n Ferrer Dezcloquer e a la compana que és ab ells ad (sic) defeniment de Billena, vos responem axí: que nós volem e·us manam que en totes guises recaptets e bestragats viandes de què puscats proveyr als damunt dits Lop López e Ferer Dezcloquer e a lurs²⁴⁷ companyes que són al defeniment de Billena, e en açò no metats triga, pus en negun temps nos feés serviy, que açò·us ternem en grant serviy. E nós volem que de les cullites que ara fets per nós vos retingats tot ço que bestrayt havets e bestraurets en les damunt dites despeses, perquè nós ho volem e manam que davant totes altres coses sie provist a les dites despeses, e a vós satisfet d’aquelles, de les quèsties damunt dites. E nós manarem al feel thesorer nostre P(ere) March que·us ho reeba en compte. Manam-vos aytanbé, fermament e expressa, que·us aturets en lo loch de Billena entrò que altre ardit e manament hajats de nós. Data Valentie, .VI.º idus iunii anno .M.ºCCC.º octavo.

P(etrus) Martini, mandato regio.

120.

1308, juny 10. València.

Jaume II a Gombau d’Entença, procurador del regne de Valencia, ordenant una reducció de les alimares previngudes per a alertar d’una eventual entrada de moros al país, així com el codi de senyals. La carta, en aragonés, precedeix l’ordinació en català (Pere Martí).

ACA, C, reg. 307, fol. 172r.

Don Jayme, et cetera. Al noble don Gombalt de Entença, procurador del regno de Valencia, salutem et dilectionem. Sabet que porque semeiava a nos que eran muytas las alimaras que avíades ordonado, nos las avemos agora ordenadas en esti escripto que vos enviamos dentro esta nuestra carta. Ond vos mandamos que las enviedes luego por los castiellos e logares do avíades enviado las otras, que las fagan assí como estas que vos enviamos e que dexen las otras. Data Valentie, .IIII.º idus iunii anno Domini .M.ºCCC.º octavo.

P(etrus) Martini, mandato regio.

Una alimara sia feta, e no més, a la prima nit per segurtat. Ítem, per sabuderia certa que sien partits los moros per venir, sien fetes .II. alimares, una aprés altra. Ítem, per sabuderia certa que sían entrats en la terra del senyor rey, sien fetes .III. alimares, una aprés altra. Ítem, pus sien entrats en terme del loch, sien fetes .IIII. alimares, una aprés altra, e mentre hi aturaran sien fetes cada nit²⁴⁸ .IIII. alimares; emperò, los altres logars qui respondran no facen mas les .III. alimares entrò que sien en lur terme. Ítem, si partent de Xàtiva se acostaven envés la Ribera de Xúquer, fassen .V. alimares, una aprés altra. Ítem, de dia, per sabuderia certa que sien en la terra, fassen les talayes .II. fums ensemps. Ítem, can los hauran vists, fassen .III. fums ensems.

121.

1308, juny 13. València.

Jaume II a Bernat de Llibià [batle general del regne de València], informant-lo que no hi ha perill de guerra amb Granada, per què pot permetre els habitants de la Marina de Dénia tornar a llur vida habitual, sense abandonar-hi la vigilància (Pere Martí).²⁴⁹

ACA, C, reg. 307, fol. 175r.

Bernardo de Libiano, et cetera. Avem entès que·ls sarraÿns no an en cor de fer mal en nostra terra, per què·us deÿm e·us manam que jaquescats les gens dels lochs e de les alqueries fer lur prou e cullir lurs blats, axí com s’an acustumat. Emperò, volem que de nit tingau escoltes, e de dies talayes. Data Valentie, ut supra (idus iunii anno Domini .M.º CCC.º VIII.º).

P(etrus) Martini, mandato regio.

122.

1308, juny 13. València.

Jaume II ordena al porter Bernat de Ginebret que, com a retribució per als homes d’armes que defensen Villena, els done una quantitat a banda del menjar. Comença la carta en aragonés i continua en català (Pere Martí).

ACA, C, reg. 307, fol. 175v.

Al fiel portero nuestro Bernart de Ginebret, salut e gracia. Sepades que entendiemos que los hòmens que·n Ferrer Dezcloquer menà a Billena, per manament nostre, que no·y volen aturar per lo menjar tan solament, que enyóran-se que farían d’altra part lur prou. Per què·us deÿm e·us manam que vós lur donets alcuna cosa, oltra lo menjar, per son trebayll, e·ls proveescats tro v[ó]s altre manament ajats nostre, que aytals homes deu hom retenir, majorment que són obs al defeniment del loch. Data Valentie, idus iunii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºVIII.º).

P(etrus) Martini, mandato regio.

123.

1309, juny 2. Barcelona.

Jaume II a les tropes catalanes de l’expedició a Almeria, manant que l’esperen a Alacant, així com els aragonesos es concentraran a Elx, i que s’abstinguen de bregues entre ells ni amb els altres (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 238, fol. 103r.

Cit. Vicent BAYDAL SALA, «Tan grans messions. La financiación de la cruzada de Jaime II de Aragón contra Almería en 1309», Medievalismo 19 (2009), p. 81.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Als seus feels a totes les companyes dels cathalans, de richshòmens, de cavallers e d’aquells de nostra casa, e de ciutadans e de tots altres qui cathalans sien qui amenaran cavalls a les parts del cap del Aljup, segons lo nostre manament, per rahó del viatge que nós ara devem fer en serví de Déu en lo regne de Granada contra los enemichs de la fe,²⁵⁰ salut e gràcia. Com nós ajam ordenat e provist, per esquivar tot escàndel e contrast, que les companyes dels cathalans e tots lurs cavalls, axí com vendran, [ro]manguen e estien en Alachant tro que el nostre estol venga, e que les companyes e els cavalls dels aragoneses vagen estar a Elch, per ço deÿm-vos e manam-vos espressament que, axí com vindrets, romangats e estiats en Alachant ab los cavalls tro que nós vingam, e que entre vós ne ab altres no·n mogats contesa ne brega neguna, ans estiats planament e en pau. Dada en Barchinona, el segon dia de juyn en l’ayn de .M.CCC. e .IX.

Idem (Bernardus de Aversone, mandato regio).

Similis fuit missa Aragonensibus, mutato idiomate, ut remaneant in Elchio donec dominus rex ibi fuerit.

124.

1309, juliol 3. València.²⁵¹

Jaume II a l’almirall Bernat de Sarrià, sobre els preparatius de la campanya d’Almeria, donant-li ordre de venir amb les seues galeres des de Tortosa a València (Bernat Safont).

ACA, Vària de C, 341 G, fol. 2r-v.

Iacobus, et cetera. Dilecto ammirato [et] consiliario suo Bernardo de Serriano, et cetera. Ben creem que·us membra que les rahons que·ns mogren de mudar nostre viatge, ço és, d’anar de per terra a anar per mar, foren .II.^es principalment: la primera, per ço que mils poguéssem complir los fetz, per tal com enteníem que fos aleu[ga]ment de messió; la segona, per ço que anans fos fet e dins pus breu temps. Ara, con nós siam ja en València e totz los richshòmens e·ls mesnaders d’Aragó, ab totes lurs companyes axí de cavall com de peu, sien ab nós, podetz vós pensar quanta messió és e nós com la avem arreada de sostenir, e encara que perdem lo temps e passarà en què [ay]tals fetz com aquests en què nós tenim les mans se deuen fer. Per què·ns és vijares que, si en altre manera no·us espegatz de venir ab nós, que·s seguirà als fetz tot lo contrari, que la messió serà molt major e els [fet]z se faran pus tart. E, axí, espressament vos manam, axí com vós [en]tenetz de servir-nos e de fer-nos plaer, assenyaladament en aquestz fe[tz], que vós, ab les galees, no esperats los lenys de bandes, vos en dejatz venir de mantinent a nós, levan a Tortosa ço que levar-hi avetz, per ço com volem que sapiatz que nostre ferm propòsit és que, avén les galees e aquells lenys de bandes que assí són en València, entenem anar en lo viatge ab aquells que en les dites galees e en aquests lenys qui són assí en València cabran; e entenem de pendre manera ab los richshòmens que el sobrepús [de] la companya, [a]b a[l]tres qui són en esta terra e en regne de Múrcia e [ab] bona gent de peu, a serviy de Déu [e] a honor nostra vagen per terra, e [pu]ran anar bé e salvament, e serà gran fama e gran profit dels fetz. Encara·us deÿm que·ns plauria que no aguéssem²⁵² feta tan gran messió de noliejar naus e lenys, que, segons que atrobam los fetz assí e segons la quantitat de les viandes, [que] ab menys nos poríem flixar; per què, si encara hi sotz a temps, flixatz-vos-hi. Data Valentie, sub sigillo nostro secreto, .V.º nonas iulii anno Domini .M.ºCCC.º nono.

Bernardus de Fonte, mandato regio, et fuit dictata per ipsum dominum regem et lecta²⁵³ eidem.²⁵⁴

125.

1309, juliol 3. València.

Crida manada publicar per Jaume II a les ciutats marítimes de Catalunya sobre la seguretat dels qui porten viandes per a la host (Bernat Safont).

ACA, Vària de C, 341 G, fols. 2v-3r.

Iacobus, et cetera. Fideli suo Guillelmo de Cereto, baiulo Dertuse, et cetera. Significamus vobis nos noviter infrascriptam preconizationem per loca insignia maritime terre nostre fieri ordinasse. Quocirca mandamus et dicimus vobis expresse quatenus, visis presentibus, ipsam preconizationem ex parte nostra per civitatem Dertuse publice fieri faciatis. Tenor autem ipsius talis est:

Ara ojats què·us fa saber lo senyor rey: que a tothom que portarà viandes o altres coses neccessàries a la sua ost li seran salves e segures, enaxí que·l senyor rey ni null altre hom no les li tocarà ni les li p[e]ndrà per forsa, ans vol lo senyor rey que sien en fe e en guarda sua. E d’assò·s tenga tothom ben per²⁵⁵ segur.

Data ut supra (Data Valentie, sub sigillo nostro secreto, .V.º nonas iulii anno Domini .M.ºCCC.º nono).

B(ernardus) de Fonte, mandato regio, dictata per eum et visa forma preconizationis predicte.

Similes fuerunt facte, videlicet:

Baiulo Terrachone, quod faciant dictam preconizationem fieri per civitatem Terrachone.

Item,Arnaldo Coch, baiulo Barchinone, per civitatem Barchinone.²⁵⁶

Item, baiulo Gerunde, per civitatem Gerunde. Data ut supra. Idem.

Prescr[ip]te .IIII.^or littere [fuerunt] tradite, mandato regio, P(etro) B[oÿ]l, tradende per eum cursori qui eas ferret [dicti]s baiulis.

126.

1309, setembre 27. Setge d’Almeria.

Jaume II al tresorer Pere March, sobre una operació de venda de forment a un mercader de Perpinyà destinada al finançament de la campanya d’Almeria (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 344, fol. 77r.

