Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 16

Que aviat que va saber fer el paperot,

estar gelós, guardar-se una il·lusió,

fingir-se ombrívol i capcot,

desenganyar per enganyar millor,

mostrar-se vanitós o obedient,

considerat o indiferent!

No deia res: que esmorteït!

Parlava: que fogós i ardit!

Tot escrivint, que desimbolt!

D’un sol amor, d’una única alenada,

s’abandonava a l’estimada.

Quins ulls posava, intrèpid o irresolt,

ràpid o tendre, i com, de tant en tant,

feia acudir una llàgrima brillant!