Читать книгу Cada dia és festa - Bienve Moya - Страница 31
Оглавление15 Maur i Pau anacoretes
17 Antoni Abat - La setmana dels barbuts
La iconografia remota d’aquests tres personatges ens els presenta guarnits amb una frondosa i nívia pilositat cutània, i, amb les seves albes barbasses, arriben als països del Mediterrani occidental els dies més rigorosos de l’hivern. Per què la iconografia ens els presenta com uns ancians carregats de cabells blancs? Sempre és un compromís interpretar la vella iconografia, una matèria repleta d’hermètiques meravelles. Juan Eduardo Cirlot, al Diccionario de símbolos, en l’entrada blanc, menciona un «ancià dels dies» que ostentaria una cabellera blanca com la neu, perquè —diu Cirlot— «de color blanc és el vestit dels que han sortit de la gran tribulació» (l’any que queda enrere?). Us sembla prou explícit? Ja he dit que la interpretació de la iconografia és matèria de compromís. De tota manera, aquests tres ancians d’alba barba, amb l’ancià dels dies que al·ludeix Cirlot, ens suggereixen la imatge d’una figura que fins no fa gaire il·lustrava les portades de molts almanacs i calendaris antics, un vellard de barba blanca punxeguda, amb la dalla damunt l’espatlla; i aquest ancià de la dalla ens trasllada irremeiablement la imatge de Saturn, el temps que devora els seus fills: gener devorant els mesos que vindran, el pas del temps. Tota aquesta iconografia, doncs, situada al principi de l’any, sembla que vulgui recordar-nos que tot comença i torna a acabar.
Falset
En aquesta vila tenen una manera especial de celebrar el dia de Sant Antoni, l’anomenen l’Encamisada. L’origen de la festa, com passa sovint, és una barreja de record popular i història. Durant la guerra del Francès, tot el Priorat fou envaït per les tropes de Napoleó i la capital fou assetjada. Diu la tradició que els falsetans van trencar aquell setge aprofitant un matí molt boirós de Sant Antoni. Per tal de sorprendre l’enemic, aprofitant el clarobscur de la boira i vestint-se completament amb roba blanca, van fer una sortida que desconcertà l’exèrcit francès, confonent-lo, fent-lo retrocedir. Resulta que aquell mateix dia, festa de Sant Antoni, havien participat en la processó del sant i no havien tingut temps de canviar-se. D’aquí que, des de llavors, els qui participen en la festa duen roba blanca. Al vespre de la vigília i el mateix dia del sant al matí (actualment traslladats al dissabte i diumenge més pròxims), els homes es «calcen» la calça curta i es posen la camisa blanca, a més de faixa, barretina i espardenyes. Després surten amb les bèsties i els carros a fer els preceptius tombs. Fa anys l’Encamisada era un acte més de la celebració de Sant Antoni. En l’actualitat, ara que els animals de tir, cavalls i mules són escassos, l’Encamisada encara dóna nom a la festa, i els referents llegendaris predominen sobre el component agrari i religiós. Cal afegir que fa anys per encamisada s’entenia una activitat festiva carnavalesca que consistia a posar-se, damunt la roba, la camisa, una peça blanca, ampla i llarga que ocultava o dissimulava la veritable naturalesa de l’encamisat.
Vilanova i la Geltrú
Sant Antoni és la Festa Major d’hivern d’aquesta vila. La celebren el mateix dia 17 i, com que la data no és festiva arreu, compta amb una magna desfilada de carros de traginer, cotxes de cavalls i muntures de tota mena en honor del sant, arribats de tot el país.