Fideli thesaurario suo P(etr)o Marci, et cetera. Fem-vos saber que reebem vostra letra sobre·l fet dels .III. mília kafissos de blat a mesura de Tortosa de què vos feés venda per .LXXX. millia solidos barchinonenses a·n G(uillem) Homdedéu, de Perpinyà, al qual blat a donar e pagar, salvu en terra, a Copliure vos sots obligat vós e en G(uillem) Çabastida, cambiador de Barchinona, d’ací a la festa de Nadal qui ve, e avem entès largament e complida tot ço qui era contengut en la dita letra vostra. A la qual vos responem que mantinent aguem nostre acort sobre aquest fet ab aquels de nostre conseyl, ab los quals pensam e tractam totes aqueles maneres per què poguéssem donar conseyl al fet, cor cert siats que nostre enteniment és que, ço que vós façats per nós, de complir-ho en aytant com puscham e de guardar-vos-en de dan; e fom de acort finalment que no podíem tocar sens manifest peril nostre e de la host e dels affers a la vianda que ara·ns avets percaçada a Leyda, ço que faérem si ho poguéssem flixar en neguna manera, mas per compte trobam que tota la vianda que havets percaçada a Tortosa e a Leyda, ab la del comanador de Muntalbà e d’en Esteve de Roda e del bisbe de Saragoça, segons que·ns ho avets fet saber, no·ns basta oltra .II. meses, e en açò encara no comptam lo bescuyt qui és mester a les galees; mas tenim per bé [e]·n²⁵⁷ volem que del forment que·ns aporta n’Uget de Cambrils de les parts de Sicília, segons que per cert havem entès, que vós que·n pagets al dit Homdedéu aquela quantitat que a vós sia semblant, e nós trametem-vos una letra nostra qui va al dit Huget de Cambrils, de manament, que·us liure tot lo forment que aporta, e serà mester que trametats una barcha armada envés les illes qui faça venir la nau a Barchinona. E aytanbé, segons la manera contenguda en la dita letra nostra, escrivim per nostres letres, que·us trametem, al rey de Malorqua e al dit G(uillem) Homdedéu, comtades les rahons que a nós són estades viares, pregan lo dit G(uillem) curosament que vula consentir que vós li retats los .LXXX. millia solidos, o ço qui romandrà de la quantitat del blat, abatut aquel que li liurarets, o que prena tant de blat qui bast a la quantitat dels .LXXX. millia solidos, e al rey de Malorques²⁵⁸ que ho endreç ab lo dit G(uillem) Homdedéu. E, axí, vós fets presentar aquestes letres si e segons a vós serà viares, e ab aquestes maneres, vist què farets o porets fer, farets-nos-o saber, e nós farem-hi tota hora tot ço que puscham. Data in obsidione civitatis Almerie, .V.º kalendas octobris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºIX.º).

Idem (Bernardus de Aversone, mandato regio).

127.

1309, octubre 8. Setge d’Almeria.

Jaume II a Bernat Seguí, alcaid de la gent d’armes catalana que és en servei del rei del Marroc, agraint-li els seus bons oficis en els tractaments del monarca amb aquest (Pere Martí).

ACA, C, reg. 344, fol. 91r.

En Jacme, et cetera. Al amat nostre en Bernat Seguí, alcayt de la gent nostra que és en serviy del rey de Marrochs, salut e dilecció. Reebem la letra vostra que·ns aportà lo noble en Jaspert, vescomte de Castellnou, amat conseller nostre, en la qual nos feés saber largament en qual manera vengren los fets de la missatgeria per què tramesem lo dit vescomte al rey damunt dit,²⁵⁹ e entesem complidament ço que en aquella era contengut, e, axí per la tenor d’aquella com per recomptament del dit vescomte, ohim e sabem la cura e la diligència que vós hagués en los fets a endreçar, e com mesés tota vostra punya e vostre tractament que·ls tractaments fossen complits a nós. A les quals coses vos responem que nós tota vegada havem coneguda la bona affecció que havets a nós e als nostres fets, e veem que per vós no romàs res que fer-s’i pogués, e és nostra volentat de fer a vós bé e mercè, per què·ns en tenim per tenguts, mas quant a ara havem-ho allargat per ço car lo rey Abarabe nos ha fet saber per letra sua que trametrà vós a nós per sos fets. On vós procurats, axí com fiam de vós, que la vostra venguda sia en breu, e per tals coses que sien profitoses e bones a nós; e, com serets ab nós, ordonarem e farem en tal guisa que vós serets pagat de nós e que·ls vostres treballs vos seran satisfets. Pregam-vos que en lo fet del terç que·ns ha atorgat lo dit rey del dret dels mercaders en sa terra e del moble de Cepta, e en les altres coses que·ns ha atorgades,²⁶⁰ nos siats bo procurador e ajudador, axí com havem gran fiança e esperam de vós, e que·ns sia atès e complit axí com atorgat e dat nos és, e haurem-vos molt que grahir. Dada e·l setge de la ciutat de Almeria, .VIII. dies anats del mes de uytubre en l’any de nostre Senyor de mil .CCC. e nou.

Idem (Petrus Martini, mandato regio).

128.

1309, octubre 8. Setge d’Almeria.

Jaume II nomena procurador seu el vescomte de Castellnou, per a rebre el terç del dret sobre els mercaders catalanoaragonesos i mallorquins cedit pel rei del Marroc (Pere Martí).

ACA, C, reg. 344, fol. 91r-v.

Nós, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Confiants de la leyaltat e indústria de vós, noble e amat conseller nostre en Jaspert, vescomte de Castellnou, ab aquesta present carta nostra fem, establim e ordonam cert e especial procurador nostre vós, dit en Jaspert, a demanar e reebre per nós e en nom nostre la terça part del dret dels mercaders, axí de la terra nostra com de la terra del rey de Mallorches, la qual terça part nós devem haver e reebre per atorgament del molt noble rey Abarabe en tota la sua terra. E donam-vos ple poder que pugats ordonar e metre e revocar, si a vós serà semblant, cullidor e cullidors e officials nostres en la terra del dit rey, que demanen e reeben per nós la terça part del dret damunt dit, e encara que pugats demanar e reebre d’ells o de tots altres qui ho tenguen tot ço que ja és cullit d’aquesta terça part del dret; e a fer àpoches o albarans de ço que reebrets d’ells, o altre per vós e en nom vostre. E pregam lo dit rey e los seus officials que a requesta de vós, dit en Jaspert, vos facen respondre del terç damunt dit a vós o a aquells que vós hi posarets per part nostra. E prometem haver per ferm tot ço que per vós en açò serà fet e procurat e diffinit, axí com si per nós personalment era fet, e no·y vendrem contra en neguna manera. Dada e·l setge de la ciutat de Almeria, .VIII. dies anats del mes de octubre en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.IX.

Idem (Petrus Martini, mandato regio).

129.

1309, octubre 16. Setge d’Almeria.

Jaume II als prohoms de Cartagena, informant dels afers de la guerra i prevenint-los de l’amenaça de l’exèrcit del rei de Granada (Guillem Agustí).

ACA, C, reg. 344, fol. 103v.

Als feels la justícia e els bons homes de Cartagènia, salut e gràcia. Fem-vos saber que hir, que fo dimercres .XV. dies anats del present mes de uytubre, gran poder de gents del rey de Granada vengren denant les nostres albergades les quals tenim en lo setge de la ciutat de Almeria, e els homes lurs de peu foren desbaratats per les nostres gents e·yc preseren gran don, e els homes a cavall, qui podien esser tro a .II. millia, veents que no·ns podien donar negun dampnatge, tornaren-se’n. On nós, volents lunyar tot mal e greuge a les gents e a la terra del molt alt rey de Castella, car cosí nostre, axí com faríem a les nostres terres e a les nostres gents, significam açò a vós, per ço que si per aventura la dita gent volia fer mal en aquexes partides, que·n estiats apercebuts e·us en puxats mils deffendre e guardar. E açò meteix feés saber tantost a Múrcia e a Lorcha e en los altres locs de la senyoria del dit rey de Castella en lo regne de Múrcia, per ço semblanment se guarden de pendre mal per les gents damunt dites. Dada ut supra (Dada en lo setge de la ciutat de Almeria, .XVI. dies anats del mes de uytubre en l’any de nostre Senyor de mil .CCC. e nou).

Idem (Guillelmus Augustini, mandato regio facto per Berengarium de Podiomoltone).

130.

1309, novembre 1. Setge d’Almeria.

Jaume II al vicealmirall Eimeric de Bellveí. Li comunica la tramesa de la paga per a l’armada de l’Estret (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 345, fol. 119v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al amat nostre n’Eymerich de Belvehí, visalmirayl, et cetera. Fem-vos saber que nós trametem paga a la armada nostra del estret a un mes per en Rodrigo Gil, jutge de la nostra cort, e havem ordonat e manat al dit Rodrigo que, ab vós ensems, faça la dita paga als hòmens de la dita armada ell o aquel que ell hi metrà. Per què·us deÿm e·us manam que vós, ab lo dit Rodrigo ensems o ab aquell que ell hi posarà, façats mantinent la dita paga, e nós percaçam e procuram sobre paga de mayor temps a fer a la dita armada, axí que en breu n’i trametrem recapte. Esters, de la dita paga fets fer quaern de cada una galea e de cascun leny, per ço majorment que puscham saber quals són en la armada e en cascuna galea e leny. Dada en lo setge de la ciutat de Almeria, lo primer dia del mes de noembre en l’any de nostre Senyor de .M.CCC. e nou.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

131.

1309, novembre 1. Setge d’Almeria.

Jaume II als còmits, nauxers i gent de mar de l’armada de l’Estret, anunciant-los la paga d’un mes, amb expressions d’agraïment per llurs bons serveis (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 345, fol. 120r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Als feels seus còmits, nauxers, proers, ballesters, remers e a tots altres qui són a l’estol nostre al estret, et cetera. Bé veem e conexem lo bon serviy que vosaltres nos avets fet e·ns fets tots dies en aquexes partides, per la qual cosa nos tenim bé per pagats de vosaltres e sóm volenterosos de fer a vós bé e mercè. E fem-vos saber que nós entenem e procuram, aytant com podem, que a vós e al dit estol nostre sia fet compliment, e, quant a ara, trametem-vos per en Rodrigo Gil, jutge de la nostra cort, paga de .I. mes, que·us liurarà, e en breu farem en tal guisa que a vosaltres serà fet compliment de paga e de ço que mester és al estol damunt dit. On vos deÿm e·us pregam e·us manam, per la naturalea que·ns sots tenguts, que vosaltres, axí con fiam de vós, e axí com havets fet bé tro ara, nos servescats bé e leyalment e siats diligens e curoses e·l nostre serviy, e nós aurem-nos ves vós de guisa que conexerets que·ns tenim bé per servits de vós, faents en tal manera, esguardada la condició dels grans fets en què sóm, que·l pas sia ben guardat, e que nós, per lo bon serviy vostre, nos en tingam més per tenguts e·us en façam més de bé e de mercè. Dada en lo setge de la ciutat d’Almeria, lo primer dia del mes de noembre en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.IX.º

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

132.

1309, novembre 21. Setge d’Almeria.

Jaume II al vicealmirall Eimeric de Bellveí, sobre l’avituallament de l’armada reial (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 345, fol. 135r.²⁶¹

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al amat nostre n’Eymerich de Belvehí, visalmirall, et cetera. Reebuda vostra letra, e entesa per la tenor d’aquela la minva de vianda qui és en la armada, vos fem saber que, sopte mantinent, aquesta galea de què és còmit en F. Galceran feem carregar d’aytant bescuyt com hi pot caber, la qual vos trametem a ops de la dita armada, e aitanbé mantinent trametrem-vos-en molt més, de manera que la armada n’aurà compliment. E encara en breu hi trametrem mayor paga que no és aquela qui ara hi avem tramesa per en Rodrigo Gil, jutge de nostra cort, de manera que els hòmens ne seran pagats. E axí, siats curós e diligent al nostre servý, e especialment de guardar lo pas, e nós trametem nostra letra a la gent de la armada sobre açò, e que sien diligens aytanbé al servý nostre. Data in obsidione civitatis Almerie, .XI.º kalendas decembris anno Domini .M.ºCCC.ºIX.º

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

133.

[1310], març 22. Alzira.

Jaume II a Ferrer Descortell, batle en partida [dellà Xixona] del regne de València, ordenant trametre dos o tres moros al regne de Granada per a espiar els preparatius de guerra que sembla segur que s’hi fan (Guillem Agustí).

ACA, Vària de C, 341 H, fol. 9r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al fael nostre en F(errer) Descortey, batle nostre en partida del regne de València, et cetera. Con nós ajam sospita e presumpcions d’aver guerra més que pau ab lo rey de Granada, per zo havem provist que vós per[né]ssets (sic) dos o .III. moros en què·us puscats ben fiar e que·ls trametats a les partid[es] de Granada, per zo que espien què·y fan ne en quiny enteniment estan, ne si passen gents de part de Marrochs, ne què és dels fets que·s tracten entre·l rey de Granada e el rey de Marrochs, e que·s certifiquen de tot l’estament de la terra del rey de Granada. Per què·us manam que tantost percassets haver los dits moros e que·ls trametats a les parts demunt dites, tots ensemps o cascun per si, axí com a vós mils serà semblant que·s deja fer, e no·y plangats messió; e, tot zo que per ells ho en altra manera porets saber dels ardits d’aquelles parts, fets saber a nós mantinent. E azò en [neguna] manera no triguets. Data en Algesire, sots nostre segell secret, .XXII. dies anats del mes de mars.

Idem (Guillelmus Augustini, mandato regio).

134.

1310 (Enc. 1309), març 24. Alzira.

Jaume II a la muller de Bernat d’Oms, requerint que li lliure el seu castell de Biar, per seguretat d’aquesta plaça (Pere de Soler).

ACA, Vària de C, 341 H, fols. 9v-10r.

A la amada sua la muler d’en Bernat d’Olms, saluts e amor. Ja l’altre dia vos [fem] saber com nós vulíem cobrar lo castell de Bihar, per rahon de la mort d’en B(erenguer) Isarn, vostre pare. E vós resposés-nos que·l dit castell no·ns podíets bonament retre, per zo com lo dit en B(erenguer) Isarn no tenia lo dit castell per nós, ans lo tenia per lo dit en B(ernat) d’Olms, marit vostre. Hon, com en estar lo dit²⁶² castell en aquesta manera sia peril nostre e vostre e de vostre marit, tend[ríem] per bé que vós volguéssets que nós comanàssem lo dit castell a .I. cavaller o fil de cavaller, a azò soficient, qui guardàs lo dit castell per vós e per [vostre] marit e·us en feés homanatge e vengués vostre vassayl, e per zo que peril negun ne a nós ne a vós no se’n pogués seguir. E d’azò ajam vostra respost encontinent, vista esta letra, si ho volets emperò; si per ventura azò no volets, manam-vos que encontinent nos fazats saber ara quina companya tenits en [lo] dit²⁶³ castell, ne quina vianda ne quines armes, e aquell qui·l té per vós venga pers[on]alment davant nós, per zo que sapiam qui és e per ell nos certifiquem en qual manera [é]s guardat lo dit castell. Data en Algesira, .XXIIII. dies anats del mes de mars del any de .M.CCC.IX.

P(etrus) de Solerio, mandato regio.

135.

1310, abril 3. València.

Albarà de la reina Blanca a favor de Rigo de Quintavall, batle general seu al regne de València, certificant la recuperació de diversos objectes preciosos penyorats a uns mercaders (sense escrivà).

ACA, C, reg. 289, fol. 143v.

Nós, dona Blancha, per la gràcia de Déu reyna d’Aragó. Regonexem a vós, n’Enrigo de Quintavall, batle nostre general en lo regne de València, que avets tornat²⁶⁴ a nós aquelles penyores que reemès per nós d’en Jacme Rocha e d’en Jacme Çavila e d’en Bernat Deçfar, merchaders, ço és saber: una copa d’or ab sobrecop, e una copa de crestal ab sobrecop, guarnida d’or, e una taça d’or e una barcha d’argent, e una altra copa d’or ab sobrecop, les quals coses damunt dites avets liurades per nós a Johan de Sentlís, de la cambra nostra. Ítem, avets tornat una olla d’argent ab cobertor d’argent, e unum anap d’or, la qual olla e cobertor e anap avets liurat a·n P(ere) Meseguer, armer del senyor rey. De les quals totes damunt dites coses nos tenim per ben pagada e satisfeyta a la nostra voluntat. E, a major fermetat, manam-vos-en fer aquesta present carta e segellar ab nostre segell. Qui fo feyta en València, .III.º nonas aprilis anno Domini .M.ºCCC.º decimo.

136.

1310, maig 17. Cella.

Jaume II al cirurgià Jaume d’Avinyó. Li mana anar cuitadament a Terol, per a assistir-lo en la seua malaltia (Guillem Agustí).

ACA, Vària de C, 341 H, fol. 19r.

Fideli suo Iacobo de Avinione, cirurgico, salutem, et cetera. Con per alcun accident que·ns és vengut en la nostra persona ajam vós molt gran mester, per ço manam-vos que, vistes les presents, jaquits tots affers, vingats a nós a Terol cuytadament com més pugats, ho en qualque loch nós siam. E açò en neguna manera no mudets ne alonguets. Dada in Çelha, sub sigillo nostro secreto, .XVI.º kalendas iunii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºX.º).

G(uillelm)us Augustini, mandato regio facto per Gondisalbum Garsie.

137.

1310, juny 10. Terol.

Jaume II al seu conseller Bernat de Fenollar, amb instruccions secretes sobre els tractaments amb el rei de Castella (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 238, fol. 160r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Al a[m]at conseller seu en Bernat de Fonollar, et cetera. Fem-vos saber que avem entès per alcunes pressones dignes de fe, mas encara de tot en tot no·n avem ardit ne·n sóm certz, que·l rey de Castella ha feta pau ab lo rey de Granad[a]. Per què deÿm e·us manam que vós no·us partescatz de Barchinona tro altre ardit ajatz nostre, e que digatz al noble en Johan Núnnez que él que se’n vaya, que vós [a]vetz a fer alcuns affers a Barchinona, e que·l conseguiretz e·l camí o seretz ab él en cort a pocs d[i]es. E nós, entretant, farem-vos saber ço que d[e]jatz fer, cor nostre enteniment és que, si la pau és feta, que vós no·y dejatz anar. E açò tenitz fort secret. Data Turolii, .IIII.º idus iunii anno Domini millesimo .CCC.º decimo.

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per P(etrum) Buhil.

138.

1310, juliol 6. Daroca.

La reina Blanca a Bernat Seguí, alcaid de les companyies catalanes al Marroc, manant que faça justícia en una reclamació entre particulars del preu de la venda d’una captiva sarraïna (sense escrivà).

ACA, C, reg. 289, fol. 156v.

Dona Blancha, per la gràcia de Déu regina d’Aragó. Al amat en Bernat Seguí, alcayt de la gent de la senyoria del molt alt senyor rey d’Aragó, car marit e senyor nostre, salut e dilecció. Avem entès per Bernat Goday, veýn de València, que·n Jacme Rotlan, de Maiorches, qui és aquí sots destret vostre, li deu ab carta cinquanta-una dobla d’or, per preu d’una sarreÿna que comprà d’ell, les quals dobles, jassi·açò que moltes vegades, segons que ell diu, les li à demanades, li contradiu de pagar, a tort e no degudament, per la qual cosa à ahudes a fer moltes messions e a sostenir gran dan, e per aquesta raó soplegà a nós humilment que sobre açò deguéssem a vós escriure. Per què nós vos pregam que, si axí és, destrengats o destrènyer fassats lo dit Jacme Rotlan e sos béns a pagar al dit Bernat Goday les dobles damunt dites, e a satisfer a ell en les messions que per aquesta raó à fetes. E açò grayr-vos-o em molt. Dada en Darocha, .VI. dies anats del mes de juliol en l’any damun dit (anno Domini .M.ºCCC.º decimo).

Domina regina mandavit.

139.

1310, octubre 5. Barcelona.

La reina Blanca a la noble Saurina de Besiers, exigint-li la readmissió de Bertran Cortès, capellà de la infanta Constança, al servei d’aquesta (sense escrivà).

ACA, C, reg. 289, fol. 172v.

Dona Blancha, per la gràcia de Déu regina d’Aragó. A la nobla e amada na Saurina de Besers, salut e dilecció. És vengut denant nós en Bertran Cortès, capeyllà de la infanta dona Costança, cara fila nostra, e dix-nos que vós²⁶⁵ e·l noble en R(amon) d’Urg li avíets vedat que no entràs ne fos en la [c]asa de la dita infanta, ne que faés l’ofici ne lo servý que deu e ha acustumat de fer. H[o]n con nós vuylam saber la rahó per què és fet, e entretant vuylam que·l dit Bertran torn e estia en la dita casa de la dita infanta e que fassa son servý axí com d’abans feya, man[a]m-vos que vós lo dit Bertran reebats e acuyllats en la dita casa e li proveeschats axí com d’abans, entrò que nós ajam sabuda la rahó e ajam altre manament fet. Data en Barchinona, diluns .V. dies a l’entrada del mes de vuytubri en l’any de .M.CCC.X.

Similis fuit missa nobili R(aymund)o d’Urg. Data ut supra.

140.

1310, novembre 28. València.

Jaume II a la seua filla, la infanta Maria, fent-li saber el seu bon estat de salut, en resposta a una lletra d’aquesta i de la infanta Blanca en idèntic sentit (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 238, fol. 242r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. [A] la nobla e honrada infanta dona Maria, molt cara filla nostra, salut e dilecció. Fem-vos saber que havem reebuda vostra letra, e aguem plaer de la san[i]tat e bon stament vostre e de la infanta don[a] Blancha que·ns faés saber; e, per ço cor n’avets d[esig] de saber, vos f[e]m saber que, mercè de nostre Senyor, sóm sans. E sol·licitam-vos que·us esfo[r]cets e punyets tant com puscats en b[...] e de resemblar en bons aptes e en bons nudrimen[ts] a la reyna vostra mare, a qui Déus perdó.²⁶⁶ Dada en València, dissapte .III. dies a la exida de noembre en l’any de nostre Senyor .M.CCC.X.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio facto per Vitalem de Villanova.

141.

1310, desembre 10. Alzira.

Jaume II a Gilabert Sanoguera, cavaller. Li demana la tramesa d’un cavall seu, que el rei vol comprar si li agrada (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 239, fol. 2v.

Cit. J. E. MARTÍNEZ FERRANDO, «Los correos de la curia regia en la Corona de Aragón a principios del siglo XIV», Analecta Sacra Tarraconensia XVII, fasc. 2 (1944), p. 99.

En Jacme, et cetera. Al amat nostre en Gilabert Çanoguera, et cetera. Com nós ajam mester lo vostre cavall, per alcuns affers qui toquen a nostra honor, e per ço lo vulam regonèxer, pregam-vos e·us deÿm que, vistes les presens, lo·ns trametats per .I. hom vostre, e nós regonèxer l’em e, si és covinent a açò que·l demanam, retendrem-lo e·us satisfarem del preu d’aquel a vostra volentat; e, si no, trametrem-lo·us tantost. Dada en Algezira, .X. dies anats del mes de deembre anno Domini .M.ºCCC.ºX.º

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

142.

1310, desembre 17. Xàtiva.

Jaume II al justícia d’Ontinyent, anunciant-li la visita d’uns agents de l’algutzir reial per tal d’emportar-se’n presa una dona a Xàtiva (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 239, fol. 6v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, al feel seu al (sic) justícia de ontinyén, salut, et cetera. Con nós trametam aquí a vós Bernart de Riusech e Perichó Frontí, portadors d’esta letra, qui són de companya del nostre alhuazir, per pendre ab vós emsemps Marieta, la qual està ab Sancho Pèriç, germà de Michel Pèriç, capellà, manam-vos destretament que·ls donets consel e ajuda que la púsquan pendre e amenar presa a nós encontinent a Xàtiva. E açò no mudets en neguna manera. Dada en Xàtiva, .XVII. dias anats del mes de deembre en l’ay de mil .CCC.X.

