Читать книгу Disputa de l'ase - Anselm Turmeda - Страница 27

Havent dit això el conill, vet aquí que el rei es va girar als grans barons i servidors que tenia al voltant seu i els va dir:

—Què me’n dieu, vosaltres, d’aquest animalot de fra Anselm i d’aquesta ximpleria i follia seva?

Llavors tots els barons i els servidors del rei li van respondre, de comú acord:

—Senyor, el que ell diu i predica contra nosaltres, o bé és perquè és ben boig o curt d’enteniment, o bé és perquè deu ser presumptuós i impetuós. Tanmateix, senyor, com sabeu prou bé, sovint es diu mal i es presenta fals testimoni contra algú que malgrat tot és innocent i no culpable. Si a vós, senyor, us sembla bé, ara mateix el portarem davant la vostra reial presència i alta senyoria i li preguntarem sobre aquestes qüestions, i si diu i admet que és veritat tot el que es diu d’ell, llavors li’n demanarem la prova, perquè, com diuen els lògics, quan algú vol demostrar alguna cosa no n’hi ha prou de dir: «És així», sinó que creiem que n’ha de donar proves per demostrar que és veritat el que diu de nosaltres. A la vostra reial i noble cort hi ha uns quants animals subtils i enginyosos que tant disputaran contra seu que la hi faran passar magra i el faran combregar amb rodes de molí. I això per la gran i subtil saviesa que tenen.