Читать книгу Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó - AA.VV - Страница 30

175.

1314, juny 5. València.

Crida manada publicar per Jaume II prohibint mercadejar amb sarraïns enemics sense llicència reial. L’ordre es dirigeix a Bernat d’Esplugues, batle general del regne de València, a Arnau Torrelles, portantveus de procurador del mateix regne [dellà Xixona], i als veguers de Catalunya (Bernat Satorre).

ACA, C, reg. 241, fol. 181r-v.

Iacobus, et cetera. Fideli nostro Bernardo de Spelluncis, baiulo regni Valentie generali, salutem, et cetera. Experientiam facti didiscimus quod gentibus nostre ditioni subiectis navigantibus seu pergentibus ad loca et terras que sunt[t in] iurisdictionibus et dominiis sarracenorum nobiscum pacem vel treugam non habentibus, et potissime mercantibus seu comercium facientibus in locis et terris iamdictis, tam in personis quam bonis eorum fuerunt hucusque inibi dampna quamplurima irrogata, ipsorum personas carceri mancipando, necnon eorum bona in dictis locis et terris existentia sibi frequentius aplicando, ex quibus nedum, attentis huiusmodi incomodis que propterea predictis nostris gentibus eminere, verum pensatis comodis que ipsis fidei catholice inimicis ex hiis postea fuerunt subsequta, cogimur non inmerito salubre super hiis remedium adhibere. Quapropter, et quia cura pervigili affectamus, prout sollicitudini sedis regalis incumbit, de nostrorum subditorum statu salubri et pacifico providere, sic super premissis duximus ordinandum quod amodo aliquis subditus noster, cuiuscumque conditionis aut status existat, sub pena corporis et bonorum, non presumat accedere causa mercandi vel alias ad partes iurisdictionis et dominii prefatorum sarracenorum, cum quibus pacem vel treugam non constiterit nos habere, quod, si fecerint, penam prefatam per nos super hiis, ut predicitur, impositam, absque alio remedio contrafacientibus per vos infligi volumus et iubemus. Verum ne prefati subditi nostri valeant preten[d]ere ignorantiam de premissis, vobis dicimus et mandamus quatenus per loca insignia officii vobis comissi, ubi assueta sunt talia proclamari, faciatis preconitzari publice que sequntur.

Ara ojats què·us fa hom a saber de part del senyor rey. Mana lo senyor rey, sots pena de cors e d’aver, que null hom, de qualque estament ho condició sia, no gos anar per mercaderia, ni per altra rahó, sens licència del senyor rey, en alcunes terres ho senyories de sarrahins ab los quals lo dit senyor rey no aja pau ho treva. E aquell qui contra aço farà, serà encorregut al senyor rey sens tota mercè en la dita pe[na].

Data Valentie, nonas iunii anno Domini .M.ºCCC.º quartodecimo.

Bernardus de Turri, mandato regio facto per vicecancellarium.

Similis littera fuit missa Arnaldo de Turriliis, gerenti vices procuratoris in parte regni Valentie pro inclito infante Iacobo, karissimo primogenito et generali procuratore nostro.

Similes infrascriptis officialibus Cathalonie misse fuerunt:

Vicario Dertuse.

Vicariis Terrachone et Campi.

Vicario et curie Ilerde et Pallariensis.

Vicario Cervarie et Tarrege.

Vicario Villefranche et Montisalbi.

Vicario Barchinone et Vallesii.

Vicario Gerunde et Bisulduni.

Vicari Ausone et Bagiarum,Vici, Bergue et Berguitani, Rivipulli et Rivipullensis.

Petro de Libiano, procuratori in Turricella de Montegrino et in honore de Crudiliis et de Pet[r]atalliata.

176.

1314, juliol 7. València.

Jaume II al rei de Tunis [Ibn al-Lihyani], en resposta a la seua missatgeria, i intercedint en favor de Llorenç de Berga, domèstic reial al servei del monarca sarraí, acusat d’una mort en aquella ciutat (Guillem Llobet).

ACA, C, reg. 241, fol. 201v.

Cit. Ch.-E. DUFOURCQ, L’Espagne catalane et le Maghrib, p. 500.

De nós, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de València, de Sardenya e de Còrcega, e comte de Barchelona, e de la sancta Esgleya de Roma almirayl e capità general. Al molt noble e molt honrat en Zacharia Boyhahia amir amimolí, rey de Tuniç, salut com a rey que amam molt e per qui desiyam molta honor e bona ventura. Rey, avem vist l’amat e feel conseyler nostre en G(uillem) oulomar, lo qual avíem tramès a vós per missatge, e avem entès per ell la gran bona volentat que vós avets a nós, e avem reebudes les coses les quals nos havets per ell trameses, de les quals coses sóm estats molt pagats, e·ncara avem enteses les coses que vós nos demanats, segons que·ns dix lo dit en³⁰⁵ Guillem oulomar. A les quals coses vos trametem recapte per Bolcacim Levati, qui vench ab lo dit en Guillem Oulomar, lo qual encara no havem pogut espeegar, per ço cor no ha pogut encara vendre tot lo gra que li comanàs, e per ço encara, cor l’en volem trametre a vós segons que a nós tany. Encara sapiats, rey, que avem entès que Lorenç de Berga, ³⁰⁶ de casa nostra, lo qual és en vostre servey, és encolpat de la mort d’un hom qui avia nom Maçèn, lo qual an mo[r]t en Tuniç noveylament, e avem entès que·l dit Lorenç és estat encolpat del dit fet a gran tort, [e] axí o creem nós certament, e per ço cor lo dit Lorenç no és acustumat de fer aytals coses; e per aquesta rahó pregam-vos, rey, que no vullats creure enformació que·us fos donada contra lo d[i]t Lorenç a tort, e que vullats esser a ell favorable en son dret e que, si ab rahó se pot escusar del dit fet, que li sia reebut son dret. Estés, rey, si per ventura era trobat colpable, ço que nós no creem, com lo dit Lorenç sia servidor vostre e nostre, e per aquesta rahó no pugam faylir al dit Lorenç, pregam-vos karament que per honor nostra vullats perdonar e aver mercè a aquell Lorenç, e encara a son fill e a son genre e a Francesch Sicart, qui ab ell eren com fo la dita brega que·s diu,³⁰⁷ e en açò vos pregam que no hajam fayla. E si a vós³⁰⁸ plau res que façam, fets-nos-ho saber, cor appareylats sóm de fer per vós axí com per amich special. Scrita en València, .VII. dies dins lo mes de juliol en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XIIII.º

G(uillelmus) Lupeti, mandato regio facto per G(uillelmum) Oulomar.

177.

1314, setembre 17. Lleida.

Jaume II a l’arraix de Crevillent, agraint-li les notícies que li ha comunicat del regne de Granada (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 241, fol. 238r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Al amat en Mahomat aben Fudell, arrays de Crivillén,³⁰⁹ et cetera. Avem reebuda la letra que·ns avets ara tramesa, e entenem ço que·ns fets saber en aquela de les noves de les parts de Granada, e vos fem saber que·ns plac molt de ço que·ns fés saber e loam la vostra diligència, e volem que les noves d’aqueles partides que porets saber, de les quals vos serà semblant, nos signifiquet[s] tota hora. Per esters, fem-vos saber que nós encara no avem haüda la letra de resposta del rey de Granada, ne aquel mor[o] qui la’ns deu aportar, segons que feés saber, no és vengut a nós, mas, com venga, nós, vista la dita respo[st]a e oït ço que.l dit moro volrrà dir, farem e provehirem en aquel fet segons que mils nos serà semblant. Dada en Leyda, .XVII. dies anats del mes de setembre³¹⁰ en l’any de .M.CCC. e .XIIII.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

178.

1314, novembre 16. Tamarit [de Llitera].

Jaume II a Arnau Torrelles [procurador del regne de València dellà Xixona], sobre els danys que fan en la frontera els genets granadins i els homes del noble Juan Manuel i de la ciutat de Múrcia (Arnau Messeguer).³¹¹

ACA, C, Vària de C, 341 K, fol. 1r.

Iacobus, et cetera. Al amat nostre A(rnau) Torrelles, salut e dilecció. Reebem vostra carta, en la qual nos fets saber, entre les altres coses, el dapnatge que·ls genets avien fet en la nostra terra e en qual manera avíets tramès a requere los caps dels genets e a Pero Lopes d’Ayala e a·n Sancho Xeménez da Nenclares, e vim altresí la resposta qu·él vos féu sobre esta rahó. on volem e·us manam que, si Pero Lopes d’Ayala³¹² ho ells caps dels genets no·us fan melor resposta que Sancho Xeménez, que trametats al rey de Granada vostra letra, ab algun sarahín o crestià, e que·l requirats de part nostra que·ns fassa restituir el dampnatge que sos genets nos an fet; encara, que·us maravellets com nós no siam en guerra ab ell, com an feyt dapnatge ses gens en la nostra terra. Quant al dapnatge que deïts que fan en la nostra terra los de don Johan e los de Múrcia, vos deÿm e·us manam que, [si]³¹³ dampnatge o greuge fan en la nostra terra, que·us n’entregets fort bé, que axí com nós no entenem que vós ni los nostres qui en aquexa partida són fassats tort ni dapnatge a re del lur, almenys no volem altresí que la reeben negun dels nostres. Al feyt dels Rossels ja·us enviam manar en qual manera enantàssets, e crem (sic) que·u ajats fet. Data en Tamarit, sots lo nostre segell secret, .XVI. dies anats³¹⁴ del mes de noembre anno Domini .M.CCC.XIIII.º

Dominus rex mandavit michi, et ipse vidit et legit.

179.

1314, novembre 16. Tamarit [de Llitera].

Jaume II a Galceran Sacort i Bernat Despont, consellers de l’infant Alfons, indicant-los els respectes amb què ha de procedir envers els drets de la comtessa vídua d’Urgell i front a les reclamacions del comte de Foix (Arnau Messeguer).³¹⁵

ACA, Vària de C, 341 K, fols. 1v-2r.

Iacobus, et cetera. Als amats nostres en Galsaran Sacort e en B(ernat) Despont, conselés del honrat infant don Alfonso, comte d’Urgell, et cetera, salut e dilecció. Per so com la comtessa d’Urgel³¹⁶ té per son espoly Àger, volem que informets lo comte en qual manera s’aga, so és, que si volrà anar al dit loch per prendre los homenatges dels hòmens, per rahó de la proprietat, que no·l aga que fer de posar en lo castel, m[a]s que pos en algun bon alberch del dit loch, e aprés vaga-la a veure ab .III. o ab .IIII. cavalés, e fassa romanir tota la altra companya, per ço que ella no·n pogués pendra alguna altra sospita; e profire’s ab ella que él és en volentat de amar e de honrar-la, e guardar-li bé e complidament tot son dret e defendre-la de qui tort ni forsa li volgués³¹⁷ fer, cor nostra voluntat és que la dita comtessa sia honrada e defessa per ell. Altresí, vos volem informar que si tant era, so que nós no creem, que·l comte de Fox³¹⁸ tramesés acuyndar lo comte d’Urgel qu·él se par d’aquell feyt, en tal rahó, quanta nuyl hom s’és acostumat de metre en Cathalunya en semblant cas, fermau de dret e feu totes altres coses acostumades de fer, car quant més honrat és el comte d’Urgel tant se deu posar en magor rahó, per tal que aja tots tems Déu a sa part e nós. E de asò requerits consels de richshòmens e de cavalés antichs e de savis, si obs hi era, per so que s’i fassa tot compliment de part del comte. Data in Tamarit, .XVI. dias anats de mes de noembre anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºXIIII.º).

Dominus rex mandavit michi, et ipse vidit et legit.

180.

1315 (Enc. 1314), març 28. Lleida.

Informació donada per Jaume II a Jaspert, vescomte de Castellnou, en la seua missatgeria al rei Sanç de Mallorca, demanant la mediació d’aquest per a obtenir del rei de Granada l’alliberament dels pastors i el ramat capturats per genets granadins al camp de Cartagena. Inclou un esborrany de la carta que el rei de Mallorca hauria de firmar a aquesta fi (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 242, fol. 116r-v.

Legatio comissa per dominum regem nostrum nobili Iazperto, vicecomiti Castrinovi, ad regem Maioricarum.

Illustri principi Sanctio, Dei gratia regi Maioricarum, c[o]miti Rossili[o]nis et Cer[i]tanie, ac domino Montispesulani, karissimo consanguineo suo, Iacobus, per eandem rex Aragonum, et cetera, salutem, et cetera. Quia super quodam negotio nostro et regis Granate quedam comisimus n[o]bili viro Iaçpert[o], vicecomiti Castrinovi, vobis exponenda, rogamus serenitat[e]m vestram quatenus relatibus dicti nobilis in negotio pretacto credatis et ea compleatis effectu. Data Ilerde, quinto kalendas aprilis anno Domini millesimo .CCC.º quintodecimo.³¹⁹

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

Memo[ri]ale traditum dicto Iaçperto.

Memòria sia al noble en Jaçpert, veçcomte de Castellnou, que, con serà ab lo molt noble rey de Mallorcha, don-li la letra de la creença que·n porta del senyor rey d’Aragó, e salut-lo de part sua, e diga’l lo fet del rey de Granada, segons que·n ha estat enformat, e endreç que·l dit rey de Malorcha trameta al dit rey de Granada carta sua en [l]a forma qui·s segueix, ço és, sobre·l fet dels pastors preses e³²⁰ dels bestiars robats a les gents del dit rey d’Aragó per los cav[a]llers e la gent del dit rey de Granada en lo camp de Cartagènia enguany a Na[d]al, lo qual té don Johan, fill del infant don Manuel, qui havia e ha pau ab lo dit rey de Granada.

Forma littere de qua supra dicitur.

Al rey de Granada, et cetera. En Sancho, per la gràcia de Déu, et cetera. Rey, fem-vos saber que vench a nós ara ací a Malorche lo noble en Jaçpert, veçcompte de Castellnou, qui és del comtat nostre de Rosselló, e comptà-nos que venia de Cathalunya, de la cort del molt alt rey d’Aragó, nostre cusí molt car, e que oý aquí comptar d’al[cu]n cont[ra]st qui és entre·l dit rey d’Aragó e vós, per rahó de .I.ª roberia qui fo feta per cavallers e per gent vostra en lo camp de Cartagènia de pastors e de bestiars del dit rey d’Aragon, qui foren preses en gran quantitat, contra segurtat qui, ab letres trameses del dit rey d’Aragon a vós e de vós a ell, era entre amdoses que la .I. a l’altre no faria ne lexaria mal fer a les gens ne als béns de l’altre, e que vós especialment havíets [...] a d[ir] per vostra carta al dit rey d’Aragó que havíets fet manament a les vostres cavalleries que no correguessen ne feessen mal a la terra ne a les gens del dit rey d’Aragó; e que·l dit en Jaçpert entès que·l dit rey d’Aragó prenia açò molt per greu, e encara que·s deya en la cort sua que contrast se’n puria levar entre ell e vós. E nós, [r]ey, per lo gran deute e per les grans covinences que havem ab lo dit rey d’Aragó, e aytanbé per la tr[eva e] per la cuvinença que havem nós e vós, e vulríem-ho esquivar aytant com poguéssem. Hon vos pregam, e·us consellam com a amich, que vós façats los dits pastors absolre e rest[it]uir e deliurar lo dit bestiar o la estimació d’aquell al dit rey d’Aragon, ab tot ço qui pres lus fo, per tal que entre·l dit rey d’Aragó e vós contrast ne àls no se’n puscha moure, cor [a]çò seria a nós molt greu, majorment cor nós, per los dits deutes e cuvinences grans e antigues que havem ab lo rey d’Aragó damunt dit, no li puríem fallir per neguna rahó si àls hi esdevenia.

Aliud memoriale eidem Iaspert[t]o traditum.

Diu lo rey de Granada que·l dan no·l fé[u l]o poder seu, ne·y fo la sua senyera, mas almugàvers de Beça. Mas és la veritat que ho feeren molts cavaler[s] seus e gen[t] de peu, e que él n’ac quinta e delme.

Diu que no avia homenatge entre·l rey d’Aragó e ell. Homenatge no·y cal d’aitals coses, ne és acustumat de f[er entre] reys. E és cert que cartes avien trameses lo rey d’Aragó al rey de Granada, e el [r]ey de Granada [a]l rey d’Aragó, que s[e]gons [ele]s cascú e lurs gens fossen salves [e] segures, [que] mal ne don no·ls fos fet per l’altre ne per lu[r]s gens.

E[n]cara diu que no fo pres en la terra del dit rey d’Aragó. E és veritat que fo pres en lo camp de Cartagènia, que té don Joh[an], fil del infant do[n] Manuel, qui avia e ha pau e treva ab lo rey de Granada. E als locs que·l dit don Johan té van les gens del rey d’Aragó axí com a aquels del rey d’Aragó, jaci·açò que, per la segurtat damunt dita qui era entre·ls reys d’Aragó e de Granada, les gens del dit rey d’Aragó e lurs béns de[v]ien en tot loch esser segurs e salves del dit rey de Granada e de les sues gens, majorment que mal no feessen.

E axí, aquestes raons e les altres de què és informat pot di[r] en Jazpert al rey de Malorcha, per les quals coses pot conèxer tothom quina rahó ha lo rey de Granada.

181.

1315, maig 14. Barcelona.

Concessions fetes per Jaume II, a precs de Jaume de Xèrica, en nom dels nobles i cavallers valencians, en la imposició que paguen la ciutat de València i algunes viles al rei per a la formació de l’armada contra els sarraïns (sense escrivà).

ACA, C, reg. 242, fol. 177bis r.³²¹

Atorga³²² lo senyor rey, a suppli[ca]ció del noble don Jayme, senyor de Xèricha, e de Lope Pérez de Vinyales, procurador del noble do Artal de Luna, e d’en Berenguer de Tovia, cavaler, supplicans per si e per los ricshòmens e cavalers del regne de València,³²³ que él aurà tramès per tot lo mes de juny propvinent alcuna persona cu[v]inent a açò a la ciutat de València, qui·s certifich si açò qui serà levat de la ajuda qui ara se leva en la ciutat e en alcuns locs del regne de València, per la armada qui s’i fa contra sarrahins,³²⁴ bastarà a compliment de la dita armada per a .IIII. meses; e si troba que bast, que port poder del senyor rey de fer cessar³²⁵ mantinent la dita ajuda, o, si res ne falia, que·s leu la dita ajuda d’aquí avant tro que agués compliment la dita armada per lo dit temps, a coneguda de la dita persona. E si, per aventura, los hòmens de la ciutat e de les viles damunt dites no consentien que la dita persona p[o]gués aver la certificació damunt dita, que en aquest cas aquela metexa persona aya plen poder del senyor rey de fer cessar³²⁶ aquela ajuda absoltam[e]nt.

Aç[ò] fo fet en Barchinona, dim[erc]res .XIIII. dies de maig en l’any de nostre Senyor de .M.CCC. e .XV.

182.

1315, juny 17. Barcelona.

Jaume II a l’infant Jaume, procurador general, manant-li procedir amb cautela en un litigi entre dos nobles, en Aragó (Pere Deslledó).

ACA, C, reg. 242, fol. 166r-v.

Iacobus, et cetera. Inclito infanti Iacobo, karissimo primogenito et generali procuratori nostro, salutem et paternam benedictionem. Sàpia la vostra kara filial dilecció que, nós estans en Barchinona, vinén a nós lo feel notari vostre en P(ere) Desledó, entre les altres paraules per part vostra dix e recomtà a nós largament tot lo procés e enantament per vós manat esser feyt contra lo noble en P(er)o Ferrandis³²⁷ en lo pleyt qui era entre ell e en Pero Roís, e encara la composició contra ells d’aquèn seguida e com, feyta la composició, les paraules les quals lo dit noble a vós a Darocha dix, e la resposta per vós a ell feyta. E, hoÿdes e enteses largament per lo dit P(ere) Desledó totes les coses desús dites, aguem gran plaer d’aquelles segons que eren estades enantades per vós, e especialment loam e aprovam la resposta per vós al dit noble feyta, ço és, que de les paraules a vós per ell dites no·us curàvets, e que allò era feyt de què vós no·us³²⁸ entrametríets de dar-hi consell ne consentiment, mas que de nós ne sabés nostre enteniment. E, com nós conegam en lo regne cascú com va ne en qual manera, plac-nos molt, per tal com nós sabrem, nostre Senyor volent, si a nós ve provehir als feyts, e per ço de mantinent manam al dit P(ere) Desledó que·us certifficàs per sa letra en qual manera aguem plaer de la vostra resposta, com no poch saber vostre enteniment, e encara que·us feés saber que vós en nulla manera no·us entrameséssets d’aquells feyts, ne el dit noble en Pero Ferrandis no·us pogués defraudar que, per paraules vostres ne per feyt, l’altra part ne negú altre pogués presumir que se feés ab consentiment vostre; la qual cosa lo dit P(ere) Desledó, segons que a nós dix, féu. Ara novelament lo dit noble en P(ero) Ferrandis à·ns tramesa una carta en què toquen les sues paraules quax, ço que à feyt, que ho à feyt ab volentat e consentiment vostre, e que demanàssem lo dit P(ere) Desledó d’aquells feyts; axí que nós mostram la carta al dit P(ere) Desledó, e creem que, axí com ho cuida dar a entendre a nós, ho faça entendre a altres. E jassi·açò que nós conexem ell molt bé, e les sues paraules, avem fe a les paraules del dit P(ere) Desledó de part vostra, segons que desús és dit, a nós recomtades sobre·l dit feyt. Emperò, sol·licitam encara vós, e·spressament volem e manam, que, ab lo dit noble en P(ero) Ferrandis ne ab altre, d’aquells feyts ne semblans no p[u]sca nul hom presumir que vós fassats par[t] neguna, que no convé a nós ne a vós, cor si él ve a nós, ho·n vol saber nostre enteniment, nós hi provehirem de guisa que ells feyts vendran axí com venir deuran. Data Barchinone, .XV.º kalendas iulii anno Domini millesimo .CCC.º quintodecimo.

P(etrus) de Letone.

183.

1315, octubre 27. València.

L’infant Jaume, lloctinent general, a Francesc de Mataró, lloctinent del procurador del regne de València dellà Xixona, ordenant l’alliberament d’uns moros presos al cap Cerver i conduïts a Oriola (Pere Deslledó).

ACA, C, reg. 354, fol. 15r.

[De ... inffant], et cetera. Al amat seu en Francesch de Mataró, lochtinent d’en A(rnau) Torrelles, tinent loch nostre en parti[da] del regne de València oltra Seixonam, salut e dilecció. Fem-vos saber que nós havem tr[ob]at que³²⁹ d’aquels sarrahins qui foren preses al cap del Cerver n’i ha alguns de pau, per què havem provehit que ells e totes les lurs coses sien absoltes. E com n’Arnau Torrelles, o vós, haguéssets de les coses dels dits sarrahins qui són de pau .X. dobles per messions que feés en amenar-los del cap del Cerver tro a oriola, e nós vulam que les dites .X. dobles lus sien restituïdes, per ço a vó[s] deïm e manam que les dites .X. dobles lus retats, cor, si messions foren feites per lo dit Arnau, o per vós, del salari del dit A(rnau) Torrelles o de ço que vós prenets o devets fer, que per ço sots en lo offici. E açò no mudets en neguna manera, majorment que nós havem fet pagar [a]ls dits sarrahins ço que·n Esteve Roca près per les messions que fetes ha en amenar-los de oriola tro a València. Data Valentie, .VI.º kalendas novembris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºXV.º)

P(etrus) de Letone.

184.

1315, novembre 25. Tarragona.

L’infant Jaume al seu germà, l’infant Alfons, preocupat per una ferida que s’ha fet tenint taula rodona (Pere Deslledó).

ACA, C, reg. 354, fol. 21v.