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per Jacmotum Scribe.

143.

1311 (Enc. 1310), gener 27. Xàtiva.

Jaume II a Ramon Rainer, alcaid del castell de Gallinera. Li fa saber la decisió de substituir-lo en el càrrec per un altre que hi faça residència personal, com exigeix la seguretat de la fortalesa (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 239, fol. 22r-v.

En Jacme, et cetera. Al amat seu en Ramon Rayner, et cetera. Ja l’altre dia vos enviam una letra nostra de semblant rahó que ara·us trametem, e lo correu nostre portà-la-us tro a Gerona, e no érets en Catalunya; e axí altra vegada, per aquesta letra, fem-vos saber que nós, esguardan que·l castell de Galinera, lo qual vós tenits per nós, és mester que sia molt diligentment guardat, per tal cor és entre moros, segons que vós sabets, e açò no·s puxa fer bonament si l’alcayt personalment no està e·l castell, o almenys prop d’aquel, enaxí que sovén hi puscha venir e·l puscha regonèxer, e vós açò no puscats fer, cor tingats vostre alberch fora del regne, la qual cosa és gran peril del dit castell, avem ordenat per aquesta rahó de comanar lo dit castel a hom qui hi estia e·l guart personalment. E axí férem venir denant nós en P(ere) Cortès, qui·l té per vós, e dix-nos alcunes rahons per les quals, segons l’omenatge que·us ha fet, no·l nos poria retre. Per què tenim per bé e·us deÿm e·us manam que, vista la letra, o vós vingats a nós o trametats a nós²⁶⁷ persona bastant qui reta lo dit castel a nós o a qui nós manarem, o prenats altra manera perquè lo castell sia a nós retut per lo dit P(ere) Cortès. E açò per res no mudets ne laguiets, cor perill ha en la triga. Però, volem que sapiats que nós no fem açò per cor que ajam de minvar-vos de neguna res que ajats per gràcia nostra, ne de la reyna, a qui Déus perdó, mas fem-ho per la rahó desús dita, la qual és molt necessària. Dada en Xàtiva, .V. dies a la exida del mes de jener en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.X.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

144.

1311, abril 19. València.

Jaume II a Pere Escrivà, convocant-lo a la cort per a informar de l’actuació del noble Juan Manuel (Pere Deslledó).

ACA, C, reg. 239, fol. 61r.

Fideli suo P(etr)o Scribe, salutem et gratiam. Reebem vostres letres, e tot ço que contengut era en aquelles sobre el feyt de les cartes per lo noble don Johan, fiyl del infant don Manuel, trameses a Múrcia, plenerament entesem. Hon plau a nós e volem que, vista la letra, a nós vingats per parlar ab nós dels dits feyts. Data Valentie, .XIII.º kalendas madii anno Domini .M.ºCCC. undecimo.

P(etrus) de Latone, mandato regio.

145.

1311, juny 19. osca.

Jaume II al seu conseller Vidal de Vilanova, demanant informació sobre l’audiència d’aquest amb el papa [Climent V] (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 239, fol. 99v.

En Jacme, et cetera. Al amat conseyler seu en Vidal de Vilanova, et cetera. Com nós ivassosament vulam per vós esser certificats de ço que·us dixem a la derreria, com partís de nós a València, ço és a saber, del fet del concili,²⁶⁸ per ço que sapiam què aurem a fer, deÿm-vos e manam-vos que mantinent, vista esta letra, nos certifiquets què·n avets fet ab lo senyor papa, ne quin és son enteniment. Dada en Oscha, .XII. dies a la exida de juny anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºXI.º).

Idem (Bernardus de Aversone, mandato regio).

146.

1311, juliol 7. Lleida.

Jaume II als prohoms i els sarraïns d’Aiora, sobre la restitució de llur bestiar i dels homes presos en una incursió del merino major del noble Juan Manuel (Pere Martí).

ACA, C, reg. 239, fol. 109r.

Don Jayme, et cetera. Als feels seus als prohòmens e a la universitat d’Ayora, e a les aljames dels moros d’aquel matex loc, et cetera. Fem-vos saber que avem vista vostra letra, sobre el feyt de la correguda que en Sancho Ximéneç de Lanclares, merino major de don Johan, fil del infant don Manuel, vos féu, e del bestiar gros e menut que·us levà, la qual letra diligentment entesem. Sobre la qual rahó nós escrivim al dit noble per nostra carta que ell que·us dega encontinent fer restituir lo dit bestiar e tornar los dits moros que él ten preses; en altra manera, si él no ho feya, nós hy proveyríem en guisa que vós siats restituïts e esmenats del bestiar damunt dit e de tot dan que vosaltres n’agats sostengut. E vós fets en guisa que la dita carta que nós trametem al dit noble li sia presentada, jasia que nós escrivam al procurador del regne de València que él la²⁶⁹ deja trametre e²⁷⁰ requerre lo dit noble que·us faça restituir les coses damunt dites. Data Ilerde, nonas iulii anno Domini .M.ºCCC.ºXI.º

Idem (Petrus Martini, mandato regio, et fuit ei lecta).

147.

1311, agost 12. Barcelona.

Jaume II a Abu-l-Baqa, rei de Tunis, sobre la restitució de captius musulmans nordafricans i del botí pres per uns corsaris de València a súbdits seus (Pere de Soler).

ACA, C, reg. 239, fol. 129v.

De nós, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al molt noble e honrrat Almiramamuni, fill d’Abulbacha, rey de Tuniç e de Bogia, saluts e amor. Rey, femvos saber que reebem letra vostra, la qual nos tramesés per Sahat Turjaman, sarraý de Bogia, e entesem diligenment totes aquelles coses que·ns tramesés a dir sobre·l fet dels catius sarraÿns de vostra terra qui són en la terra nostra. Hon, rey, vos fem saber que los dits catius havem fets estimar e manats comprar per nostres officials, e axí havem ordenat sobre assò e sobre les robes que deÿts que corssaris nostres de València han preses a hòmens vostres de Bugia, e sobre altres fets, de trametre a vós nostres missatges especials, qui portaran los dits sarraÿns catius, e per aquells vos farem saber tot ardit. Esters, volem que sapiats e siats cert que totes aquelles coses que nós siam tenguts de fer e de cumplir, segons la tenor de la pau que és entre nós e vós, que nós les farem complir entegrament a vós e a totes les gents de vostra terra. E pregam-vos que, a les gents nostres qui en vostra terra són, la dita pau fassats tenir e observar, segons que és fermada e feta entre nós e vós. Dada en la ciutat nostra de Barcelona, .XII. dies anats del mes d’agost del ayn de nostre Senyor .M.CCC.XI.

P(etrus) de Solerio, mandato regio.

148.

1311, octubre 9. Barcelona.

Jaume II al noble Ramon d’Urtx. Després d’anunciar-li el pagament de la seua assignació, li agraeix les notícies de la bona salut de la infanta Constança (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 239, fol. 154r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Al noble en R(amon) d’Urg, et cetera. Reebem vostra letra, en la qual nos pregàvets que manàssem a·n A(rnau) Cortit queus²⁷¹ observàs aquela assignació que·us avem feta de .V. millia solidos sobre les questes del regne de València. A la qual cosa vos responem que per altra letra nostra, la qual vos trametem, manam al dit A(rnau) que·us tenga la dita assignació segons la tenor d’ela. A l’àls que·ns feés saber, que la infanta dona Constança, molt cara fila nostra, és sana e alegre, sapiats que·n fom molt pagats e molt alegres. Data Barchinone, .VII.º idus octobris anno Domini .M.ºCCC.ºXI.º

Idem (Bernardus de Aversone, mandato regio).

149.

1311, octubre 9. Barcelona.

Jaume II a la noble Saurina de Besiers, sobre la salut de la infanta Constança, notícies de Castella i una assignació de diners per part del rei a aquella dama (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 239, fol. 154v.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. A la noble dona Saurina de Besers, et cetera. Reebem vostra letra, en la qual nos faés saber que la infanta dona Costança, molt cara fila nostra, era ben sana, la mercè de Déu, de la qual cosa nós fom molt pagats e alegres. Al àls que·ns pregàs per lo fet d’en Berenguer A(rnau) d’Anglerola, fem-vos saber que hi farem tot ço que justament hi pugam fer. Al àls que·ns tramesés a dir, que en P(ere) Escrivà era vengut de Castela e, segons que·us avia dit, él nos faya saber per sa letra alcuns afers de Castella, a saber vos fem que la avem aüda e li’n trametem resposta. A àls que·ns feés saber, que en P(ere) de Muntagut vos avia tramès a dir que·us avíem assignada alcuna quantitat de diners²⁷² en lo regne de València, vos responem que per una letra nostra, la qual se’n portà en Bernat Banch, manam a·n F(errer) Descortey, batle nostre en part del dit regne, que·us donàs²⁷³ .II. millia solidos de reals. Data Barchinone, .VII.º idus octobris anno Domini .M.ºCCC.ºXI.º

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

150.

1311, octubre 9. Barcelona.

Jaume II a Pere Escrivà, que és a Castella, agraint les notícies que n’ha rebut de part seua (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 239, fol. 154v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al feel seu en P(ere) Escrivà, et cetera. Reebem vostra letra, per la qual nos feés saber alcuns affers de Castela, e de la qual cosa fom pagats e·ns plach. On vos deÿm que, totes ores que sapiats alcunes noves de Castella, que·ns ho façats per vostra letra saber. Data ut supra (Data Barchinone, .VII.º idus octobris anno Domini .M.ºCCC.ºXI.º).

Idem (Bernardus de Aversone, mandato regio).

151.

1312 (Enc. 1311), març 15. València.

Jaume II a Tomàs de Pròixida, especificant les condicions del seu matrimoni amb la filla del noble Carròs i pregant-li que ho accepte (Pere de Soler).

ACA, C, reg. 251, fol. 36v.

Iacobus, et cetera. Dilecto consiliario suo Thomasio de Pròxida, salutem et dilectionem. Femvos saber que l’amat conseller nostre en Francesch de Pròxida, frare vostre, ha tractat matrimoni entre vós e la filla d’en Carroç, sa cunyada, e en Carroç ha parlat ab nós d’aquest fet e·n és pagat, en aquesta manera que·s segueix: primerament, ell dóna a sa filla en exovar .XX. millia solidos barchinonenses, mas diu que ell no·ls ha que bonament los pogués dar, si no·n venia de ço del seu, mas que li darà los dits .XX. millia solidos de ço que li és degut per la nostra cort; e nós farem que·ls haurets, en manera que vós ne serets pagat e serà profit vostre. Atressí, en Francesch à·ns dit que farà que, si per aventura ell mor sens enfants ledesmes, que ell que heretarà de tot ço del seu los enfants vostres e de la dita filla d’en Carroç, retenguda alguna cosa covinent per sa ànima e per a alcuns qui·l han servit. E atressí, que d’aquella quantitat de diners que·l dit en Francesch vos deu donar si ha fills ladesmes, que vós que·n façats compra en lo regne de València, e que·n siats tengut d’eretar los fills que hauríets de la dita filla d’en Carroç. E totes aquestes coses han a nós dites e promeses de fer los dits e[n] Carroç e en Francesch. Hon, com aquest fet entenam nós que és a vós honrat e profitós, consellam-vos que encontinent, vista la present, vos en vengats a fer lo dit fet, e que açò no laguiets en neguna manera. Data Valentie, sub sigillo, et cetera, idus martii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºXI.º).

P(etrus) de S(olerio), mandato regio.

