Читать книгу 100 coses que cal saber dels virus - Daniel Closa - Страница 29

Si ets un virus que ha aconseguit infectar una cèl·lula, de seguida et poses a segrestar la maquinària metabòlica per fer-la treballar per als teus interessos. En poques hores l’interior de la cèl·lula estarà ple de virus que aniran sortint a mesura que es tornin a muntar o, en casos extrems, la mateixa cèl·lula finalment rebentarà i alliberarà de cop tota la càrrega vírica.

Un sistema eficient de multiplicar-te, però poc sofisticat. Un virus sofisticat pot fer-ho millor si aconsegueix incorporar-se definitivament a la cèl·lula i, sense matar-la, fer que vagi fent còpies del virus al llarg de tota la vida. La manera és ficar-se dins del genoma de la cèl·lula. Essencialment, es tracta de fer un tall a la cadena del DNA cel·lular, ficar el DNA del virus entremig i tornar a segellar els extrems. El DNA del virus quedarà integrat al genoma de la cèl·lula. Quan la cèl·lula es multipliqui, el virus també ho farà, de manera que ja no s’haurà de preocupar pel sistema immunitari, per moure’s fins que trobi altres cèl·lules, ni per res.

En el cas dels virus DNA, això presenta complicacions però no són irresolubles. Molts dels virus que infecten bacteris fan servir aquest sistema. En canvi, els virus RNA ho tenen més complicat. L’RNA no es pot integrar dins el genoma de DNA de les cèl·lules.

Però parlem de virus. Sempre troben la manera! I en aquest cas han aconseguit un enzim que funciona al revés de com estàvem acostumats a veure-ho. Ja hem dit que la informació genètica funciona a partir del DNA, fent una còpia en RNA (gràcies a l’RNA-polimerasa) i després llegint l’RNA per fer proteïnes. Doncs determinats virus RNA disposen d’un enzim que funciona com l’RNA-polimerasa però exactament al revés. El que fa és una còpia en DNA a partir d’un original d’RNA. El mecanisme normal, del DNA cap a l’RNA, s’anomena transcripció, de manera que aquest sistema que funciona al revés el van anomenar retrotranscipció. L’enzim que se n’encarrega és una retrotranscriptasa i els virus que ho fan són els retrovirus.

Una vegada feta una còpia de DNA, ja es pot integrar dins del genoma i per fabricar més virus només haurà de deixar que la cèl·lula faci el de sempre. Còpies d’RNA a partir del DNA.

El retrovirus més conegut és el virus de la immunodeficiència humana, o VIH, responsable de la sida. La pandèmia que va canviar per sempre la manera com els humans veiem la sexualitat. Però no va ser el primer retrovirus descobert. El primer a identificar-se era un que causava una malaltia anomenada sarcoma de Rous en l’aviram. De manera que, quan va arribar la sida, ja coneixíem els retrovirus, però, com que no afectaven els humans, es veien com una de tantes curiositats d’aquests organismes i poca cosa més.

Malgrat tots els problemes que portin els virus, cal dir que la retrotransciptasa ha resultat ser un dels enzims més útils per a la biomedicina i hem trobat la manera de fabricar-la i fer-la servir per a multitud d’aplicacions. Fins i tot per combatre els virus. Alguna de les proves que es fan per detectar la presència de virus RNA, com els coronavirus (la famosa PCR), funciona, entre altres coses, gràcies a la retrotranscriptasa obtinguda dels retrovirus.