Читать книгу Disputa de l'ase - Anselm Turmeda - Страница 7

La sort de les diferents obres de Turmeda o Abdal·là és d’allò més variada. Si d’una banda va escriure dos textos que esdevindrien best-sellers, l’un en català i l’altre en àrab, el Llibre de bons amonestaments i la Tuhfa, del seu llibre literàriament més important, la Disputa de l’ase, condemnat per la Inquisició a causa del seu contingut, no en quedaria ni un sol exemplar original i només s’ha conservat en traducció francesa del 1544.

Del 1398 és el Llibre de bons amonestaments, obreta didàctica de 428 versos que havia d’esdevenir el text en català publicat més vegades fins al segle xx i que es va fer servir durant quatre segles per a l’ensenyament dels minyons, a més de contenir els famosos versos satírics sobre el poder dels diners. Del mateix any són, escrites a petició d’uns mercaders mallorquins, segons afirma a l’inici de l’obra, les Cobles de la divisió del regne de Mallorques, que versen sobre la situació política a Mallorca en 123 estrofes de vuit heptasíl·labs. A partir del 1404 van aparèixer diverses profecies seves en la línia de les Cobles sobre la situació política de la Corona d’Aragó. Del 1417 o el 1418 és la Disputa de l’ase, de què parlarem més avall. Finalment, del 1420 és la Tuhfat al-’arb fi radd ‘alà ahl al-Slb o Obsequi de l’home il·lustrat per atacar els partidaris de la creu, una autobiografia, no sabem fins a quin punt fictícia, de la seva conversió a l’islam, seguida d’una història pietosa dels dos reis que el van protegir i d’una síntesi argumental contra el cristianisme, de la qual es conserven nombrosos manuscrits i quatre edicions en àrab i tres en turc. Se li atribueix, a més a més, sense ser segura, la redacció del divertit Llibre de tres.