Читать книгу El patrimoni cultural valencià - AA.VV - Страница 12

El patrimoni cultural valencià.Una mirada des de la Geografia

Jorge Hermosilla Pla Departament de Geografia. Universitat de València

El camp d’estudi de la disciplina geogràfica és ampli i complex. Podem definir-la com una ciència que té com a objecte d’estudi l’espai i els seus contextos culturals, disciplina responsable de l’estudi de la configuració de l’espai. Però aquest espai no és homogeni: la varietat geogràfica implica una varietat cultural. Un dels objectes d’estudi dels geògrafs és el patrimoni natural i el cultural generat per la producció humana de tot un elenc de manifestacions materials i immaterials que donen lloc a diferents paisatges.

L’ésser humà, en la seua relació amb l’espai natural construeix per habitar el territori. En habitar, es crea lloc, es configura un espai de sociabilitat fruit de l’estreta relació entre la construcció i el lloc. Els llocs posseeixen un alt contingut d’informació i generen sentiments. Allò que s’ha construït es converteix en un senyal d’identitat i, per tant, en patrimoni. El que va ser construït es modifica, les activitats canvien i es donen nous usos que ho transformen. Un procés que provoca una acumulació de significats que enforteixen la identitat del lloc i el fan perdurar, si aquesta identitat és assumida per la col·lectivitat, pot convertir-se en patrimoni. Cada grup o comunitat aprèn a viure d’aquest patrimoni, genera coneixement i el transforma. El resultat és una diversificació cultural que afavoreix la creació de béns patrimonials originals.

La geografia s’ocupa de l’anàlisi dels paisatges, resultants de les relacions que els individus i grups estableixen amb la natura i que integren un patrimoni cultural i natural amb el qual la comunitat se sent identificada. El geògraf, entre altres accions, se centra en les relacions existents entre tots els elements que apareixen en el paisatge, entre els quals destaca el patrimoni. Aquest estudi del patrimoni des de la geografia és conseqüència de la intensa vinculació existent entre les societats i el seu territori. A través de l’anàlisi geogràfica podem indagar la manera en què els grups han fet ús del territori, el modifiquen amb nous signes o el reinventen, transformant-lo en paisatge.

L’anàlisi del patrimoni adquireix per part d’algunes de les branques de la geografia un espai cada vegada més preponderant. És el cas de la geografia cultural, de la urbana, de la rural, de la del paisatge i de la del turisme i oci.

Els dos corrents més destacats pel seu tractament del patrimoni i del paisatge són la geografia cultural i la geografia del paisatge. Ningú no ignora que el paisatge és una expressió cultural, fruit del temps i d’un lloc i, per tant, propòsit geogràfic. La geografia cultural intenta comprendre i explicar el paper del territori en la construcció de marcs culturals i, per la seua banda, la geografia del paisatge analitza les relacions entre les formes d’ocupació antròpica i els espais bé naturals, bé antròpics.

1- Reial Séquia d’Escalona. Font: Estepa.

2- Riu Millars. Font: Estepa.

3- Llavador de Novaliches. Jérica. Font: Estepa.

4- Aqüeducte de la Peña Cortada. Calles. Font: Estepa.

5- Vista aèria de la Cava Gran d’Agres. Font: Estepa.

6- El Benicadell cobert per la neu. Font: Estepa.

7- Benidorm. Font: Estepa.

8- L’Albufera de València. Font: Estepa.

9- Cortes de Pallás. Font: Estepa.

10- Assut urbà en Orihuela. Autor: Jorge Belmonte.