Читать книгу Disputa de l'ase - Anselm Turmeda - Страница 34

»I a fi que entengueu clarament que nosaltres, els animals, som de més gran noblesa i dignitat que vosaltres, i que de dret i per llei hem de ser els vostres senyors i vosaltres els nostres súbdits i subjugats, després d’excloure alguns animals nobles i enginyosos que amb dues o tres paraules us farien callar com un mut, volem i ara mateix deleguem l’Ase Ronyós de la Llarga Cua Tallada perquè us respongui, ja que és l’animal més obtús i miserable de la nostra cort. Us heu d’adreçar a ell, explicant-li tots els arguments que tingueu per provar que el que heu dit contra nosaltres és veritat.

De manera que em vaig girar, i llavors vaig veure al meu costat un pobre ase desgraciat tot espellifat, desmenjat, ronyós i sense cua, pel qual em penso que no o haurien donat ni un parell de monedes a la fira de Tarragona. I em vaig sentir ridiculitzat, entenent clarament que es burlaven de mi. Sigui com sigui, més per por que per vergonya, havia d’acceptar-ho i suportar-ho pacientment. Tot seguit l’Ase Ronyós em va dir: