Читать книгу Disputa de l'ase - Anselm Turmeda - Страница 33

Amb prou feines havia acabat el meu discurs que tots els animals, amb gran esvalot i escàndol, cridant fort tots alhora, van dir:

—Mori el traïdor fra Anselm!

Per sort, un lleopard que era gran senescal del rei, dit mossèn Macaco de la Pell Pigallada, es va plantar d’un bot davant dels animals, cridant:

—No sigueu traïdors, que Sa Majestat el rei li ha promès protecció!

Si no, de ben segur que la meva vida s’hauria esfumat del tot.

Tan bon punt els animals van sentir que jo tenia la protecció del rei, van callar i es van tranquil·litzar, tot i que no paraven de murmurar i em feien mala cara. El rei, havent sentit les meves paraules, es va retirar a part i va enraonar amb els seus mitja hora. Després, girant-se cap a mi, em va dir:

—Fra Anselm, jo i els meus consellers i barons hem sentit la vostra imprudent i desaforada resposta, per la qual, si no fos per la protecció que us he promès, rebríeu un càstig tan gran que cap home o fill d’Adam que en tingués notícia ja no tindria mai més l’audàcia ni la presumpció de gosar dir o divulgar unes paraules tan horribles com heu dit vós en la vostra desgraciada i malvada resposta. Ara bé, com que a la nostra reial cort, pel que fa als criminals, tirem més de misericòrdia que de justícia, amb el consentiment i la voluntat dels meus consellers, barons i lleials servidors, us atorgo amb aquestes paraules l’audiència que heu sol·licitat.