Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 5
ОглавлениеPétri de vanité il avait encore plus de
cette espèce d’orgueil qui fait avouer avec
la même indifférence les bonnes comme
les mauvaises actions, suite d’un sentiment
de supériorité, peut-être imaginaire.
Tiré d’une lettre particulière 1
No vull distreure el públic vanitós,
estimo l’atenció benigna
d’una amistat: tant de bo fos,
la que et presento, una penyora digna
de la teva ànima agraciada,
plena d’un sacre ensonyament
de poesia clara i desvetllada,
simplicitat i elevació de ment.
Que sigui així, i, amb mà predisposada,
pren uns capítols divergents,
amb notes còmiques i tristes,
mig populars i mig idealistes,
fruit descurat dels meus divertiments,
d’insomnis, d’una vaga inspiració,
d’anys immadurs i ja pansits,
de freds advertiments de la raó
i de senyals del cor, adolorits.
1. «La plètora de vanitat el movia a aquella mena d’orgull que fa confessar amb la mateixa desgana les bones i les males accions, efecte d’un sentiment de superioritat potser imaginari.» Puixkin diu que treu aquesta citació d’una carta privada, però segurament s’ho va inventar.
