Читать книгу El patrimoni cultural valencià - AA.VV - Страница 10

El patrimoni cultural valencià.Una mirada sociològica

Antonio Ariño Villaroya Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat de València

Avui dia estem envoltats del discurs i la retòrica del patrimoni cultural. Segons els científics socials, assistim a la segona modernitat, en què s’ha generat una expansió i multiplicació de subjectes i comunitats que se senten amb dret de posseir la seua pròpia herència històrica. La conservació del patrimoni cultural està unida intrínsecament a la tendència dels éssers humans a conservar les seues pròpies formes de vida.

D’aquesta manera de mirar el passat, molts autors, n’apunten la germinació en el Renaixement, moment en què s’encunya el terme monument com a testimoni del passat i fins i tot s’albiren els primers senyals d’una normativa proteccionista. Tot i això, serà en el segle XIX quan la conservació passarà a innovar a través d’un conjunt de programes nacionals, fins als nostres dies, en què ja estan definits els conceptes clau de patrimoni cultural i de bé cultural.

La definició i l’especificitat de l’expressió patrimoni cultural ha anat evolucionant al llarg del temps. En l’actualitat aquest terme s’utilitza per a denominar metafòricament un conjunt específic de béns culturals que conformen el conjunt de la societat on roman la idea d’herència valuosa posseïda, prenent aquesta herència de manera pública.

El concepte de bé cultural supera les limitacions del seu precedent històric, la noció de monument, per la incapacitat d’aquest últim de abastar els trets contextuals, immaterials i anònims dels objectes i les activitats dignes de preservació. La propietat de la immaterialitat implica distingir entre el suport en què es plasma el bé cultural en si mateix. Així doncs, s’eixampla el camp d’objectes que cal conservar i protegir, incloent-hi artesanies, rituals, llengües i fins i tot sons.

En tot això la societat valenciana no ha viscut al marge d’aquestes transformacions socioculturals a través de l’espai normatiu i en la mobilització social que mostra la participació en el procés de patrimonialització. Alguns d’aquests processos són més que remarcables: el patrimoni com a procés de negociació, conflicte, debat i polèmica; la proliferació d’associacions culturals i de defensa del patrimoni, i la protecció del patrimoni immaterial a través de la mobilització de les poblacions locals i les associacions festives que lluiten per la defensa de les seues celebracions patronals o determinats elements d’aquestes com a patrimoni cultural immaterial.

La conservació del patrimoni cultural constitueix un element central del tipus de sostenibilitat que proposem per a la nostra societat i per a generacions futures.

1- L’Albufera de València. Font: Estepa.

2- Moros i Cristians de Cocentaina. Autor: Carlos Cerver Gisbert “Fletxa”.

3- Misteri d’Elx.

4- Ball de la Moma. Font: Calendario de Fiestas de Primavera de la Comunitat Valenciana.

5- Tribunal de les Aigües. Reunió del síndics davant de la Porta dels Apòstols de la Seu de València.

6- Arada tradicional en l’Horta. Font: Estepa.

7- Mascletà a la Plaça de l’Ajuntament de València. Falles 2017. Autor: Pedro J. Lorenzo.