Читать книгу Al vent. Crònica d'una nova cançó - Carles Gámez Olalla - Страница 13

7

La Voz de su Amo va parlar... i en català

La mise en scène de la Nova Cançó va tenir un pròleg musical no previst i escrit per la batuta del mestre Josep Casas Augé. Director artistic del segell La Voz de su Amo, Casas Augé compta amb una llarga trajectòria que s'inicia en els anys 1930 amb l'arribada del jazz a les costes mediterrànies. Amb Augusto Algueró (pare) participará en el Hot Club barceloní, referència histórica del jazz a l'Estat espanyol, i el seu nom apareixerà en moites de les partitures de les produccions cinematogràfiques que es realitzen al llarg dels anys quaranta i cinquanta en la ciutat comtal. Pianista, arranjador i compositor, autor del famós Balls de rams, que es mantindrà en la postguerra com a testimoni de catalanitat, Casas Augé "inventava", sense saber-ho, la cançó moderna en català.

En 1958, les Hermanas Serrano, un duet femení de moda, i José Guardiola, sota la direcció de Casas Augé, enregistren els primers discos en català de música moderna. Els intérprets, com s'anuncia en la coberta, "cantan los grandes éxitos internacionales". En realitat els temes eren els mateixos que havien eixit en espanyol, però ara amb la particularitat d'estar en versió catalana. Com s'ha d'entendre aquesta novetat, aqüestes gravacions en català? Segurament des de la "normalitat" més absoluta i sense cap volun- tat de "redreçament" cultural, per utilitzar un vocable ad hoc. No hi ha "segones intencions" en aquelles primeres versions en català de temes com Mandolino de Texas o Come prima. En uns moments en qué els èxits internacionals comencen a fer entrada en el mercat interior i se'n posa de moda la versió en espanyol, la possibilitat de fer-ho també en català acabaría per fer-se realitat. I aci, sense dubte, la personalitat d'un home com Casas Augé resulta del tot decisiva. Aqüestes primeres cançons "modernes" en català, d'alguna manera, influirán en els promotors de la Nova Cançó i la recerca d'una cançó "diferent". Una cançó moderna que no es limitará només a fer versions d'èxits internacionals, sino que assolirà una distinciô literària i musical.

Entre els musics que participen en aqüestes gravacions hi ha el pianista Francese Burrull, un altra figura clau en el moviment de la Nova Cançó, que recorrerà l'escena musical entre el jazz i la Cançó, amb artistes com Joan Manuel Serrât, Guillermina Motta i, sobretot, La Trinca, per ais quais realitza alguns dels treballs més reeixits del grup al final deis anys setanta. En aquesta atmosfera jazzistica s'incorporarà un altre pianista, Ricard Miralles, que farà el seu debut discogràfic al segell Concèntric sota les ordres de Francese Burrull. Miralles treballarà, entre altres, a Edigsa i Discophon, de la qual serà director musical. Però si hi ha un nom lligat a la carrera musical de Ricard Miralles aquest és sens dubte el de Joan Manuel Serrât, amb el qual realitza una bona part de la seua obra com a arranjador i director musical.

Primer disc "modem" de cançó en català a càrrec de les Hermanas Serrano

L'any 1958 quedará marcat pel que fa a la cançó en català, per la gravació, tot i la seua excepcionalitat -o hauriem de dir conjunturalitat-, d'aquests dos enregistraments, els de les Hermanas Serrano i José Guardiola que, d'alguna manera, amb totes les seues limitacions, posaven de manifest la possi- bilitat d'una cançó moderna i per primera vegada en català. Una possibili- tat que acabará per fer-se realitat i de pas encetarà un gènere nou. Com dirà Josep Maria Espinàs en una de les seues primeres cançons:

Oblidem velles cançons que encomanen la tristesa. Estrenem la nova veu i alegrem l'antiga terra.

(A la vora de la nix. Uetra i música: Josep Maria Espinàs)