Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 17

Com simulava no tenir experiència,

atemoria amb penes preparades,

torbava amb bromes la innocència,

feia lloances delicades;

vingut l’instant entendridor,

sabia derrotar amb seny i passió

les pors d’uns anys sense malícia,

rebia el gest reflex d’una carícia,

pregava alguna confessió discreta,

sentia ja el primer batec,

l’amor a prop, i quan, en sec,

pactava una reunió secreta...

amb ella a soles al davant,

feia una classe edificant!