Inclito et karissimo fratri suo infanti Alfonso, illustrissimi domini regis Aragonum filio, Dei gratia comiti Urgellensi ac vicecomiti Aggerensi, infans Iacobus, et cetera, fraterne dilectionis constantiam cum salute. Per relació del noble en P(ere) de Queralt, vuy que és dissapte a migdia, nós estans en Tarragona, entesem que vós, faent taula redona a Balaguer, vos avia esdevengut accident que·us avíets fet mal en la cuxa, de la qual cosa, si alguna cosa hi ha aüda, aguem e avem despagament e molt gran desplae[r] en nostre cor. E, per ço cor sóm angoxosos de saber que és, pregam-vos carament que vós de mantinent, per lo portador d’estas letras, nos façats saber què [ha esta]t ne què no, ne com vos va. E per tal que si neguna cosa era que maestre [...]seguer, capellà nostre, hi pogués dar consell, avem provehit de trametre’l-vos. Data Tarrachone, .VII.º kalendas decembris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºXV.º).

P(etrus) de Letone.

185.

1316 (Enc. 1315), febrer 3. Tarragona.

Jaume II a Abu Bekr, rei de Bugia, reclamant la devolució d’un lleny de Tarragona que hi va naufragar, amb la seua mercaderia (Guillem Agustí).

ACA, C, reg. 158, fol. 252r.

De nós, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al noble e honrat Abi Bacri, rey de Bugia, fill del alamir Abi Zacaria, salut, et cetera. Rey, fem-vos saber que havem entès per en Guillem Bachó, ciutadà e natural nostre de la ciutat de Tarragona, que con ell, l’altra dia, navegant ab .I. leny seu carregat de diverses mercaderies, fos en les parts de Bugia, e per força de temporal corregués e arribàs en la plaja de la isla de Balafia, que és de la vostra juredicció, sobrevengren a ells molts dels sarrahins de vostra terra e vostres sotsmeses, los quals, no esguardants la treva que és entre nós e vós, e contra la forma d’aquella treva, preseren lo dit G(uillem) Bachó e les altres persones qui eren en lo dit leny, e encara aquell leny occuparen ab totes les mercaderies damunt dites, e aquells tengren preses e retenguts per alcuns dies, e enaprés absolveren-los les persones, mas lo dit³³⁰ leny ne les dites mercaderies, o partida d’aquelles, no han pugut cobrar, ans aquell leny e mercaderies retengren e retenen, contra la forma de la dita treva. On, rey, com aytals coses no dejen esser sofertes per vós, magorment durant la dita treva, ans les dejats castigar e guardar, pregam-vos e·us requerim que vós totes les dites mercaderies, ensemps ab lo dit leny e la sua exàrcia e apparellament, ho la valor e extimació d’aquelles sufficient, la qual lo dit G(uillem) afferma que munta a .CC. libras de barchinonenses e més, façats encontinent e manets retre, absolre e deliurar sens tot allongament e embarch al dit G(uillem) Bachó ho a qui ell volrà, en tal manera que per vós o per vostres gens sia feta entegre satisfacció als dits nostres sotsmeses dels dampnatges damunt dits, a ells donats dins la treva dessús dita. E açò, rey, plaurà, molt a nós. Dada en Tarragona, .III. dies anats del mes de febrer en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XV.º

G(uillelmus) Augustini, mandato regio facto per vicecancellarium.

186.

1316 (Enc. 1315), març 10. Tarragona.

Ordinacions observades a Barcelona sobre el règim i l’armament dels homes de l’armada, trameses per Jaume II als prohoms de Tortosa i de Tarragona (Bernat Safont).

ACA, C, reg. 322, fols. 18v-19r.³³¹

Iacobus, et cetera. Fidelibus suis probis hominibus civitatis Dertusie, salutem, et cetera. Ad utilitatem armate que nunc fit in Cathalonia, ratione confratrie per nos ordinate, cura sollicita intendentes, vobis formam qua acordantur in civitate Barchinone homines galearum que ratione dicte confratrie armantur inibi, quam utilem reputamus et congruam, insertam mittimus in presenti. Volentes et vobis mandantes ut sub ipsa forma homines galee quam nunc in dicta civitate Dertuse armari facitis acordetis et acordari penitus faciatis, providendo insuper et faciendo taliter quod dicta galea per totum mensem instantem aprilis ad recedendum parata existat. Forma autem dicte acordationis talis est:

Primerament, que null hom de la armada, de qualque condició sia, no deja fer liga o raça, ne metre en sagrament contra null hom de la dita armada, ne encara moure baraylla; e, qui contra açò farà, que estarà a mercè del senyor capitani o de son loch o locstinents.

Ítem, que tots notxers e prohers e ballesters e remers, e totes altres persones, de qualque condició sien, qui·s acordaran ne vagen en la dita armada, sien tenguts de jurar de seguir lo viatge bé e leyalment, e de star al manament del senyor capitani o de son loch o lochstinents e del còmit. E si per aventura, servits .IIII. meses primers, lo senyor capitani o son loch o lochstinents los aurà mester oltra los .IIII. meses, que·ls puscha aver e li sien tenguts de servir a aquella rahon metexa, aytant com a ell plàcia, e, com sien tornats del viatge, que sien pagats. E totz notxers, prohers e ballesters degen vogar .I. terçol tota ora que·l còmit ho man.

Ítem, tots notxers e prohers degen aver spatleres e capell d’armar, cuyraces, gorgera, capell de ferre, guans de ferre, e .I. escut e .I.ª lança, e .II. darts, e spaa e coltell.

Ítem, tot ballester deja haver espatleres, cuyraces e gorgera, e capell de ferre e capell d’armar, e .II. balestes de .II. peus e .I.ª d’estrep, e .CC. tretes de .II. peus e .C. d’estrep, e .I. croch ab .II.^es mans, e spaha e coltell, e .II. dotzenes de vires, e .I.ª liura de fil qui sia bo a fer cordes de balestes, e .I. dart, e sien tenguts de despendre lus tretes ans que aquelles del matzem.

Ítem, tot alier e spatler, e el terç banch de popa, degen aver espatleres e capell d’armar, cuyraces e guargera e capell de ferre, e spaha e coltell gran, e una lança e .II. darts.

Ítem, tot³³² cruÿller, e el terz banch de proha, degen haver spatleres e capell d’armar, cuyraces e guargera e capell de ferre, e lança e .II. darts. E tot cruÿller sia tengut de donar e levar volta al prohís.

Ítem, que tot remer deja metre espatleres e capell d’armar, e espaha e coltell gran, e .I.ª lança e .II. darts, e cascun dels remers deja aver .I. caçot a senyal de Tortosa e .I. strep de cuir.

Ítem, que null hom, de qualque condició sia, que vaya en la dita armada, no gos dir mal de Déu ni de nostra dona sancta Maria, ne dels sants ne de les sanctes, a joch de diners ne en neguna altra manera. E qui contra açò farà, que estia a mercè del senyor capitani.

Data Terrachone, .VI.º idus martii anno Domini millesimo .CCC.ºXV.º

Idem (Bernardus de Fonte, mandato domini regis).

Similis fuit missa probis hominibus civitatis Terrachone, absque tamen adiectione mandati, set in aliis omnibus et singulis ut supra. Idem.

187.

1316, juny 3. Montblanc.

Ordre de Jaume II al justícia de València de detenir Jaume del Mas, antic frare del Temple, acusat de pirateria en la persona d’un mercader francés. El mateix manament és adreçat al veguer de Girona i a fra Dalmau de Timor (sense escrivà).

ACA, C, reg. 251, fol. 116r.

De nós, en Jacme, et cetera. A la justícia de València. Manam-vos que, vista la letra, que cerquets diligentment e cautelosa Jacme del Mas, qui fo frare sargant del Temple, lo qual és hom poc e feble e ha barba negra, e dien que pren provisió en les rendes de la comendaria de València, e aquell prenets e recaptets, per ço cor és denunciat a nós que ha robat .I. mercader de Sent Xan[t]oni³³³ en les mars³³⁴ de Torrela, lo qual trasc de .I. leny armat de Torrela, e al qual tolc dues bales de draps de França e torneses tants que tot munte .X. millia solidos; e aquell, pres e sots bones guardes, trametats a nós, e les dites cose[s e a]ltres que aja robades ensercats bé e diligentment ab ell, [e] les f[e]ts racaptar e salvar tro a altre nostre m[a]nament. E açò sapiats fer bé e sàviament. Data [u]t s[up]ra proxime (in villa Montisalbi, tertio nonas iunii anno Domini .M.ºCCC.ºXVI.º).

Similis fuit missa vicario Gerunde, verbis compet[en]ter mutatis.³³⁵

De nós, en Jacme, et cetera. A frare Dalmau de Timor.³³⁶ Con a nós sia denunciat que en Jacme Desm[à]s, qui fo frare del Temple sargant, armà .I. leny en les parts de Sicília, ab lo qual ha feyta .I.ª roberia ara n[o]veylament en l[e]s mars de Torrela, treent .I. mercader de Sent Xantoni de .I. leny armat de Malorcha, ab .II. bales de drap e ab tants torneses que munten entre tot .X. millia solidos, e puys tornà ab lo dit leny en les mars enfre Casteldefels e Garraf, e aquí desarmà e esfondrà el leny de nits, e és romàs dins la terra nostra ab la roberia; e és-nos donat a entendre que és vengut a vós, per ço cor vós lo feés frare. Hon vos manam, axí³³⁷ con vós havets cara la nostra gràcia e la nostre mercè, que si aquest hom és ab vós, que vós lo recaptets e bé guardat lo trametats a nós, ho, si sabíets altre loch hon fos, secretament nos en certificats,³³⁸ per ço que nós lo puxam haver. E en açò farets gran saviea e gran plaer a nós, e so que fer devets; e, si·l contrari feyets, faríetsnos-en gran greuge e gran despleer. Data in villa Montisalbi, tertio nonas iunii anno Domini .M.ºCCC.ºXVI.º

Predicte littere, non ad instantiam alicuius, fuerunt misse per cursores, mandato regio. Nichil.³³⁹

188.

1317 (Enc. 1316), gener 8. Alcolea [de Cinca].

Requeriment fet per l’infant Alfons al batle i jurats de Saidí, que no impedesquen la pastura del bestiar dels homes de Vall-llonga en una partida del terme d’aquell lloc (sense escrivà).

ACA, C, reg. 404, fol. 69r.

De nós, infant, et cetera. Als amats batle, castlà, justícia, jurats e prohòmens de Çaydí, salut e gràcia. Per part dels prohòmens de Vayllonga és estada a nós mostrada una [letra], la qual vosaltres los havets tramesa, en la qual era contengut que·ls requeríets que no mesessen bestiars lurs en lo terme de la Espartera, si doncs ells no·us aculien lo vostre en terme de Vayllonga de sol a sol, segons fur, e d’era a era; en altra manera, que fossen certs que faríets degoylar .I. cap de bestiar de cascun ramat de dia, e .II. de nit. On, com los dits hòmens de Vayllonga, segons que nós sabem, tinguen lo dit terme o partida d’aquell per lo senyor rey, a cert traüt, axí com vosaltres mateys n’i tenits, e sobre açò sia qüestió entre ells e vós davant lo senyor rey, mareveylam-nos molt de vós com aytal letra havets tramesa. Per què·us requerim e·us dehim que los bestiars dels dits hòmens de Vayllonga lexets entrar e péxer en lo dit terme de la Espartera, e que la dita dagoyla no assagets de fer. En altra manera, fem-vos saber que·l dit loch de Vayllonga és en nostra guarda e guiatge especial, e axí hauríem-i a provehir en aquella manera que semblant nos fos perquè los dits hòmens no presessen tort ni sobres per vós ne per altres. Data Alcolegie, .VI.º idus ianuarii anno quo supra (anno Domini .M.ºCCC.ºXVI.º).

189.

1317, juny 2. Lleida.

Jaume II al visir de Tunis, protestant per no haver respectat la jurisdicció del cònsol dels catalans en ocasió d’una baralla a l’alfòndec dels mercaders de la ciutat (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 244, fol. 8v.

Don Jayme, et cetera. Al savi e discret tinent loc de senyoria en Tuniç, salut com a aquel que volrríem que feés bé. Fem-vos saber que avem entès per lo tinent loc de cònso[l] nostre en Tuniç que dos trompadors catalans de Malorches, qui eren venguts en una nau del ar[r]àyz de [M]àlecha en Tuniç, agren contrast dins nostre fòndech ab mercaders de Malorcha, e puys e[n] altre d[i]a, a ora de vespre, que·ls fòndechs se solen tanquar, vengren aquels trompadors armats acordadament, per atuar³⁴⁰ los dits mer[c]aders, e sobre açò aquels mercaders feeren-los partir de la porta del fòndech, e la .I. d’aquel[s] trompadors, per sa colpa, [f]o .I. poc ferit, ab péra o ab bastó, no emperò en guisa que·n agués gran d[a]n; e per aquesta rahó lo dit tinent loc de cònsol nostre e el cònsol de Malorches vengren denant vós per mostrar-vos aquest feyt, e vós feés-los retenir e metre en presó en loc no acustumat, en gran greuge d’éls, e retengués-los preses per alcuns dies, requirén a éls que·us liurassen los mercaders, e·ls començàs de combatre lo fòndech. De les quals coses nos maraveylam molt, com sien fetes en prejudici nostre e de nostre consolat, contra la forma de la pau qui és entre nós e el rey de Tuniç, cor entre·ls mercaders christians lo cònsol hi deu veer, segons que és acustumat. Per què·us pregam e·us requerim que d’aquí avant vos guardets d’aytals coses a fer e d’altres qui·s fees[se]n en minva e prejudici del nostre consolat damunt dit, e que·l cònsol e son loctinent e els mercaders, ab totes lurs coses, sien salvus e segurs, e que no embarguets lo dit cònsol ne son loctinent que no pusquen usar de son consolat, axí en mercaders com en altres, segons que és acustumat, en guisa que neguna cosa no s’i faça que sia contra custuma ne contra la pau, cor bé creem nós e sóm certs que no plau al rey de Tuniç que negun greuge ne novelletat se faça en lo consolat ne en los mercaders, mas que pusquen estar e usar segons que acustumat és, en guisa que la pa[u] sia e romanga ferma entre nós e él. Escrita en Leyda, .II. dies a la entrada del mes de juny en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XVII.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

190.

1317, juny 4. Lleida.

Jaume II a Berenguer de Riusech, cavaller, en resposta a la seua petició de justícia contra Berenguer Arnau, o d’entrar en batalla amb aquest (dictat pel rei).³⁴¹

ACA, C, reg. 244, fol. 10v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al amat nostre en Berenguer de Riusec, s[a]lut e d[ilecció]. Fem-vos saber que vuy dissapte, .IIII. dies de juny, reebem .I. scrit vostre, e entesem bé les dues coses que en aquell demanàvets, e·sser feta la [.I.ª] per nós. A les quals vos responem que sóm apparaylats, segons que nós vos dixem de paraula com vos partí[s] de nós, de tenir dretura e de fer justícia del fet, perseg[u]ent vós lo fet ho no perseguent, bé e complidament, en tal manera, si a Déu plau, que no n’aurem càrrec ne de Déu ne d’òmens, e no entenats que ho lexem per fill ho per altre. E si vós no entenets a perseguir lo fet, almenys és necessari que vós nos instruescats secretament ho en altra manera d’aquelles persones per les quals nós puxam entrar en la veritat e en la prova del fet; e açò volem e·us manam que façats, que nós no·n sóm certs en manera que·y poguéssem donar juý. Quant a la altra cosa que demanàvets, que·us féssem estar en Berenguer A(rnau) a batayla, segons que en lo dit escrit era contengut largament, vos responem que açò no deu moure de nós, mas com vós direts [en] escrit ço que dir devets, nós sóm apparaylats de fer estar lo dit en Berenguer A(rnau) a açò que estar deja e retra-hi complidament nostre deute. E no·us faça reguart que·ns en estiam per neg[ú]. Dada en Leyda, lo dit dissapte .IIII. de juny en l’any de nostre Senyor de M.CCC.XVII.

Dominus rex [o]rdinavit et dictavit.

191.

1317, novembre 10. València.

Jaume II al rei de Miliana, ajornant amb excuses la demanda que li ha presentat d’alliberament dels súbdits seus captius a Barcelona (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 244, fol. 95r.

De nós, en Jacme, et cetera. Al noble e honrat don Mahomat, fill de Juceff aben Gambiacen, rey de Meliana,³⁴² saluts axí com a rey per qui volríem molta d’onor e de bona ventura. Fem-vos saber que havem reebuda vostra letra que·ns aportà lo feel nostre Francesch Moneder, mercader e ciutadà nostre de València, e hoÿm-la agradablament e la entesem complidament, e aytanbé tot ço que·l dit Francesch nos volch³⁴³ dir de vostra part. A les quals vos responem que a nós plau molt e és agradosa cosa de vostre honor e de vostre exalsament e de vostre bé, e sóm pagats tota hora que·u hoÿm dir, e aytant com més n’aurets pus pagats ne serem, e el dit Francesch vos porà dir de la bona volentat e del bon enteniment que havem envés vós. Quant al feyt de les rahenes que·ns pregats que façam soltar, les quals nos contà lo dit Francesch que vengren en poder del artiacha de Barchinona, qui era·n capità de les galeas, e que ara les dites rahenes són en la ciutat nostra de Barchinona, vos responem que nós sóm ara ací en lo regne [n]ostre de València, qui és molt luny de la dita ciutat, e quant a ara no·y podem bé enantar, mas en breu de temps, ves les Carnestoltes de Quarema, nós serem, si a Déu plau, en les parts de la dita ciu[t]at de Barchinona, e lavors porets haver vostre missatge aquí a nós, e manarem fer en açò tot quant fer-s’i deja bé e complidamen[t]. Dada en València, .X. dies anats del mes de noembre en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XVII.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio.

192.

1317, desembre 7. València.

Jaume II a l’aljama musulmana de Crevillent, cridant a la cort uns delegats seus per tal de resoldre l’oposició de la comunitat a la presència de Bartomeu de Vilalba a la vila (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 244, fol. 203v.³⁴⁴

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. A la aljama dels moros de Crivellén, la gràcia sua. Con Alí aben Hudell sia vengut a la nostra cort e davant nós aja proposades alcunes rahons, per les quals ha demanat que nós feésem manament que en Bertholomeu de Vilalba no estia ne sia en lo dit loch de Crivellén, e nós açò no ajam vulgut fer tro que ajam oÿdes les rahons de dona Finda, que fo muller del arràyz de Crivellén, e encara les rahons del dit Berthomeu, per la qual rahó los havem citats que vengen denant nós; e nós, encara, vullam sobre açò que alcuns de vosaltres sien devant nós, per ço que pus complidament siam informats e sapiam què s’i cové de fer. Per ço deÿm-vos e·us manam que, dins .VIII. dies depuys que aquesta letra ajats reebuda, trametats a nós .V. o .VI. dels veills vostres, d’aquells qui mils saben los fets e qui mils nos en sàpien e pusquen informar. E açò no alonguets. Dada en València, .VII. dies anats del mes de deembre en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XVII.

Idem (Bernardus de Aversone, mandato regio).

193.

1318, juny 17. Barcelona.

Jaume II al rei de Mallorca, sol·licitant l’absolució en les demandes posades per aquest monarca contra Guillem de Canet i Pere de Fenollet (sense escrivà).

ACA, C, reg. 254, fols. 215v-216r.

Al rey de Malorcha,³⁴⁵ et cetera, en Jacme, per la gràcia de Déu rey [d’Ar]agó, et cetera. Remem[br]ar-vos pot com nós, a Tortosa, vos pregam [a]ffectuosament per en G(uillem) de Canet, e vós nos resposé[s] que ell havia feta gran follia e·n havia fort arrat com no era vengut a la vostra citació e ob[eït] vostre manament, e que, ell faent ço que fer devia obedientment, vós faríets en lo seu fet, per hono[r] nostra, tant que nós [n]e deuríem esser pagat. E nós sobre açò conseylam al dit G(uillem) Canet que ell soltament s’enàs metre en vostre poder, el qual, volent esser obedient, nos en crech volenters, e creem que·u aja fet, com ab aquest enteniment se partí de nós. Hon vos pregam, axí [c]arament com nós podem, que·us ajats graciosament e benigne envés lo dit G(uillem) de Canet, [e]n tant qu·ell conega e sos amichs que·ls nostres prechs li sien stats profitosos, e que nós no poguéssem esser carregat per negú del conseyl que li havem dat. E si tan serà que·l aguéssets retengut, que per honor nostre lo dejats deliurar e absolre, que pus vós n’avets haüda la honor, segons que és rahó, tota gràcia que·y fassats d’aquí avant vos serà honor majorment per prechs nostres. E encara, perquè la gràcia sia pus complida, e per so com tothom sap que nós nos sóm entremeses del fet del dit en G(uillem) de Canet e d’en P(ere) de Fonollet, vos pregam que les demandes que contra ells sa fan per vós lurs sien remeses, per honor nostra. Dada en Barchinona, .XVII. dies anats del mes de juyn en l’any de .M.CCC.XVIII.

194.

1318, juny 20. Castelló de Farfanya.

Ordre de l’infant Alfons al justícia i el batle d’Alcolea de Cinca, d’obligar la vídua de l’alamí a vendre un corral, que els prohoms del lloc necessiten per a la construcció de l’església de Sant Bartomeu (sense escrivà).

ACA, C, reg. 363, fol. 30r.

De nós, infant, et cetera. Als amats nostres justícia e batle d’Alcolea, salut e gràcia. Entès havem per part dels prohòmens del dit loch que, per .I.ª esgleya que an a fer de Sent Barth[o]lomeu, han mester .I. corral qui és de la alamina veyla. Per [què]³⁴⁶ a soplicació d’ells, e per tal car açò é[s] profit e honor de molts, volem e a vós deÿm e manam que la dita alamina forcets a vendre a la universitat del dit loch lo corral damunt dit per just preu, a estimació vostra e de .II. bons hòmens qui sàpien açò bé extimar. Data in Castilione Farfanie, .XII.º kalendas iulii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºXVIII.º).

195.

1318, juliol 7. Barcelona.

Justícia dictada per l’infant Alfons en un cas de ruptura matrimonial. Ordena al veguer d’Urgell la restitució al marit, Jaume de Comes, de Barcelona, de la filla i els béns trets de la casa familiar per la muller (sense escrivà).

ACA, C, reg. 363, fol. 31v.

De nós, et cetera. Al amat nostre en G(uillem) de Puigvert, veguer d’Urgell, o a son loctinent, salut e dilecció. Entès avem per en Jacme de Comes, ciutedà de Barcelona, que na Margarida, muller sua, se n’és anada, sens licència e voluntat d’ell e a força sua, al loch de Boczènich, de la jurisdicció a vós comanada, e à-se’n menada na Phalipona, fiyla del dit Jacme e sua, e à-se’n portades furcívolment e amagada algunes robes que trasch del alberch del dit marit seu, les quals coses, segons que diu, à confessades en poder vostre, per què à soplicat a nós lo dit Jacme que la dita fiyla sua, ensems ab les coses e robes damunt dites, faéssem tornar a ell. On, com sia cert a nós que la dita fiyla, pus ha passada edat de .III. ans, deu mils estar en poder del pare que de la mare, pus que ell o require, e com sia presumpció que tots béns o robes qui en l’alberch del dit Jacme fossen, en temps que la dita muller sua se·n anà, fossen d’ell e no d’ella, per les quals rahons ell deu esser tornat en possessió de la dita fiyla sua e de les robes desús dites, per ço volem, e a vós deÿm e manam, que encontinent forcets la dita Margarida, on que sia dins vostra jurisdicció, a retre e tornar al dit Jacme o a son procurador la dita fiyla sua e les robes que trobat avets ho trobarets que la dita Margarida se·n hage portades del alberch del dit Jacme. E puys, si, aprés de la dita restitució, ella entén aver acció contra·l dit marit seu per rahó de les dites coses ne per nuyl altra, ell és apareylat d’estar-li’n a dret en poder de son jutge. E si per ventura la dita Margarida negava o absentava la dita fiyla sua, destrenyets la dita Margarida ab força deguda a mostrar-la e deliurar-la al dit pare seu o a son procurador, en tal manera vos avén sobre açò que, per falta de justícia en vós trobada, lo dit Jacme no aja a tornar denant nós per la dita rahó. Data ut supra (Data Barchinone, nonas iulii anno Domini millesimo .CCC.ºXVIII.º).³⁴⁷

196.

