Читать книгу El patrimoni cultural valencià - AA.VV - Страница 13

La presència més primerenca:del paleolític al neolític

José Luis Jiménez Salvador Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Universitat de València

Paleolític. La primera constatació científica de la presència humana al territori valencià es remunta al paleolític inferior (Cova del Bolomor, a Tavernes de la Valldigna ), amb una datació estimada de 350.000 AP (abans del present) que comporta, a més, el primer control humà del foc a la península Ibèrica.

Ja en el paleolític mitjà (200.000-35.000 AP) hi ha un major nombre de proves relatives a restes humanes i utillatge lític, amb una concentració de jaciments al sud del territori valencià, entre els quals destaca la Cova Negra (Xàtiva).

El paleolític superior –fa 30.000 anys, aproximadament– coincideix amb la presència d’un nou homínid al nostre territori: el cromanyó o sapiens modern. Aquesta etapa representa, per una banda, un salt quantitatiu pels jaciments localitzats (Cova del Parpalló, a Gandia, etc.). I, per una altra, un gran avanç qualitatiu, amb noves tècniques en el treball de la pedra, l’ús de matèries primeres noves per a elaborar eines i, cosa més significativa, l’expressió simbòlica gravada i pintada sobre plaquetes, considerada la primera expressió artística.

Igualment, l’expressió del pensament simbòlic es manifesta en adornaments personals i a través de dues facetes considerades com les més antigues de l’art de la humanitat: l’art moble i l’art rupestre parietal. La cova del Parpalló és referència imprescindible per a la seriació de l’art prehistòric europeu: aporta més de 5.000 plaquetes de pedra gravades i pintades.

Epipaleolític-mesolític (10.000-6.000 AP). Etapa que acull les últimes societats caçadores-recol·lectores. Destaca per l’àmplia expansió per tot el territori valencià, on els principals jaciments són la Cova de Santa Maira (Castell de Castells); l’abric de la Falguera (Alcoi) i la Cova de la Cocina (Dos Aguas).

Neolític (5.600-3.000 AP). Mostra una concentració de jaciments al sud del Xúquer, amb un focus pròxim a la costa (Cova de les Cendres, a Moraira, i Cova Ampla del Montgó, a Xàbia) i un altre a l’interior (Cova de l’Or, a Beniarrés, o Cova de la Sarsa, a Bocairent). L’inici de les societats agropecuàries va marcar la consagració de la pintura rupestre com a principal fet artístic, reflectit en tres cicles: art macroesquemàtic, art llevantí i art esquemàtic. Un interès especial posseeix la relació iconogràfica entre les decoracions ceràmiques i l’art rupestre, valor reconegut per la UNESCO (1998) amb la inclusió de l’art rupestre en el Patrimoni de la Humanitat, amb la denominació Art Prehistòric de l’Arc Mediterrani Espanyol.

A les àrees de major concentració de troballes, la Generalitat Valenciana ha promogut la creació de parcs culturals dels quals el més conegut és el de la Valltorta (Tírig).

1- Sala del Museu de la Valltorta. Font: Museu de la Valltorta.

2- Cova Ampla. Montgó. Font: Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco de Xàbia.

3- Cova del Parpalló. Font Ajuntament de Gandia.

4- Pintura rupestre. Museu de la Valltorta. Font: Museu de la Valltorta.

5- Llar Musteriense en la Cova Negra.

6- Abric de la Falguera. Alcoi. Autor: Emili Aura.

7- Cova de Santa Maira. Font: MAMA.

8- Ceràmica cardial Cova de l’Or. Font. Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València.