Читать книгу Cada dia és festa - Bienve Moya - Страница 24

Les pobladores genuïnes d’aquesta nit eren les bruixes. Les bruixes i altres mil ànimes en pena que, castigades pel cristianisme als llimbs de l’imaginari popular, han ocupat aquesta nit amb els seus aquelarres o festes del boc de Biterna. S’ha dit que, durant els segles més actius de cacera de bruixes a Europa, del xvi al xviii, van ser sacrificades més de set milions de persones acusades d’aquest fantasiós crim —la immensa majoria, dones. Frank R. Donovan, a Historia de la brujería (traslladat per F. Torres Oliver, traductor també de Frankenstein, Drácula, Los mitos de Cthulhu, d’H. P. Lovecraft, etc.), assegura que, contràriament al que avui solem creure, no van ser els països catòlics de l’àrea mediterrània els més actius en la pràctica d’aquestes expansions, sinó que el gruix de la persecució i mise en scène es produí en els països del puritanisme protestant mitteleuropeu i anglosaxó. Per tant, una bona pel·lícula d’aquesta nit de bruixes silvestrina ens l’ofereix Macbeth de Shakespeare: el protagonista i Banquo, en tornar de la guerra, es troben tres bruixes, les quals, enmig de la tètrica nit i de camins que no duen enlloc, els faran conèixer els seus destins.