Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 21

Ja és fosc. Dins el trineu s’aclofa,

tothom s’aparta al crit «Feu pas, us dic!».

El gebre li ha argentat l’estofa

del coll de llúdria de l’abric.

Cap al Talon s’embala: que l’esperin,

segur que allí ja hi ha en Kaverin.⁹

Hi ha entrat, el suro salta en línia dreta,

raja el xampany, el del cometa.¹⁰

Té enfront un roast-beef ensagnat,

tòfones (luxe de la jovenesa,

la flor de la cuisine francesa)

amb pinya de color daurat,

formatge tendre de Limburg

i foie en conserva d’Estrasburg.