1318, agost 19. Barcelona.

Jaume II al seu escuder Guillem de Santa Coloma, amb ordre de continuar la seua mediació, de part del sobirà, en el conflicte mogut entre el comte d’Empúries i el vescomte de Rocabertí, a l’espera que hi intervinga el rei de Mallorca (el vicecanceller).³⁴⁸

ACA, C, reg. 245, fol. 14r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Al amat escuder nostre en G(uillem) de Senta Coloma, et cetera. Fem-vos saber que nós, per espeegament del fet per què nós vos tramesem als nobles comte d’Ampúries³⁴⁹ e vescomte de Rochabertí, escrivim ara per nostra letra al rey de Malorques que él, per bon espeegament del dit fet, escriva per sa letra al dit comte d’Ampúries pregan e aconsellan-lo que deja tornar a les tenences de .X. dies, segons que d’abans ere, ab lo dit vescomte, e que deja retre les postats dels castels les quals avia reebudes del dit vescomte. Per què volem e·us manam que, si per aventura lo dit comte no volia e·s mostrava deffícil a retre les dites postats e a tornar en les dites tenen[c]es, no·us en partiscats, ans estats sobre los prechs nostros per alcuns dies entrò que la letr[a] del dit rey de Malorques sia venguda al dit comte. Dada en Barchinona, .XIIII.º kalendas septembris anno Domini .M.ºCCC.ºXVIII.º

Idem (Vicecancellarius, mandato domini regis).

197.

1318, setembre 4. Vic.

Jaume II a Vidal de Vilanova, missatger seu a la cort papal, sobre les circumstàncies de l’erecció del nou arquebisbat de Saragossa (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fol. 17r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. Al amat conseller nostre an Vidal de Vilanova, salut e dilecció. Fem-vos saber que·l honrat pare en Christ en P(ere), bisbe de Saragoça,³⁵⁰ és vengut ara a nós a Vich, e és-se rahonat ab nós del fet de la ordinació feta per lo senyor papa de la divisió de Terragona e del noveyl archabisbat de Saragoça, e dix que havia sabut de cort que·ls rescrits papals necessaris al dit novell archabisbat eren ja fets e cumplits, e que ja degren esser venguts deçà, e diu que ha ahuda gràcia que no·l cal anar a cort, mas que·l pal·li li serà tramès. E maraveyla’s com no·u són, e dubta molt d’açò, cor fet li és saber de cort per alcun amic seu que·l senyor papa, rahonant-se familiarment en sa cambra, s’i moch del archabisbe de Terragona³⁵¹ que fos mudat al archabisbat de Saragoça, per ço com molt temps havia estat aquí en aquella Esgleya, e que és hom antich e qui s’o tendria en gran consolació e en gran bé, e que·l dit bisbe de Saragoça fos posat al archabisbat de Terragona, e que és en edat que mils poria sofferir lo trebayl e ço que hagués a fer aquí, e ha entès que açò és mogut e tractat per l’archabisbe de Terragona. E aquest mudament, si·s fahia, té lo dit bisbe de Saragoça que seria a molt gran don seu e minva e manifest perill per moltes rahons, e specialment que·l capítol de la Esgleya de Terragona se cuyden, e àls no·ls en daria hom a creure, que·l dit bisbe de Saragoça, del començament tro ara, sia estat movedor e recaptador d’aquesta divisió e d’aquesta provisió del senyor papa, la qual lo dit capítol té a gran deshonor e a gran minva e derrochament de la Esgleya de Terragona, e seria-li dura cosa de viure ab aquells qui·l han en aquesta suspita, e les altres rahons vós les podets bé pensar qui serien dampnoses al dit bisbe si açò·s fahia; e soplegà a nós que nós sobre açò vos deguéssem escriure, e nós tenguem-ho en bé. Per què volem que vós sapiats si açò és ver e, si sentits que hoc, que de part nostra sopleguets al senyor papa e procurets que aquest mudament no sia fet, per les rahons que dites són, mas que cascun d’ells s’estien en son archabisbat, axí com se són. Dada en la ciutat de Vich, .IIII. dies anats del mes de setembre en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XVIII.

Idem ut supra, et expedita ut supra (Bernardus de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta et expedita absque vicecancellario, suo mandato).

198.

1318, setembre 16. Figueres.

Jaume II a Guerau de Rocabertí i Vidal de Vilanova, missatgers a la cort papal, ordenant el retorn del primer. Vilanova, pel contrari, hi romandrà, entenent en els afers de l’orde de l’Hospital i eventualment en altres qüestions amb el rei Robert [II] de Nàpols (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fol. 17v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. Als noble e amats conseylers nostres en Guerau de Rochabertí e en Vidal de Vilanova, salut e dilecció. Fem-vos saber que nós, esguardan que, vós amdosos, dies molts són passats sots estats en la cort del papa, specialment esperan la venguda del rey Robert, esguardan encara que la vostra estada tan longa no·ns és honor neguna, per ço avem acordat e tenim per bé, e volem e manam, que vós, dit noble en Guerau de Rochabertí, vista la letra, vos en vingats, reebut primerament comiat del papa en aquella manera bona de què·us parrà; e, entre les altres paraules, porets-li dir com vós, per alcuns grans affers que avets deçà, als quals no podets fallir, vos n’avets a venir, e que de la vostra venguda avets, per la gran necessitat dels dits vostres affers, obtenguda licència de nós. E sapiats que aytanbé aguérem fet semblant manament de venir a vós, dit en Vidal, sinó per los affers del Espital de què vós sots enformat, per lo qual fet volem que romangats e·y entenats, segons la informació que·us havem donada, e encara entretant en los altres fets de què amdoses érets enformats, axí com mils porets. Encara vós, en Vidal, si·l rey Robert venia mentre serets aquí, entendrets en los affers segons les informacions que amdosos havíets, e per nós e per nostres letres. Esters, vós, en Guerau, per la vostra venguda, porets provehir al fet del hostatge que deÿts que avets a tenir al rey de Mallorches. Encara vós, en Vidal, si·l rey Robert ve, porets escusar la tornada del dit en Guerau per la rahó de necessitat de sos affers dessús dita. Dada en lo loc de Figueres, .XVI. dies anats del mes de setembre en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XVIII.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta et expedita, mandato suo, absque vicecancellario.

Certum est quod subscripti nobilis Geraldus de Rochabertino et Vitalis de Villanova redierunt de curia domini pape, et nulla alia expeditio fuit facta, quia rex Robertus non venerat dum ipsi fuerunt ad curiam domini pape.

199.

1319 (Enc. 1318), febrer 18. Barcelona.

Jaume II a Bernat de Fenollar, lloctinent de procurador de Catalunya, amb l’encàrrec de demanar al consell de Tortosa i al bisbe i capítol de la ciutat un donatiu destinat a pagar al rei de Mallorca la redempció de les postats (sense escrivà).

ACA, C, reg. 245, fol. 96r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. Al amat conseller nostre en Bernat Desfonollar, tenent loch de procurador en Catalunya, salut e dilecció. Fem-vos saber que, depuys vos partís de nós, nós pensam que·us comanàssem ab cartes de creença que demanàssets, pregant als prohòmens e a la universitat de Tortosa, e encara al bisbe³⁵² e al capítol, que·ns ajuden a la quantitat de .CC.X. millia solidos, los quals, segons que vós sabets, havem a pagar al rey de Malorches per reembre les postats. E axí, trametem-vos per aquest correu les cartes de creença, manan a vós que les dites cartes presentetz, e per la dita creença preguets e induescats per totes aquelles maneres que puxats ne sapiats als dits prohòmens e universitat de Tortosa, e al dit bisbe e capítol, que ells ajuden a nós de gràcia special, d’aquella major quantitat que porets, a reembre les dites postats. Axí que al bisbe e al capítol podets dir que·u facen de ço des lur, mas emperò qu·ells ho hajen de lurs hòmens, que axí ho fem demanar a tots los prelats d’Aragó e de Catalunya e de regne de València, e axí s’és fet ja d’altres vegades que·ns acorrien e·ns ajudaven de gràcia, e pagaven-ho lurs hòmens. Et vós podets bé dir als dits prohòmens de Tortosa e bisbe e capítol ço que ara·ns ha fet lo dit rey de Malorcha, e com és gran necessitat a nós, per la dita rahó e per altres, que nós reemam les dites postatz; e, si no ho fahíem, quant de dan e de perill se’n puria seguir a tot lo regne. Les quantitats no·us trametem a dir, per ço com demanam de gràcia, mas ajats-ne ço que puxats, e si·us semble que a fer la dita demanda e prechs sia present l’infant don Jayme, car fill nostre, digats-li de part nostra que·y sia e·y ajut en ço que puxa. Dada en Barcelona, dicmenge .XVIII. dies del mes de febrer en l’any de .M.CCC.XVIII., sots lo nostro segell secret.

200.

1319, maig 16. Barcelona.

Instruccions donades per Jaume II a l’abat de Santes Creus, ensems amb Guillem de Jàfer i Pere de Celma, juristes de València, per a la fundació, per voluntat del sobirà, d’un monestir de l’orde de Calatrava al castell de Montesa (Bernat Safont).

ACA, C, reg. 338, fols. 22v-23v.³⁵³

Iacobus, et cetera. Venerabili et religioso fratri Petro, abbati Sanctarum Crucum,³⁵⁴ dilecto capellano nostro maiori, salutem, et cetera. Cum, super facto novi monasterii fundandi in castro de Muntesia, quedam comiserimus venerabili et religioso fratri Iohanni,³⁵⁵ abbati Vallisdigne, vobis ex parte nostra oretenus referenda, ideo vos rogamus quatenus, credendo relatibus dicti abbatis, compleatis quod super eo vobis ex parte nostra duxerit exponendum. Data Barchinone, .XVII.º kalendas iunii anno Domini millesimo .CCC.º nonodecimo.

B(ernardus) de Fonte, mandato regio.

Iacobus, et cetera, fideli G(uillelm)o de Jaffero, consiliario nostro, salutem et cetera. Cum venerabilibus et religiosis fratri Petro, abbati Sanctarum Crucum, dilecto capellano nostro maiori, et fratri Iohanni, abbati Vallisdigne, quedam comiserimus vobis ex parte nostra oretenus referenda, mandamus vobis quatenus, credendo relatibus dictorum abbatum, vel alterius eorum, faciatis et compleatis quod ex parte nostra vobis abbates ipsi, vel eorum alter, duxerint referendum, sciturus quod ex hoc nobis gratum et placidum facietis servitium, ac regratiabimur vobis multum. Data Barchinone, .XVII.º kalendas iunii anno Domini .M.ºCCC.ºXIX.º

Idem.

Similis fuit missa Petro de Celma, iurisperito Valentie. Idem.

L’abat de Sentes Creus ha personalment anar a Montesa. E en G(uillem) Jàffer, ho en P(ere) Celma, vaja ab ell, e que lus en sia fet manament.

Si·l maestre de Calatrava³⁵⁶ o el comanador d’Alcaniç ve a Montesa, e protesta que és apparellat d’enantar al monestir, respona l’abat que ell és vengut per aquella rahó meteixa, e que és apparellat d’enantar en lo fet, mas per ço com lo senyor rey ha procurat aquest fet e·n és cap e fundador, e a instància e satisfacció d’ell s’és tot fet, és covinent cosa e profitosa al monestir e de gran endreçament d’aquell que en açò sia demanat consell del dit senyor rey, e ab son consell se fassa ço qui·s farà, majorment com lo dit senyor rey, avén gran affecció al endressament del dit monestir, entenia esser personalment en lo dia emprès al loch de Montesa, per esser al dit fet e donar tota bona endreça a aquell, mas, per rahó de la malatia sua, no·y és pogut venir. E axí, diga el dit abat al maestre o al dit comanador que se’n venguen al senyor rey, per haver son conseyll sobre açò, e, si·l dit maestre o comanador se’n volen venir al senyor rey, vengue-se’n ab ell lo dit abat; en altra manera, protest-li d’aquestes coses ab carta publica.

Si, emperò, lo dit maestre o comanador dehia que ell no és aquí per acabament del dit monestir, mas per al·legar rahons que no·s cové al lur orde que·l dit monestir se faça, diga lo dit abat que d’assò ell no ha res a fer, mas que·u haja ab lo senyor papa. E si altres rahons dehia, per les quals no volgués o no pogués enantar al dit monestir, respona l’abat protestan ab carta o en altra manera, axí com a ell e a·n G(uillem) Jàffer o a·n P(ere) de Celma serà vist faedor.

E si l’abat de Sentes Creus era embargat per alguna necessitat, complesca en loch d’ell totes les dites coses l’abat de Valldigna, ab procuració que haja del abat de Sentes Creus, expresses les necessitats. E sia memòria al abat de Valldigna que, si l’abat de Sentes Creus no podia fer tals jornades que pogués complir al dia emprès al loch de Montesa, que se·n anàs primer l’abat de Valldigna, e ab letra e ab procuració del abat de Sentes Creus.

Són liurats per en Bernat d’Averçó al abat de Valldigna, liuradós per ell al abat de Sentes Creus: lo rescrit papal de la fundació del monestir, qui comença: Iohannes, et cetera. Ad perpetuam rei memoriam. Pia matris Ecclesie...; ítem, altre rescrit qui comença: Iohannes, et cetera. Dilecto filio abbati monasterii Sanctarum Crucum...; ítem, altre rescrit qui és tramès al maestre e al covent de Calatrava, inductiu que donen al dit monestir los béns que han en Aragó, qui comença: Iohannes, et cetera. Dilectis filiis magistro et fratribus ordinis Calatravensis. Dum ordinis...; ítem, altre rescrit en què·l papa mana al maestre de Calatrava que trameta .X. frares al dir monestir, qui comença: Iohannes, et cetera. Dilecto filio magistro ordinis Calatrave. Inter cetera...; ítem, li foren lliurats lo rescrit del papa tramès al bisbe de València³⁵⁷ sobre la citació del maestre; ítem, translat en paper de la citació del bisbe e de la resposta feta per lo maestre. Dels quals rescrits usen los abats en ço que vist serà a ells e a·n G(uillem) Jàffer o a·n P(ere) de Celma, e no en àls, e tornen-los a·n Bernat d’Averçó. Redeuntes dicti abbates, restituerunt dicta rescripta.³⁵⁸

E si per aventura lo dit maestre o comanador, ne altre per lo dit maestre, no era en lo dit loch al dit dia, lo dit abat de Sentes Creus o, ell absent, l’abat de Valldigna, protest en lo dit loch com ell, a requesta del senyor rey, és vengut en lo dit loch per complir lo fet del monestir quant en ell és, mas que no ha atrobat aquí lo dit maestre, ne altre per ell ab qui puga enantar en lo dit fet.

201.

1319, juliol 16. Barcelona.

Jaume II a l’infant Jaume, procurador general. Li encarrega que vaja a Lleida a fi de jutjar un excés comés per la ciutat i alguns particulars contra el noble Guillem d’Anglesola, on procedeix aplicar, segons el monarca, càstigs personals i grans penes pecuniàries, car ell no hi pot anar en persona, convalescent de la seua malaltia (Francesc Sabastida).

ACA, C, reg. 245, fol. 155r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, al molt car fill primer engenrat e general procurador nostre, infant en Jacme, salut e benedicció. Infant, sapiats que·n Berenguer Sentvicens, veguer nostre de Leyda e de Pallars, és vengut a nós e à’ns recomptat .I. gran excés e follia que la universitat e alcuns de la ciutat de Leyda novellament han feta contra el noble en G(uillem) d’Angleola, per lo qual excés, retent d’aquell justícia, puran alguns, segons que avem entès, personalment esser punits, e segons Déu e justícia ne exiran, ultra açò, grans quantitats de diners. E nós no podem quant aadés anar a la dita ciutat, que jassia, mercè de Déu, siam guarit, encara nos³⁵⁹ seria perill cavalcar e trebaylar en aquest temps, per què volríem e tendríem per bé que vós, si fer-se pot sens dan e greuge de vostra persona, encontinent vos en muntàssets ves la dita ciutat de Leyda e enantàssets sobre·l dit fet, segons que requerís justícia. E com lo dit en Berenguer Sentvicens se’n vaja ves vós per enformar-vos largament d’aquests affers, axí com sell qui·ls sab, volem que·l creegats de ço que·us dirà en esta rahó de part nostra. Data en Barchinona, .XVI. dies de juliol en l’any de .M.CCC.XIX.

Franciscus de Bastida, mandato regio, et fuit ei lecta. Fort(iter) criminal(iter).

202.

1319, juliol 28. Barcelona.

Jaume II a Ferrer Descortell, batle general del regne de València. Li ordena anar a Moixent per veure si es pot interceptar l’entrada d’una possible invasió granadina, tallant el pas del torrent que voreja la vila (Pere Martí).

ACA, C, reg. 245, fol. 162v.

Iacobus, et cetera. Fideli suo F(errari)o de Cortilio, baiulo regni Valentie generali, et cetera. Fem-vos saber que en Gonçalvo García, amat conseller nostre, nos ha dit que endret de la vila de Muxén à un torrent que devalla de la serra de la Ruva³⁶⁰ e ve prop de la vila, axí que en nul loch no ha pas sinó un poch prop de la vila, e à regonegut ell ab altres que, si aquell pas s’afollava, hom faent-y grant taylada, que null temps hòmens a cavall no porien devallar de Muxén a ençà, e nós entenam que, si açò era possíbil cosa, que seria subiranament grant profit e defeniment de tot lo regne, perquè, segons veritat, null gran poder de sarrahins³⁶¹ no poria entrar en lo regne de València sinó per la dita part de Muxén. Per açò volem e·us manam que de mantinent anets personalment al dit loch, e menatz ab vós alcunes dues o tres persones familiarment, de Xàtiva, que sien hòmens avists, e regonegats lo dit torrent privadament si·s poria afollar, com dit és, e per quant se purà fer la dita obra; e ço que trobaretz, fetz-nos-ho a saber yvassosament. E lo dit en Gonçalvo vos escriu sobre açò. Data Barchinone, .V. kalendas augusti anno Domini .M.ºCCC.ºXIX.

P(etrus) Martini, mandato regio.

203.

1319, setembre 5. Cornellà.

Jaume II a l’infant Jaume, procurador general, comunicant-li que, vist que s’ha excusat d’acudir davant del rei, ell mateix se’n va a Tortosa, malgrat la seua malaltia, per tal de tractar amb el primogènit les qüestions relatives al seu imminent matrimoni (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 245, fol. 182v.

Ed. J. E. m artínez FERRANDO, Jaime II de Aragón. Su vida familiar, II, doc. 295.

Iacobus, et cetera. Inclito infanti Iacobo, karissimo primogenito et generali procuratori nostro, et cetera. Fem-vos saber que dimarts primer de setembre vench a nós frare P(ere) Desporteyll, nostre confessor, lo qual havíem tramès a vós, e dix-nos que vós ara no podíets venir a nós. E nós, veén³⁶² que havem pres algun mellorament de nostra enfermetat, jassi·açò que no·u ajam bé apparellat, ne és sens perill, esforçam-nos axí com podem de anar a Tortosa, quan en andes, quan cavalcan a poques jornades, per ço com veem que és necessitat, per lo temps que·s acosta fort que vós devets oir vostra missa. E volem e fa mester que·us trobem a Tortosa, per ço que puscam parlar e acordar sobre aquests affers. Data in domo de Corniliano,³⁶³ nonas septembris anno Domini .M.ºCCC.º nonodecimo.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio facto per Dominicum Granyana, qui aportavit eam dictatam, ut dixit, per dominum regem.

204.

1320 (Enc. 1319), gener 6. Tarragona.

Informació donada per Jaume II a Ramon d’Avinyó, paborde de Tarragona, en la seua missatgeria a la reina Maria de Castella, amb la missió d’explicar la conducta de l’infant Jaume renunciant al matrimoni amb la infanta Elionor, néta d’aquella (Bernat d’Averçó).³⁶⁴

ACA, C, reg. 348, fols. 32r-34v.

Legatio comissa R(aymund)o de Avinione, preposito Terrachonensi, ad partes Castelle, circa negotium dicti domini infantis Iacobi.

.................................................................. ³⁶⁵

A la muy noble e muy honrada dona Maria, por la gracia de Dios reyna de Castiella e de León e senyora de Molina, don Jayme, por aquella misma gracia rey d’Aragón, et cetera, salut como a reyna que mucho amamos e de quien mucho fiamos, e pora quien querríamos mucha honra e buena ventura e tanta vida e salut como pora nos mismo. Reyna, ya el otro día, con la seguera carta nuestra que vos embiamos, vos fiziemos saber del fecho del infante don Jayme, nuestro fijo, cómo renunció a los regnos e tomó el hábito del Espital, e ahún vos embiamos dezir que dentro pocos días vos faríamos saber más cumplidament todos los fechos cómo son passados con el pebostre de la Eglesia de Tarragona; e assí agora avemos informado e mandado al honrado don Remón d’Avinyón, pebostre de Tarragona, consellero nuestro, el qual embiamos a vos, qui esta carta vos dará, que vos diga más cumplidament todos los fechos cómo passaron. E assí, reyna, podedes lo creer de quanto vos dixiere en esta razón de nuestra parte. Dada en Tarragona, .VI. días andados del mes de yenero en el anyo de nuestro Sennor de .M.CCC.XIX.

Idem (Bernardus de Aversone, mandato regio).

.................................................................. ³⁶⁶

Informatio tradita dicto R(aymund)o de Avinione.

Açò és ço que deu dir lo pebordre de Tarragona a la regina de Castella de part del senyor rey d’Aragó.

Primerament, con ja sap, que·l rey li féu saber largament per sa carta lo fet del infant en Jacme con és passat, del temps que li vench antojo o volentat de renunciar al regne e de lexar lo món entrò al dia que féu matrimoni ab la infanta dona Elionor.

E depuys, fet lo matrimoni, lo rey parlà ab lo dit infant molt espressament e li dix moltes coses segons que·s covenia al fet, e entre les altres coses, volia-li lexar mantinent lo regne de València entegrament e que·s nomenàs rey, si·s volia, e la infanta reyna, e que visqués allí a son delit e que no agués cura d’altres coses, que ell faria ab sos germans que tenguessen son loch en les altres terres e trebaylassen per ell en ço que maester seria; mas no poch altra cosa trer d’ell sinó que no·s trobava sufficient ne bastant a regnar ne a esser en matrimoni, e açò per moltes rahons. E aquella hora lo rey no·l volch més affrontar.

Enaprés, l’infant n’Amfós parlà ab ell per manament del rey, e clamà-li mercè estant agenolla[t] denant ell que·s partís d’aquest enteniment e que volgués regnar, que ell lo serviria en tal manera que jamés senyor no fo mils servit per germà con ell seria, e que no·l cabria treballar, que ell soferria tot l’afany dels regnes, mas tampoch no poch neguna cosa acabar ab ell.

Depuys, ordonà lo senyor rey que l’archabisbe de Çaragoça e los richshòmens d’Aragó, que allí eren ajustats tots, e bons hòmens de les ciutats, que parlassen ab lo dit infant, los quals o faeren molt bé e molt cumplidament e li promeseren moltes coses, les quals no eren tenguts de fer; e con açò no·ls bastà, dixeren-li paraules molt aspres, mas finalment no pogren àls acabar, sinó que dix que no·l enujassen, que no·n poria àls esser.

