Читать книгу Disputa de l'ase - Anselm Turmeda - Страница 16

—Oh, mort cruel! Oh, amarga fortuna! Hem perdut la felicitat, ens ha estat arrabassat aquell qui ens era guia i que era com un pare per a nosaltres, pobres desolats! Mai mort de germà o de germana no ens serà tan dolorosa com la del nostre bon rei, que tan bé ens governava. Plagués a Déu que jo avui morís pel meu senyor i que ell fos viu davant nostre. Pel seu amor, el meu cor abandona el cos. Crec que moriré de gran melancolia. Des d’ara la mort em plau i serà per a mi la fi de tots els mals, no n’hi ha dubte. Prego a Déu, que tots els béns disposa, que el vulgui menar a l’alta jerarquia i que el perdoni si va cometre cap follia. Qui li vulgui bé, que canti amén amb veu clara.

Després d’aquestes paraules, els animals, cridant a una sola veu, van dir:

—Amén. Déu el perdoni amb la seva gràcia, misericòrdia i pietat.