Читать книгу El patrimoni cultural valencià - AA.VV - Страница 8

El patrimoni cultural valencià. La importància del patrimoni arqueològic

Valentín Villaverde Bonilla Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Universitat de València

Referir-se al patrimoni arqueològic és pensar en gaudiment i responsabilitat. La riquesa del patrimoni arqueològic valencià és vertaderament digna de consideració i abraça, com es pot veure en aquesta exposició, des de la remota prehistòria fins al final de l’antiguitat i l’edat mitjana.

Però parlar de patrimoni no és només pensar en la contemplació i el gaudiment, ja que perquè això siga possible cal una feina prèvia previ d’estudi, catalogació, i ben sovint de restauració i conservació i, finalment, de valoració. Sense coneixement, sense comprensió de la significació històrica i cultural, el gaudiment del patrimoni arqueològic perd una gran part del seu valor. Es banalitza a l’excés, es descontextualitza i s’aborda des de criteris estètics o emotius que s’allunyen d’una autèntica comprensió del patrimoni.

Els llocs arqueològics, les ruïnes o les pintures rupestres, les cavitats, els abrics i poblats, les vies romanes de comunicació o qualsevol altre tipus d’evidència patrimonial vinculada amb el passat, desproveïts de la significació històrica deixen de ser patrimoni per a convertir-se en llocs, objectes, construccions o paisatges exclusivament dotats de valor emocional o estètic. La interpretació presideix la valoració del patrimoni arqueològic i, per tant, qualsevol acte de difusió, d’acostament i de gaudiment de la riquesa patrimonial arqueològica està precedit d’un important esforç d’excavació, estudi, inventari i diagnòstic de conservació, si fóra necessari.

La recerca arqueològica, multidisciplinària i recolzada en el concurs de nombroses especialitats arqueomètriques, resulta crucial en el procés de valoració del patrimoni arqueològic. I no sols en el descobriment, sinó en la contínua revaloració, en la seua progressiva reinterpretació i comprensió.

La responsabilitat és conseqüència de la fragilitat. No s’escapa a ningú que el temps constitueix en si mateix un factor de degradació. Els espais arqueològics han de ser objecte d’una conservació preventiva i sustentar-se en la consciència ciutadana. La conservació està relacionada amb la capacitat de difusió, amb la valoració i, cosa que és més important, amb la comprensió per part de la societat del valor d’aquest patrimoni arqueològic. Hi ha un cos de dades prou gran per a saber que el coneixement i la valoració del patrimoni influeixen en el respecte que li professa la societat.

1- Puntal dels Llops. Olocau. Autor: J.M Aleixandre.

2- Art rupestre Llevantí. Figures humanes del Cinto de las Letras a Dos Aguas. Auto: Valentín Villaverde.

3- L’obtenció del registre arqueològic. Autora: E. Badal.

4- Poblat íber del Puntal del Llops.

5- Jaciment del Tos Pelat a Montcada. Autor: Josep Mª Burriel.

6- Arqueòlegs treballant al’Abric de la Quebrada. Autora: E. Badal.

7- Vista general de la superficie excavada a l’Abric de la Quebrada.

8- Restes de la calçada romana a Sagunt.