Aprés d’açò, ordonà lo senyor rey que s’ajustassen l’archabisbe de Tarragona e tots los demés prelats de Catalunya, e los richshòmens e bons hòmens de les ciutats, e aytambé del regne de València, e manà que parlassen ab lo dit infant en Jacme. E si aquells d’Aragó dixeren moltes coses e bones per retenir-lo al món, aquests enadiren quant pogren, obligants-se a ell a moltes coses, a aquelles que ells entenien que li serien a plaer, jassia que a ells eren greus de fer; mas no pogren altra resposta haver d’ell sinó aquesta: que ço que no havia volgut fer per lo rey, son pare, ne per amor de la infanta, ne per los aragoneses, a qui ell era més tengut que a ells per ço con lo havien jurat, e ell a ells, que no ho entenia a fer per ells, que eren presents.

E molts altres bons hòmens, grans clergues, religioses e altres en especial parlaren ab ell, faén-li consciència que errava e peccava, e dién moltes bones rahons, mas paria que con més li parlaven d’aquella rahó més se enfortia en son enteniment.

E ell rey aytambé li parlà molts plets, e vench a punt alcunes vegades de penadir-se de ço que comensat havia, jassia que havia partit tot quant tenia e gitada la companya de si; mas finalment no s’i poch altra cosa fer, mas que près l’àbit del Espital, jassia que havia dit que pendria l’àbit de monges blanchs, sinó per ço que no se atrevia que pogués soferir la dita orde.

E així, diga que bé entén lo rey que desplaer deu haver la reyna d’aquest fet, però pus altra cosa no s’i ha puguda fer, que aja per bé ço que Déus ha ordonat e volgut, car si per desplaer se pogués destorbar, assats ne mostraren lo rey e tots aquells de la sua terra, que jamés .I. senyor no fo més plant, sens rahó que ell no dava a les gens, guardant qui era ell. Però, així cové que se’n conort hom con si era mort.

E ofresca de part del dit rey que, con ell sia molt tengut a la infanta dona Elenor per molts deutes que ab ell ha e per lo bé que és en ella, que és apparallat de fer en lo fet de la dita infanta e de tractar e treballar aytant e molt més que si era sa filla, e no entén escusar neguna cosa que per ell pusca esser feta en bé e honor de la dita infanta, que sab Déus que més se té³⁶⁷ per pus dampnificat del fet de la infanta que no fa dell fill.

Sia informat lo pebordre que si, per aventura, per la reyna o per altra persona era rahonat o posat en dupte si les covinences han compliment segons que·l fet és passat, que respona e mostre con clarament e manifesta són cumplides, que les covinences no foren fetes, ne les rahons no·s donaren, sinó per fer lo matrimoni acabadament en fas de Esgleya, axí con se féu, e mostre les paraules de les covinences si mester hi faran.

Ítem, si per aventura la reyna o altres dehien per què lo rey no féu saber aquest enteniment del infant abans, per ço que s’i presés alcuna altra manera a partir aquest fet, que no li calgués ohir missa, a açò respona que, jasia que·l dit infant hagués mogut ja pessa ha aquest enteniment, però tolt l’avia lo rey d’ell, axí con ja ho féu saber a la reyna, e pochs dies havia que li havia fet saber que pendria muller al temps que emprès era, mas que li clamava mercè que no·s feés ab neguna ufana, mas simplement e no en ciutat ne en gran vila.

E així lo rey, volent que·l fet vengués bé, seguia sa volentat e atorgava-li so que volia en aquesta rahó, e majorment consentia aquesta manera, que·s feés simplament, per rahó d’aquesta desaventura que era esdevenguda de la mort dels infants. E ab aquestes paraules e ab semblants lo passà enganosament tro al temps que les covinences se devien cumplir, e, con ell descubrí³⁶⁸ sa volentat, no romania temps que hom ho pogués fer saber a la reyna, ne s’i pudia pendre negun remey, segons les covinences, si·l matrimoni no se solempnizàs en fas de Esgleya, e·ncara que fossen presents la reyna e los damunt dits infants, que eren ja morts.

E per ço con hom encara no perdia suspita que no·l tolguessen d’aquell enteniment, ans se cuydava hom que, ohida la missa, que·l tolrien entre tots d’aquell enteniment, segons les maneres dessús dites que s’i preseren.

E encara, que a la infanta no s’i trobaria tan bona ne tan segura carrera que ell fóra romàs e·l segle volenter, ab què no regnàs ne presés muller, e romania la infanta embargada tots temps, que no pogra haver altre marit, ell vivent. Mas, despuys que fo sollempnizat lo matrimoni en fas de Esgleya, covenia que usàs ab la infanta així con ab sa muller, o que entràs en orde, així con féu, e ella era solta per fer de si ço que volria.

E així, lo matrimoni de necessitat se covenia a fer a prou e a segurtat d’amdues les parts, majorment de la infanta per les rahons damunt dites e per ço con guaanyava les sues dots.

Pas lo pebordre per la infanta dona Maria e diga-li la rahó per què va cumplidament, e parle ab la reyna dels fets de la infanta de part del senyor rey, així con la dita infanta lo enformarà.

E si don Johan Manuel sarà là on és la reyna, dirà la missatgeria en presència del dit don Johan; e si·l trobava en camí o loch prop, veja-lo e diga-li la missatgeria damunt dita depuys que la aurà dita a la reyna.

Encara, semble que serà bé que, con dirà la missatgeria a la reyna, que·y deman lo rey, si esser-hi volrà, e aquells bons hòmens del consell de la reyna e del rey.

Encara, si la reyna mostrava despagament³⁶⁹ o dehia alcunes paraules, respona-li ab reverència e la [a]ssuag ab rahó, segons que·ls fets són passats ab veritat.

E si dehia, per aventura, que vol que la infanta torn en Castella, respona que d’açò seguirà lo rey ço que ella volrà.

Fuerunt tradita predicto R(aymund)o de Avinione: rescriptum domini pape originale, missum dicto infanti Iacobo, inter cetera, hortatorium ut procederet ad peragendum matrimonium cum infantissa domina Elionor, hostendendum prout videbitur³⁷⁰ in dicta legatione sua; item, translatum pactionum matrimonii factarum olim inter dominum regem Castelle et dominum regem nostrum, iniendi³⁷¹ inter dictos infantes. Tenor vero dicti rescripti est qui sequitur in sequenti pagina.

205.

1320 (Enc. 1319), gener 13. Tarragona.

Jaume II al noble Dalmau de Castellnou, oferint-li amb insistència la dignitat de mestre de l’orde de Montesa, vacant (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fol. 37r-v.³⁷²

En Jacme, et cetera. Al noble e amat nostre en Dalmau de Castellnou, salut, et cetera. Ben creem que·us membre ço que nós parlam ab vós enguany a Barchinona sobre·l fet del maestrat del monestir de Muntesa e de la resposta que·ns hi faés.³⁷³ Ara·us fem saber que havem vistes alcunes letres les quals l’amat conseller nostre en Vidal de Vilanova nos ha mostrades, que li ha trameses lo noble en Jaspert, vezcomte de Castellnou, per les quals apar que ell se entramet que vós preséssets aquest fet, a serviy de Déu e nostre, més que si anàvets a altra part, e que·l dit en Vidal nos pregàs que perseveràssem en aquella volentat en què érem con vos en parlam, e que·us n’escrivíssem con sahó fos, e que ell faria que vós tota hora faríets e obehiríets a la nostra volentat. Per què nós, fiants de la sufficiència e bonea vostra, vos fem saber que no·ns sóm partits d’aquella volentat que havíem con vos en parlam, ans perseveram en aquella e·ns plauria molt que, primerament per serviy de Déu e puys per lo nostre e per vostre bé, fóssets en aquell estament, cor molts béns vos hi jaen, e specialment a la ànima, que és sobre tot. E nós, per aquesta rahó, volríem-ho per a vós, per ço con nos havets servit e sabem la bona affecció que havets envers nós, e tenim certament que vós hi serviríets principalment a Déu e puys a nós. Per què havem tengut en bé de escriure a vós en aquesta rahó e de fer-vos saber nostra volentat, e axí vós, mantinent, vista la letra, si havets volentat de pendre lo fet, venits tantost a nós aparellat de pendre l’àbit e de enantar en lo fet, cor nós darem obra, Déu volent, cumplidament sobre açò; aytambé, si no n’havets volentat, fets-nos-ho tantost saber, cor no·s poria lo fet allongar per lo gran perill e don que per falta de maestre pren tot dia lo monestir. E d’aquesta rahó metexa havem escrit ara al dit noble en Jaspert. Dada en Tarragona, .XIII. dies anats del mes de gener, en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XIX.

Idem ut supra (Bernardus de Aversone, mandato regio). Expedita ut supra (Expedita suo mandato, absque cancellario).

206.

1320 (Enc. 1319), gener 13. Tarragona.

Jaume II al noble Bernat de Cruïlles, persuadint-lo a fer ingressar el seu fill a l’orde de Montesa, encara que no tinga els deu anys (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fol. 37v.

En Jacme, et cetera. Al noble e amat nostre en Bernat de Cruïlles, salut e dilecció. Remembre’ns con vós nos havets pregat de .I. fill vostre que endreçàssem que fos reebut en la orde de la cavalleria del monestir de Montesa. On vos fem saber que a nós plau e volem que·ns trametats lo dit fill vostre, e nós comanar l’em e fer l’em reebre al maestre del dit³⁷⁴ monestir qui ara·s deu fer novellament. E no·l duptets de trametre si·us aja .X. anys, o aquèn entorn, que ab altres fadrins que·y aurà, fills de honrats hòmens, se nodrirà e serà bé pensat e nodrit e no·l farà fretura res que ops aja, e valrà’n tots temps més, pus sia .I. temps nodrit en la orde ans que reeba l’àbit. E entenem que deja partir de vós per trametre-lo a nós en la segona setmana de febrer qui ve. Dada en Tarragona, .XIII. dies anats del mes de gener, en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XIX.

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per Vitalem de Villanova.

207.

1320, abril 17. Montblanc.

Ambaixada de Jaume II al papa Joan [XXII], a càrrec de Guerau de Rocabertí i de Juan Lopes, ardiaca de Calataiud. Sol·licita que la dècima recollida als seus regnes es destine a la conquesta de Sardenya, en lloc d’aplicar-se a una intervenció contra Granada (Francesc Sabastida).

ACA, C, reg. 338, fols. 40r i 41v-42v.

Legatio comissa nobili Geraldo de Rochabertino et Iohanni Luppi, archidiacono Calataiubii, ad dominum papam.

Sanctissimo et beatissimo in Christo patri et domino domino Iohanni, divina providentia sacrosancte Romane et universalis Ecclesie summo pontifici, Iacobus, et cetera, pedum oscula beatorum. Nobilem virum dilectum consiliarium nostrum Geraldum de Rochabertino et discretum Iohannem Luppi, archidiaconum Calataiubii, clericum et familiares nostros, presentis littere exhibitores, super quibusdam negotiis honorem et servitium sancte Romane Ecclesie atque vestrum ac nostrum et regni nostri statum plurimum respicientibus et tangentibus vestre clementie exponendis, informatos a nobis plenarie, ad pedes sanctitatis vestre providimus destinandos, humiliter supplicantes quatenus dictos nostros nuntios benigne recipere, clementer audire suisque relatibus fidem plenariam adhibere vestra beatitudo dignetur. Universorum Conditor et mirificus reparator beatissimam personam vestram ad eius sancta servitia conservare dignetur incolumem plenis annis. Data in Montealbo, .XV.º kalendas madii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º

Franciscus de Bastida, mandato regio.

.................................................................. ³⁷⁵

Açò és ço que·l noble en Guerau de Rochabertí e en Johan López, artiache de Calatayú, han a dir al papa de part del rey d’Aragó.

Primerament, ab deguda reverència, lo saluden e li recomanen lo rey e los infants.

Aprés, li diguen con la sua sanctitat sab con lo regne de Cerdenya e de Còrsega és donat al rey d’Aragó e als seus qui aprés ell regnaran en Aragó, e aquells regnes deu tenir per la sancta Esgleya sots certes condicions, les quals la sua sanctitat bé sab, e entén lo rey d’Aragó que no és honor del papa ne profit de la Esgleya, ne encara honor del dit rey, que la cosa romanga pus en aquest estament, ans quasi és derrisió e escarn; e el dit rey, beneÿt sia Déu, és guarit de la enfermetat que ha haüda, e ha bon fill e bon hereu, que ha tal persona da qui·s pot molt ajudar. Per què sopplica, ab aquella reverència que pot, que li sia feta ajuda per lo dit papa a la dita conquesta de la dècima que és collida e justada per manament del papa dels regnes e de les terres del dit rey, e si açò volrà fer lo papa graciosament e en do a la bona ventura; si no, lo rey d’Aragó pendrà aquella ab les condicions que devall se seguexen.

És a saber, que s’obligarà que, haüda Cerdenya e Còrsega, quant que passatge general se faés passarà e serà en aquell ell ho l’infant don Alfonso, fill e hereu seu, ab aquella gent que·l papa ordonarà, segons la quantitat que reebuda haurà. E par covinent cosa e rahonable que, d’açò qu·és estat collit e levat de les terres e regnes seus, se deja abans la sancta Esgleya servir d’ell ho de son hereu que distribuir ne donar-ho a altre príncep negú.

E si·l papa volrà més que·l rey d’Aragó e l’infant, son fill, aprés la dita conquesta, enanten contra los serreÿns d’Espanya que esser en lo passatge, poran-ho molt bé fer, haüda Cerdenya e Còrsega, ço que ara tant bé no poden fer. E en aquell temps és appareylat lo dit rey de fer lo dit enantament, tot axí con al papa plaurà d’ordonar.

Ítem, puxen proferre al papa, de part del rey d’Aragó, que, ell faent aquesta ajuda, que·l rey d’Aragó li heretarà en Cerdenya e en Còrsega bé e covinentment .II. de sos nebots ho parents, qualque a ell plàcia.³⁷⁶

Ítem, si el papa atorga les coses damunt dites, ajen una carta en què·l papa man a prelats dels dits regnes e a jutges e a comtes e a vezcomtes e a altres barons, e a totes les gents de qualque condició sien, clergues e lechs, que reeben e ajen lo dit rey d’Aragó per lur rey e per lur senyor, e a aquell obeesquen axí con a senyor e a rey; e una altra de excomunicació a tots los rebel·les e a tots aquells qui enpediment ho enbarc hi daran, de paraula ho de fet, publicament ho amagada. E aquests rescrits e altres qui facen per açò ajen con mellors e pus bastans poran, segons que là trobaran de consell. E que sia ordonat un legat de la terra del rey d’Aragó qui perseguesca aquest fet per lo papa, e seria agradable al senyor rey lo bisbe de Barcelona,³⁷⁷ segons que aquests rescrits ja altra vegada foren atorgats per los predecessors del dit papa.

Ítem, si el papa atorga les damunt dites coses e no·s té per pagat de la segurtat que·l rey d’Aragó profer d’anar en lo passatge ho del enantament de Granada, e volia que les quantitats damunt dites li sien assegurades en altra manera, asseguren-li-ho sobre·l regne de Cerdenya e de Còrsega, axí que·l rey d’Aragó sia tengut de donar la meytat de la renda dels dits regnes tant e tant longament tro el papa fos satisfet de les dites quantitats.

Ítem, sien enformats que si·l papa los deya que vol fer la dita ajuda, mas que és sa volentat que·s convertesca contra los sarrahins d’Espanya més que en lo fet de Cerdenya, que diguen e responen que·l rey d’Aragó ne volrà finalment ço que a ell més ne plàcia, e que sab Déus que major volentat ha en l’anantament contra los enamics de la fe d’Espanya que a negú altre fet del món, mas veu e conex que·l conqueriment de Cerdenya e de Còrsega és fi e acabament de la conquesta de Granada, per les rahons que devall se seguexen.

Primerament, que si l’enantament se fa ara contra Granada, és de molt gran messió e no par que deja fer gran fruyt. Que sia de gran messió se mostra manifestament, cor s’auran a fer dues armades de mar: una qui guart l’estret de Jubeltari contínuament, d’estiu e d’ivern, e ha·y obs almenys .X. galeas; altra armada d’altres .X. galeas armades, per acompanyar la vianda qui irà per mar a la host de terra, e el nòlit de les naus e dels altres vexells per portar la vianda, qui muntarà molt, e l’acorriment e·l sou dels cavallers, qui almenys han a esser .II. millia cavalls armats e de .D. a mil alforrats, qui és de molt gran messió; e, pus los moros se guarden d’exir en camp, ço que sabran bé fer, porà·ls hom fer poc de don, cor en aquestes partides deçà no ha grans tales. Mas si Cerdenya e Còrsega eren conquestes, lo rey d’Aragó, axí con aquell qui haurà ab què, porà continuar la guerra per mar e per terra totavia ab covinent ajuda de la Esgleya, axí con aquell qui serà molt poderós en la mar, e encara haurà de què sostenir la guerra e·ls anantaments de la terra. E, encara, que al papa no deu plaer que el rey d’Aragó estia axí, que haja lo títol e el dret del regne de Cerdenya e de Còrsega; deshonor li és e minva que no aja los dits regnes, axí con haver-los deu, ne és honor ne profit de la sancta Esgleya ne del papa.

Ítem, sien enformats que si·l papa, ohides les rahons per què és mellor lo viatge de Cerdenya aadés que l’enantament de Granada, estava en son enteniment, no·u rebujen, ans li o graesquen de part del rey d’Aragó e se’n mostren pagats, e demanen los rescrits que a aquell negoci són necessaris e comissió a aquell prelat de la terra del rey que·l senyor papa volrà que do la dita dècima a perseguir lo dit negoci. E diguen que·l rey d’Aragó enantarà en lo dit negoci a la primavera primervinent, ho, si abans podia començar lo dit enantament, que·l dit prelat a qui el papa ho comenarà deja donar recapte al negoci.

Ítem, sien enformats los dits missatges que si el senyor papa volia acórrer al rey de la dita dècima per a la conquesta del regne de Cerdenya e de Còrsega, mas no de tota, que·n presessen les dues parts, ho la meytat almenys, en la forma damunt dita.

208.

1320, juny 2. Lleida.

Ordre de l’infant Alfons al lloctinent del portantveus de procurador del regne de València dellà Uixó, de detenir i mantenir pres Jaume Despont fins a nova disposició (sense escrivà).

ACA, C, reg. 412, fol. 57v.

Infant n’Amfós, et cetera. Al feel nostre en Pere Romeu, tinent loch del portantveus de procurador del regne de València del riu d’Uxó ensà, salut e gràcia. Manam a vós espressament e sots pena de la nostra gràcia e mercè que encontinent, vistes les presents, prengats en Jacme Despont, lo qual per vós és estat tret de la presó del castell d’Almazora, e aquell pres tingats tro que per nós hajats altra letra, o per lo senyor rey, què deyats fer d’aquell; e açò façats tant secretament que·l dit Jacme no·s puixa amagar. En altra manera, nós açò demanaríem a vostre persona e a vostres béns. Data en Leyda, quarto nonas iunii, anno Domini millesimo .CCC.ºXX.º, sots nostre segell secret.

209.

1320, juliol 6. Calataiud.

Jaume II al seu germà, Frederic [II] de Sicília, sobre les treves amb el rei Robert de Nàpols (Francesc Sabastida).

ACA, C, reg. 338, fol. 31r.

Regi Frederico, Iacobus, et cetera. Car frare, ja creem que sabets con lo papa, de son propri moviment, volent usar de son poder, ha refermada la treva entre vós e·l rey Robert entrò a la festa de Nadal primera qui ve, e allongada la dita treva de la dita festa a tres anys, sots la forma e condicions que són largament contengudes en lo seu rescrit. E molts són qui parlen e dien, segons lur juhiy, ço que vós sobre açò devets fer, mas consell nostre seria que, pus vós havets espay d’ací a la festa de Nadal de acceptar la dita treva ho de no acceptar, que no precipitàssets a dir-ne vostre enteniment si la entenets vós a atorgar ho a denegar, car saviea és que en los grans fets faça bon³⁷⁸ ço que ha a fer ab gran deliberació e no corrén. E nós entenem,³⁷⁹ car frare, que ab lo noble e amat conseller nostre en Bernat de Serrià, qui encontinent se n’entén anar ves vós, vos en trametam a dir complidament ço que·ns en parrà. Data en Calatayú, .VI. dies del mes de juliol en l’any de mil .CCC.XX.

Franciscus de Bastida, dictata per decanum Oscensem, et expedita suo mandato absque tenente locum cancellarii, quod dixit dictus Franciscus.

210.

1320, agost 20. Tarassona.

Jaume II al seu primogènit, l’infant Alfons, procurador general, aconsellant-li la condonació de la multa imposada als jueus que anaren a Montclús a soterrar els seus correligionaris assassinats pels pastorells (Francesc Sabastida).

ACA, C, reg. 246, fols. 89v-90r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al amat car fill nostre infant n’Amfós, primogènit e general procurador nostre, comte d’Urgell, salut, et cetera. Infant, havem entès que vós havets condempnats en grans quantitats los juheus de Barbastre e d’altres lochs nostres qui vengren a Muntclús³⁸⁰ per soterrar los juheus que·ls pastorells havien morts, per rahon d’alscuns excesses que·ls dits juheus, qui per soterrar los altres eren venguts al dit loch, havien comeses e fets, derrocan partida del pont e talant e en altra manera. E nós, infant, ans del dit enantament vostre, havíem e havem ordenat que dels juheus de tota la senyoria nostra ajam una gran ajuda de .CC. millia solidos e més, de la qual puxam pagar tot ço que devem per la compra del comtat d’Urgell e veçcomtat d’Àger, ab alcuna cosa que·y anadescam, e entenem que d’açò se seguirà a nós e vós gran servey, que nós cobrarem bé .L. millia solidos de renda a la messió de la nostra casa e vós cobrarets lo veçcomtat d’Àger. E axí, és mester que, per tal que·ls juheus o puixen suffrir e nós ne puixam haver esta ajuda, qui és a nós e a vós de gran profit e servey, que en àls los comportem e·ls relevem. Per què volem e·us manam que vós, a pagar les quantitats en què·ls havets condempnats per la dita rahó, no·ls fassats forçar ne per aquella rahó contra ells no sia enantat tro vós siats ab nós, e lavors nós, haüda certificació de la colpa en què·ls trobàs, ordenar híem ço que a nós parrà. Però, bé·ns plau que la condempnació sia feta, perquè mils aportarà hom los juheus a la demanda nostra damunt dita. Dada en Teraçona, .XX. dies anats del mes d’agost, en l’any de nostre Senyor .M.CCC. vint.

Franciscus de Bastida, mandato regio.

Predicta litera fuit expedita absque signo tenentis locum cancellarii, mandato regio facto per dictum Franciscum de Bastida.

211.

1320, novembre 14. Osca.

L’infant Alfons al sultà d’Egipte, recomanant-li fra Pero Ferrandis d’Íxer, dominicà, que projecta adquirir cases a Jerusalem per tal de fundar un convent del seu orde (sense escrivà).

ACA, C, reg. 407, fols. 21v-22r.

Al molt alt e molt noble e molt honrat e nomenat el savi e el dreturer en son regne, príncep dels sarrahins Abilfat Machomat, fill del molt alt rey Almançor, soldà de Babilònia e senyor de les parts de Levant, infant n’Amfós, del molt alt senyor rey d’Aragó primogènit e general procurador seu e comte d’Urgell, salut axí con a rey alt e honrat que nós molt amam e per qui desigam honor e creximent de bé, e a la honor e al plaer del qual nós sóm apparellats e volenteros[e]s, axí con a amich que molt amam e de qui molt fiam. Fem-vos saber que nós,³⁸¹ per la gran devoció e affecció que havem al Sant Sepulcre de Jerusalem, axí con cathòlich christià, desigam molt que·l serviy de Déu fos crescut e continuat en aquell, e con l’onrat e religiós frare P(ero) Ferràndeç de íxar, de la orde dels frares preÿcadors, qui és hom honest e de bona conversació, e encara és ab nós en deute de parentesch,³⁸² vaja personalment en aquexes partides, pregam-vos curosament que vós vulats donar e assignar les cases de Jerusalem que foren del patriarche, en què lo dit frare P(ero) e los altres frares de la dita orde dels³⁸³ preÿcadors qui seran aquí pusquen star e tenir convent a honor e a serviy de Déu e del Sant Sepulcre damunt dit, e en açò mostrarets a nós e farets honor e gran amor e·us ho grayrem molt. E sobre les coses damunt dites vos pregam que creegat tot ço que·l dit frare P(ero) vos dirà de paraula de part nostra. Encara·us pregam que·l damunt dit frare P(ero) ajats e tingats recomenat per amor e honor de nós, e fer-nos n’ets gran plaer. Dada en Osca, .XIIII. dies del mes de noembre, en l’any de nostre Senyor de mill .CCC.XX.

Predicta littera fuit duplicata sub eodem tenore in omnibus, salvo quod in ipsa non fuit appositum illud verbum in supraproxima scriptum, videlicet: e encara és ab nós en deute de parentesch, cum sic eam vellet frater P(etrus) Ferdinandi de Íxer et mandaretur fieri per dominum infantem.

212.

1320, desembre 23. Osca.

L’infant Alfons a la comtessa vídua d’Urgell, Faidida de l’Illa, protestant que no vol perjudicar ni molestar els seus servidors (Guillem Coper).

ACA, C, reg. 407, fol. 44v.

De nós, infant do Alfonso, et cetera. A la noble e honrada dona Faÿda de la Ylla, comtessa d’Urgell,³⁸⁴ salut, et cetera. Havem rehebuda vostra letra e, enteses aquelles coses que en aquella se contenien complidament, a vós responem que anch no fo ne és nostre enteniment de fer dan ni³⁸⁵ mal a negun hom ni altra persona qui en vostre serviy sia estada, ni aquells agreujar contra rahon ni contra justícia, ans o havem vedat tant con havem pogut; cor ben sabem que, algunes vegades, alguns hòmens volien e entenien dar don, aquell que poguessen, de mort o d’altres coses, a alcuns d’aquells qui estan en vostre serviy, si nós ho volguéssem sofferre, e que no·ns calia que res hi diguéssem, sinó que volien que no·ns desplagués, mas nós, entenén que a vós ne seria fet greuge, anch no·u volguem consentir, ans o vedam tant con poguem e·u vedarem per tots temps, per ço con no volem que res se faça contra cells qui a vós han servit que puscha tornar a don o a diffamació de vostra persona. E axí, siats certa que contra ells nós no farem ne enantarem en neguna cosa, si donques no·u feyem a instància de clamadors, als quals a justícia fallir no poríem, ho en altra manera ells no feyen coses per què per nostre offici haguéssem a enantar contra ells; mas en altra manera, per ço que vós nos scrivits, no·us cal duptar, ans volem e per aquesta present letra atorgam, e a vós e a·quells qui d’aquesta rahon reguart hajen de nós, que salvament e segura estien en la terra del senyor rey e nostra, e no hajen dupte que per nós per aquella rahon lus sia feit don ni greuge ni neguna offensa, si donches, con dit és, a instància de clamador o en altra manera no feien cosa per què deguéssem enantar per nostre offici. Data Osce, .X. kalendas ianuarii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º).

G(uillelmus) Coperii, mandato domini infantis facto per G(uillelmum) Oulomar.

213.

1321 (Enc. 1320), febrer 3. València.

Carta de cortesia de Jaume II a Elisabet de Sicília, comtessa d’Empúries (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 246, fol. 164r-v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. A la nobla e amada Isabela, comtessa de Empúries,³⁸⁶ salut e dilecció. Fem-vos saber que, per gran enbargament que havem ahut tro ara, axí per la gran malaltia que havem ahuda con per altres molts e diverses afers, no·us havem puguda visitar per nostres letres; ara, emperò, vos fem saber, per ço con sabem que·n haurets plaer, que, beneÿt Déu, nós e nostres enfants e tota nostra casa sóm sans, volents e manants a vós que, quantesque vegades ajats avinentea, nos fassats saber de vostre bon estament. Encara·us fem saber que n’Arnau Solivella e n’Andreu de Joff, missatgers del rey en Frederich, car frare nostre e pare vostre, són venguts a nós, e han-nos dit, entre les altres coses, que·l dit rey en Frederich e tot son regne són en bon estament, lohat Déu. E açò·us fem saber per ço con entenem que·n haurets plaer. Data Valentie, .III.º nonas februarii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º

Bernardus de Aversone, mandato regio.

214.

1321, març 30. València.

Cèdula confidencial adreçada per Jaume II a l’infant Alfons sobre el càstig dels excessos perpetrats pel procurador del noble Ramon Folch contra els molins reials d’Igualada (Domingo de Biscarra).

ACA,C, reg. 246, fols. 191v-192r.

Iacobus, et cetera. Inclito infanti Alfonso, karissimo primogenito et generali procuratori nostro, comiti Urgellensi, salutem et benedictionem paternam. Recepimus litteram vestram, per quam, inter cetera, nobis noviter intimastis fractionem molendinorum nostrorum Aqualate, facta per R(aymundu)m Cort, procuratorem nobilis R(aymundi) Fulconis, et neces subsequenter comissas per ipsum nobilem et alios complices suos in personas quorundam hominum Minorise, qui ad dictam villam Aqualate in exercitu veniebant, ac captionem per eum insuper factam de aliquibus hominibus exercitus supradicti, ex quibus, convocatis per vos exercitibus aliquarum civitatum et locorum Cathalonie, intenditis procedere contra illos. Cuius siquidem littere et cedule in eadem intercluse tenore plene collecto, vobis ducimus respondendum quod valde nobis displicuerunt enormitas excessus per dictum nobilem in nostros subditos etiam incepta, necnon iamdicta dispendia eis, ut premittitur, non absque nostre ditionis contemptu tam presumptuose quam temere sic illata, propter quod expedit vobisque precipimus ut contra dictum nobilem et eius complices in premissis culpabiles ac bona eorum, vocatis exercitibus ac aliis viribus agregatis secundum ius et Usaticos Barchinone, sic constanter et viriliter procedatis quod eis cedat ad penam et ceteris ad exemplum, ita tamen quod semper processus vestri de ratione procedant et iuris presidio fulciantur, neque possint in aliquo de iniustitia reprehendi. Volumus tamen ac vobis mandamus ut, adhibita et vobis associata bona et experta militum et equitum multitudine, cum quibus prudenter, mature atque potenter possitis premissa peragere, processus huiusmodi faciatis, sic antiquorum et magis in hoc expertorum acquiescendo consiliis quod processus vestros, postposito cuiuslibet impetu iuventutis ac vitatis circa personam vestram et subditos incautis quibuscumque periculis, caute, solerter ac laudabiliter finiatis. Data Valentie, .III.º kalendas aprilis anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º primo.

Do(minicus) de Bis(carra), mandato regio, et fuit sibi lecta.

Item, fuit missa in dicta litera interclusa quedam cedula, continentie subsequentis.

Encara, infant, nos és semblant que vós, axí súbitament que sabés aquests fets, no deguéssets esser vengut al loch d’Agualada, qui és, axí con vós sabets, enmig de ço d’en R(amon) Folch, mas a Cervera estant devets fer vostres processes, aquells que trobàssets de consell que fer deguéssets, e plegar aquí vostra gent de cavall e de peu, e puys poderosament, axí con a vós se pertayn, entrar per la terra sua, là on víssets que mils e més lo poguéssets destrènyer e carvendre-li³⁸⁷ ço que feyt avia.

Idem, mandato regio, qui eam dictavit.

215.

1321, abril 16. València.

Carta reservada de Jaume II al seu primogènit sobre la manera d’actuar contra Ramon Folch (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 339, fol. 376r.³⁸⁸

En Jacme, et cetera. Al molt car primogènit e general pocurador nostre infant n’Amfós, comte d’Urgell, salut, et cetera. Infant, per les paraules contengudes en la pocha cèdula que·us enviam dins la letra nostra segellada ab lo segell comú, les quals són que una letra nostra ab segell secret, que·us trametem ab la damunt dita ensems, bé e diligentment enteséssets e complíssets, no prenats dupte ne altre enteniment sinó aquell qui és en la dita letra ab segell comú e en l’altra ab segell secret, les quals amdues ensemps vos deuen esser presentades, sobre·ls enantaments que fets, que solament vos tramesem la dita cèdula per apercebir-vos que·us enviàvem la dita letra ab lo segell secret, e que, si solament vos era presentada aquella ab lo segell comú, que sabéssets que altra ab lo segell secret vos devia esser presentada, cor nostre enteniment és que, en R(amon) Folch faent ço que és en la cèdula del tractament, que vós fassats ço que·us enviam a dir en les dites letres. Data Valentie, .XVI.º kalendas madii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º primo.

Bernardus de Aversone, mandato regio, cui fuit lecta. Expedita mandato regio absque vicecancellario.

216.

1321, juliol 20. Girona.

Respostes donades per Jaume II als capítols presentats per l’infant fra Jaume, de l’orde de Montesa, fill seu, sobre alguns escrúpols de consciència d’aquest i peticions que vol dirigir al papa (Francesc Sabastida).

ACA, C, reg. 348, fols. 45v-46v.³⁸⁹

Iacobus, et cetera. Venerabili et religioso fratri Iacobo, karissimo filio nostro, salutem et benedictionem paternam. Vidimus Petrum Eximini d’Iranço, quem nuper nobis cum quadam credentie litera destinastis, et intellectis hiis que nobis ex parte vestra retulit et in capitulis obtulit, eisdem capitulis responsiones nostras fecimus, prout in eisdem, quas vobis in presenti interclusas transmisimus, plenius videbitis contineri. Sane quia scimus quod desideratis de nobis et liberis nostris, fratribus vestris, felices audire rumores, vobis ad gaudium nuntiamus quod, favente Deo, feliciter agimus et valemus, mandantes vobis ut statum vestrum nobis quotiens vobis opportunum fuerit describatis. Data Gerunde, .XIII.º kalendas augusti anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º primo.

Franciscus de Bastida, mandato regio.

Sequitur tenor sedule misse intercluse in litera predicta.

Respostes que·l senyor rey fa als capítols que don Pero Eximenis li dix de part de frare Jacme, son fil.

Al primer capítol, del vot de pendre àbit de Cistell en lo monestir de Sentes Creus, respon lo senyor rey que moltes vegades li·u ha dit e tramès a dir que no·n cal trametre al papa ne li’n cal aver consciència, que el àbit près en lo monestir de Sentes Creus, e àbit del orde de Cistell, per què par que asats complí lo vot; però, si alcun scrúpoll n’à de consciència, son confessor, donant-li’n alcuna penitència, lo’n pot absolvre, e d’açò és cert lo senyor rey per conseyl de bons clergues. E si trametia al papa per ço que no cal, parria ignorància e leugeria e faria son escarn.

Al segon capítol, de la absolució de .II. vots fets en dues cartes, la .I. de eleger sa sepultura a Sentes Creus, l’altre que féu de estar en aquel mateix loch, respon lo senyor rey que aquests .II. vots pot él molt bé servar, ço és a saber, que totavia on que vaja sia son enteniment de tornar al dit monestir, que gens los monges qui són reebuts en lo dit monestir no·y són encativats,³⁹⁰ ne senten lo vot que jamés no·n puxen exir, per què él estan on que sia e anan on que vaja, demanada licència a son maestre, axí con ver religiós deu fer, asats fa compliment a son vot. Del vot de la sepultura no veu lo senyor rey per què sia necessari de mudar-lo, que no entén que en nuyl loch del món, quant que a Déu plàcia de fer d’ell ses volentats, puxa jaer³⁹¹ mils ne pus honradament que ab son pare e ab sa mare; però, si no li plahia e vol jaer al monestir de Muntesa, d’on és frare, ho en alcuns dels altres lochs del dit orde, fer-ho pot, que no li’n cal aver scrúpol de consciència.

Al tercer capítol, que·l papa li perdó ço que à haüt de les esglésies per qualque rahó, respon lo senyor rey que, segons que ell ho faya bé e justament, no li par que li’n calgués aver consciència, mas, però, per satisffer-ne a ell, lo senyor rey ne trametrà al papa e creu qu·ell ho farà volenter.

Al quart capítol, del fet d’Ulldecona, respon lo senyor rey qu·és dupte que·l papa ho vula fer, per ço cor no veu que volenters tolga als ospitalers, con que·ls do e·ls enadescha tots dies, però no romandrà per ell que no·u asatg e·y farà son poder.

Al quint capítol, que·l papa li do ço que·l monestir de Calatrava ha en lo regne de València, respon lo senyor rey que·u veu fort diffícil d’acabar, que·l papa no volenter toll a negun orde per donar a altres ço d’él, mas, però, lo senyor rey ho assajarà e·y farà son poder.

Al .VI. capítol, no·y cal resposta.

Al .VII. capítol, que li perdó con no·l ve veer, respon lo senyor rey que él faça bé ses faenes a la ànima e al cors, que molt li plau que·s repòs e que pens bé de si eleix, e·l té per escusat con no ve a ell.

Al .VII. capítol, en què profer de fer assegurament aquel que·l senyor rey vula de no aver altre enteniment, respon lo senyor rey que, cant a el fet que·l senyor rey e tothom se’n deu tenir per segur, axí con aquell que vuymés, segons Déu e veritat no pot àls fer ne deu, ne li cal aver negun dupte, ans pot estar bé e segurament, que, él perseverant en sa religió a plaer de Déu e a honor de si eleix e de son linatge, tant tart volrria el senyor rey ne l’infant do Alfonso ne negú de sos altres germans que la sua persona agués null mal con lo volrrien per a lurs pròpries persones. E axí, no li cal ymaginar neguna cosa sobre açò, ans pot viure segur e consolat.

217.

1321, agost 26. Perpinyà.

Jaume II a Simó de Bell-lloc, el seu ambaixador a la cort papal, sobre la millor estratègia per a obtenir la concessió de la dècima (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fols. 56v-57r.³⁹²

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. Al amat conseyler nostre en Simon de Belloch, salut e dilecció. Fem-vos saber que dicmenge, .XXIII. dies del present mes d’agost, reebem letra vostra la qual derrerament nos havets tramesa, en la qual, entre les altres coses, nos feés saber la resposta que·l senyor papa vos havia feta que per res no daria la dècima, per tal car és deputada al passatge d’Oltramar, e aytambé ço que depuys li comensàs al fet de la posa e de la treva,³⁹³ en lo qual vós deÿts que·us escoltà molt graciosament e que li plach, e les altres paraules que n’agués ab ell e ab lo rey Robert, e com hi mesclàs depuys lo fet de la ambaxada del infant en rahó d’aquelles dues maneres de la dècima a aver, e açò e tot l’àls que en la dita vostra letra era contengut bé e plenerament havem entès. A les quals coses vos responem, e primerament al fet de la dècima, que, pus vos és estada negada en la primera manera que principalment la demanàvets, que fassats vostra punya que la pugats haver en la una de les dues maneres de què vós agués informació nostra e del infant, o en l’altra que·ns havets feta saber de la imposició de novela dècima, faent vostre poder que nós puscam haver la dècima ya culita e que aquella novella fos tornada en loch de la altra. Quant al fet de la treva, vos responem que, per tal com nós no sabem la volentat ne l’enteniment del rey en Frederich, nostre frare, no·ns pleviríem ne atorgaríem per ell la treva a .V. ne a .VI. anys ne a més, si almenys no era de .X. anys, e encara lavors sí·n volríem assentiment seu; bé, emperò, li consellaríem e hi faríem tot nostre poder, e creem que ell n’estaria a consell nostre al dit temps de .X. anys. Per què havem provist e tenim per bé que vós punyets que la treva sia com a més anys puscats, almenys tro als .X. anys, però que si no podíets pujar de .V. a .VI. anys a amunt, així com vós deÿts que no·us pensats que de més o volguessen per res atorgar, e encara en cas que a més hi consentissen, que vos retingats així com mils e pus sàviament porets los fets en sospès, en manera que no·s rompen, dient que vós tornarets a nós e que cuydats que·ls fets vendran a bé, e desembargats-vos com abans puscats de la cort. E, com vós serets tornat a nós e sabrem los fets pus clarament en què estaran, farem-ho saber al rey Frederich, e en altra manera hi proveyrem com mils nos seria vist faedor. E aquesta letra no veja negú, sinó vós e el escrivà qui la·us legirà. Data Perpiniani, .VII.ª kalendas septembris anno Domini .M.ºCCC.º XX.º primo.

Bernardus de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta et expedita, suo mandato, absque vicecancellario.

218.

1322, juliol 6. Barcelona.

Jaume II a Bernat Sespujades, capità de les galeres, ordenant-li no allunyar-se de la costa catalana (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 247, fol. 104v.

En Jacme, et cetera. Al amat nostre en Bernat Sespujades, capitan de les galeas que l’altre dia feem armar a Barchinona, salut e dilecció. Jasia que l’altre dia, depuys que de nós partís, vos donam enformació que·us poguéssets estendre vers les mars entrò a cap de Pals, emperò, per alcuns ardits que havem ahuts depuys, havem ordonat e volem e a vós espressament manam que, no contrastant lo primer manament, vista la present, vos en vingats al cap de Tortosa, e d’aquèn, per la ribera a ençà, a nós a Barchinona, per ço que·us pugam dir ço que tendrem per bé que façats. E açò no mudets per neguna manera. Data Barchinone, pridie nonas iulii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º secundo.

Bernardus de Aversone, mandato regio. Expedita absque vicecancellario, suo mandato.

219.

1322, juliol 16. Barcelona.

Circular reial ordenant peremptòriament als fugitius de l’armada presentar-se a Barcelona i retornar al servei de la corona (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 247, fol. 113r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Als feels nostres tots e sengles officials e sotsmeses nostres als quals les presents pervendran, et cetera. Com alcuns hòmens, qui són estats acordats e pagats a .II. meses en una galera e .II. lenys e barcha armada que l’altre dia feem armar en la ciutat de Barchinona, depuys que són venguts ab la dita armada en la plaja de Barchinona, ab los vexels dels moros que prengueren se’n sien tornats o anats, segons que avem entès, a la ciutat de Tarragona e als lochs de Castelldefels, de Ciges e de sa Guialtruu, e nós manem espressament que encontinent la dita armada torn, e vaja per guardar la ribera e les gents nostres, per ço a vós e a cascun de vós deÿm e manam, sots pena de la nostra gràcia, que tantost, vista la present, fassats manament a qualsque hòmens de la dita armada que sien trobats en los lochs damunt dits que encontinent, sots pena del peu, se venguen recolir a Barchinona en la dita armada per servir lo temps de què són pagats, així que per digmenge tot dia sien recullits. E açò en neguna manera no mudets. Data Barchinone, .XVII.º kalendas augusti anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º secundo.

Bernardus de Aversone, mandato regio. Expedita eius mandato absque vicecancellario.

220.

1322, setembre 12. Barcelona.

Carta de l’infant Alfons al seu porter major sobre la fabricació i transport de Saragossa a Tortosa del bescuit necessari per a l’expedició a Sardenya (Bernat Safont).

ACA, C, reg. 394, fols. 39v-40r.

De nós, infant n’Anfós, et cetera. Al amat en Bertran de Gallifa, conseyler e porter major nostre, et cetera. Fem-vos saber que nós, pensan que, per minva de les aygües, leu se poria esdevenir que·l blat que avem en exes partides poria tant tardar de venir que no·ns bastaria temps a fer lo bescuyt, avíem ordonat que fessen fer en Ceragossa tot lo bescuyt de la armada, e aprés aguem de conseyl que açò seria gran perill, per ço con se poria molt perdre e guastar del bescuyt per lo portar e per lo mudejar e muylar. E axí, finalment, havem haüt aytal acort: que esperem les aygües con Déus vulla que·l forment puga devallar a Tortosa, e entretant que fassam comprar alguna quantitat de forment en Tortosa e en la ribera d’Ebre d’aquelles parts d’on pot devallar tota hora, e que fassam tantost molre e fer bescuyt, e que vós, axí matex, que fassats molre en Ceragossa e fer bescuyt aytant con porets, mentre que l’aygua [a]sartarà a venir, axí, emperò, que de mantinent percassets e perprenats totes quantes barques porets trobar en exes partides, e si bestament no podets aquí atrobar, que·y trametats tantost a Tortosa e en aquella ribera e que·n fassats pujar totes quantes n’i age, e que tingats totes les barques apereylades que, tantost que l’aygua venga, decontinent e ivassosament trametats a Tortosa tot quant forment e farina porets. Enaxí que, tantost que tot lo forment e la farina que havets ne puga venir, cessets de fer aquí lo bescuyt, mas tro que tot lo forment e la farina no ajats tramesa no·n cessets de fer lo bescuyt, axí con dit és; e encara, si trobats que no·y aja perill, tenits les dites barches carregades per tal que ivassosament les pugats trametre. E entenem, emperò, per esquivar messions, que si barques de Tortosa fets pujar a Ceragossa e l’aygua no ve tal que tantost poguéssets trametre del forment per aquelles, que·us aleugàssets dels hòmens que les pujaran, axí que no retingats sinó los arrays solament; mas con vourets que l’aygua venga, tantost logats hòmens, ho·ls tingats ja perempreses, qui sien necessaris a menar les barques, e en açò ajats gran diligència, axí con de vós fiam. E denant totes coses siats diligent e curós de trametre a Tortosa tot lo forment e la farina con ans pusquats, e que siats aperaylat a açò tantost e tantes vegades con l’aygua venga, con lo meyor perill que nós e nostre conseyll veem aadés al dit viatge és la tardansa del bescuyt. Lo forment, emperò, e la farina que trametrets a Tortosa fets-lo liurar a·n Bernat Vidal, ciutadà de la dita ciutat, lo qual a açò avem ordonat, e siats menbrant que fassats metre sal en la farina que farets fer, per tal con mils se’n salvarà. Volem, encara, que·l bescuyt que farets aquí fer sia tot de fogasses, per ço con mils se regerà en lo portar. E trametem-vos per fer lo dit bescuyt P(ere) Cavall e R(amon) de P(ere) A(rnau), bescuytés, enformats de nós sobre açò, als quals avem manat que obeesquen a vós e fàssan tot ço que vós los direts. Data en Barchinona, .II.^e idus septembris anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º secundo.

Bernardus de Fonte, mandato domini infantis, cui fuit lecta coram suo consilio.

221.

1322, setembre 19. Barcelona.

L’infant Alfons a l’adalill Pere Rovira, fixant la soldada màxima que pot prometre, en nom seu, als homes de cavall i de peu que vulguen enrolar-se i passar a Sardenya (Bonanat Sapera).

ACA, C, reg. 394, fol. 50r.

Infant n’Anfós, et cetera. Al amat nostre en P(ere) Rovira, adaliyl e de casa nostra, et cetera. Vist·avem vostra letra que·ns aduix R(amon) de Bealdú, porter nostre, e havem enteses les coses en aquella contengudes. Hon vos responem que no és enteniment del senyor rey ne nostre de dar als hòmens a cavayl de la geneta ne a caval alforrat sinó .CC.L. solidos per acurriment e .IIII. solidos cada dia per sou, e als de peu, ballesters ho altres, .XL. solidos d’acorriment e .X. diners de sou; e el dit sou entenem que·s compte del dia que partiran de lurs cases per recollir entrò el dia que·y sien tornats. E axí vós vejats si podets trobar companya a aquexa rahó; si no, no·y poríem àls fer. E ab açò que trobarets volem que siats ab nós a València, hon are·ns en vem de camí. Data en Barchinona, .XIII.º kalendas octobris anno, et cetera (anno Domini .M.ºCCC.ºXX.ºII.º).