152.

1312, maig 5. Borriol.

Jaume II a Arnau Cortit, porter seu. Mana que torne una multa imposada injustament a un veí de Castelló de la Plana, per causa de l’atac perpetrat pels d’aquesta vila contra Vila-real (sense escrivà).

ACA, C, reg. 251, fol. 37v.

Fideli porterio suo Arnaldo Cortit, salutem et gratiam. Com nós sapiam que en R(amon) Aguiló, vehín de Castelló, és escusat per fama publicha e per hòmens de Vilareal que, en aquell excés que·ls hòmens de Castelló feeren contra els hòmens e el loch²⁷⁴ de Vilareal, no mès mal ne·y fo consent, ans aydà e féu tot son poder en cessar ho en pacificar, axí que per aquella rahó hi fo nafrat per hòmens del dit loch de Castelló, dehim-vos e·us manam que, quant ajatz collida la quantitat en què los ditz hòmens són condempnatz a pagar per lo dit excés, axí dels altres com la sua, e aquella quantitat tingatz rere vós, donetz al dit R(amon) la quantitat que li serà pertanguda a pagar, la qual nós, per la rahon damunt dita, li lexam de special gràcia, no contrastant les asignacions qui ja hi són fetes ho s’i faran. E per les presens manam al maestre racional de la nostra cort que·us ho prenga en comte. Data en la Pobla de Burriol, .III. nonas madii anno Domini .M.ºCCC.ºXII.º

153.

1312, maig 5. Borriol.

Jaume II a Bernat de Cruïlles, procurador del regne de València, encomanant-li resoldre una reclamació de la noble Teresa d’Entença [senyora d’Alcalatén], en defensa dels seus oficials de les Useres (sense escrivà).

ACA, C, reg. 251, fols. 37v-38r.

Dilecto suo Bernardo de Crudiliis, procuratori in regno Valentie pro inclito infante Iacobo, karissimo primogenito nostro, salutem, et cetera. Avem entès que vós fetz demanda contra la justícia ladonchs de les Useres e l’alcayt del dit loch, a pagar a vós per nós .D. solidos barchinonenses, los quals reebé de Berenguer Ballester per rahon d’un homicidi que comès en lo dit loch, e per la dita rahon entés a destrèyner aquells. Et a nós és estat demostrat per part de la nobla dona Teresa d’Entença, muller çaenrrere del noble don Johan Xeménez d’Urrea, que·s té per prejudicada per²⁷⁵ la dita demanda que vós fetz als ditz justícia ho alcayt del dit loch. Per què·us dehim e·us manam que vós que regonegatz e vejatz lo dit feyt, e que sobre aquell façatz segons que serà fahedor segons fur e rahon, en tal manera que la dita dona no sia prejudicada ne·ls seus hòmens, ne que nós en aquell feyt no prengam prejudici. Data en la Pobla de Burriol, tertio nonas madii anno Domini .M.ºCCC.ºXII.º

154.

1312, maig 5. Borriol.

Ordre de Jaume II a Pere March, tresorer reial, de fer respectar la rebaixa concedida en la demanda als moros de la vall d’Uixó (sense escrivà).

ACA, C, reg. 251, fol. 38r.

Fideli thesaurario suo P(etr)o Marci, salutem, et cetera. A nós és estat mostrat per Pero Jurdán de Botorrita, alcayt del castell d’Uxó, e per los moros de la vall d’Uxó, que en Garcia de Castre, porter nostre, destreyn a pagar los moros de la dita vayl d’Uxó de tota la quantitat que nós los demanam ara d’aquesta present demanda que·ls feem; et, segons que ells dien, són-se avengutz per nós ab vós que paguen certa quantitat de tota la dita demanda. Hon vos dehim e vos manam que vós que façatz fer manament ab carta vostra²⁷⁶ al dit Garcia de Castre que ell no·ls destrenga a pagar, sinó tan solament en aquella quantitat de què·s són ja avengutz per nós ab vós, segons que vós sabetz. Data en Burriol, ut supra (tertio nonas madii anno Domini .M.ºCCC.ºXII.º).

155.

1312, maig 5. Borriol.

Jaume II a Bernat d’Esplugues, batle general del regne de València, encarregant-li verificar quin dels dos fills d’un sarraí del raval de Xàtiva va jaure amb una cristiana (sense escrivà).

ACA, C, reg. 251, fol. 37v.

Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, et cetera. Fideli suo Bernardo de Speluncis, baiulo nostro in regno Valentie generali, salutem et gratiam. Ara novellament, com nós partim de València, fo açotada una fembra, la qual acusà alguns moros de la raval de Xàtiva, segons que vós sabetz, e entre els altres acusà un fill de Giber, moro del raval damunt dit, e el dit Giber ha .II. fills, los quals abduy se són absentatz. Per què a vós dehim e manam que, si aquella fembra qui aquells acusa se pot trobar, que li demanetz per sagrament de quiyna edat li paria aquell fill que ella acusa que jach ab ella, ne si li membraria ni pot regonèxer si fo el major o·l menor, per tal com lo dit Giber diu que·l fill seu major ha de .XVIII. ha .XX. ans, e·l menor de .XV. ha .XVI. ans, e axí vós conexeretz per la sua confessió qual d’aquestz dos deu esser, lo qual volem que·s romanga axí com s’està fugitiu, e l’altre qui tort no té que torn en lo raval de Xàtiva, al qual volem que façats carta vostra, per part de nós, que·l avetz per desenculpat del dit crim e que puxa estar segur. Data en la Pobla de Burriol, .III. nonas madii anno Domini .M.ºCCC.ºXII.º

156.

1312, maig 23. L’Arboç.

Jaume II a Arnau Ramon, batle reial a Tarragona, ordenant-li aprovar l’establiment en favor de Ramon Fitor, veí de la ciutat, d’un tros de la muralla (sense escrivà).

ACA, C, reg. 251, fol. 42r-v.

Fideli suo A(rnald)o R(aymund)i, baiulo pro nobis in Terrachona, salutem et gratiam. Havem entès per en R(amon) Fitor, estadant en Tarragona, que a ell és estat establit .I. troç de mur en lo dit loch de Tarragona, a fer cases en aquell, per vós e per lo batle del honrat archabisbe de Tarragona e per lo procurador del pebordre del dit loch, segons que en .I.ª carta, la qual enc[a]ra no és aclosa e la qual a nós ha mostrada, és contengut.²⁷⁷ Et avem entès encara, per ell meteix, que vós en la dita carta no volets fermar, a precs de alcuns altres qui ho volen. Per què·us dehim e·us manam que, si axí és e altra justa rahon no hi ha, ne conexets que s[i]a profit nostre, que vós al dit R(amon) Fitor fermets la dita carta e la façats haver e tenir, segons que acostumats havets per los altres. E açò no mudets. Data en ç’Arboç, sots lo nostre segell secret, .X.º kalendas iunii anno Domini .M.ºCCC.º duodecimo.

Ad mandatum domini regis, fuit tradita sine pretio.

157.

1312, maig 25. L’Hospital de Cervelló (olesa de Bonesvalls).²⁷⁸

Jaume II a Ferrer de Castell, veguer de Tortosa, i els paers de la ciutat. Els ordena peremptòriament concloure un procés criminal iniciat pel mateix monarca (sense escrivà).

ACA, C, reg. 251, fol. 43r.

Iacobus, et cetera. Fideli suo Ferrario de Castello, vicario Dertusse, necnon et paciariis dicti loci, salutem et gratiam. Bé sabets que l’altre dia, mentre érem en Tortossa, manam turmentar A(rnau) Gualart e P(er)o Negre, los quals foren encolpats que feeren o feeren fer la naffra d’en G(uillem) Serra, ciutadà del dit loch, sobre la qual cossa nós sóm certs en què està lo damunt dit fet. Per la qual cossa a vós deÿm e·us manam que encontinent, vistes les presents, enantets en lo dit fet de condempnar o de absolvre, segons que trobarets per lur confessió e segons que serà faedor per dret e per Ussatges e per Costumes de Tortosa. E açò no mudets en neguna manera. Scrit en l’Espital de Cervelló, sots lo nostre sagell secret, .XXV. dies del mes de maig anno Domini millesimo .CCC.º duodecimo.

Ad mandatum regium factum, fuit tradita sine pretio.

158.

1312, juny 16. Barcelona.

Jaume II a l’arraix de Crevillent, garantint-li el pagament dels diners que la cort li deu (Pere Deslledó).

ACA, C, reg. 240, fol. 22v.

De nós, don Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Al fel vassall nostre Mafumet aben Fudell, arrays de Crivellén,²⁷⁹ salut e bona amor. Reebem vostra letra, e tot so que contengut era en aquella entesem molt plenament. On vos responem que el fet del monedatge que exiria de Crivellén, que nos demanàvets que·us fos donat e levat de ço qui·us és degut per la cort, que nós ho feérem molt volenter, mas per ço com nós manam fer algunes coses al nostre batle, en F(errer) Descortey, d’aqueixs diners e de tots altres, les quals són a gran servey de nós e de la nostra cort, axò bonament consentir²⁸⁰ no poguem, per què vós d’assò no hajats negun greuge ne despleer, per ço cor nós havem ordonat que, d’aquestes demandes que ara entenem a gitar per nostres regnes, que a vós sia satisfet plenerament en ço qui·us és degut per la nostra cort, en tal manera que vós vos en devets tenir per pagat. Data Barchinone, .XVI.º kalendas iulii anno Domini .M.ºCCC.ºXII.º

P(etrus) de L(etone), mandato regio.

159.

1312, juliol 1. Barcelona.

Lletres de Jaume II a Abu Bekr, rei de Bugia, i al seu procurador, sobre la confirmació de la treva establerta entre ambdós regnes (Pere de Soler).

ACA, C, reg. 240, fol. 34v.

Cit. Ch-E. DUFOURCQ, L’Espagne catalane et le Maghrib, p. 501.

D[e] nós, en Jayme, per la gràcia de D[é]u rey d’Aragó, et cetera. Al molt alt, noble e honrat mir[...]²⁸¹ Abucher Aboyahie, rey de Bugia, salutz e dilecció. Con nós al feel nostre en Johan Puculull, tinent loch de cònsol nostre en Bugia, hajam comanades alcunes paraules que·us diga de part nostra sobre fet de la treva la qual fo tractada e fermada en lo temps passat entre nós e·l rey qui fo de Bugia, frare vostre,²⁸² creets al dit Johan Puculull en aquelles coses que·us dirà de part nostra sobre fet de la dita treva, e a ell fassats complir en loch nostre ço que a complir-s’i hage per vós, e nós tendrem-nos-en per pagats; e nós, atressí, per ell farem complir aquelles coses que per nós s’i ajen a complir, segons la forma de la dita treva. Dada en la ciutat nostra de Barchinona, lo primer dia de juliol del any de nostre Senyor .M.CCC.XII.

P(etrus) de Solerio, mandato regio facto per P(etrum) Marci.

De nós, en Jacme, et cetera. Al noble e honrat al vell Abderraçmén Botceyt, matzuar e procurador en lo regne de Bugia per lo molt alt e noble rey de Bugia, saluts. Con nós, sobre fet de la treva qui fo presa e fermada en lo temps passat entre nós e·l noble rey de Bugia qui fo, h[a]jam comanades al feel nostre en Johan Puculull, tinent loch de cònsol nostre en Bugia, algunes paraules que dege dir de nostra part al molt alt rey de Bugia e a vós, creets al dit Johan Puculull en aquelles coses que·us di[r]à de part nostra sobre fet de la dita treva. Dada ut supra.

Idem.

160.

[1312], agost 28. Girona.

