Читать книгу Disputa de l'ase - Anselm Turmeda - Страница 30

Havent rebut el salconduit, vaig marxar amb el porter. Quan vaig arribar davant la reial magnificència del rei dels animals, li vaig fer una reverència tal com pertoca a tot príncep i senyor. Els animals, tan bon punt em van veure, es van aplegar tots al voltant del rei, pensant que dictaria contra mi alguna cruel sentència. El rei, però, com que era molt savi, assenyat i de gran justícia, tan bon punt em va veure em va fer passar i em va fer seure entre els principals barons de la seva cort. Com que era molt entès i enginyós, es va dir que potser jo, per por d’ell o per vergonya davant de tants animals, no podria o no gosaria respondre les qüestions sobre les quals em preguntarien; per això es va mostrar molt afable amb mi i, amb un posat bondadós, alegre i rialler, em va començar a preguntar diverses coses que no tenien res a veure amb el tema que havíem de tractar, tal com és costum i ús de tot noble rei o senyor, per tal que m’acostumés a parlar amb ell i amb els altres barons i fos més atrevit quan hagués de respondre les preguntes que em farien. D’això, el meu cor en va tenir immens plaer i alegria. Vaig lloar Déu per haver-me salvat i alliberat del gran brogit i de la tempesta que hi havia hagut a la meva arribada, la por que tenia llavors em va passar i vaig començar a recuperar el coratge. I, després de conversar una estona, tal com us he dit, vet aquí que el rei, amb un parlar agradable i cortès, em va dir: