Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 7

«L’oncle és de normes tan perfectes

que ara, malalt de veritat,

se’ns ha guanyat tots els respectes:

millor no ho pot haver pensat.

Dóna un exemple de profit,

però, Déu meu, que és avorrit

estar-se nit i dia amb un malalt,

sense allunyar-se del capçal!

Que n’és, d’hipòcrita i mesquí,

distreure un infeliç que fina,

donar-li mentrestant la medicina,

tot trist, posar-li bé el coixí,

sospirar i dir-se, quan no ho sent ningú:

a veure si el diable se t’endú!»