Jaume II a Jaspert, vescomte de Castellnou. Li comunica el nomenament de Dalmau de Pontons com a vicecanceller, a pregàries seues, atés que el bisbe de València i canceller no pot ocupar-se de les funcions pròpies del càrrec (Pere Martí).

ACA, C, reg. 251, fol. 69r.

En Ja[c]me, per la gràcia de D[é]u rey d’Aragó, et cetera. Al noble en Jaspert, viçcomte de Castelnou, salut e dilecció. Reebem vostra letra que·ns tramesés per lo fet d’en Dalmau de Pontons, a la qual vos responem que·l bisbe de València²⁸³ no à renunciat al offici de canceller, mas és ver que·l dit bisbe no entén en l’offici, segons vós sabets, ne pot seguir la cort; e per açò avem obs persona molt sufficient al dit offici de viceca[nceller], e creem e entenem que·l dit en Dalmau és persona sufficient a açò, segons vós nos escrevís per la dita vostra letra, que vós no·ns end pregaríets si axí no fos. Plau a nós que·l dit en Dalmau sia vicecanceller nostre, e, ya[sia] que·l bisbe sia canceller nostre, cert és que tota la cura e la càrrega del offici aurà a esser en lo dit en Dalmau; e axí volem que·n parlets ab ell, e que pens de venir a nós, que nós proveyrem en tal manera en lo seu fet que serà be. Data Gerunde, sub sigillo nostro secreto, .V.º kalendas septembris.

P(etrus) Martini, mandato regio.

161.

[1312], octubre 9. Montsó.

Jaume II al noble Roger de Comenge, establint les condicions per a fer les paus amb ell, en el conflicte creat per les seues pretensions al comtat de Pallars (sense escrivà).

ACA, C, reg. 251, fols. 80v-81r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al noble e amat en Roger de Comenge, salut e dilecció. Reebem vostra letra que ara·ns tramesés, en la qual, enfre les altres coses, se contenia que·ns supplicàvets que·us donàssem nostra pau del fet de Pallars, e que·ns deynàssem estar de vostre trebayll, e que·us donàssem nost[r]a gràcia. E nós, entès tot açò e l’àls que en l[a] dita vostra carta se contenia, vos responem que bé sabets vós que nós tota hora vos volguem donar rahon de pau, si vós volguéssets estar a dret e demanar aquell en poder nostre, e hanc no fom moguts per voluntat ne sens rahó enantar contra vós. E quant a allò que deÿts que en aquest feyt deynàssem tenir e servar aquell ordonament que·n Arn[au] d’Espayna, vostre pare,²⁸⁴ e el comte d’Urgell avían feyt ab nós en la ciutat de Leyda, e, si aquest no volíem, que nós vos tinguéssem a dret del dit fet de Pallar[s], car vós érets aparellats de fer dre[t] en nostre poder a coneguda d[e] nostra cort, vos responem que, si açò volets, quant que nós siam tornats en Cathaluyna venits denant nós, aparellat de estar a dret a coneguda de nostra cort sobre·l dit fet, e d’açò podets esser bé segur que nós sobr·açò farem ço que dret e justícia serà. E quant a allò que·ns feés saber que no creeguéssem degun lausenge[r] ni degun enemic vostre que·ns feés entendre que vós volíets metre francès dins nostre regne, vos responem que anc no oÿm ta[l] cosa, ni creem que vós ho féssets, majorment que no hic à degu[na] rahó, que nós ferma pau e bon deute e bona amor avem [ab] lo molt alt e noble rey de França, nostre cusí, ne·ns cal a [nó]s duptar d’ell ni de les sues gens, ni a ell de nós ni de les nostres [g]ens. Data Montissoni, sub sigillo nostro secreto, .VII.º idus octobris.

Fuit hostenssa domino regi.

162.

1313 (Enc. 1312), gener 14. Calataiud.

Jaume II a Asbert de Mediona. Li comana l’ensinistrament d’un cavall escollit que vol enviar com a obsequi al seu germà Frederic, rei de Sicília (Pere Deslledó).

ACA, C, reg. 240, fol. 131v.

Iacobus, et cetera. Dilecto suo Açberto de Mediona, salutem et dilectionem. Fem-vos saber que·ll infant don Pedro, en les vistas les quals ha haüdes ab nós, nos dé .I. cavall de pèl castanyo, lo qual entesem que era molt bo, e nós havem provehit que·l cavall trametam a vós, per tal que tot aquest i[v]ern lo fassats manar e estrer, de guisa que si ell caval hix aquell que nós entenem que isca, que sóm de cor e de volentat que·ll trametam al rey Frederich, frare nostre, ab .I. rocí ensems, e nós darem a vós .I. cavall. Si per aventura lo damunt dit cav[a]ll no hix aquell que nós cuydam, romendrà a vós, mas requerim-vos que de tot en tot fessats menar e estrer lo dit cavall en aquest ivern. Data Calataiubii, .XIX.º kalendas februarii anno Domini .M.ºCCC.º duodecimo.

P(etrus) de L(etone).

163.

1313 (Enc. 1312), març 12. Montblanc.

Jaume II a la noble Violant d’Ayerbe, sobre el retorn d’una donzella de la infanta Elionor a Castella (Bernat Safont).

ACA, C, reg. 240, fol. 166v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. A la noble e amada dona Violant de Ayerbe, salut e dilecció. Con la molt noble dona Costança, per la gràcia de Déu reyna de Castella, nos aja enviat a pregar per sa letra que façam liurar a aquests escuders portadors d’esta letra Mancia García, donzella de la noble dona infanta Elionor,²⁸⁵ per ço que la se’n menen en Castella a son pare, qui per esta rahó hic ha trameses los dits escuders, per ço volem e·us manam que la dita donzella liurets encontinent als escuders damunt dits. Data en Montblanch, .XII. dies a l’entrada de març en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XII.

B(ernardus) de Fonte, mandato domini regis.

164.

1313, abril [...]. Barcelona.

Jaume II a Vidal de Vilanova, conseller reial i missatger a Avinyó, amb instruccions per a tractar en la cort pontifícia la possible promoció de l’infant Joan a l’arquebisbat de Toledo (escrivà desconegut).

ACA, C, reg. 240, fol. 183v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al amat conseller e familiar nostre en Vidal de Vilanova, salut e dilecció. Fem-vos saber que ya enguany reebem per diverses vegades dues letres d’en Diego García, mayordomo del noble infant en P(edro), nostre genrre,²⁸⁶ en la primera de les quals nos féu saber que entre aquels del regne de Toledo e l’archabisbe²⁸⁷ són crescudes moltes conteses per moltes coses, en manera que·l gitaren de la vila de Toledo, e acordaren que aquest fet que·l enviassen mostrar al senyor papa, e que·l dit Diego García, avent talent de nós a servir, pensà que nostre fil l’enfant don Johan poria aver l’archabisbat, e que nós que ho enviàssem mostrar al senyor papa, cor los de Toledo ente[ne]n, segons que havem entès, mostrar al senyor papa tals cosas e tan forts d’él que·n deu perdre l’archabisbat; encara en la dita letra nos tramès a dir lo dit Diego García que los de Toledo nos ajudaran²⁸⁸ per açò de una quantia de doblas. En altra letra nos tramès a dir semblants coses, sàul que·ns declarà la quantia de les dobles a .VIII. millia, e que en lo dit archabisbe ha tals condicions que lo senyor papa pot esser contra ell e deponer-lo. Ara novelament havem reebudes .II. altres letres sobre·l dit fet, la una del dit Diego García, e la altra de los alcaldes, alguazil, cavallers e bons hòmens del comú de Tolèdol, que·ns aportà Gonçalvo Gonçalves, canonge de la Església de Toledo, que per aquest fet a perseguir és vengut a nós e se’n va a la cort del senyor papa, e, axí per les letres com per lo dit canonge, entenem la gran volentat que los de Toledo han sobre aquest fet; e, per tal que mils ne siatz cert, trametem-vos dins en aquesta letra translat de les dites .IIII. letres. Ond nós, veens la gran voluntat de los de Toledo, e encara que aquest fet, si podia venir a acabament, seria gran honor e profit del infant e nostre, ja[sia] que conexem que gran cosa e fort és deposar archabisbe, e encara que persona qui edat no ha complida hi f[os] posada, acordam escriure a vós sobre açò e trametre a vós lo canonge damunt dit. Per què volem e·us manam que vós que·l oyats e entenatz totes les rahons que ell vos volrrà dir, e, ell entès, parlatz ab lo senyor papa e ab los cardenals de Besers²⁸⁹ e de Pelagrua,²⁹⁰ axí com a la vostra discreció serà vist, si aquest fet pudia aver acabament e si el senyor papa provehiria del archabisbat a nostre fill l’enfant don Johan, ab adjut[o]r (?) o en altra manera, là on l’archabisbe per rahó lo degués perdre. E si sentíetz que oc, que·s manàs lo fet axí com degués, en guisa que·s acabàs; e si n[o], que romanga e no·us en entrematatz de res, que en aquest cas²⁹¹ volem e·us manam que vós endressetz e ab lo senyor papa e ab los ditz cardenals que·l dit canonge, qui s’és mes en aquest fet per servir nós e l’infant, no pogués res perdre de ço que ha en la Església de Toledo, cor d’altra guisa seria, no honor nostre ne del nostre fill, a[n]s seria gran càrrech nostre. Esters, si trobatz que la cosa pogués venir a·cabament, datz-hi tota diligència e cura que puscatz. Dada [en B]arce[lo]na, [... ... ...] d[ies a]natz del mes de [ab]ril en l’any de nostre [Senyor .M.CCC.]XIII.

[... ... ...] regio [... ... ...]e [...] c[or]recta (?).²⁹²

165.

1313, maig 29. Barcelona.

Carta d’agraïment de Jaume II a les lletres i obsequis del rei de las Playas i senyor de Setalies (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 240, fols. 223v-224r.

De nós, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al molt noble e molt honrrat e mol[t] savi e discret Junez, rey de las Playas e senyor de Setalies²⁹³ e ço que·ls pertayn, moltes [sa]lutz e bona volentat, com a aquell que molt amam e per qui vulríem molt honrrament [e] bona ventura. Fem-vos saber que avem reebuda vostra letra la qual nos aportà l’onra[t] e religiós frare Matheu de la Litxa,²⁹⁴ comanador de les cases del Espital de Barcelona e de Sent Celoni, ara com tornà del viatge hon nós l’avíe[m] tramès a les parts de Xipre, e at[ressí] (?) re[e]bem .I.ª altra letra, la qual el molt noble rey Canahi, vostre fill, trametia al mo[lt] noble car fill nostre infant en Jacme, la qual letra, per ço cor lo dit fill nostre no era [ab] nós, cor s’i era par[tit ...] en les p[arts] d’Ar[a]gó per [... ... ...] terres, nós li avem tramesa, ensemps ab dos joyes que·l dit [vostre fil]l li ha trameses per lo dit frare Matheu, e en breu aurà resposta sua. E, axí, nós grahim-vos molt lo vostre bo m[...]t e la amor que·ns mostratz en vostra letra e el pagament que avetz de n[ó]s e de nostra casa, e per [a]quest[a] rahó tenim-nos per tenguts de amar-vos en especial, e plaunos vostra amor e vostra amistat e, si [...]o s’esdevenia que·ns poguéssem veher ensemps, daríem-vos-ho a conèxer per obra; e, si a Déu [pla]u, encara vendrà loch e temps que·u porem fer, e que vós conexerets la bona v[olen]tat que nó[s vos] portam, pus veem manifestament que vós portats axí bona volentat a nós e a nostra cas[a. E si alc]unes coses són en nostres terres plaens a vós, trametez-nos-ho a dir fiançosament, que nós ho [...]rem molt volenterosament. Dada en Barchinona, .III. dies a la exida de matg en l’any de nostre Senyor .M.CCC.ºXIII.º

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

166.

