Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 10

Quan joventut i rebel·lia

arriben a l’Eugeni, anys de somieig,

anys d’esperança i melangia,

a aquest Monsieur l’engeguen a passeig.

Ja en llibertat Oneguin roda:

es fa tallar els cabells d’última moda,

va igual que un dandy londinenc mudat

i entra per fi dins l’alta societat.

Se sap comunicar en llengua francesa

perfectament, l’escriu amb eficàcia,

fent reverències hi té gràcia,

balla masurques amb destresa.

¿Què més us cal? Per tots resulta

un noi que es fa estimar i, a més, prou culte.