Bo(nanatus) de Petra, mandato domini infantis.

222.

1322, novembre 10. València.

L’infant Alfons a l’alamí de Bunyol, ordenant-li contractar cent sarraïns servents que l’acompanyen en el viatge a Sardenya (Valentí Sapera).

ACA, C, reg. 394, fol. 68r.

De nós, infant n’Anfós, et cetera. Al alamí de Bunyol, et cetera. Com nós vuylam que cent servens d’aquexes partides sarraÿns, bons d’armes, vajen ab nós en aquest nostre viatge de Sardenya, per ço deÿm e manam a tu que encuntinent los dits servens procures, dels quals reebes feeltat que vajen ab nós en lo dit viatge, e que·s recuylen en la nostra armada aquells die e loch los quals nós assignarem. E nós darem-los accurriment e sou, axí com als altres servens qui van ab nós en lo dit viatge, e·ls farem bé e mercè. Tu, emperò, significa a nós, d’aquí a la festa de Nadal propvinent, so que auràs fet e procurat sobre les dites cosas. Data a València, .IIII.^e idus novembris anno predicto (anno Domini millesimo .CCC.ºXX.º secundo).

Valentinus de Petra, mandato domini infantis.

223.

1322, desembre 23. Barcelona.

L’infant Alfons a Abu Zayd, rei del Marroc, pregant-li que done llicència a l’alcaid Jaume Seguí, amb una companyia de cent de cavalleria dels seus homes, a fi que puguen acompanyar-lo en el viatge a Sardenya (sense escrivà, però segurament Valentí Sapera).

ACA, C, reg. 394, fol. 84v.

Al molt noble e molt honrat en Buçayt, rey de Benimarí, de Marrochos e del Garp, de nós, infant n’Amfós, et cetera. Remembrans en qual manera lo dit senyor rey, pare nostre, e sos antecessors, tota hora que vós o vostres antecessors volgués companya de cavallers e d’altres hòmens d’armes de la sua terra, los lexaren exir e anar en terra vostra e en vostre serviy e dels vostres, e sobre assò se són aüts favorablement, per assò, ab fiança, vos pregam en nostres necessitats. Hon, com nós, nostre Senyor volén,³⁹⁴ en breu entenam a passar, ab cavallers e altres hòmens d’armes, en lo regne de Cerdenya e de Còrcega, lo qual pertany al dit senyor rey,³⁹⁵ per pendre possessió d’aquell regne, e cobeejem manar en lo dit viatge alcuns hòmens de cavall en manera [de]³⁹⁶ genetia, per aquesta rahó vos pregam curosament que vós, per amor e honor del dit senyor rey, pare nostre, e de nós, nos trametats en Jacme Seguí, alcayt en la terra vostra, ab .C. hòmens a cavall dels chrestians qui són aquí en vostra terra, aquells que·l dit en Jacme volrà, ab lurs cavalls, adargues, selles e altres apparallamens³⁹⁷ lurs, cor assò serà cosa la qual lo dit senyor rey e nós vos grayrem molt, e·u tendrem en gran plaer. Data Barchinone, .X.º kalendas ianuarii anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºXXII.º).

Fuit scriptum Bolacen, filio dicti regis de Benenimarí (sic), de Marrochs e de Algarb, quod cum dicto rege, patre suo, procuret et faciat quod dictus rex mittat domino infanti illos .C. equites, prout continetur in littera regis predicti.

224.

1323 (Enc. 1322), gener 19. Barcelona.

Jaume II a Vidal de Vilanova, conseller reial, sobre notícies de preparatius de guerra que fan els pisans amb la intenció de dificultar la conquesta de Sardenya (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fol. 123r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al amat conseller nostre en Vidal de Vilanova, salut e dilecció. Fem-vos saber que, per alcuna persona natural nostra qui és de notable condició, nos és estada mostrada una letra que li és estada tramesa per una altra persona digna de fe, en la qual letra, entre les altres coses que no toquen a nós, li féu saber ço que·s seguex: «Sapiatz que un genovès qui ha ahudes alcunes coses a tractar ab mi ha recomptat per cert que·ls pisans aparellen galees en gran nombre e meten-hi genoveses, enaxí que pochs o no negú pisà hi aurà, e entenen aquelles trametre en Cathalunya per embargar que les galees del senyor rey e l’altre navili no·s puguen ajustar e donar aquell embargament que poran, cor si en aquest estiu poden a ell embargar la mar, tot lo seu propòsit embarguen, car dien que ell és pobre e no bastarà a les despeses. Dix, encara, que·ls pisans han gran ajuda de grans persones, les quals no vull nomenar. Moltes paraules dix a mi e a totes li resposí, salvant açò: que si les dites galees entren en Catalunya, majorment de genoveses, qui ara, segons que ell me dix, són desesperatz, gran dampnatge e embargament donaran». On con, pensada la astúcia e la primea dels pisans, assatz paregua e·s pusca suspitar que, ells sabentz con de la nostra armada se fa en diverses partz de nostra terra e a Mallorcha, tractarien e metrien en obra aytals coses per empatxar almenys la una partida que no·s pogués júnyer ab l’altra, e per ço covenga que nós, con abans pugam, ne siam certz per provehir mils en los fetz, volem e·us manam que per totes guises que puschats vos certifiquetz de les coses damunt dites, e encara de tot pertret que genoveses e pisans facen, e en qual manera e hon e en quina quantitat, e de les altres circumstàncies entorn açò; e de ço que ara·n poretz saber mantinent hajam-ne vostra resposta, e aytambé d’aquí avant, axí com més ne poretz saber, dels altres fetz e d’açò, e que·us hi vaja fort lo cor e·n siatz diligent. Esters, ja·us escrisquem l’altra dia per letra nostra³⁹⁸ sobre haver e obtenir del senyor papa gràcia a ops de la reyna nostra muller,³⁹⁹ que puscha ohir missa ab sos familiars en los lochs entreditz, e encara ara vos ho reduhim a memòria, que de tot en tot, con abans pugatz, empetretz la dita gràcia e·ns trametatz lo rescrit mantinent, e aytambé que façatz les altres coses que·us tramesem a dir en la dita letra. Dada en Barchinona, a .XIX. dies anatz del mes de gener, en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XXII.

Bernardus de Aversone, mandato domini regis, expedita absque tenente locum vicecancellarii ex generali mandatu negotiorum curie.

225.

1323 (Enc. 1322), febrer 9. Barcelona.

Jaume II a l’infant Alfons. Li comenta les informacions trameses a la cort per l’ambaixador Vidal de Vilanova sobre les seues audiències amb el papa i amb el rei Robert de Nàpols (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fol. 124v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al molt car primogènit e general procurador nostre infant n’Amfós, comte d’Urgell, salut, et cetera. L’altre dia, fill car, vos fem saber per letra nostra con havíem ahudes letres del amat conseller nostre en Vidal de Vilanova, e que no·y havia coses que·us calgués fer saber sinó solament que havia parlat ab lo papa, e que vós venguéssets con pus deliurament poguéssets a nós, per ço que con los fets se acostaran que vós fóssets ab nós. Ara·us fem saber que hir, dimarts, reebem altres letres del dit en Vidal e, axí con en les primeres no havia coses que·us calgués fer saber ne en aquestes axí mateix, cor solament en les primeres nos féu saber, segons que dit és, con havia parlat .I.ª vegada ab lo senyor papa tot sol, e depuys davant alcuns cardenals, demanant la ajuda de la dècima e els rescrits e legat, mostrant-s’i per bé dels affers, que per aquestes coses principalment era tramès, mas no que hagués enantat en neguna res d’altra guisa, e en aquestes nos ha fet saber que·l rey Robert és vengut a Avinyó e que ha parlat ab ell d’alcunes coses de la missatgeria, mas no de tot, e que·l dit rey dix que volia parlar ab lo papa e que tro ab ell hagués parlat no li podia res dir de sa intenció; e en açò solament havia enantat, segons que·ns féu saber, e no en àls. Bé·ns ha escrit que nós dejam entendre en desembargament del fet del viatge, cor açò és gran bé d’aquells affers, la qual cosa nós e vós fem con mils podem, segons que sabets. Aytambé, en cascunes de les letres nos ha fet saber que vós li manàs, con se partí de vós, que·us escrivís e·us feés saber la entrada dels affers largament, mas que no ha bé espay que pusca així larch escriure a vós con a nós, mas que nós vos trameséssem les letres, o translat; e axí, per ço con no·y ha altres coses que·us facen a significar, no·us trametem les dites letres ne translat, que no cal, e podets haver bé per escusat en Vidal, majorment encara per lo secret dels fets, que ell meteix diu en la sua letra que nós vos enviàssem a dir que si no en Pero Boÿl e en Guillem Oulomar no sabessen en los fets, e negun d’aquests no és ab vós, e aytambé vós, qui dins breus dies devets esser ab nós, e lavors sabrets pus largament açò e l’àls que haurà fet. E axí, fill, desembargats, segons que ja·us havem tramès a dir, los fets perquè sots tornat a Saragoça, venits-vos-en a nós mantinent. Dada en Barchinona, dimercres a .IX. dies anats del mes de febrer en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XXII.

Bernardus de Aversone, mandato regio. Expedita ut pro curia.

226.

1323 (Enc. 1322), febrer 16. Barcelona.

Jaume II a Vidal de Vilanova, amb ordres d’abandonar Avinyó si el papa no atén les seues peticions, tret que li demane que hi romanga (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fol. 124r.

En Jacme, et cetera. Al amat conseller nostre en Vidal de Vilanova,⁴⁰⁰ salut e dilecció. Havem reebuda vostra letra que ara derrerament nos havets tramesa, e havem entès cumplidament ço que·s contenia en aquella, a la qual vos responem que, segons que és breu lo temps que l’infant, segons que vós sabets, ha a partir, e segons que·l papa⁴⁰¹ entén en los affers, segons que vós nos havets fet saber, par-nos que·l fet no tenga via ne deja fer negun fruyt lo vostre estar. Per què volem que, si doncs depuys que·ns tramesés la dita letra los fets no són entrats en altra mellor via de tractament, que vós, a la primera vista que pugats haver del senyor papa, li digats les paraules que·s seguexen: «Sant pare, vós sabets con mon senyor lo rey m’à tramès a la vostra sanctitat, e sabets que per affers qui són molt grans e qui toquen molt a la Esgleya de Roma e a la casa d’Aragó, per les paraules que vós tramesés a dir a mon senyor lo rey per en Simon de Belloch. Ara, sant pare, no veig que la vostra sanctitat hi entena segons que·ls fets requerrien, segons lo breu temps que l’infant ha a partir de Cathalunya ab l’estol e ab la cavalleria del rey d’Aragó. Per què, sant pare, és mester que, si vós entenets que·ls dits affers per què yo són vengut puxen haver per aquella via que vós dixés a·n Simon de Belloch alcun bon cap, que·y entenats en altra manera que no havets fet tro ací. Si veets que no, plàcia-us que, ab vostra gràcia, yo me’n vaja, que mon senyor lo rey e l’infant, son fill, han donat dia de recúller a totes les gents per tot març qui ve.» E si·l papa vos respon que vol e conseyla que vós que romangats, seguits-ne la sua volentat, dient-li que quant a vós bé romandrets aytant con a ell plàcia, mas que no faça compte que·l partir del infant se puxa alargar .I. dia. E si·us diu que li par, per rahó de la breutat del temps o per altra, que·ls fets no tenguen via, volem que, ab la sua gràcia, que·us en vingats; e si·us havets a partir del papa, segons que damunt és dit, no és nostre enteniment que per los altres tractaments que devíets haver ab lo rey Robert ne per àls vos cayla romanir. Si·us demanava el papa si ço que li direts havets de manament nostre, responets-li que no, mas que vós, veent que ell no entén en los affers ne los fets se enanten, ne·y estats a honor nostra ne a bé dels affers, sots-vos mogut a dir açò. Dada en Barchinona, dimercres a .XVI. dies de febrer, en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XXII.

Bernardus de Aversone, mandato regio, dictata per eum et expedita ut pro curia.

227.

1323, maig 19. Portfangós.

Ordre de l’infant Alfons als proveïdors de l’armada que en la setmana vinent hagen portat a Portfangós tot el material que hom els ha encarregat, per a seguir-lo a Sardenya (Bernat Joan).

ACA, C, reg. 395, fol. 170r-v.

De nós, infant do Alfonso, et cetera. Als fels seus tots e cada uns patrons e altres qualssevol qui viandes ne altres coses ajats a portar per nós a obs del viatge de Cerdenya, salut, et cetera. Con nós, ab la volentat de Déu, per tota la primera setmana qui ve entenam a partir de Portfangós e anar e fer vela envés Cerdenya ab tot nostre [navi]li, per ço a vós e a cada un de vós deÿm e expressament manam, sots pena de nostra gràcia e amor, que encontinent, vistes les presens, cada u de vós, ab tota aquella diligència que mellor porets, reculla e meta les dites viandes e, aquelles viandes e altres coses recollides, encontinent siats ab nós apparellats de seguir-nos. En altra manera, fem-vos saber, e per cert, que a nós desplauria fort e, en defalliment vostre, auríem-nos anar ab aquell navili e viandes que aquí en la dita setmana ab nós seran. Data en Portfangós, a .XIX. jorns del mes de maig, et cetera (anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio).

B(ernardus) I(ohannis), mandato domini infantis.

30 de maig 1323. L’armada de l’infant Alfons salpa de Portfangós.

228.

1323, juliol 1. Setge d’Esglésies.

Ordinacions dictades per l’infant Alfons sobre la disciplina de l’exèrcit en la campanya sarda (sense escrivà: Bernat Safont?).

ACA, C, reg. 395, fols. 189v-191r.

Die veneris, kalendas iulii anno predicto Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio, in obsidione Ville Ecclesie, dominus infans, convocatis ante sui presentiam richis hominibus et aliis infrascriptis de eorum consilio, fecit ordinationes infrascriptas.

Aquests són los ordonaments que·l senyor inffant ordona a bé de justícia e a bona ordinació de la sua⁴⁰² host.

Primerament, que null hom, de qualque estament o condició sia, no isque ne partescha de la dita ost, per qualque escusa ne per qualque neccessitat, sens expressa licència d’aquells qui hi són ordonats, és a saber, en R(amon) Boÿl e en G(uillem) Oulomar, o la .I. d’ells, la qual licència se deja scriure per ells en .I. libre en lo [qual]⁴⁰³ sia expressat lo temps per lo qual auran dada licència de partir, e lo qual temps passat, si aquells qui seran ixits no seran presentats als dits en R(amon) de Boÿl e en G(uillem) Oulomar, o la .I. d’ells, per fer scriure que seran tornats dins lo temps a ells atorgat en la licència, que sien punits axí con si eren ixits sens licència. E qui contrafarà, si és hom qui hic sia ixit a cavall, que perda lo cavall e les armes, e si hic ix a peu, de qualque condició sia, que muyra sens tota mercè. En açò, emperò, no sia entès null hom qui vaja a lenya, ayga, erba, palla, rama o altres coses neccessàries a la ost, a les quals coses negú no gos anar oltra .V. milles luny de la ost ne en loch poblat sens la dita licència, e si ho fa, que sia caygut en la dita pena e punit axí con damunt és contengut.

Ítem, que tothom qui barragerà ne pendrà res que null hom port a la ost, encara que fos ixit ab licència, sinó aytant con se’n fos avengut ab aquell qui·u portàs, que muyra sens tota mercè, de qualque condició o estament sia.

Ítem, que tothom qui tocarà ne levarà res de loch on serà posat penó reyal o de persona qui·l port o d’altre qui sia vengut a obediència del senyor infant, sinó aytant con se’n porà avenir ab aquell de qui serà la cosa, encara que fos exit de la ost ab licència, que muyra sens tota mercè, de qualque condició o estament sia.

Ítem, que tothom qui barragarà o tolrà bestiar o altres coses a aquell qui ho agués de cavalcada que haurà feyta, que muyra sens tota mercè, de qualque condició o estament sia.

Ítem, que tothom qui tolga roba a aquell qui la agués presa en ciutat o en castell o en villa o en altre loch qui fos pres combatén, que li sia tolta la roba que hauria tolta e que muyra sens tota mercè, de qualque condició o estament sia.

Ítem, que tothom qui trencarà o robarà esgleya ne forsarà fembre, sia en presó de ciutat o de vila o de castell o en qualque altra manera, que muyra sens tota mercè, de qualque condició sia.

Ítem, que tothom qui ocia o nafre bou qui sia de carro, que esmén lo bou, e oltra açò, pach .CC. solidos, dels quals age lo senyor infant les .II.^es parts e la tercera l’acusador. Et si esmenar no·l porà, o pagar los dits .CC. solidos, perda lo puny.

Ítem, que null hom no gos metre foch a cases ne a blats ne a arbres ne a erbes entorn la ost per .XXV. milles, e qui contrafarà serà cremat sens tota mercè.

Ítem, que si null rich-hom o cavaller o altre, per ordinació del senyor infant, exia fora de la ost, que cascú sia tengut en si e en la sua companya e en aquells qui ab ell seran los dits ordonaments servar.

Ítem, que de totes les damunt dites coses faça lo senyor infant encercar veritat e certificar-se’n per saber tota vegada la bona veritat, e, sabuda la veritat, fer justícia segons ço que serà trobat.

E a major fermetat e cautela de les dites coses, lo senyor infant sia tengut de jurar que servarà entegrament tots los damunt dits ordonaments. E axí matex, que·ls juren tots los richshòmens, e que·l senyor infant los fassa jurar als cavallers de la sua casa e altres qui hic són en son sou sens mijà; aytambé, los richshòmens los fassen jurar a lurs cavallers. Axí matex, o juren los caps de companyes, ço és, que servaran los dits ordonaments e que, si saben que null hom hi sia vengut contra, que·l denunciaran al senyor infant privadament, sots vertut del dit sagrament. Emperò, resnomenys, fet o no fet lo dit sagrament, romanguen ferms los dits ordonaments e sien observats entegrament.

Quibus ordinationibus factis, incontinenti, die prefixa et eodem instanti, dominus infans, in manu Bernardi de Fonte, notarii dicti domini infantis, iuravit propriis manibus ad sancta Dei Evangelia se servaturum ordinationes predictas.

...................................................................⁴⁰⁴

229.

1323, juliol 22. Setge d’Esglésies.

Recomanació feta per l’infant Alfons a Dalmau i Guerau de Rocabertí en favor de Bernat Maestre, per tal que puga rebre sou de cavall armat (Bonanat Sapera).

ACA, C, reg. 395, fol. 200v.

De nós, infant n’Amfós, et cetera. Als nobles e amats nostres en Dalmau, vezcomte, e en Guerau de Rochabertí, consellers nostres, salut e dilecció. Con nós, per molts agradables serviys que·n Bernat Maestre ha fets al senyor rey e a nós, nós (sic) li hajam atorgat que si ell, feta mostra de son cavall e armes davant vós o la .I. de vós, serà trobat per vós sufficient a esser en sou de cavall armat, que·y sia reebut, en altra manera que sia reebut a sou de cavall alforrat, per ço, dehim-vos e manam-vos que, feta la dita mostra per lo dit Bernat davant vós, segons que dit és, si a vós és vist que·l dit Bernat haja sufficient cavall e armes a esser en lo dit sou de cavall armat, aquell façats escriure en lo dit sou e donar-li aquella ració e acurriment o sou que darets o farets donar als cavallers o altres qualssevol scrits en sou de cavall armat, e si per vós sufficient a cavall armat no és atrobat, aquell façats reebre e escriure en sou de cavall alforrat. Data en lo setge de Vila d’Esgleyes, .XI.º kalendas augusti anno Domini .M.ºCCC.ºXX.ºIII.º

Bo(nanatus) de Petra, mandato domini infantis.

230.

1323, agost 14. Setge d’Esglésies.

L’infant Alfons al seu pare, Jaume II, exposant-li un seguit de mancances de material naval que pateix l’estol al setge d’Esglésies. Li prega alhora la tramesa de dos juristes i dos metges (sense escrivà).

ACA, C, reg. 395, fol. 214r-v.

Al molt alt e molt poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragon, de València, de Sardenya e de Còrcega, e comte de Barcelona, e de la sancta Esgleya de Roma senyaler, almirayl e capità general, molt car pare e senyor nostre, infant n’Anfós, et cetera, si mateix ab humil besament de mans e de peus e ab tota reverència filial. Senyor, fem-vos saber que las nostres galeas no són bé exarciades, ans han fretura de les coses davall escrites, ço és a saber, de .CC. quintars de pega, de .C.XX. rests de galeas, de .LXXX. palomeres, de .C. quintars d’estopa, de .C. mil·lers d’estopa de galeas, de .L. mil·lers de bromerols, de .LX. quintars de taulars de galea, de .X. quintars d’aguts de redon, de .X. mil·lers de barquerols, de .V. mil·lers entre aguts de tern e de mig quayrat. Per què, senyor, sia vostre mercè que·us plàcia de fer-nos tost trametre aquelles, perquè hic són fort necessàries, e de fer-ne manament a·n P(ere) March, tresorer vostre, que ho fassa procurar e les nos trameta con abans puscha. Encara, senyor, sia mercè vostre que, per ço con en G(uillem) Oulomar no és assí e en Sanxo Sanches Munyez (sic) és mort e no avem savi negun, dejats manar a maestre Matheu de Riglos, qui deu venir, que·s cuyt con abans puscha, e que·ns trametats en G(uillem) Calvet, savi de Leyda e jutge de la nostra cort. Axí mateix, senyor, vos plàcia de trametra a nós .II. metges bons, dels quals sia la un maestre Alatzar, juheu, fill de maestre Mossé, que assí, senyor, no havem negun qui·ns⁴⁰⁵ puxe règer. Nostre Senyor, per sa mercè, vos do salut e vida bona e longa, ab creximent de tota honor. Data en lo setge de Vila d’Esgleyas, .XIX.º kalendas septembris anno predicto (anno Domini .M.ºCCC.ºXXIII.º).

231.

1323, setembre 2. Setge d’Esglésies.

Disposicions de l’infant Alfons sobre el retorn a Catalunya dels homes malalts de l’exèrcit de Sardenya, sota condició que hi han de deixar els cavalls (Bonanat Sapera).

ACA, C, reg. 395, fol. 224r.

Infant n’Amfós, et cetera. Al noble e amat conseyller nostre en Guerau de Rochabertí, salut e dilecció. Fem-vos saber que havem entès per en Pereylós l’estament del noble en Dalmau, vescomte de Rochabertí, e d’en Bernat d’Urriols, e encara de lurs companyes, e és-nos greu la lur malaltia, mas pus axí és, volem provehir a la salut lur e esquivar lo perill qui·ls poria esdevenir per lo romanir d’esta terra. Per què havem acordat e volem que·l dit noble en Dalmau e·l dit n’Urriols, e encara aquella companya lur qui malalta sia, se’n vajen en Cathalunya, e havem provehit axí que vós regonegats lur companya, axí de cavall com de peu, e aquells que vós conegats que sien malauts, en manera que·ls fos perill de lur perssona lo romanir, dats-lur licència de part nostre que se’n puxen anar, e scrivits-ne al visalmirayl ho al almirayl, si anat no se·n és; mas aquells qui sien en punt de gorir no volem que se’n vagen ab ells. E encara vos fem saber que nós havem feta ordinació, ab acort de tot nostre consell, la qual no entenem a revocar, que tothom qui assí fos ab cavall e ab armes e se’n torn en Cathalunya leix a nós lo cavall. Per què·us manam que dels dits vezcomte e n’Urriols e d’aquells de lur companya qui se’n vagen e·ych haguessen cavalls vos retingats los cavalls, e que encontinent nos los trametats per perssona certa, e trametets-nos en scrit los noms d’aquells de qui eren; e si per aventura algun n’i haurà d’ells qui haja perdut lo cavall, don-vos lo cuyr ho la coa ho qualque senyal n’aja retengut, e si no·l ha perdut per mort e l’à venut, que·us liura lo preu en diners ho en albarà de quitació per nós a ell deguda, e fets-nos-ho saber tot clarament per letra e digats a·n Bertralans que·ls not lo dit preu. E açò per res no mudets. Data in obsidione Ville Ecclesie, .IIII.º nonas septembris anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio.