1313, juliol 17. Horta [de Sant Joan].²⁹⁵

Jaume II al noble Guillem d’Erill, manant-li anar ensems amb Guillem de Bellera, al front d’una tropa de cavall, al comtat de Pallars, en ajuda de Guillem Ramon de Queralt (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 308, fol. 105r.

En Jacme, et cetera. Al noble e amat en G(uillem) de Erill, et cetera. Ja l’altre dia, per altra letra nostra, vos enviam a manar e pregar que en lo fet del comtat de Pallars²⁹⁶ donàssets ajuda e endreçament, segons que pus largament en la dita letra vos ho enviam a dir. Ara, emperò, avem entès pus largament los fets en què estan del dit comtat, e avem ja manades les osts e citats nostres feuaters, e entenem-hi a enantar en aquela manera que parega a honor e a profit nostre, e per aquesta raó nos entenem a acostar vers Leyda mantinent, passat lo parlament en què ja sóm ab los prelats. Mas, volents entretant provehir al fet e acórrer a·n G(uillem) R(amon) de Queralt, av[e]m acordat que vós, ab .V. hòmens a cavayl e el noble en G(uillem) de Bellera ab altres .V., que pugets mantinent a aqueles parts e, ab lo comte de Paylars ensemps, e ab aquels qui él hi aurà, acorregats al dit G(uillem) R(amon) de Queralt, e en altra manera façats ço que veurets que sia a honor nostra e a ben dels fets. Per què volem e·us manam, e·u[s] pregam tan curosament com podem, que, vista la letra, ab .V. hòmens a cavayl e ab lo comte e ab aquels que él hi aurà, e ab lo dit noble en G(uillem) de Bellera, a qui semblantment escrivim, vos en pugets en les parts damunt dites, e que acorregats al dit G(uillem) R(amon) en la manera que·us parrà, e façats en l’àls tot quant pugats a honor nostra e a profit dels fets. E fem-vos saber que nós, volents-vos provehir, tenim per bé que a la fi d’aquest mes de juliol trametats vostre misatge a Leyda, on nós entenem a esser lavors, o, si nós no·y érem tantost a aquel dia, seria-hi sens fayla lo feel tresorer nostre en P(ere) Marc, qui·us acorrerà covinentment en vostra provis[ió] per los dies que·y aurets estat e per los altres qui vendran; e en açò no aurà negun dupte. Per què vós en neguna manera no fallescats en les coses damunt dites, e que mantinent pugets. Esters, volem que sapiats que avem aytanbé ordenat que.l noble en G(uillem) d’Anglerola hi deu pugar ab .XX. hòmens ab armes. Dada en la vila de Orta, .XVII. dies anats del mes de juliol en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XIII.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

Similis fuit missa nobili G(uillelmo) de Bellera. Idem.

167.

1313, juliol 28. Horta [de Sant Joan].

Jaume II a l’almirall Bernat de Sarrià, fent-li saber la inoportunitat diplomàtica del viatge que vol fer a Sicília en servei del rei Frederic (Bernat d’Averçó). Inclou trasllat de la butla papal alludida, de data 12 de juny.

ACA, C, reg. 241, fols. 10v-11r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. Al noble e amat almi[ra]yl e conseller nostre en Bernat de Serrià, salut e dilecció. Fem-vos saber que venc a nós Johan Anrich, de casa nostra, lo qual nos aportà letra vostra de creença, per la qual creença nos dix que, con vós fos ab lo rey en Frederic, car frare nostre, l’altra vegada en Sicília, vos érets obligat a ell, ab sagrament e ab homenatge, que iríets a son serviy totavia que per ell ne fóssets request, però que·us avíets retengut si a nós plahia; e ara novelament n’érets request per ell fort instanment, e que era vostra voluntat d’anar-hi ab certa quantitat de companya, e que·ns pregàvets que en loc de la galea vostra, la qual nos avem presa a obs de la missatgeria que avem tramesa en oltramar, vos prestàssem una de les nostres, e encara .I.ª altra tarida.²⁹⁷ A les quals coses vos responem que nós les dites galees no·us podem prestar, ne podem consentir que ab nostra volentat vós fassats aquest viatge, ans entenats e siats cert que, si ho feyets, que nós auríem a provehir a altre del offici de almiraria que vós tenits de nós. E, per ço que mils entenats per què no·us prestam les dites galees ne podem consentir a la vostra anada, trametem-vos dins aquesta letra translat d’un procés que·l papa ha fet ara novelament, les paraules del qual, si bé notats, tenim-vos per tant savi que deurets conèxer que no·ns movem sens gran rahó. Dada en Orta, dissapte .IIII. dies a la exida de juyol anno Domini .M.ºCCC.º tertiodecimo.

Bernardus de Aversone, mandato regio, qui dictavit et ordinavit [eam].²⁹⁸

Tenor autem processus domini pape de quo dicitur in littera predicta, qui fuit missus interclusus in ipsa littera amiranto prefato, est qui sequitur:

Clemens, episcopus, servus servorum Dei, ad perpetuam rei memoriam. Inter cetera quorum nos cura sollicitat, illa precipue meditatio mentem nostram occupat illaque nos sollicitudo fatigat ut, Ecclesie Romane bonis et iuribus in vera stabilitate servatis, status eius preservetur a noxiis, salubria semper incrementa suscipiat et nostro ministerio servitutis copiose pacis afluat ubertate. Nuper siquidem, a pluribus fidedignis quorum auditui innotuisse dinoscitur intellecto quod nonnulli multarum in diversis locis et partibus preparabant stolum galearum, et alios faciebant bellicos apparatus (...). Actum apud Castrumnovum, Avinionensis diocesis, in palatio eiusdem castri, pridie idus iunii, pontificatus nostri anno .VIII.

168.

1313, agost 17. Lleida.

Jaume II al noble Guillem d’Anglesola, manant-li suspendre la intervenció armada al comtat de Pallars, per causa de la proximitat de l’hivern (Guillem Llobet).

ACA, C, reg. 308, fol. 105v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de València, et cetera. Al noble e amat baró en G(uillem) d’Anglerola, salut et dilecció. Fem-vos saber que reebem vostra letra, que·ns tramesés per en Bernat de Sanahuga, cavaller vostre, e ço que·s contenia en aquella, e encara ço que·ns dix lo dit vostre cavaller de part vostra entesem bé e diligentment. A les quals coses vos responem que, com nós volguem que pujàssets en Pallars ab .XX. hòmens de cavall e d’armes, ben pogués e degués vós entendre que ab tan pocha companya no·us hi trametíem per conquerra, mas que, ensemps ab lo comte de Pallars e ab en G(uillem) d’Arill e ab en G(uillem) de Bellera, e ab los altres qui aquí són a nostre servey, hi feécets ço que poguéssets de bé, donan a·n G(uillem) R(amon) de Queralt, en defeniment e guarda del castell seu de Queralt e dels altres lochs qui·s són posats a nostre servey, secors e ajuda, e en l’àls a honor e a servey nostre. Quant a açò que·ns tramesés a dir que·us trameséssem hòmens de caval e de peu, e que érets cert que, si les hosts hi pujaven,²⁹⁹ que hauríets sempre la terra, per ço cor en Roger³⁰⁰ se’n era passat part los ports, bé podrets entendre que ara no és temps d’ajustar companyes de cavall ni de peu, ni encara de manar hosts, cor, abans que negun pogués partir de ça casa, seria passat .I. mes he plus, e axí en aquell temps no porien aturar aquí, ans seria pus covinent que, si hi eren, que se’n tornassen, per lo temps d’ivern qui s’acostava. E axí és-nos semblant que, si en altre guisa vostre estada ab la companya, quant a ara, no és necessària aquí, que, donada informació e instrucció al dit en G(uillem) R(amon) de Queralt, a qui nós atressí n’escrivim, sobre guarda e defeniment del dit castell seu de Queralt e dels altres qui són a nostre servey, que ab la dita companya vostra vos en dejats tornar. Esters, volem que sapiats que tantost, com vegam temps covinent d’ostejar, que nós enentarem, axí com a nós se cové, en tal manera en lo feyt de Pallars que serà a honor nostre e a profit dels nostres e d’aquells qui nostra senyoria hauran regoneguda, e en minva e don dels altres. Data Ilerde, .XVI.º kalendas septembris anno Domini .M.ºCCC.ºXIII.º

G(uillelmus) Lup(eti), mandato regio.

169.

1313, agost 17. Lleida.

Jaume II a Guillem Ramon de Queralt, lloant els seus bons serveis en la campanya del comtat de Pallars (Guillem Llobet).

ACA, C, reg. 308, fol. 105v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al amat e feel nostre en G(uillem) R(amon) de Queralt, salut e dilecció. Fem-vos saber que havem reebuda vostra letra e entès ço que·s contenia en aquella. A la qual vos responem que d’açò que havets feyt a nostre servey en lo feyt de Pallars sóm pagats de vós, e conexem que·y havets retut e complit vostre deute, e per ço loam-ne vostre devoció e vostra feeltat. Quant a açò que deÿts en la dita letra vostra que·n Jacme de Muntcortès vos féu sagrament e homenatge en nom nostre, sobre açò vos fem saber que açò no podia ell fer ne·u havia de nós, ne nós aytal feyt no li comanaríem; e sabets vós bé que totavia s’és mogut de vós, e·ns és estat soplegat moltes vegades de vostra part, que·us volguéssem reebre a nostre servey, per ço cor conexíets que no estàvets bé estan a servey d’en Roger de Comenge, e axí, a suplicació vostra, veén lo vostre bo enteniment, plach-nos reebre vós a nostre servey, e per açò, segons que·s cové, vos entenem de fer bé en son loch e en son temps. E ara volem e·us requerim que, axí com bé havets començat a nostre servey, que axí de bé en mils ho vullats continuar, e nós escrivim a A(rnau) Stanyet, de casa nostra, qui aquí és, que en acorriment de conduytar vostre castell de Queralt vos do mille solidos iaccenses. Esters, volem que sapiats e siats cert que, tantost com venga temps convinent d’ostejar, que nós, axí com se cové, anentarem en tal manera en lo feyt de Pallars que serà a honor nostre e a profit dels nostres e d’aquells qui nostra senyoria hauran regoneguda, e en minva e don dels altres. Data Ilerde, .XVI.º kalendas septembris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºXIII.º).

Idem (Guillelmus Lupeti, mandato regio).

170.

1313, agost 21. Lleida.

Jaume II al noble Guillem d’Anglesola. Li ordena prosseguir la campanya al comtat de Pallars, en lloc de tornar-se’n com li havia manat abans, atesa la bona marxa de les operacions. Tramet instruccions pel sotsveguer Jaume de Montcortès (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 308, fol. 106r.³⁰¹

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al noble e amat en G(uillem) d’Angleola, salut et dilecció. Ja sabets com d’aquests dies vos tramesem nostra letra per lo cavaller que·ns enviàs, e entre les altres coses tramesem-vos a dir que, si vehíets que·l vostre romanir en Pallars no fos necessari, que, donada per vós informació e instrucció a·n G(uillem) R(amon) de Queralt sobre deffeniment e guarda del seu castell de Queralt e dels altres qui en nostre serviy se són posats en aquexes partides, que·us en tornàssets. Mas depuys havem reebuda vostra letra, en la qual, entre les altres coses, nos feés saber que vós, ab los altres qui són aquí en nostre serviy, sots entrats en la vayll de Cardós, e que havets preses alcunes forces e que fets los affers profitosament e honrada a nostre serviy e a profit dels fets, de la qual cosa havem ahut gran pagament. Per què volem e tenim per bé que vós, ensems ab los nobles en G(uillem) de Erill e en G(uillem) de Bellera, a qui nós escrivim d’aquesta rahó matexa, e ab los altres qui·y són per part nostra, que romangats aquí e façats tot ço que pugats a honor nostra e a bé e profit dels affers, car nós a vós e als altres damun dits farem provehir convinenment; e ya havem tramès per en P(ere) March, nostre tresorer, e dins breus dies deu esser ab nós, e abans encara vos farem provehir. E d’açò semblant havem nós escrit al noble comte de Pallars e als dits en G(uillem) de Erill e en G(uillem) de Bellera. Esters, volem que sapiats que havem manades les hosts a Tremp, a Muntayana, a Liminyana e als altres de Paylars, e dins breus dies seran aquí tots o una bona partida. E com sobre aquestes coses hajam comanades alcunes paraules al amat nostre en Jacme de Montcortès, sotsveguer de Pallars, que·us diga de part nostra, podets-lo creure de ço que·us dirà de part de nós. Dada en Leyda, .XXI. dia anats del mes d’agost en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XIII.

