Читать книгу Disputa de l'ase - Anselm Turmeda - Страница 13

Veient el món al mal donat

i tothom vivint en pecat,

us explicaré l’aventura

que em passà un dia a la verdura.

Sabreu per la meva disputa

que l’home és menys que bèstia bruta,

si no fos que l’ésser diví

a la nostra falla és enclí.

Invocant doncs nostre Senyor,

començaré la narració:

fa dies, per no restar ociós,

tot i fer un temps ben enutjós,

quan Febus, a casa el Lleó,

d’homes n’escaldava un milió,

el bon temps d’estiu un matí

de casa em va incitar a sortir,

quan Diana mostrava encara

la seva pura i bella cara.

Buscant a cavall fresc ombrí,

em vaig trobar vora un jardí

on hi havia un infinit nombre

de flors i fruites per fer-me ombra.

Una clara font hi rajava

que molt dolça al prat murmurava,

pel qual el rossinyol gentil

feia un cant plaent i subtil.

Creia, en contemplar aquell país,

que era a la terra el paradís

o almenys el jardí sumptuós

de les Hespèrides fruitós.

Per veure un lloc tan excel·lent

em vaig voler aturar amatent.

Vaig seure a l’ombra sobre flors

per jutjar un tan magnífic clos,

però llucant lloc tan diví

de seguida em poso a dormir,

i dormint vaig veure talment

una visió perfectament

arribant a aquells bells verals

d’arreu els animals bestials.

Hi triomfaven elefants,

tigres i lleons molt puixants,

panteres, lleopards clapats,

cavalls, ases, camells gepats,

óssos, dragons, cérvols, senglars,

daines i isards a centenars,

vaques, bous, ovelles, moltons,

llops, guineus, fures, eriçons,

gossos, gats, rates i esquirols

i més que dir no puc tan sols,

que d’arreu havia vingut

doncs tot quadrúpede nascut.

Després veig gran nombre d’ocells

molestant-se uns i altres entre ells,

àguiles, voltors i grifons,

merles, esparvers i falcons,

gallines, tudons i faisans,

cucuts, cornelles, corbs, milans,

grues, agrons, cignes, paons,

perdius, becades i capons,

coloms, garses i passerells,

grives, aloses i estornells,

tórtores, papagais, mussols,

galls, orenetes, verderols

i tan gran nombre d’ocellam

que ni un faltava a fer el seu clam.

Vespes, mosques, tàvecs, cigales,

formigues i aranyes sense ales,

verms, cargols i abelles cridaires,

xinxes, polls i cabres saltaires.

Tots els animals s’hi comptaven

tret dels peixos que al mar nedaven.

Fi