Читать книгу Disputa de l'ase - Anselm Turmeda - Страница 32

Després de sentir les corteses paraules del rei, li vaig contestar així:

—Altíssim i poderós príncep i senyor, sàpiga vostra reial Altesa que tot el que us han dit de mi és veritat. Em confio ara a la vostra gran justícia, perquè sé que sou tan noble senyor i de tanta fermesa que mai ni l’amor ni l’odi no us podrien fer sortir del recte camí i que mai no faríeu cap acusació sense fonament: per això vull que sapigueu que crec fermament i predico que nosaltres, els fills d’Adam, som més nobles i de més gran dignitat que vosaltres, els animals. I no us sàpiga greu, senyor, ja que pretenc demostrar-ho amb arguments perspicaços, si plau a vostra alta Senyoria donar-me audiència, suplicant-vos que no feu contra mi res amb furor o amb còlera. Us prego que vulgueu deixar enrere el furor i la còlera i que poseu per davant la raó i la justícia. Perquè el gran savi Cató diu que la ira ofusca l’enteniment, de manera que no pot discernir la veritat. I si jo no demostro que la meva opinió és certa, llavors feu de mi el que a vostra alta Senyoria plaurà.