Idem (Bernardus de Aversone, mandato domini regis).

171.

1313, agost 21. Lleida.

Jaume II al comte de Pallars, sobre la campanya militar a les seues terres. Per la proximitat de l’hivern, no és moment oportú de cridar les hosts, però, arribat el bon temps, manarà reprendre vigorosament les operacions. Li tramet un missatge per Jaume de Montcortès (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 308, fols. 106v-107r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al noble e amat n’Uch de Mataplana,³⁰² comte de Paylars, salut e dilecció. Fem-vos saber que havem reebudes dues letres vostres, e havem entès tot ço que·ns tramesés a dir en elles. A les quals vos responem que nós, pensans lo temps en què sóm e les condicions dels affers de Payllars, ordonam, com vós sabets, que·l noble en G(uillem) d’Angleola, ab .XX. hòmens a cavall, pujàs, axí com és pujat, en Pallars, e que ab los vostres e ab aquells dels nobles en G(uillem) de Erill e en G(uillem) de Bellera, e ab los altres qui aquí són a nostre serviy, que feés tot ço que pogués de bé en los affers de Payllars, e que donàs secors e endreça a·n G(uillem) R(amon) de Queralt e al castell seu e als altres qui·s són posats a nostre serviy. E és ver que depuys d’aquests dies tramesem .I.ª letra al dit noble en G(uillem) d’Angleola, per .I. cavaller qu·ell nos tramès, que, si ell vehia que·l seu romanir no·s fos neccessari, donada per ell informació e instrucció al dit G(uillem) R(amon) de Queralt sobre deffeniment e guarda del seu castell de Queralt e dels altres qui en nostre serviy se són posats en aquexes partides, que se’n tornàs. Mas depuys havem entès, e per la .I.ª de les vostres letres e per letres encara dels damun dits, que ell, ab los altres qui son aquí en nostre serviy, és entrat en la vayll de Cardós, e que ha preses alcunes forces e que fa los affers profitosament e honrada a nostre serviy e a profit dels fets, de la qual cosa havem ahut gran pagament. Per què ara havem escrit al dit noble en G(uillem) d’Angleola que ell, ensems ab los dits nobles en G(uillem) de Erill e en G(uillem) de Bellera, a qui nós escrivim d’aquesta rahó metexa, e ab los altres qui·y són per part nostra, que romanga aquí e faça tot ço que puga a honor nostra e a bé e profit dels affers, car nós a ells e als altres damun dits farem provehir convinenment, e ja havem tramès per en P(ere) March, tresorer nostre, e dins breus dies deu esser ab nós, e abans encara los farem provehir; e vós aytambé endressats que vostre fill, n’Arnau Roger, e els altres de vostra companya sien ab ells ensems e facen ço que puguen de bé. A açò que deïts que·y trameséssem les hosts, veem-hi gran enbarch, axí per lo temps, qui és ja quaix en lo començament del ivern a aquexa terra, e per lo fort any que ha fet, que les gens no han cullit neguna cosa, per la qual cosa serien fort durs a exir de lurs cases, en tant que, per bé que hom los destrengués, seria passat .I. mes abans que fossen pujats desús, e axí poch valria lur anada, però nós, esguardades totes aquestes rahons, havem manades les hosts a Tremp, a Muntayana, a Liminyana e als altres lochs de Pallars, e dins breus dies seran là tots o .I.ª bona partida. Mas ben volem que sapiats que nostre enteniment és, mantinent que·l temps sia vengut de hostejar, de pendre poderosament los fets de Paylars e de anantar en aquells, a honor e profit nostre e vostre e de tots aquells qui la nostra part hauran tenguda, e, el demig, donar, segons que damunt és dit, aquell endreçament que bo sia; e no·us devets meravellar si nós no sóm pujats a aquexes partides, car no requer nostra condició que nós dejam comensar affers si a bon cap no·l[s] podíem trer axí com se cové. E com sobre aquestes coses ajam comanades alcunes paraules al amat nostre en Jacme de Montcortès, sotsveguer de Pallars, que·us diga de part nostra, podets-lo creure de ço que·us dirà de part de nós. Dada en Leyda, .XXI. dia anats del mes d’agost en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XIII.

Idem (Bernardus de Aversone, mandato domini regis).

172.

1313, agost 24. Lleida.

Jaume II al comte de Pallars, anunciant, en resposta a la seua petició d’ajuda militar, que envia Jaume de Montcortès amb reforços, i també diners (Pere Martí).

ACA, C, reg. 308, fol. 107r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al noble e amat n’Uch de Mataplana, comte de Payllars, salut e dilecció. Reebem vostra letra que ara·ns tramesés, en la qual nos feyets saber que havíets haüt missatge del noble en G(uillem) d’Angleola³⁰³ que ell, ab tota la ost, s’era mudat en la vayll d’Unare, e los hòmens de la dita vayll que li havien feyt homenatge tots, e que havien pres la rocha de Gavàs. Hon nós, enteses les dites coses e les altres que en la dita vostra letra eren contengudes, plach-nos molt de ço que·ns feés saber. E quant a allò que·ns fets saber e suplicàvets que no fossen per nós desemparats los dits hòmens, e que·ns guardàssem de blasme del segle e temor de Déu, vos responem que sab Déus que totavia aguem bo cor e volentat en aquests feyts, e si vós havets bona volentat e affecció en los feyts, nós no·ls havem menys a cor e a volentat, cor sapiats que, abans que la dita vostra letra pervengués a nós, ja havíem tramès en Jacme de Montcortès, que ab les osts de Liminyana e dels altres lochs tantost vagen hon que sia lo dit noble en Guillem d’Angleola, e que facen per ell axí com per nós metex, e lo dit en Jacme vos porà recomtar l’enteniment nostre que havem en lo dit feyt. Aytanbé, sapiats que havem tramès per lo fel tresorer nostre en P(ere) March, que puscham donar consell de diners per fer accurriment a cells qui nós entenam que·l degen haver, perquè los feyts agen bon recapte; e entretant hi trametem ara alcuns diners. Data Ilerde, .IX.º kalendas septembris anno Domini .M.ºCCC.ºXIII.º

P(etrus) Martini, mandato regio.

173.

1313, agost 30. Lleida.

Jaume II a Guillem d’Anglesola, manant-li prendre els castells d’Escaló i de Llavorsí, al Pallars (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 308, fols. 107v-108r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al noble e amat en G(uillem) d’Angleola, salut et dilecció. Avem reebuda novellament vostra letra e avem entès ço que·ns avets fet saber, e havem gran plaer com axí ben e diligenment vos menats³⁰⁴ en los affers. Quant a allò que·ns feés saber que, reebut nostre manament sobre lo fet de Escaló, que·n parlàs ab los altres qui són aquí en nostre serviy e que·l anàs assetjar, volem e tenim per bé, segons que ja·us fem saber per nostra letra, que vós fassats vostra punya de aver lo dit castell de Escaló e Lebarçuy, per ço cor conexem que serà gran endressament dels affers. Quant a açò que deït[s] que·us fassam saber què volem que fassats, vos responem que tenim per bé que entenats en haver los dits castells de Escaló e de Leberçuy, o la .I. d’aquells, en aquelles bones maneres que porets. Quant a açò que deïts que·ls hòmens de la terra vos atenen volenters, mas que han dupte del comte de Payllars que no·ls deffena, e que nós hi trameséssem qui·ls emparàs, aytanbé que trameséssem qui emparàs los lochs que avets preses, vos responem que entenem que·l comte qui és comte de Pallars se deya emparar de tot, e que nós que li ajudarem bé e gint. Quant al fet dels hòmens de vall d’Aran, vos responem que, axí com sabets, los dits hòmens novellament són venguts a nostra mà, e veem que lur entrar poch profitaria quant al temps d’ara, puys Puig de València et Puiglorenç no·s poguessen haver, segons que vós metex deïts, e l’ivern que ve desús, majorment en aquexa terra, per què no·ns sembla que fassa a fer lur entrar. Dada en Leyda, dijous .II. dies a la exida d’agost en l’any de mil .CCC.XIII.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta per eum.

174.

1313, octubre 25. Sant Cugat del Vallès.

Crida manada publicar per Jaume II ordenant manifestar els esclaus grecs als batles, per dubtes sobre la legitimitat de llur captiveri, amb prohibició d’alienar-los i d’extraure’ls del país sense llicència (sense escrivà).

ACA, C, reg. 254, fol. 176r-v.

Fideli suo Bernardo de Spelluncis, baiulo regni Valentie generali, salutem, et cetera. Ad audientiam nostram pervenitur quod quamplures greci et grece tenetur captivati in terris nostris, qui per mercatores et homines armorum sunt adducti, et quia dubitatur verisimiliter an liceat eos tenere ut servos, pro eo quia christiani esse dicuntur et receperunt babtisma, volumus et vobis mandamus quatenus faciatis fieri preconizationem publice in die beati Martini proximo venturi, secundum formam infferius declaratam, ad hoc ut interim nos possimus providere quidquid de iure et ratione de talibus sit agendum. Et volumus quod dicta preconizaçio fiat dicta die, et non ante, ad hoc ut fiat una et eadem die in omnibus locis maritime terre nostre, et predicta non curetis revelare alicui usque ad diem premissam. Mandamus etiam vobis quod tam nomina grecorum et grecarum qui inveniantur quam nomina illorum qui eos pro servis teneant scribi in libro curie faciatis, et facta preconizatione curetis diligenter indagare si aliqui contempserint servare preconizationem predictam, de quibus nos certifficare curetis, ut possimus eos punire iustitia mediante. Data in monasterio Sancti Cucuphatis Vallensis, sub sigillo nostro secreto, .VIII.º kalendas novembris anno Domini .M.ºCCC.ºXIII.º

Ara ojats, per manament del senyor rey: que tothom, de qualque condició o estament sia, que greg o grega age o tinga per servs o per catius, aquels deja manifestar al batle dintre .VIII. dies, e aquels no·n vena ni en niguna manera alién ne a altres parts trameta sens licència del senyor rey. E qui contra açò farà perda tot lo dret que à o entén aver en los dits gregs o gregas, e·ncara serà punit a albitri del senyor rey. Encara, que nul hom, per mar o per terra, no gos treer alcuns gregs o gregas de les terres e sennoria del rey, sots pena del cos e del aver.

Similes:

Item, baiulo Barchinone similis facta fuit.

Item, similis fuit facta baiulo Dertuse.

Item, baiulo C[a]stilionis de Burriana facta fuit similis.

Item, baiulo Burriane similis facta fuit.

Item, vicario Villefranche, quod predictam preconizationem fieri faciat in Villafrancha et in aliis locis maritime vicarie predicte.

Item, baiulo Gerunde similis fuit facta.

Pro curia.