Читать книгу 100 coses que cal saber dels virus - Daniel Closa - Страница 28

Quan els investigadors van trobar-se que alguns virus feien servir RNA com a material genètic, va resultar una sorpresa important. L’RNA del virus podia fer-se servir per promoure la fabricació de noves proteïnes, però com aconseguien fer més còpies de l’RNA? L’enzim que fan servir les nostres cèl·lules per fabricar l’RNA s’anomena RNA-polimerasa, però només serveix per fer còpies a partir d’un motlle de DNA.

En realitat, el seu desconcert hauria d’haver sigut encara més gran, ja que els virus se les han empescades de diferents maneres per solucionar-ho. Ara sabem que entre els gens vírics n’hi ha que serveixen per fabricar una RNA-polimerasa que fa les còpies directament a partir de l’RNA. Hi ha detalls més tècnics, que fan passar una bona estona als investigadors i que els permeten separar categories de virus RNA de cadena directa, de cadena inversa o bicatenaris, però no canvien l’essència del sistema.

És un sistema ràpid i eficient, però que està sotmès a més errors que el sistema de la cèl·lula. Els nostres enzims, per treballar amb DNA i RNA, verifiquen amb molta cura que no es cometin errors quan fan la còpia. I, si detecten errors, disposen de sistemes de correcció i reparació. Per això les nostres cèl·lules tenen una taxa de mutació relativament baixa. Però, en el cas de l’RNA-polimerasa del virus, el nombre d’errors que comet és d’un per cada deu mil intents. Sembla poc, però és que els nostres enzims en comenten un de cada cent mil intents!

Això vol dir que, quan es facin còpies del material genètic del virus, apareixeran mutacions amb freqüència. Però això li és igual, al virus. Moltes de les còpies que faci no serviran, però, com que en fa tantíssimes, continuarà infectant sobrerament. D’altra banda, algunes d’aquestes mutacions poden generar virus amb més capacitat per infectar. En realitat, és gràcies a aquests sistemes de còpia poc precisos que els virus poden anar evolucionant molt més ràpidament que cap altre organisme.

De virus que funcionin amb RNA en tenim molts i de molt coneguts. El de la grip, el coronavirus, el de la poliomielitis, el de l’Ebola, el de la febre groga, el del xarampió o el de la ràbia. Fins i tot el del refredat comú és un virus RNA.

Però, si amb tot això no en tenim prou, també hi ha una altra família de virus que tenen RNA però que fan servir un sistema encara més sofisticat per infectar i multiplicar-se. Una família de virus que es van fer famosos a finals del segle passat a causa de l’epidèmia de la sida: els retrovirus. Aquests es mereixen un capítol a part.