Читать книгу Disputa de l'ase - Anselm Turmeda - Страница 23

—Senyor —va dir el conill al rei—, jo vaig néixer a l’illa de Sardenya. Un dia era al voltant del castell de Càller, en una illa que hi ha al mig de l’estany del castell, que li diuen l’illa de Bochel. Resulta que, en aquell temps, el governador del castell, el senyor Acard^[15] de Mur, volia assistir a la coronació del rei En Ferran d’Aragó, que llavors havia obtingut la senyoria d’aquest reialme, i es va embarcar en un vaixell cap a Catalunya. Forçat i empès pel mal temps, va arribar al port de Tunis, però no volia baixar en terra i va enviar-hi un servidor seu a aplegar provisions i vitualles. Tan bon punt el servent va arribar a la duana de Tunis, va relatar a aquest fra Anselm com el governador hi havia arribat empès pel mal temps i com, mancat de vitualles, l’havia enviat a aplegar les provisions necessàries perquè la seva gent es refés. Llavors, quan fra Anselm va haver sentit el relat del servent del governador, després de donar-li diverses vitualles, li va dir: «Agafa aquestes vitualles i porta-les al teu senyor, saludant-lo de part meva. I digues-li que li suplico que vulgui acceptar aquest petit servei que li fa l’humil servidor seu fra Anselm; i dóna-li aquestes monedes i, si li cal res més, que m’ho demani, que de tot el que vulgui serà servit.» Llavors el servent va pujar al vaixell i va relatar al seu senyor tot el que li havia dit fra Anselm, i li va donar les monedes. El governador va estar-ne molt content i complagut, i tot seguit li va escriure una carta agraint-li els favors i l’honestedat del servei que li havia transmès. Li va enviar la carta tot i que ells dos no es coneixien.

^[15] «Allart» a l’original francès.