Bo(nanatus) de Petra, mandato domini infantis.

232.

1323, novembre 25. Setge d’Esglésies.

Crida manada publicar per l’infant Alfons, imposant penes als desertors de l’exèrcit de Sardenya si desobeeixen l’ordre de concentrar-se a Esglésies. (Guillem de Riu).

ACA, C, reg. 396, fol. 53r.

Infans, et cetera. Fideli suo armentario ville Massargie vel eius locum tenenti, salutem et dilectionem. Cum nos velimus quod hec ordinatio nostra quam P(etrus) de Pina, porterius noster, ostendet vobis, preconitzetur publice in dicto loco et in aliis locis armentarie vestre, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus ordinationem nostram predictam in ipsis locis incontinenti preconitzari publice faciatis, et nichilominus exequamini et compleatis ea que vobis in eadem iniunguntur, excusatione qualibet quiescente. Da[ta] in obsidione Ville Ecclesie, .VII.º kalendas decembris anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio.

G(uillelm)us de Rivo, mandato domini infantis.

Similes infrascriptis locis:

Fideli suo armentario Do[m]us Nove. Est portarius P(etrus) de P[ina] predictus.

Fideli suo armentario de Conesa. Est tamen portarius Bernardus Borraz.

Fideli suo armentario loci de Colonge. Est tamen portarius dictus P(etrus) de Pina.

Fideli suo armentario loci de Celiquo. Est tamen portarius dictus P(etrus) de Pina.

Fideli suo armentario ville Bareque. Est tamen portarius dictus Bernardus Borraz.

Tenor vero preconitzationis de qua fit mentio talis est.

Ordona e mana lo senyor infant que tot hom, cathalà o aragonès, de cavall o de peu, o de qualque estament o condició sia, qui són fora de la host, en qualque loch sien, vinguen encontinent a la host a Vila d’Esgleyes, sien sans o malalts. E si d’aquest dia a avant aprés la crida los hòmens a cavall seran trobats fora la host, perdran la quitació primera, e los hòmens de peu perdran les orelles sens tota mercè. Encara, mana lo senyor infant a tots los armentaris de cascun loch que, si de .III. dies a avant aprés la crida hom de peu algú serà trobat dins l[ur] jurisdicció, que·l prenguen mantinent e pres e ligat e ben guardat lo aduguen al senyor infant. E los dits armentaris facen ma[namen]t als sarts habitadors dels lochs de la lur jurisdicció, sots pena de .LX. solidos, que no tinguen d’aquell dia a avant nuyl hom en lurs cases, exceptats los cam[inan]s (?).

233.

1323, desembre 27. Setge d’Esglésies.

L’infant Alfons al seu almirall, Francesc Carròs, reprenent-lo per la disputa mantinguda amb el noble Guerau de Rocabertí, capità de l’exèrcit, per una qüestió de competència (Guillem Coper).

ACA, C, reg. 396, fol. 74r-v.⁴⁰⁶

Inffant n’Amfós, et cetera. Al noble e amat en Francesch Carròs, almiraill del dit senyor rey, salut e dilecció. Almiraill, gran desplaer havem haüt perquè havem entès que l’altre dia hagués paraules desordonades ab lo noble en Guerau de Rochabertí, per .I. hom de mar que ell tenia pres per alguna injúria que deia a ell esser feta; e crehem, almiraill, que vós volíets guardar lo mal e el perill qui, no solament entre vós e el dit noble, mas encara entre les gents de la nostra host qui aquí és, de la qual gent vós e ell, ja departidament, sots caps, se poria seguir, que vós tals coses ne axí mogudament, per .I. hom ne per altres cases, guardan honor e serviy nostre no assajaríets de fer. Mas par, si axí o devets o·u volets fer, que més tingats en vostre cor de fer-nos desplaer que plaer, con ben vos podets pensar que tota vegada nos cové aver greuge si entre tals .II. persones con sots vós e el dit noble, mayorment stans en nostre serviy e tinents en poder tota nostra host, se seguia desamor ne brega alguna, con no poria esser sens don nostre e vostre e de tota la host que aquí és. Per què, almiraill, volem e·us deÿm e·us manam, axí con pus fortment e pus expressa podem, que vós d’aquí a avant, si a nós havets en cor de servir, no fassats ne assagets tals coses, ne ajats paraules desordonades ne altra brega ab lo dit noble ne ab altra persona de què don se puscha seguir ni departiment posar entre les gents de la nostra host, con de res e·l món nós aadés tan gran greuge no poguéssem aver. E siats cert que si nostra host nos volets metre en brega, ne fer departiments entre les gents de mar e de terra, ens en farets desamor e asenyalat desplaer, per què·us manam e volem que·us guardets de tals coses. E sobre açò crehets en Ramon de Pinell, lo qual vos dirà sobre aquest fet algunes coses de nostra part. E en aquest fet e en los altres, fets a volentat e a plaer nostre, si servir-nos volets. Data ut supra (Dada en lo setge de Vila d’Esgleyes, .VI.º kalendas ianuarii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio).

Idem (Guillelmus Coperii, mandato domini infantis).

234.

1323, desembre 30. Setge d’Esglésies.

L’infant Alfons a les universitats de les viles i llocs de la Gal·lura, felicitant-los per haver-se passat a la seua obediència i prometent la tramesa d’ajuda militar (Guillem Coper).

ACA, C, reg. 396, fol. 77r-v.

Infant n’Amfós, et cetera. Als devots e feels seus los bons homes e les universitats de las viles de Orisey, de Galtelli, de Brize, de Onifay, de Lochule e dels altres lochs e vilas de Gallura qui ara novellament són vengudes a la senyoria del dit senyor rey⁴⁰⁷ e nostra, salut e gràcia. Fem-vos saber que dins nostre cor havem gran pagament e gran alegria con vosaltres, conexén la errada que feita havíets tro ací stan sots servitut dels pisans, rebel·les nostres, sots vengut novellament a la senyoria reyal e nostra, e molt havem per agradable la vostra devoció e feeltat, con axí voluntàriament avets fet ço que feels vassalls e sotsmeses deuen fer. Per què nós, volens que tan feels vassals e devots con vós sots, e que tots temps tenim per ferm que serets en ferma feeltat e leyal devoció, sintats e hajats de la dolçor de nostra senyoria, la qual tots temps és benigna e misericordiosa als seus feels sotsmeses, entenem a fer e a donar a vós libertats e francheas e aquelles gràcies que vostra leyaltat mereix, en guisa que coneixerets vós aver elegida mellor via de venir a man nostra que no esser en captivitat ne misèria dels dits pisans, e serets guardats de lurs oppressions e servituts; e perquè pus tost sintats de les gràcias que·us avem en cor de fer, volem que encontinent nos trametats, per nom de totes les dites universitats, dos bons hòmens qui reeben les cartes de la gràcia e franquea nostra. Encara, vos fem saber que avem manat al amat nostre en R(amon) de Sentmenat que, de part nostra, diga e man als jutges de feret (?) e armentariis de las ditas vilas que vos tracten benignament e favorable, axí con specials sotsmeses nostres. E siats certs que, nós entenén que hauríets obs ajuda e esforç de nós e de nostra companya, vos trameserem tal ajuda e secors que vós ne serets ben pagats. Mas nós, dins breus dies, havem a dar bataylla a Vila d’Esgleyes, e per ço que pus poderosament la donem no·ns podem aadés desexir de la companya, mas encontinent, finida la batalla, per la qual sens tot dupte entenem aver lo dit loch, ab la volentat de Déu, vos trametrem tal ajuda que no tan solament dels enamichs vos porets deffendre, ans a aquells porets fer cavalcades e donar don cell que·us vullats. E pregam-vos, jassia que a açò sapiam vós esser apparellats, e encara vos manam, que entretant siats curoses de opposar e de contrastar los enamichs nostres de Terranova, e que·us parets als passes de la terra e que·ls enbarguets e·ls donets aquell don que dar puscats, con en res aadés no·ns podets fer tan gran plaher. E sobre aquestes coses e altres que·l dit en R(amon) de Sentmenat, alcayt o castellà de Guciano, vos dirà per nós, creets a ell sens tot dupte. Data in obsidione Ville Ecclesie, tertio kalendas ianuarii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio.

G(uillelm)us Coperii, mandato domini infantis.

235.

1324 (Enc. 1323), gener 4. Setge d’Esglésies.

L’infant Alfons a l’almirall Francesc Carròs, explicant-li els darrers preparatius per a l’assalt d’Esglésies (Guillem Coper).

ACA, C, reg. 396, fol. 78v.

Infant n’Amfós, et cetera. Al noble e amat en Francesch Carroç, almirayl del senyor rey, saluts, et cetera. Fem-vos saber que, per aquestes pluges e per lo temps que fet ha, no havem pogut complidament acabar los ponts ni ells castells que fèiem fer per la batalla a donar a Vila d’Esgleies, per què és mester de alongar lo dia de la batalla per alsquns dies, fort breus, per ço que pus complidament los apparellaments e les altres coses sien ab mellor acabament endreçades. Per què volem e a vós dehim e manam que vós vos sofirats de venir ab los hòmens de la mar aadés, tro que nós vos ho façam saber, cor nós no volem que·ls dits hòmens fossen ni staguessen ací per molts dies a lur messió e que l’estol fos molt menys d’ells. Emperò, estats apparellat que, encontinent que nós vos façam saber que vingats, tantost puscats partir d’aquí ab los dits hòmens. E, vista la present letra, trametets-nos decontinent .L. bons hòmens de mar qui ajuden a endreçar aquests ponts e aquests castells, e sien hòmens sperts e bons e veats d’aytals coses, perquè en l’endemig nós façam espehegar los dits castells e ponts, e en açò no haja falla nenguna. E per la present manam al amat nostre en P(ere) de Libià que, no contrastant que vós hajats a romanir per la dita rahó, ell ab los sarts decontinent venga, axí que hic sia lo dia que ya li havem fet saber, e açò no mut per res e venga apparellat segons que ya li havem scrit. Data en lo setge de Vila d’Esgleyes,⁴⁰⁸ .II.^e nonas ianuarii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio.

G(uillelm)us Coperii, ex provisione facta in consilio.

236.

1324 (Enc. 1323), gener 14. Setge d’Esglésies.

L’infant Alfons a l’almirall Francesc Carròs, sobre la necessitat de tallar totes les comunicacions entre Càller i Pisa (Guillem Coper).

ACA, C, reg. 396, fol. 83r-v.⁴⁰⁹

Infant n’Amfós, et cetera. Al noble e amat en Francesch Carroç, almirayl del senyor rey, salut, et cetera. Fem-vos saber que nós sóm en pati ab los hòmens de Vila d’Esgleies, axí, entre les altres coses, que si dins .XXX. dies, que comencen a córrer huy que és disapte, no han hagut secors de Pisa, tal que nós, ço que Déus no·u vulla, hajam a levar d’ací, los capitans e aquells qui són dins Vila d’Esgleies nos liuraran la dita vila; e ells trameten sobre lo dit tractament, de volentat nostra, misatgers a Càller, [que] partiran d’ací demà, que serà dicmenje. E per ço com nós creem que·ls capitans de Càller o faran tantost saber a Pisa, e los pisans, sabén tal ardit, s’esforcerien e farien tot lur poder de fer totes coses perquè no agéssem Vila d’Esgleies, per què és mester de vedar tant com puscam que vexell algú ni missatge no isca de Càller, per ço a vós dehim e manam com pus spressament podem que façats, ab barques armades e altres o ab aquells vexells que mester serà, axí guardar e tenir aprop de nit e de dia que nenguna barca o leny ni altre vexell ni missage no isca de Càller, e si·u fa, que no·s escap, ans sia pres encontinent. E en açò siats com pus diligent e pus curós puscats, sabén per cert que si en altra manera o fets, e misatge que de Càller isca per mar vos escapa, que nul temps no·ns podrets⁴¹⁰ fer plaer ni serviy ni farem compte de vós en res d’aquí avant, e axí metex lo cal a vós fer de nós. E sobre açò creets en Jacme Burgès de ço que per nós⁴¹¹ vos dirà. Data en lo setge de Vila d’Esgleies, .XIX.º kalendas febroarii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.ºIII.º

G(uillelm)us Coperii, mandato domini infantis. Expedita ut supra (absque vicecancellario, mandato domini infantis).

237.

1324, maig 17. Setge de Càller.

L’infant Alfons a Pero Ortiz de Pisa, castellà de Bosa, ordenant-li l’execució, de manera exemplar, de tres traïdors (Bonanat Sapera).

ACA, C, reg. 397, fol. 171r.

Ed. J. MIRET I SANS, «Itinerario del rey Alfonso III», Bol. de la R. Ac. de Buenas Letras de Barcelona V (1909-1910) 65 (no n’indica la signatura).

Infant n’Amfós, et cetera. Al amat nostre en Pero ortiç de Pisa, castellà del castell de Bosa, salut e dilecció. Reebuda havem e entesa una letra vostra a nós tramesa sobre·l fet de Bernat de Bellera e de Pasqual Bernat e de G(uillem)ó d’Albesa, los quals tenits preses, per tal cor de nit, falsament, donaren escorta e escapament a .III. criminoses que·l noble jutge d’Arborea fahia guardar en lo dit castell, sobre la qual cosa havem haüt plener acort en nostre consell, enaxí que, per tal cor lo fet és leig e con falsia feta a castell deu esser pus leig punida que altra, volem e a vós deÿm e manam que encontinent, vista la present letra, los damunt dits Bernat e Pasqual e G(uillem)ó liurets a mort, en aquesta manera, que primerament los espanets de cap del castell, e puys los fassats penjar; emperò, si algun d’ells hi ha qui sia de paratge, volem que, quant espanat l’ajats, que no sia penjat, mas que·l fassats escapsar. E açò fets fer publicament, en guisa que sia eximpli a molts. E d’aquí avant, de falsia qui sia feta o tractada en lo dit castell, no·us cal requerre nostra consciència, ans volem que vós ne fassats justícia aquella que·us serà viares, no request ne esperat manament nostre, cor nós sobre açò comanam a vós per les presents nostre poder. Data in obsidione Castri Callari, .XVI.º kalendas iunii anno Domini millesimo .CCC.ºXX.º quarto.

Bo(nanatus) de Petra, mandato domini infantis.

2 d’agost 1324. L’armada de l’infant Alfons arriba a Barcelona.

238.

1324, agost 12. Barcelona.

Dues cartes de Jaume II al noble Napoleó [d’Aragó], que és en servei del rei del Marroc. En la primera li agraeix els obsequis rebuts i li n’anuncia la tramesa de propis. En la segona, regracia igualment l’amistat oferida pel monarca i declara voler-li correspondre, tot encomanant al mateix Napoleó que gestione l’alliberament dels captius catalanoaragonesos en poder d’aquell (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fols. 150r-v i 150v.⁴¹²

Ed. (1a carta) Andrés GIMÉNEZ SOLER, «Caballeros españoles en África y africanos en España», Revue Hispanique XII (1905) 299-372, esp. p. 343.

Cit. Ch.-E. DUFOURCQ, L’Espagne catalane et le Maghrib, p. 468.

Quando venit ad dominum regem Peyrí Baldovini, nuntius nobilis Neapoleonis, qui est in servitio regis Marrochorum. Qui P(eyrí) habuit litteras responsivas ad dictum nobilem et fuit sibi comissa legatio ad regem Marrochorum, ut infra de hiis latius apparebit.

En Jacme, et cetera. Al noble e amat nostre en Napolió,⁴¹³ salut e dilecció. Fem-vos saber que d’aquests dies vench denant la nostra presència lo feel nostre en Peyrí Baldoví, missatge vostre, e aportà’ns .I.ª letra vostra en què·ns feés saber largament de vostres affers en què sots estat depuys partís de Tuniç tro ara, que sots en serviy del rey Abu Çayt e de Bolhaçén, fill seu,⁴¹⁴ dels quals molt vos loats e deÿts que·us han fet e·us fan molta de honor e de bé, per honor de nós. Encara, era contengut en la letra que·ns trametíets per lo dit missatge .III. cavalls enfrenats e ensellats e .II. parells de esperons, e .II.^es espaes morisches, e .I.ª darga de landa, e .I. bacinet e .I.ª tenda, les quals totes coses lo dit missatge presentà a nós bé e cumplidament, e foren reebudes de part nostra e havem-les per agradoses, e·ns plagueren molt e·us en fem gràcies, conexents la bona affecció que havets a nós e al serviy e plaer nostre; e plau-nos molt e sóm molt pagats de la honor e del bé que·l dit rey e son fill vos han fet e·us fan. Atressí, lo dit missatge, per la creença que vós li comanàs en la letra, parlà ab nós largament e nós haguem rahonament ab ell, segons que ell vos porà dir pus largament. E per ço que·ns plau que hajats de les coses d’estes parts, trametem-vos per lo dit Peyrí una peça de drap mesclat; ítem, .I.ª peça de drap blau de Xaló; ítem, .IIII. penes vayres; ítem, .I.ª espaha guarnida d’argent. Dada en Barchinona, a .XII. dies del mes de agost en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XXIIII.

Bernardus de Aversone, mandato regio, cui fuit lecta.

Eidem. Reebem, per mà del feel nostre en Peyrí Baldoví, que·ns tramesés d’aquests dies per missatge vostre, .I.ª altra letra vostra, part aquella a què ja·us havem respost, e en aquesta nos feés saber la bona volentat e la gran affecció que havets de tractar la nostra honor, e que havets sabut de la bona volentat que·l rey de Marrochs Abu Çayt ha envers nós, per ell mateix e per altres, e que és de cor de esser nostre amic e que·ns faria plaer e honor. E axí, aquestes coses, con totes les altres qui eren contengudes en la dita letra vostra e encara tot ço que·l dit vostre missatge nos volch dir en aquesta rahó, ohim e entesem bé e cumplidament; a les quals coses vos responem que, axí con lo dit rey de Marrochs ha bona volentat e bona amor a nós e a la nostra casa, axí meteix la havem nós a ell e a la sua casa, e açò conexerà ell tota hora que·s vulla. E nós, quant a ara, fiant-nos en ell e en la sua bona volentat, e en ço que vós nos n’avets tramès a dir, trametem-lo a pregar per nostra carta, la qual li porta lo dit Peyrí, que, per honor nostra e per amor, vulla deliurar e trametre a nós los catius de nostra terra qui són en sa terra, qui són tro a .XIIII. persones de sotil condició; e havem fiança que ell ho farà e conexerem en açò la sua bona volentat que·ns ha. E nós, atressí, ahuts los catius, entenem-li a fer obres de amic e de ferli honor, e enviar-li em nostre missatge honrat ab nostres joyes, de què entenam que ell haja pagament. Quant a açò que·ns soplegàs que per nostres cartes vos recomanàssem al dit rey de Marrochs e a Bolhaçén, fill seu, vos fem saber que·u fem molt curosament per cartes nostres que·us porta lo dit Peyrí, lo qual creegats de ço que sobre les coses damunt dites vos dirà de part nostra. E aytant con pugats, endreçats lo dit fet dels catius, que·ns sien retuts e trameses. Dada ut supra.

Idem.

239.

1324, setembre 21. Barcelona.

Ordre de l’infant Alfons al batle d’Alcolea [de Cinca] que tinga a punt 300 moltons i 50 vedells, per als convits que es proposa oferir a Lleida al rei i els magnats i síndics dels seus regnes (sense escrivà).

ACA, C, reg. 397, fol. 228r.

Infant n’Amfós, et cetera. Al feel nostre en Miquel de Pomar, batle d’Alcoleya, salut e gràcia. Fem-vos saber que nós, ab la volentat de Déu, entenem a esser en la ciutat de Leyda lo dia de sent Luch primervinent ab lo senyor rey, qui ha manat esser en la dita ciutat tots los prelats e richshòmens e síndichs de les ciutats de tota la sua senyoria. On com nós, per la dita rahó, entenam a tenir gran casa, axí com a nostra honor se convé, manam-vos espressament que percassets, axí de vostres com de compra com en altra manera que millor puxats, trescentos moltons bons e quinquaginta vaques, los quals tingats en la orta o terme d’Alcoleya plegats e ben guardats, enaxí que al dit dia de sent Luch o alguns dies abans los puxam haver en Leyda sens tota falla. E en açò metats vostra diligència, en tal manera que per res fallir no puxa. Data en Barchinona, .XXI. dia del mes de setembre anno Domini millesimo .CCC.ºXX.º quarto.

240.

1324, octubre 1. Barcelona.

Informació donada per Jaume II a l’infant Pere, comte de Ribagorça, en la seua missatgeria al papa Joan [XXII]. Demana una reducció del cens i servei degut a la Santa Seu per Sardenya, així com la dècima dels seus regnes per vint anys, al·legant els grans dispendis de la conquesta de l’illa (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fols. 154r-155r.

Quando dominus infans P(etr)us, filius domini regis, comes Rippacurcie, fuit missus per dominum regem ad dominum papam.

Littera credentie.

Sanctissimo ac beatissimo in Christo domino Iohanni, divina providentia sacrosancte Romane et universalis Ecclesie summo pontifici, Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone ac predicte sancte Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis, suus devotus et humilis filius, pedum oscula beatorum. Ad apostolicam sacram presentiam inclitum, karissimum et amabilem filium nostrum infantem P(etru)m, Rippacurcie comitem, de latere nostro pro quibusdam nostris expressis et arduis negotiis fiducialiter destinamus, quem super eis plene mittimus de nostro proposito informatum. Quesumus, igitur, et intrinseca affectione vestre clementie supplicamus quatenus de vestra solita bonitate procedat memoratum filium nostrum benigne recipere, clementer audire et gratiose remittere, ut nostra tenet fiducialis intentio, feliciter expeditum. Qui universa disponit sua propria potestate personam vestram, ad sua sancta servitia merito preelectam, eam ad illa conservare dignetur incolumem plenis annis. Data Barchinone, kalendas octobris anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º quarto.

Bernardus de Aversone, mandato regio.

Sequitur informatio tradita predicto domino infanti P(etr)o.

Aquesta és la informació donada per lo senyor rey al infant en P(ere), fill seu, de ço que ha a parlar ab lo papa de part sua.

Primerament, deja recomanar al senyor papa lo senyor rey son pare, e l’enfant n’Anfós son frare, e l’archabisbe de Toledo, e si mateix, e son frare en R(amon) Berenguer, e la reyna e tots los altres de la casa del dit senyor rey.

Ítem, li deja dir e supplicar, ab deguda reverència, que con lo rey son pare, e l’enfant n’Anfós son frare, qui personalment ho à fet e·y ha molt trebaylat, per la volentat e gràcia de Déu hagen conquest lo regne de Sardenya a gran honor e a serviy e a profit de la Esgleya de Roma, per qui·l dit regne se té, e, segons que tot lo món sap, ab gran trebayl e ab gran pèrdua de nobles persones e d’altres e ab molt grans despeses, per les quals han ahut a vendre e enpenyorar molts castells e locs seus e rendes e jurediccions, e, segons lo rescrit papal de la donació del dit regne, lo dit rey sia tengut de donar certa quantitat per cens cascun any a la Esgleya de Roma, e encara és tengut de fer cert serviy sots certa forma, que plàcia a la sua sanctitat, havén esguart a les rahons damunt dites, fer gràcia al dit senyor rey e als seus que li torn la quantitat del cens a .D. marchs d’argent, e que del altre serviy d’òmens a cavayl e de servents e de galeres que·n remeta la meytat a tots temps, e, axí lo dit cens de .D. marchs con la dita meytat del altre serviy, vulla lexar de gràcia e enfranquir-ne lo senyor rey e l’infant n’Anfós a lur vida. E con en açò hagués fet son poder, si àls no·n podia acabar, soplegàs que almenys fos lexat a vida del senyor rey, e si no podia acabar que fos tornat lo cens a .D. marchs d’argent, soplech que almenys sia tornat a .M. marchs d’argent, e en açò puny de tot en tot. E diga l’infant al senyor papa, certanament, que·l dit regne de Sardenya no val ne pot valer a la casa d’Aragó ço que la Esgleya de Roma e el rey d’Aragó e tothom altre se cuydava, per ço con lo rey d’Aragó, e l’enfant per ell, ha ahut a lexar tot ço del lur a aquells qui han obehit, segons la forma del rescrit —e obehiren tots al començament, salvant lo comú de Pisa—, e encara, que·y ha aadés a fer molt grans messions, axí en tenir-hi soldaners⁴¹⁵ con en moltes e grans obres e necessàries a reformació e salvament del regne.

Ítem, li diga que l’enteniment e la volentat del rey d’Aragó e del infant fo principal e major al fet de la conquesta de Sardenya, e açò sap Déus, que ab lo dit regne poguessen mils e pus fortment ordonar e fer lurs enantaments contra los enemics de la fe, a honor e a serviy de Déu e de la sua sancta Esgleya e de la Christiandat. E és ver que·l senyor rey, havent lo cor a la dita conquesta de Sardenya, ja abans que descubrís los aparellaments que·n féu, consentí e volch que treva se pres entre ell e el rey de Granada a certs anys, per tal que·l dit rey de Granada no·l embargàs faent-li guerra, dels quals anys romanen d’ací al mes de maig qui ve e depuys .I. any, lo qual temps passat, entén lo senyor rey de enantar e de fer son esforç a guerra e a don dels moros. E a açò haurà mester sos ricshòmens e sos cavallers e ses gents, entre·ls quals seran aquells qui ara són tornats del viatge de Sardenya, als quals són degudes per lur sou e per esmenes de cavalls grans quantitats de moneda, a les quals bonament lo rey d’Aragó no pot cumplir per les grans despeses que ha fetes en la dita conquesta, segons que és dit damunt en lo primer capítol; e si no·ls era satisfet, no·y porien tan bé esser ne tan bé servir ne de tan bon cor. Per què soplech al senyor papa l’enfant que, guardant lo bon enteniment del rey e del infant n’Anfós, li vulla acórrer de la dècima de sa terra tota a .XX. anys, e que·s pach en .X. anys, e que·l terç ne haja el rey d’Aragó en ajuda de pagar los dits deutes, e les dites parts que sien convertides en l’enantament contra·ls sarraÿns. E pot bé pensar lo senyor papa quantes són estades les messions de la conquesta de Sardenya e en quina manera són fetes, e la conquesta e les messions, a gran honor e a gran profit de la sancta Esgleya, e no cal vuymés al senyor papa haver consciència de ajudar en açò, segons que·s dehia que havia al començament, per ço con los fets eren contra crestians, cor vuymés, beneÿt sia Déus, la guerra és passada e fenida en pau.

Faça son poder l’infant que al fet de la dècima sien assignats los bisbes de Barchinona e de València, o la .I. d’ells.

Ítem, que atorgàs als enantaments dels moros los benifets ecclesiàstics vagants per tota la terra del senyor rey a .X. anys.

Ítem, que comanàs a alcuns prelats de la terra del senyor rey que puguen absoure aquells qui són tenguts per temps passat per lo fet de Alexandria e de la terra del soldà, e, de ço que·n exirà, que·n sia respost al rey d’Aragó e convertit en aquests affers per man d’aquells que·l senyor papa hi ordonarà.

Ítem, que·l senyor papa do les indulgències, segons que acustumades són de donar e foren donades per lo fet de Almeria, de tota Espanya.

Ítem, sia membrant l’infant del fet de frare Ferrer d’Abeyla, archabisbe de la Pàtria,⁴¹⁶ que·n soplech al senyor papa que·l deliure graciosament e li do licència de anar a son archabisbat. E en açò porà tenir aquella manera que·l cardenal en Napolió⁴¹⁷ tendrà per bé. E sia curós d’açò, cor l’archabisbe ho mereix bé al senyor rey.

Lo capítol dejús escrit fo donat a part al senyor infant.

Sia informat l’infant que, con sia en cort, que·s veja ab lo cardenal en Napolió, lo qual és íntim e special amich del senyor rey, e diga-li con lo senyor rey, no guardant con en lo fet de Sardenya lo papa ajuda ne secors no li haja fet, ne encara justícia no·n haja puguda haver ne favor alguna, ans hi ha fet ço que·l cardenal sap, però considerant a la dignitat papal e a la sancta Esgleya, con ell rahó no agués de trametre a ell aytal missatge con és lo dit infant son fill, e aytambé cor sia necessari al senyor rey per haver gràcia d’ell en rahó del trahut e del serviy que·s deuen fer per lo regne de Sardenya, per los quals, segons la tenor del rescrit de la donació, ha molt grans penes, e spirituals e encara temporals, ço és, que feta la conquesta de la isla o de la major partida, sia tengut lo senyor rey a pagar lo cens, qui és .II. millia marchs d’argent, dins .IIII. meses, e si no que ell sia vedat, e si no l’ha pagat dins altres .IIII. meses, lo regne de Sardenya sia entredit, e si a altres .IIII. meses no era pagat, que caja lo senyor rey del dret del regne, per aquestes rahons vol lo senyor rey que sàpia lo cardenal que ell s’és mogut a trametre lo dit infant, e atressí, lo dit infant qui·y ha a fer alcuns affers a bé e creximent seu. E prega’l lo senyor rey que consell e endreç l’infant en totes aquelles bones maneres que puga, jassia que ell és cert que·u faria menys de precs.

241.

1324, octubre 28. Lleida.

Ordinació de l’infant Alfons sobre la forma, pes i llei de la moneda menuda de Sardenya (Bonanat Sapera).

ACA, C, reg. 408, fols. 1v-2r.

Infans, et cetera. Fideli suo Nicholosio Ros, magistro monete que in Villa Ecclesie cuditur, salutem et gratiam. Litteram per vos nobis⁴¹⁸ missam noviter simul cum .V.^e solidis [a]lffonsinorum minutorum recepimus, et eius tenorem pleno collegimus intellectu, e[t c]erte placuit nobis id quod per vos ordinatum extitit super moneta predicta, quia, considerata eius qualitate, ipsam [nostr]e curie satis utilem fore comperimus. Verumtamen, habito de hoc colloquio cum seren[is]simo domino genitore nostro, deliberavimus de suoque beneplacito ordinavimus quod dicta moneta minuta fiat prout in cedula positum est presentibus interclusa, quodque moneta argenti adaptetur eo modo quo in eadem cedula continetur. Quocirca, vobis dicimus et mandamus quatenus super moneta minuta iandicta vos habeatis prout ordinavimus nunc et in cedula pretacta videbitis denotari, cuius tenorem inconcusse per vos servari iubemus. Data Ilerde, .V.º kalendas novembris anno Domini millesimo .CCC.ºXX.º quarto.

Bo(nanatus) de Petra, mandato domini infantis.

Tenor vero cedule supradicte sequitur in hunc modum.

Ordona lo senyor infant, ab volentat del senyor rey, que la moneda menuda que·s bat en Vila d’Esgleyes sia a ley de .II. diners .XXI. gra a asaig d’Espanya, e a taylla de .XXVII. solidos lo march de Barchinona, e que sia de major compàs que la mostra qui és estada tramesa al senyor rey e al senyor infant, e seran-ne pus bells los diners e pus corribles, e que vagen a .XVI. diners menuts per .I. diner d’argent, e que diguen les letres en la part del escut: «Iacobus Aragonum», e en l’altra part diga: «et Sardinie rex». Encara, en los diners d’argent digen les letres de la una part: «Iacobus Aragonum et Sardinie rex», e de l’altra part ço qui ja s’i és, e axí conèixer s’à la moneda d’on és. E age nom la dita moneda, axí aquella d’argent com aquella menuda, alfonsins d’argent⁴¹⁹ de Sardenya.

En la dita manera vol lo senyor inffant que·s fassa la dita moneda menuda, no contrestant que, per ventura, no serà ligada ab aquella d’argent, cor aquella d’argent val més de .XVI. diners menuts per cascun diner d’argent.

242.

1324, octubre 31. Lleida.

Crida manada publicar per l’infant Alfons, oferint terres franques i passatge gratuït a tothom que vulga anar a poblar Sardenya (Bonanat Sapera).

ACA, C, reg. 408, fols. 3v-4r.

Infans, et cetera. Egregio viro Ugoni, vicecomi[t]i de Basso, iudici Arboree,⁴²⁰ salutem et dilectionis affect[u]m. Cum nos dilecto consiliario nostro P(etr)o de Libiano quedam comiserimus nobilitati vestre ore[te]nus explicanda, id[c]irco fidelitatis vestre c[o]nstantiam deprecamur quatenus, relatibus d[icti] P(etr)i fidem prebendo indubiam, curetis ea opere adimplere. Data Ilerde, pridi[e] kalendas novembris [anno Domi]ni millesimo .CCC.ºXX.ºIIII.º

Bo(nanatus) de Petra, mandato domini infantis.

Similis fuit missa ancianis et consilio universitatis civitatis Sasseri.

Similis fuit missa nobili et dilecto Berengario Carrocii, generali gubernatori Sardinie et Corsice regni mandando.

Forma autem dicte preconitzationis de qua supra in litteris esse decreta fit mentio talis est.

Ara ojats què·us fa saber lo senyor infant: que tothom qui vula anar en Sardenya per poblar sia cert que li serà donada terra en quantitat, covinentment francha de loïsme per tots temps. E d’aquesta rahó, con seran en Sardenya, denant⁴²¹ en P(ere) de Libià e n’Arnau de Cassà, o la un d’ells, qui·ls assignaran⁴²² de les terres en la forma desús dita. E aquells qui anar volran,⁴²³ si seran en Barchinona apparellats de recullir per tot lo mes de noembre, trobaran aquí lo dit P(ere) de Libià qui·ls farà levar sens nòlit; e, si no·y trobaven en P(ere) de Libià, venguen denant en Felip Sentceloni, ciutadà de Barchinona, qui·ls en darà recapte.

243.

1324, desembre 8. València.

Jaume II al seu primogènit, l’infant Alfons. Li desaconsella acceptar propostes d’aliança matrimonial amb el rei d’Anglaterra, que provocarien recels en la casa de França (Guillem Agustí).

ACA, C, reg. 339, fol. 357r-v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera. Al molt alt e molt car infant n’Amfós, primogènit e general procurador nostre e comte d’Urgell, salut e benedicció de pare. Fill molt car, havem entès que·l noble en Bernat Jordà de la Isla deu anar a vós, o és ja ab vós, per fer-vos reverència, e han-nos dit alcuns que·us parlarà de tractaments de matrimonis entre la nostra casa e la casa d’Anglaterra, dels quals, segons que ja sabets, és estat parlat. E fill, volem que sapiats, jassia que sóm certs que vós vos ho pensats, que al temps de ara, guardats los affers nostres e vostres, e aquells qui són ja e poden esdevenir a avant proïsmament entre·ls reys de França⁴²⁴ e d’Anglaterra,⁴²⁵ no·ns és semblant que nós ne vós dejam entendre en neguns tractaments ab lo dit rey d’Anglaterra, que podets veer que·l rey de França ne pendria gran suspita, la qual ha ja, segons que vós sabets, e de la qual nós e vós devem guardar, e majorment que no veem tan gran profit ne tan gran avantatge en los dits tractaments que·ns en dejam nós ne vós posar en suspita ab lo dit rey de França ne perdre ab ell. On, fill, si·l dit noble en Bernat Jordà vos ha parlat o·us parlarà d’aquesta rahó, vós ab bones e covinents paraules e agradoses podets respondre que per vós meteix clarament no li podets res dir, mas que·ns ho farets saber, o que·n parlarets ab nós, ab qui devets esser en breu, e que·y darets tot loc que porets. Esters, havem entès que, partent de vós, lo dit noble deu venir a nós, e, si·ns parla d’aquesta rahó, nós li respondrem segons que·s covendrà. Dada en València, dissapte a .VII. dies del mes de deembre en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XXIIII.

G(uillelmus) Augustini, mandato regio.

244.

1325 (Enc. 1324), febrer 24. València.

Informació donada per Jaume II i l’infant Alfons a Bernat Sespujades en la seua missatgeria al rei Frederic [II]. Li prometen una força naval de vint galeres per a la defensa de Sicília d’un atac de Robert de Nàpols, les quals enviaran encobertament amb el fals pretext de la conquesta de Còrsega (Bernat d’Averçó).

ACA, C, reg. 338, fols. 168r-169r.⁴²⁶

Legatio comissa per dominum regem et dominum infantem Alfonsum, suum primogenitum, ad dominum regem Fredericum, Bernardo de Podiatis, scutifero antefati domini regis.

Sequitur forma littere credentie domini regis, quia illa domini infantis in sua scribania fuit expedita.

Excellenti principi Frederico, Dei gratia regi Trinacrie, karissimo fratri nostro, Iacobus, per eandem rex Aragonum, et cetera, salutem et cum fraterne dilectionis abundantia votivorum successuum incrementa. Ecce mittimus ad presentiam vestram dilectum scutiferum nostrum Bernardum de Podiatis, huius littere delatorem, plene informatum a nobis super quibusdam pro nostra parte vobis per eum presentialiter exponendis. Potest, igitur, vestra fraternitas dictis suis fidem firmam et indubitabilem adhibere plenarie sicut nostris. Et, quia scimus animum vestrum ad gaudium renovari quotiens de felici continentia status nostri letos rumores suscipitis, vobis ad gaudium presentibus intimamus nos, cum tota domo nostra, tribuente Illo qui actor salutis est, votiva perfrui sospitate. Rogantes ut de vestro statu, quem prosperum iugiter affectamus, nos reddatis sepius certiores. Data Valentie, .VI.º kalendas martii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º quarto.

Bernardus de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta. Expedita ut pro curia.

Informatio tradita predicto Bernardo de Podiatis.

En nom de Déu.

Sia membrant en Bernat Cespujades que, aprés que haurà dit al senyor rey en Frederic de part del senyor rey e del senyor infant que ells lo saluden molt, que li diga, de part d’ells, que ells han entès, per fama publicha e per moltes letres que han ahudes del procurador del rey Frederic en cort de Roma, e per moltes altres letres de companyies, que·l rey Robert fa major aparellament que peça ha fos fet, axí de galees com de cavalleria com de cases de fusta e de calç mòlta, per passar en Sicília e posar setge a Messina e fer defora una gran pobla, per tal que puga durar los affers dels quals s’esforça a haver son enteniment. De les quals coses, jassia que·l senyor rey e el senyor infant no hagen puguda haver altra certenitat per ço com són luny, en lo regne de València, on no vénen ne poden venir tan sovén novelles d’aquelles parts, emperò per sol ço que·n han⁴²⁷ ohit, axí com aquells qui són molt geloses de la honor e bon estament del dit senyor en Frederic, axí com aquell del qual lo bé és lur e, ço que Déus no vulla, lo contrari axí meteix, han volgut trametre lo dit en Bernat a ell per saber d’ell què sent ne sab d’aquest fet, cor ell, qui és tant prop e a qui tant toquen los affers, ne deu saber la veritat; e maravellen-se fort d’ell com no·ls en ha res fet saber, ne encara cor, per algú qui ab ell sia, no és estat res significat d’açò a alcuns deçà, si res és. E que lo senyor rey e el senyor infant han molt pensat sobre açò, e veen que, jassia que en los temps passats lo rey Robert haja fet altres aparellaments contra lo rey Frederic, emperò, no veeren nuyl temps tant perillós lo fet com ara, per tal com en los altres temps la illa de Sicília era fornida de molta bona gent de nostra nació, e ara ha-n’i fort pochs, e per lo poder e per l’aparellament del rey Robert, qui és, segons la fama, major que anch no fo. Per què ells, veents que si el rey Robert devallava ab son poder en Sicília poria esser al rey Frederich gran perill, e que la sua deshonor e vergonya e dampnatge, los quals Déus vulla esquivar, seria d’ells pròpria, han pensada manera, aquella que per ells se pot fer en ajuda d’ell, a esquivar açò. Però, fa mester que sia açò secret sobiranament, axí per bé del rey Frederic, cor si açò era sabut, lo seu fet se’n poria molt afollar e al senyor rey e al senyor infant ne vendria gran càrrech, e de part del rey Robert e de part del senyor papa, qui pren los fets axí com ell sap; per què deu esquivar lo rey Frederic, e açò li carreguen en la sua fe, e per lo deute e amor que ha a ells e per bé de si enleix, que d’aquesta rahó no parle a persona del món, ne a cathalà ne aragonès ne sicilià ne a altre vivent, cor lo senyor rey e el senyor infant, veents que és sobrenecessari que açò sia secret, han fet fer sagrament e homenatge al dit en Bernat Cespujades que d’aquest fet no·s rahon ne parle nuyl temps ab pressona, sinó ab lo dit rey Frederic. E diga-li que ells han molt pensat sobre aquest fet e no hi són venguts leugerament, ans han bé vists e pesats, d’una part, los perills que d’açò pot venir a ells, et, d’altra part, la deshonor e el dampnatge que poria seguir al rey Frederic, lo qual seria d’ells; e pensat tot e pesat ab gran acort, vénen conortats que, abans que·l rey Frederic no perdés Sicília a tan gran deshonor e dampnatge seu e d’ells, faran tot quant poran per esquivar-ho, tota vegada com pus cubertament poran, mentre esquivar-ho poran. La manera de la ajuda que ells han en açò pensada és aquesta, és a saber, que lo senyor rey e el senyor infant, per esforç e ajuda del rey Frederic, entenen armar .XX. galees e que hi munt en Francesch Carroç, almirayl seu, lo qual és bon cavaller e provat en mar e en terra, e qui ha gran volentat de servir a ells e al rey Frederic, e entenen-les armar de bona gent e eleta, axí que puys, segons que·l rey Frederic veuria son avantatge, se captengués dels fets, havén en sa ajuda les dites .XX. galees. La manera del dit armament és aquesta: que ells han les galees moltes e bones e noves, exarciades e ab lur armament per la major partida, que és la major part de la messió, axí que no·ls fayl sinó la paga dels mariners e galiots e la panàtica; e con ells aadés no agen moneda, per les grans messions del fet de Sardenya, han acordat trametre al rey de Portogal,⁴²⁸ lur nebot, qui ara és rey per mort de son pare, e entenen-lo aemprar d’alguna moneda que·ls prest, la qual li entenen bé assegurar, e daran fama que armen per conquerre Còrcega, en la qual partida dels barons lus han fet homenatge e·ls han regoneguts per senyors. E si lo rey de Portogal fa lo dit préstech, armaran encontinent e trametran la armada en Sardenya, on serà lo dit almirayl, que ja hi trameten ara, e si lo rey Frederic sab que·l rey Robert li venga desús, trameta al almirayl per aemprar-lo, que li venga valer, e d’açò li faça fortment protestar, axí com a natural de son pare e de son frare, e d’ell per rahó d’ells; e l’almirayl escusar-s’à d’açò com més porà, al·legant⁴²⁹ que a ell seria gran perill fer açò sens manament del senyor rey e del senyor infant, lo qual no ha, e que no li va àls en açò sinó perdre el cors e l’aver. E que·l missatge del rey Frederic lavors li protest pus fort, dién que en colpa del dit almirayl, si no hi anava, se poria perdre el rey Frederic e la reyna e sos infants e la terra, e que guart, si açò esdevenia, ço que Déus no vulla, com n’exirien lo senyor rey e el senyor infant, senyors del dit almirayl, ne quant los hi va. E lavors l’almirayl respondrà que ell se n’irà al rey Frederic per escusar-se ab ell d’açò, e que creu que·l n’aurà per escusat, com d’açò no haja negun manament; e pus l’almirayl sia là, farà tot ço que·l rey Frederic vulla. E en aquell cas que·l rey Frederic haja obs la armada desús dita, segons l’ardit que haurà dels affers, serà rahó que, pus ell se servirà de la armada, que pach ço que·l senyor rey haurà manlevat del rey de Portogal, son nebot, per fer la dita armada. Esters, si el rey Frederic serà cert que·l rey Robert, segons l’ardit que·n ha, deja venir aquest any en Sicília, tenen per bé lo senyor rey e el senyor infant, e consellen de tot en tot, que per ço com ells no saben si el rey de Portogal volrà fer lo dit prest, que, en tot cas, lo rey Frederic trameta secretament tantost .XXV. millia libras deçà per persona secreta, qui pach les messions de la armada. E con açò haja dit lo dit Bernat Cespujades, esper la resposta del dit rey, e si ell diu que és cert que·l rey Robert li deja venir desús, faça tantost ab ell que complescha ço que dit és com abans puscha, perquè·s puga per temps aparellar la armada. E si lo dit rey responia que ell és cert que·l rey Robert no fa negun aparellament quan a aquest estiu, diga-li que d’açò seran molt pagats lo senyor rey e el senyor infant, axí com aquells qui·n viuen en gran ànsia e pensament, e, axí, que se’n tornarà a ells, e que·s tenga per dit que, tota vegada que ell sàpia que·l rey Robert se moga contra ell, que·ls ho faça saber, que per cert aquesta ajuda en aquesta forma, e encara de més galees si les vol, porà haver.

E fet açò, faça sos affers axí com si se’n devia tornar, e, com serà en son partir, diga al rey Frederic com ell deu esser molt pagat e consolat de la bona volentat que ha sabuda del senyor rey e del senyor infant, e que ell se deu esforçar de tota res que sia honor lur, cor pus ells prenen axí los seus affers, segur pot esser ab Déu que no tem res. E puys diga: «Dich-ho, senyor, per açò que·l senyor infant me manà que·us dixés abans que de vós partís, que pus Déus li ha donada honor del fet de Sardenya, volria enguany haver Còrcega, en la qual l’an ja regonegut partida dels barons de Còrcega e misser Castrutxo, senyor de Lucha, qui li ha fet saber que li farà liurar .VI. castells ab bones forces en Còrcega e encara li acorrerà de companya, e que consella que ara trameta lo senyor infant companya per haver la illa, que és desfornida de vianda, e bandos e partiments que són entre ells, dels quals haurà la .I. bando, e pus hi trameta lo senyor infant, per cert haurà la illa.» Per què lo senyor infant prega carament al senyor rey Frederich que li vuyla acórrer d’unes.IIII. mília unces per al dit fet, e que ell li promet que les li retrà, e si no podia de tantes, feés son poder d’aytantes com pogués; e si ho atorga, faça son poder que tantost puga haver lo senyor infant la moneda perquè en aquest estiu pogués enantar al fet de Còrcega.

E diga lo dit en Bernat al senyor rey Frederic, axí com per si meteix: «Senyor, en aquest fet no sab presona sinó aquells que ell sap que hi han cabut, los quals han ahut lo major plaer que de res que haver poguessen, sabén que anch del senyor rey no poch exir ço que ara n’és exit, e sabén que axí com d’abans, com no ho havia en cor, no ho deya, axí ara, pus ho à dit, ho tendrà per cert, cor senyor és qui a negú, no·us diré a aytal frare, no diria ço que no hagués en cor, e sobretot lo senyor infant ha ahut sobirà plaer d’açò, veent la bona volentat que·l senyor rey hi ha. Per què, senyor, vos clam mercè que en aquest punt no vengats menys a ço que·l senyor infant vos prega ne a tot alre que ells vullen, cor la bona volentat d’ells no la devets refredar, ans escalfar.»